Annex 3. Aptituds psicofísiques requerides per conduir vehicles de motor i ciclomotors, i proves analítiques i aptituds psiquiàtriques i requerides

Annex III. Aptituds psicofísiques requerides per conduir vehicles de motor i ciclomotors, i proves analítiques i aptituds psiquiàtriques i requerides

per conduir vehicles que transporten mercaderies perilloses Malalties i deficiències que són causa de la denegació en l’obtenció o la renovació de les autoritzacions administratives per conduir. El metge que emet el certificat mèdic oficial per a l’obtenció o la renovació de l’autorització administrativa per conduir pot derivar la persona al metge especialista per fer les proves mèdiques que consideri oportunes o pot demanar els informes mèdics que consideri oportuns als metges especialistes andorrans. El metge pot emetre un certificat apte condicionat i el candidat o el titular de l’autorització administrativa per conduir haurà de fer els controls o els tractaments que se’n derivin, així com les proves mèdiques oportunes. Si la persona interessada no respecta la condició mèdica, se li retira el permís de conduir. A) Aptituds psicofísiques

1. Capacitat visual El candidat a un permís de conduir ha de sotmetre’s a les investigacions apropiades que garanteixen que disposa d’una agudesa visual compatible amb la conducció de vehicles de motor.

Si se sospita que el candidat no té una capacitat visual adequada, ha de ser examinat per una autoritat mèdica competent.

En aquest examen s’ha de prestar una atenció especial a l’agudesa visual, al camp visual, a la visió crepuscular i a les malalties oculars progressives.

Si per assolir l’agudesa visual requerida cal fer servir lents correctores, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció.

Aquestes lents han de ser ben tolerades.

A efectes d’aquest annex, les lents intraoculars no es consideren lents correctores, i s’entén per visió monocular tota agudesa visual inferior a 0,10 en un ull, amb lents correctores o sense, degut a la pèrdua anatòmica o funcional de qualsevol etiologia.

Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 1.1. Agudesa visual S’ha de tenir, si és necessari, amb lents correctores, una agudesa visual binocular almenys de 0,5. S’ha de tenir, amb correcció òptica o sense, una agudesa visual almenys de 0,8 i almenys de 0,1 per a l’ull amb millor agudesa i amb pitjor agudesa, respectivament.

Si és necessària la correcció amb ulleres, la potència d’aquestes ulleres no pot excedir +8 diòptries.

No s’admet.

No s’admet.

No s’admet la visió monocular.

No s’admet la visió monocular.

Els afectats de visió monocular amb agudesa visual a l’ull millor de 0,5 o més gran, i més de 6 mesos d’antiguitat en visió monocular, poden obtenir o renovar el permís sempre que reuneixin la resta de capacitats visuals.

Quan pel grau d’agudesa visual o per l’existència d’una malaltia ocular progressiva, els reconeixements periòdics són inferiors a la vigència normal del permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic.

Mirall retrovisor exterior a ambdós costats del vehicle o mirall interior panoràmic o, si és necessari, mirall retrovisor adaptat.

No s’admet la visió monocular.

No s’admet la cirurgia refractiva (diferent d’afàcia).

No s’admet la cirurgia refractiva (diferent d’afàcia).

Després d’1 mes de la cirurgia refractiva, aportant els informes de la intervenció, es pot obtenir o renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any.

Passat l’any des de la data de la intervenció i tenint en compte el defecte de refracció prequirúrgic, la refracció actual i la possible existència d’efectes secundaris no desitjats, a criteri oftalmològic es fixa el període de vigència posterior.

En cas de cirurgia refractiva i passats 3 mesos des de la intervenció, es pot obtenir o renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any.

Passat l’any de la data de la intervenció i tenint en compte el defecte de la refracció prequirúrgic, la refracció actual i la possible existència d’efectes secundaris no desitjats, a criteri oftalmològic es fixa el període de vigència posterior. 1.2. Camp visual Si la visió és binocular, el camp binocular ha de ser normal.

En l’examen binocular, el camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts en punts corresponents d’ambdós ulls ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana.

S’ha de tenir un camp visual binocular normal.

Després de l’exploració de cada camp monocular, aquests camps no han de presentar reduccions significatives en cap dels seus meridians.

En l’examen monocular, no s’admet la presència d’escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana.

No s’admet.

No s’admet.

Si la visió és monocular, el camp visual monocular ha de ser normal.

El camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana.

No s’admet la visió monocular.

No s’admet.

No s’admet. 1.3. Afàquies i pseudofàquies No s’admeten les monolaterals ni les bilaterals.

