Disposició addicional primera. Excepcions

Disposició addicional. Excepcions
1. Les condicions de disseny dels ascensors subjectes a les disposicions d’aplicació de directives de la Unió Europea estan sotmeses a les regles d’excepcionalitat que s’hi estableixen.
2. Pel que fa a la sol·licitud de llicència d’obra, s’han de preveure les situacions següents:
a) Edifici nou: s’han de disposar sempre els refugis o espais lliures, llevat que, mitjançant un estudi arquitectònic, en relació amb les circumstàncies presents, es pugui demostrar que no hi ha aquesta possibilitat, cas en què s’ha de procedir com indica l’epígraf següent.
b) Edifici existent: s’han de disposar igualment els refugis o espais lliures. No obstant això, en casos excepcionals, en particular en casos d’edificis històrics o artístics, o per possibilitar l’accessibilitat, si el titular de la instal·lació, una vegada estudiades totes les possibilitats per practicar aquests refugis o espais lliures, arriba a la conclusió que, materialment, no es pot adoptar aquesta disposició o que s’haurien d’usar mitjans desproporcionats per a això, ha de sol·licitar a l’òrgan del ministeri competent que reconegui, prèviament a l’execució de la instal·lació i la situació d’excepcionalitat corresponent. L’òrgan del ministeri competent esmentat ha d’emetre una resolució motivada. Si la situació d’excepcionalitat és reconeguda com a tal, l’instal·lador ha de justificar la mesura alternativa a la disposició de refugis o espais lliures que introdueixi en el seu disseny, i incloure-la a l’expedient tècnic de fabricació, de la mateixa manera que la resta de requisits essencials. Aquesta mesura no ha de ser objecte d’aprovació per l’òrgan del ministeri competent, sinó que correspon únicament a la responsabilitat de l’instal·lador, que pot aplicar si escau, i si vol, una de les solucions que pugui preveure la norma harmonitzada pertinent. L’instal·lador ha d’afegir una còpia de la resolució motivada, o una referència d’aquesta última, a la documentació que, d’acord amb l’article 4 d’aquest Reglament, s’aporti per a la posada en servei dels ascensors.
3. Les disposicions aplicables als ascensors instal·lats d’acord amb la reglamentació nacional anterior a la vigència d’aquest Reglament tenen el caràcter de mínims exigibles. Quan s’hi facin modificacions, mitjançant solucions tècniques no previstes en aquelles disposicions, s’ha de justificar que ofereixen un nivell de seguretat almenys equivalent, o que possibiliten l’accessibilitat oferta pel mateix ascensor. Per a això, el procediment que s’ha de seguir és el següent:
a) L’empresa ha de preparar una documentació tècnica en què s’han d’especificar els apartats de la normativa pertinent que els nous elements no poden satisfer.
b) Per a cada apartat no satisfet