Ídem al grup

1. Passat 1 mes, si s’assoleixen els valors determinats en els apartats 1.1 i 1.2 del grup 1, el període de vigència màxim del permís és de 3 anys, segons criteri mèdic. Passats 2 mesos, si s’assoleixen els valors determinats en els apartats 1.2 i 1.2 del grup 2, el període de vigència màxim del permís és de 3 anys, segons criteri mèdic. 1.4. Sensibilitat al contrast No hi ha d’haver alteracions significatives en la capacitat de recuperació a l’enlluernament ni alteracions de la visió mesòpica. Ídem al grup

1. En el cas de patir alteracions de la visió mesòpica o de l’enlluernament, s’han d’establir les restriccions i limitacions que a criteri oftalmològic són necessàries per garantir la seguretat en la conducció. En tot cas s’ha de descartar patologies oftalmològiques que originen alteracions no incloses en cap de la resta d’apartats sobre la capacitat visual. No s’admet. 1.5. Motilitat palpebral No s’admeten ptosis ni lagoftàlmies que afectin la visió en els límits i condicions assenyalats en els apartats 1.1 i 1.2 del grup

1. No s’admeten ptosis ni lagoftàlmies que afectin la visió en els límits i condicions assenyalats en els apartats 1.1 i 1.2 del grup

2. No s’admet. No s’admet. 1.6. Motilitat del globus ocular No s’admeten diplopies. Ídem al grup

1. Les diplopies només es permeten a criteri oftalmològic sempre que no es manifestin en els 20º centrals del camp visual i no produeixin cap altra simptomatologia, en especial fatiga visual.

En les d’aparició recent ha de transcórrer un període d’almenys 6 mesos sense conduir.

En cas que es permeti l’obtenció o la renovació del permís, el període de vigència màxim és de 3 anys.

Quan la diplopia s’elimini amb l’oclusió d’un ull s’apliquen les restriccions pròpies de la visió monocular.

No s’admet.

El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció.

El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 2, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció.

No s’admet.

No s’admet.

No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni estrabismes que impedeixin assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos.

Quan no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos, l’oftalmòleg ha de valorar principalment les conseqüències sobre la fatiga visual, els efectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòries i de torticolis i l’aparició de diplopia, així com la probable evolució del procés, i ha de fixar en conseqüència el període de vigència.

No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni els estrabismes.

Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos, i degut a la seva repercussió en els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli i l’aparició de diplopia, o per la probable evolució del procés, els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior a la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons el criteri de l’oftalmòleg.

Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 2, ambdós inclosos, l’oftalmòleg haurà de valorar les conseqüències sobre els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli, l’aparició de diplopia i la probable evolució del procés, i haurà de fixar en conseqüència el període de vigència màxim de 3 anys. 1.7. Deteriorament progressiu de la capacitat visual Les malalties progressives que no permeten assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.6 anteriors, ambdós inclosos, impedeixen l’obtenció o la renovació.

Les malalties i els trastorns progressius de la capacitat visual impedeixen l’obtenció o la renovació.

Quan no impedeixen assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.6 i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de vigència normal de permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic.

No s’admet.

Encara que s’hagin assolit els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.6 anteriors, ambdós inclosos, si la pressió intraocular es troba per sobre dels límits normals s’han d’analitzar possibles factors de risc associats i s’estableix un control periòdic a criteri oftalmològic.

Ídem al grup

1. Quan els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís, aquest període es fixa segons criteri mèdic. Quan els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís, aquest període es fixa segons criteri mèdic. 1.8. Deteriorament agut de la capacitat visual Després d’una pèrdua important i brusca de la visió d’un ull, ha de transcórrer un període d’adaptació de 6 mesos sense conduir. Després es pot obtenir o renovar el permís aportant l’informe oftalmològic favorable. Ídem al grup

1. No s’admet. No s’admet.

2. Capacitat auditiva Quan per assolir l’agudesa auditiva mínima que es requereix, indicada a l’apartat 2.1, sigui necessària la utilització de l’audiòfon, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 2.1. Agudesa auditiva Les hipoacúsies, amb audiòfon o sense, de més del 45% de pèrdua combinada entre les dos orelles, havent obtingut l’índex d’aquesta pèrdua mitjançant audiometria tonal, impedeixen l’obtenció o la renovació del permís. Les hipoacúsies, amb audiòfon o sense, de més del 35% de pèrdua combinada entre les dos orelles, havent obtingut l’índex d’aquesta pèrdua mitjançant audiometria tonal, impedeixen l’obtenció o la renovació del permís. Els afectats d’hipoacúsies amb pèrdua combinada de menys del 45% (amb audiòfon o sense) han de portar un mirall retrovisor exterior a ambdós costats del vehicle i interior panoràmic. No s’admet.

3. Sistema locomotor No s’ha d’expedir ni renovar el permís de conduir al candidat o al conductor que pateix afeccions o anomalies del sistema locomotor que fan perillosa la conducció de vehicles de motor. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 3.1. Motilitat No hi pot haver cap alteració que impedeixi la posició sedent normal o una utilització eficaç dels dispositius del vehicle, o que requereixi per a això posicions atípiques o fatigoses, ni afectacions o anomalies que requereixin adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o a la circulació. Ídem al grup

1. Les adaptacions, restriccions i altres limitacions que s’imposen a persones i vehicles o a la circulació es determinen d’acord amb les discapacitats que pateix la persona interessada, reflectides en l’informe d’aptitud psicofísica i avaluades en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Excepcionalment, s’admeten dispositius de canvi automàtic i d’assistència de la direcció amb l’informe favorable de l’autoritat mèdica competent i amb la deguda avaluació, en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Es tenen en consideració els riscos o perills addicionals relacionats amb la conducció dels vehicles derivats d’eficiències que s’inclouen en aquest grup. 3.2. Afeccions o anomalies progressives No hi ha d’haver afectacions o anomalies progressives. Ídem al grup

1. Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís, aquest període es fixa segons criteri mèdic. No s’admeten. 3.3. Talla No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor. Ídem al grup

1. Quan la talla impedeix una posició de conducció segura o no permet la correcta visibilitat del conductor, les adaptacions, restriccions o limitacions que s’imposen són fixades segons criteri tècnic i d’acord amb el dictamen mèdic, amb l’avaluació corresponent en les proves estàtiques i dinàmiques. No s’admet.

4. Sistema cardiovascular Constitueixen un perill per a la seguretat viària les afeccions que poden exposar els conductors o els candidats a l’obtenció o la renovació d’un permís de conduir a una fallada del sistema cardiovascular que pugui provocar una alteració sobtada de les funcions cerebrals.

A l’efecte de valorar la capacitat funcional, s’utilitza la classificació de la New York Heart Assotiation en categories d’activitat física de la persona objecte de l’exploració.

Dins de la categoria funcional I s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals no està limitada i no ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.

Dins de la categoria funcional II s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals està moderadament limitada i origina simptomatologia de fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.

Dins de la categoria III hi ha una marcada limitació de l’activitat física habitual; apareix fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós després d’una activitat menor de l’habitual.

La categoria IV suposa la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat física sense l’aparició de símptomes en repòs.

Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 4.1. Insuficiència cardíaca No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació o síncope.

No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació de síncope, i no hi ha d’haver arrítmies o una altra simptomatologia associada.

L’informe cardiològic inclou la determinació de la fracció d’ejecció, que ha de ser superior al 45%.

No s’admet.

No s’admet.

No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II o IV.

No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.

No s’admet.

No s’admet. 4.2. Trastorns del ritme No pot haver-hi arrítmia maligna durant els darrers 6 mesos que origini o pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i informe favorable del cardiòleg.

No pot haver-hi cap trastorn del ritme cardíac que pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, ni antecedents de pèrdua d’atenció, isquèmia cerebral o síncope secundària al trastorn del ritme durant els darrers 2 anys, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i informe favorable del cardiòleg.

Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia que avaluï el tractament, l’absència de recurrència del quadre clínic i una funció ventricular acceptable, es pot fixar un període de vigència inferior al normal segons criteri mèdic.

Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular no sostinguda, sense recurrència després de 6 mesos d’evolució, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir i renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any.

En tot cas l’informe ha d’acreditar la fracció d’ejecció superior al 40% i l’absència de taquicàrdia ventricular en el registre Holter.

No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III o IV.

No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.

No s’admet.

No s’admet. 4.3. Marcapassos i desfibril·lador automàtic implantable No pot haver-hi utilització de marcapassos.

Ídem al grup

1. Passat 1 mes des de l’aplicació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per al període de vigència establert pel facultatiu. Passats 3 mesos des de l’aplicació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. No pot haver-hi implantació de desfibril·lador automàtic implantable. Ídem al grup

1. Passats 6 mesos de l’implant del desfibril·lador automàtic, i quan no hi ha simptomatologia, amb l’informe de l’especialista en cardiologia es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Els mateixos criteris s’apliquen en cas de descàrrega; en cap cas no es permeten les recurrències múltiples ni una fracció d’ejecció menor del 30%. No s’admet. 4.4. Pròtesis valvulars cardíaques No pot haver-hi utilització de pròtesis valvulars cardíaques. Ídem al grup

1. Passats 3 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys. Passats 6 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, i sempre que es compleixi la resta de requisits cardiològics, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 4.5. Cardiopatia isquèmica No pot haver-hi antecedents d’infart agut o miocardi en els 3 últims mesos. Ídem al grup

1. No s’admet. No s’admet. En cas de tenir antecedents d’infart de miocardi, amb una prova prèvia ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, el període de vigència màxim és d’1 any. No s’admeten la cirurgia de revascularització ni la revascularització percutània. Ídem al grup

1. Passat 1 mes d’una intervenció de cirurgia de revascularització o de revascularització percutània amb absència de simptomatologia isquèmica i amb informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys; posteriorment s’ha de fixar, amb l’informe previ favorable del cardiòleg, el període de vigència a criteri facultatiu. Passats 3 mesos d’una intervenció en cirurgia de revascularització o de revascularització percutània, amb absència de simptomatologia isquèmica, amb prova ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís, per a un període de vigència màxim d’1 any, No pot haver-hi cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III o IV. No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV No s’admet. En cas de patir una cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, amb l’informe favorable del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. No s’admet. 4.6. Hipertensió arterial No pot haver-hi signes d’afectació orgànica. Ídem al grup

1. No s’admet. No s’admet. 4.7. Aneurismes de grans vasos No pot haver-hi aneurismes de grans vasos ni dissecció aòrtica. S’admet la correcció quirúrgica sempre que hi hagi un resultat satisfactori d’aquesta correcció i no hi hagi clínica d’isquèmica cardíaca. Ídem al grup

1. Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 6 mesos d’aquesta correcció, portant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En el cas de l’aneurisma i sempre que les característiques d’aquest aneurisma no impliquin un risc elevat de trencament i que s’associïn a clínica d’isquèmia cardíaca, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 12 mesos d’aquest aneurisma, aportant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 4.8. Arteriopaties perifèriques En cas d’arteriopatia perifèrica, es valora la possible associació de cardiopatia isquèmica. Ídem al grup

1. No s’admeten. No s’admeten. 4.9. Malalties venoses No pot haver-hi trombosi venosa profunda. No s’admeten les varius voluminoses del membre inferior ni les tromboflebitis. No s’admeten. No s’admeten.

5. Trastorns hematològics Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 5.1. Processos oncohematològics 5.1.1. Processos sotmesos a tractament quimioteràpic No s’admeten.

No s’admeten.

Passats 3 mesos de la finalització del darrer cicle de tractament, amb l’informe favorable d’un hematòleg i sempre que en el darrer mes no hi hagi hagut anèmia, leucopènia o trombopènia severes, es fixa un període de vigència màxim de 3 anys, fins que passin 10 anys de la remissió completa, sempre acreditada amb l’informe d’un hematòleg.

Passats 3 mesos de la finalització del darrer cicle de tractament, amb l’informe favorable d’un hematòleg i sempre que en el darrer mes no hi hagi hagut anèmia, leucopènia o trombopènia severes, es fixa un període de vigència màxim d’1 any, fins que passin 10 anys de remissió completa, sempre acreditada amb l’informe d’un hematòleg. 5.1.2. Policitèmia vera No s’admet.

No s’admet.

Si en els darrers 3 mesos no hi ha hagut un valor d’hemoglobina major de 20 g/dl, aportant l’informe favorable d’un hematòleg, el període de vigència màxim és de 2 anys.

Si en els darrers 3 mesos no hi ha hagut un valor d’hemoglobina major de 20 g/dl, aportant l’informe favorable d’un hematòleg, el període de vigència màxim és d’1 any. 5.1.3. Altres trastorns oncohematològics No s’admeten quan els darrers 3 mesos s’hagi presentat anèmia, leucopènia o trombopènia severa o quan durant els darrers 6 mesos hi hagi hagut una leucocitosi major de 100.000 leucòcits/µl o una trombocitosi major de 1.000.000 plaquetes/µl.

No s’admeten.

Quan es donin les circumstàncies assenyalades a la columna (2), presentant l’informe favorable d’un hematòleg, el període de vigència màxim és de 2 anys.

Amb l’informe favorable d’un hematòleg, només s’admeten els casos en els quals no s’hagi presentat anèmia, leucopènia o trombopènia severes en els darrers 3 mesos.

En aquests casos, el període de vigència màxim és d’1 any i no s’admet que els darrers 6 mesos hi hagi hagut una leucocitosi major de 100.000 leucòcits/µl o una trombocitosi major de 1.000.000 plaquetes/µl. 5.2. Trastorns no oncohematològics 5.2.1. Anèmies, leucopènies, trombopènies i poliglobúlies No s’admeten anèmies, leucopènies, trombopènies o poliglobúlies severes o moderades de caràcter agut en els darrers 3 mesos.

Ídem al grup

1. En qualsevol de les situacions exposades a la columna (2), amb l’informe favorable d’un hematòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En qualsevol de les situacions exposades en la columna (2), amb l’informe favorable d’un hematòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 5.2.2. Trastorns de coagulació No s’admeten trastorns de coagulació que requereixen un tractament substitutiu habitual. Ídem al grup

1. En cas de requerir un tractament substitutiu, amb l’informe favorable d’un hematòleg en què s’acrediti el correcte control del tractament es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys. En cas de requerir un tractament substitutiu, amb l’informe favorable d’un hematòleg en què s’acrediti el correcte control del tractament es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 5.2.3. Tractament anticoagulant No s’admeten els casos en què s’han produït descompensacions en el darrer any que hagin requerit transfusió de plasma. No s’admet. En els casos inclosos a la columna (2), amb l’informe d’un hematòleg, cardiòleg o metge responsable del tractament, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En cas d’estar sota tractament anticoagulant, amb l’informe favorable d’un hematòleg, cardiòleg o metge responsable del tractament, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. No es permet el cas en què s’han produït descompensacions que hagin obligat a transfusions de plasma en els darrers 3 mesos.

6. Sistema renal Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 6.1. Nefropaties No es permeten les que, per la seva etiologia, tractament o manifestacions, puguin posar en perill la conducció. Ídem al grup

1. Les persones sotmeses a programes de diàlisi, amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís; a criteri facultatiu, el període de vigència es pot reduir. No s’admeten. 6.2. Trasplantament renal S’admet el trasplantament renal. Ídem al grup

1. Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, amb l’informe favorable d’un nefròleg poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència establert a criteri facultatiu. Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, en casos excepcionals degudament justificats i amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.

7. Sistema respiratori Als efectes de l’apartat 7.2, s’entén per síndrome moderada d’apnea obstructiva del son la síndrome en què l’índex d’apnea-hipopnea és d’entre 15 i 29 i per síndrome greu la síndrome en què l’índex és igual o superior a 30, associades en ambdós casos a un nivell de somnolència excessiu durant el dia. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 7.1. Dispnees No pot haver-hi dispnees permanents en repòs o d’esforç lleu. No pot haver-hi dispnees o petits esforços ni paroxístiques de qualsevol etiologia. No s’admeten. No s’admeten. 7.2. Síndrome d’apnea obstructiva del son No s’admet la síndrome d’apnea del son (diagnosticada amb un estudi del son), amb un índex d’apnea-hipopnea igual o superior a 15, associada a una somnolència diürna moderada o greu. Ídem al grup

1. En els casos assenyalats a la columna (2), amb l’informe favorable d’una unitat del son en què consti el correcte nivell d’acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys. En els casos assenyalats a la columna (3), amb l’informe favorable d’una unitat del son en què consti el correcte acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 7.3. Altres afeccions No pot haver-hi trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i mediastínics que determinin incapacitat funcional; cal valorar el trastorn i l’evolució de la malaltia, tenint en compte especialment l’existència o la possibilitat d’aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor toràcic intens o una altra alteració que pugui influir en la seguretat de la conducció. Ídem al grup

1. No s’admeten. No s’admeten.

8. Malalties metabòliques Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 8.1. Diabetis mellitus No pot haver-hi cap tipus de diabetis que estigui descompensada. ídem al grup

1. Sempre que sigui necessari el tractament amb insulina o amb fàrmacs hipoglucemiants, s’ha d’aportar l’informe mèdic favorable que acredita el correcte control de la malaltia i la correcta formació diabetològica(*) de la persona interessada. El període de vigència màxim és de 5 anys, i pot ser reduït a criteri facultatiu. (*) La formació diabètica ha de constar de tres mesos de resultats normals reportats al metge tractant. L’afectat de diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2 que requereix tractament amb insulina, aportant l’informe favorable d’un endocrí o diabetòleg que acrediti el correcte control de la malaltia i la correcta formació diabetològica de la persona interessada, en casos molt excepcionals pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. L’afectat de diabetis tipus 2 que necessita tractament amb fàrmacs hipoglucemiants ha d’aportar l’informe favorable d’un endocrí o diabetòleg que acrediti el bon control i el coneixement de la malaltia, i el període de vigència màxim és de 3 anys. 8.2. Quadres d’hipoglucèmia No hi pot haver, en el darrer any, quadres repetitius d’hipoglucèmia aguda ni alteracions metabòliques amb pèrdua de consciència. Ídem al grup

1. Identificat el problema de les hipoglucèmies i un cop resolt aquest quadre durant un període de tres mesos, no hi ha cap restricció.

Ídem al grup 1. 8.3. Malalties tiroidals No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics, excepte si la persona interessada presenta l’informe favorable d’un especialista en endocrinologia.

No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics.

Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu.

Ídem al grup 1. 8.4. Malalties paratiroidals No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular, excepte si la persona interessada presenta l’informe favorable d’un especialista en endocrinologia.

No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular.

Quan no impedeixi l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu.

No s’admeten. 8.5. Malalties adrenals No es permet la malaltia d’Addison, la síndrome de Cushing i la hiperfunció medul·lar adrenal deguda a feocromocitoma.

No s’admeten.

La persona afectada per malalties adrenals ha de presentar un informe favorable de l’especialista en endocrinologia en què consti l’estricte control o el tractament dels símptomes.

El període de vigència màxim és de 2 anys.

No s’admeten.

9. Sistema nerviós i muscular No pot haver-hi malalties del sistema nerviós i muscular que produeixen una pèrdua o una disminució greu de les funcions motores, sensorials o de coordinació que puguin incidir en el control del vehicle. Es defineix epilèpsia com la presentació de dos o més crisis epilèptiques en un termini inferior a 5 anys. Per crisi epilèptica provocada s’entén la que té un factor causant identificable i evitable. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 9.1. Malalties del sistema nerviós central No pot haver-hi malalties del sistema nerviós central que produeixen una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives, sensorials o de coordinació, o moviments anormals del cap, el tronc o les extremitats que puguin interferir en el correcte control del vehicle. Ídem al grup

1. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís, amb un període de vigència màxim de 5 anys. Ídem al grup 1. 9.2. Epilèpsies i crisis convulsives d’altes etiologies No es permeten quan hagin aparegut crisis epilèptiques convulsives o crisis amb pèrdua de consciència en el darrer any. Només es permeten quan no s’ha necessitat el tractament ni s’han produït crisis en el darrer any. La persona afectada d’epilèpsies ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què s’acrediti que no ha necessitat tractament ni ha patit crisis en el darrer any i no hi ha cap patologia cerebral rellevant ni activitat epileptiforme en l’EEG. El període de vigència màxim és de 2 anys. Ídem al grup

1. En cas de crisis convulsives o amb pèrdua de consciència durant el son, s’ha de constatar que almenys ha passat 1 any només amb aquestes crisis i només durant el son.

Només es permeten quan no han necessitat tractament i no s’han produït crisis en els darrers 10 anys.

En el cas d’aquestes crisis durant el son, el període de vigència màxim és 2 anys, amb l’informe favorable d’un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament, l’absència d’altres crisis convulsives i que el tractament farmacològic prescrit, si escau, no impedeix la conducció.

En cas d’absència d’aquest tipus de crisis en els 3 darrers anys, el període de vigència màxim és de 5 anys.

La persona afectada d’epilèpsies ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què s’acrediti que no ha necessitat tractament ni ha patit crisis en els darrers 10 anys i no hi ha cap patologia cerebral rellevant ni activitat epileptiforme en l’EEG.

El període de vigència màxim és de 2 anys.

En el cas de crisis epilèptiques repetides sense influència sobre la consciència o sobre la capacitat d’actuar, s’ha de constatar que almenys ha passat 1 any només amb aquest tipus de crisis.

En el cas de crisis epilèptiques repetides sense influència sobre la consciència o sobre la capacitat d’actuar, s’ha de constatar que almenys ha passat 1 any només amb aquest tipus de crisis i sense tractament.

S’ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament, si escau, la freqüència de les crisis i que el tractament farmacològic prescit no impedeix la conducció.

El període de vigència màxim és de 2 anys.

S’ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, la no existència d’altre tipus de crisis i que no s’ha necessitat cap tractament en el darrer any.

El període de vigència màxim és d’1 any.

En cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys de 6 mesos.

Es tenen en compte altres apartats d’aquest annex.

En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe neurològic.

En el cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys d’1 any, incloent-hi valoració electroencefalogràfica.

En el cas de lesions estructurals cerebrals amb risc augmentat, per a l’inici de les crisis epilèptiques, se n’ha de valorar la magnitud amb un informe.

En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i sense fàrmacs antiepilèptics amb l’informe neurològic.

A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstic, es pot reduir el període lliure de crisis exigit.

No s’admet.

No s’admet.

En el cas de primera o única crisi no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe neurològic.

En el cas de primera crisi o única provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i sense fàrmacs ni antiepilèptics amb l’informe neurològic.

A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstics, es pot reduir el període lliure de crisis exigit.

No s’admet No s’admet En el cas d’altres pèrdues de consciència s’ha d’avaluar en funció del risc de recurrència i de l’exposició del risc.

Ídem al grup

1. No s’admeten. No s’admeten. Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament. No s’admet la medicació antiepilèptica. No s’admet. No s’admet. 9.3. Alteracions de l’equilibri No pot haver-hi alteracions de l’equilibri (vertígens, inestabilitat, mareig, desmai) permanents, evolutius i intensos, ja siguin d’origen otològic o de qualsevol altre tipus. Ídem al grup

1. No s’admeten. No s’admeten. 9.4. Malalties neuromusculars No pot haver-hi malalties neuromusculars que produeixin una disminució important de les funcions motores, sensitives o de coordinació, o tremolors que puguin interferir en el correcte control del vehicle. Ídem al grup

1. La persona afectada de malalties neuromusculars que incideixen en la conducció en els termes establerts a la columna (2) ha d’aportar un informe del neuròleg en què consti: l’exploració clínica i simptomatològica actual, el pronòstic de l’evolució de la malaltia i el tractament prescrit. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar per a un període de vigència màxima de 5 anys. No s’admeten. 9.5. Malaltia cerebrovascular No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics. Ídem al grup

1. Passats almenys 6 mesos de l’accident isquèmic transitori, i en funció de les seqüeles que hagi deixat, a criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Ídem al grup

1. No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives o sensorials o de coordinació, ni moviments anormals de cap, tronc o extremitats que puguin interferir en el control del vehicle. No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi cap alteració de les funcions motores, sensitives, sensorials o cognitives ni trastorns del moviment que puguin interferir en el control del vehicle. En els casos assenyalats a la columna (2), amb un informe del neuròleg en què consti la simptomatologia existent, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment i a criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Passats 3 o més anys amb estabilitat clínica, el període de vigència es determina a criteri facultatiu per a un màxim de 5 anys. En els casos assenyalats a la columna (3), amb un informe del neuròleg en què consti l’absència d’alteracions motores, sensorials i cognitives o trastorns del moviment que poden interferir en el control de vehicle, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment, a criteri facultatiu, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.

10. Trastorns mentals i de conducta Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 10.1. Delírium, demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius No hi pot haver suposats de delírium o demència. Tampoc no s’admeten casos de trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius que suposin un risc per a la conducció. No s’admeten. Quan excepcionalment, i amb el dictamen favorable d’un neuròleg o psiquiatre, no impedeixen l’obtenció o la renovació, el període de vigència màxim és d’1 any. No s’admeten. 10.2. Trastorns mentals deguts a una malaltia mèdica no classificats en altres apartats No hi pot haver trastorns catatònics, canvis de personalitat particularment agressius o altres trastorns que suposin un risc per a la seguretat viària. No s’admeten. Quan excepcionalment, i amb el dictamen favorable d’un neuròleg o psiquiatre, no impedeixen l’obtenció o la renovació, el període de vigència màxim és d’1 any. No s’admeten. 10.3 Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics No hi pot haver esquizofrènia o trastorn delirant. Tampoc no s’admeten altres trastorns psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de la capacitat associativa, idees delirants, al·lucinacions o conducta violenta, o que per qualsevol raó impliquin risc per a la seguretat viària. Ídem al grup

1. Sempre que la malaltia estigui compensada i a criteri del metge tractant, pot donar un certificat apte condicionat a l’aparició d’una desestabilització mèdica. No s’admeten. 10.4. Trastorns de l’estat d’ànim No hi pot haver trastorns greus de l’estat d’ànim que comportin una alta probabilitat de risc per a la pròpia vida o la dels altres. Ídem al grup

1. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 10.5. Trastorns dissociatius No es poden admetre els casos que suposen un risc per a la seguretat viària. Íde m al grup

1. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 10.6. Trastorns del son d’origen no respiratori No s’admeten casos de narcolèpsia o trastorns d’hipersòmnies diürnes d’origen no respiratori, ja siguin primàries, relacionades amb un altre trastorn mental, malalties mèdiques o induïdes per substàncies. Tampoc no s’admeten altres trastorns del ritme circadiari que suposin un risc per a la conducció. En els casos d’insomni es presta una atenció especial als riscos associats al possible consum de fàrmacs. Ídem al grup

1. Quan excepcionalment hi ha el dictamen facultatiu favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 10.7. Trastorns del control dels impulsos No s’admeten casos de trastorns explosius intermitents o altres la gravetat dels quals suposi un risc per a la seguretat viària. Ídem al grup

1. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 10.8. Trastorns de la personalitat No hi pot haver trastorns greus de la personalitat, particularment els que es manifesten en conductes antisocials amb risc per a la seguretat de les persones. Ídem al grup

1. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 10.9. Trastorns del desenvolupa-ment intel·lectual No pot haver-hi retard mental amb un quocient intel·lectual inferior a

70. Ídem al grup

1. No s’admeten. No s’admeten. En tots els casos de retard mental amb un quocient intel·lectual entre 50 i 70, es pot obtenir o renovar si la persona interessada adjunta el dictamen favorable d’un psiquiatre o psicòleg. No s’admeten. Quan el dictamen del psiquiatre o psicòleg sigui favorable a l’obtenció o la renovació, es poden establir condicions restrictives segons criteri facultatiu. No s’admeten. 10.10. Trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador No hi pot haver trastorns per dèficit d’atenció la gravetat dels quals impliqui un risc per a la conducció. Tampoc no s’admeten casos moderats o greus de trastorn dissocial o altres comportaments pertorbadors acompanyats de conductes agressives o violacions greus de normes la incidència en la seguretat viària de les quals sigui significativa. Ídem al grup

1. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. No s’admeten. 10.11. Altres trastorns mentals no inclosos en els apartats anteriors No hi pot haver trastorns dissociatius, adaptatius o altres problemes objecte d’atenció clínica que puguin funcionalment incapacitar per a la conducció. Ídem al grup

1. Quan hi hagi el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1.

11. Trastorns relacionats amb substàncies (alcohol, drogues i medicaments) S’aplicarà el document DSM (Diagnostic and Medical Manual of Mental Disorders) vigent en cada moment. Seran objecte d’atenció especial els trastorns de dependència i abús o trastorns induïts per qualsevol tipus de substància. En els casos en què es presenten antecedents de dependència o d’abús, es pot obtenir o renovar el permís sempre que la situació de dependència o d’abús s’hagi extingit després d’un període demostrat d’abstinència i que no hi hagi seqüeles irreversibles que suposin un risc per a la seguretat viària. Per garantir aquests punts es requereix el dictamen favorable d’un psiquiatre, d’un psicòleg o d’ambdós, depenent del tipus de trastorn. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 11.1. Abusos d’alcohol No s’admet l’existència d’abusos d’alcohol ni qualsevol patró d’ús en què el subjecte no pugui dissociar conducció i consum d’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents d’abús en què la rehabilitació no està degudament acreditada. Ídem al grup

1. En cas que hi hagi antecedents d’abús amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 11.2. Dependència de l’alcohol No s’admet l’existència de dependència de l’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de dependència en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. Ídem al grup

1. Es farà un període de seguiment mèdic amb Interdictor i amb períodes de control després de la retirada de l’Interdictor. Ídem al grup 1. 11.3. Trastorns induïts per alcohol No s’admet l’existència de trastorns induïts per l’alcohol, com abstinència, delírium, demència, trastorns psicòtics o altres que suposin un risc per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per l’alcohol en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. Ídem al grup

1. En cas que hi hagi antecedents de trastorns induïts per l’alcohol amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 11.4. Consum habitual de drogues i medicaments No s’admet el consum habitual de substàncies que comprometen l’aptitud per conduir sense perill, ni el consum habitual de medicaments que, individualment o en conjunt, produeixen efectes adversos greus en la capacitat per conduir. Ídem al grup

1. Quan excepcionalment i amb l’informe mèdic favorable, el medicament o els medicaments indicats en (2) no influeixen de manera negativa en el comportament viari de la persona interessada, es pot obtenir o renovar el permís i reduir, si escau, el període de vigència segons criteri facultatiu. No s’admet. 11.5. Abús de drogues o medicaments No s’admet l’abús de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents d’abús, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament. Ídem al grup

1. En cas que hi hagi antecedents d’abús de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 11.6. Dependència de drogues i medicaments No s’admet la dependència de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents de dependència, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament. Ídem al grup

1. En cas que hi hagi antecedents de dependència de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1. 11.7. Trastorns induïts per drogues o medicaments No s’admet delírium, demències, alteracions perceptives, trastorns psicòtics o altres d’induïts per drogues o medicaments que suposin riscos per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per drogues o medicaments en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. Ídem al gr up

1. En cas que hi hagi antecedents de trastorns mentals induïts per drogues o medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Ídem al grup 1.

12. Aptitud perceptivomotora L’exploració de les aptituds perceptivomotores es fa mitjançant els predictors establerts. Quan, segons criteri facultatiu, amb l’entrevista inicial o a partir dels predictors utilitzats, es detecten indicis de deteriorament aptitudinal que poden incapacitar per conduir amb seguretat, es requereix la realització d’una exploració complementària sistematitzada per valorar l’estat de les funcions mentals que puguin estar influint en el deteriorament. També es pot requerir la realització d’una prova pràctica de conducció. Amb caràcter general, el metge especialista ha de tenir en compte les possibilitats de compensació de les possibles deficiències considerant la capacitat adaptativa de l’individu. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 12.1. Estimació del moviment No s’admet cap alteració que limiti la capacitat per adequar-se amb seguretat a situacions de trànsit que requereixin estimacions de reaccions espaciotemporals. Ídem al grup

1. Quan, excepcionalment, no impedeix l’obtenció o la renovació, es pot limitar la velocitat màxima segons criteri facultatiu. No s’admet. 12.2. Coordinació visomotora No s’admeten alteracions que suposin la incapacitat per adaptar-se adientment al manteniment de trajectòries establertes. Ídem al grup

1. Es pot autoritzar la conducció d’un vehicle automàtic, amb avaluació prèvia en les proves pràctiques corresponents. En els casos d’obtenció, es té en compte la capacitat d’aprenentatge psicomotor. Es poden establir condicions restrictives segons criteri facultatiu. No s’admet. 12.3. Temps de reaccions múltiples No s’admeten alteracions greus de la capacitat de discriminació o en els temps de resposta. Ídem al grup

1. Quan, excepcionalment, no impedeixen l’obtenció o la renovació, es pot limitar la velocitat màxima segons criteri facultatiu. No s’admet. 12.4. Intel·ligència pràctica No s’admeten casos en què la capacitat d’organització espacial no resulti adient per a la conducció. Ídem al grup

1. No s’admet. No s’admet.

13. Altres causes no especificades en els apartats anteriors Quan es dictamina la incapacitat per conduir per qualsevol causa no inclosa en els apartats anteriors, es requereix una justificació particularment detallada i justificada com a expressió del risc avaluat i del deteriorament funcional que a judici del facultatiu impedeix la conducció. Exploració (1) Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives Grup 1 (2) Grup 2 (3) Grup 1 (4) Grup 2 (5) 13.1. Altres causes no especificades No pot obtenir ni renovar el permís cap persona que pateix qualsevol malaltia o deficiència no esmentada en els apartats anteriors que pot suposar una incapacitat funcional que comprometi la seguretat viària, excepte si la persona interessada disposa d’un dictamen facultatiu favorable. El mateix criteri s’estableix per als trasplantaments d’òrgans no inclosos en aquest annex. Ídem al grup

1. Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal. Condicionament a resultats de proves periòdiques i seguiments facultatius. Ídem al grup

1. Significat dels números entre parèntesis: (1) Aptituds que cal explorar i avaluar en els conductors objecte del reconeixement, tant si pertanyen al grup 1 com al grup 2 (article 32.2). (2) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories, AM, A1, A2, A, B, BE i J (article 34.1). (3) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D, DE i altres autoritzacions (article 34.2). (4) Adaptacions, restriccions i altres limitacions que cal imposar a persones i vehicles o de circulació per obtenir i renovar el permís de conduir de les categories AM, A1, A2, A, B, BE i J subjectes a condicions restrictives (5) Adaptacions, restriccions i altres limitacions que cal imposar a persones i vehicles o de circulació per obtenir i renovar el permís de conduir de les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D i DE i altres autoritzacions. B) Aptituds psiquiàtriques Les proves psiquiàtriques consisteixen en:

1. Avaluació de la personalitat.

2. Avaluació psicopatològica.

3. Avaluació pneumopsicològica. C) Proves analítiques Les proves analítiques consisteixen en:

1. Hemograma.

2. Glucèmia.

3. Transaminases i gamnaglutamiltransferasa (CGT).

4. Urea, creatinina, BUN.

5. Cribatge (screening) de drogues d’abús en orina:

a) Opiacis.

b) Amfetamines.

c) Cocaïna.

d) Tetrahidrocannabinol (THC).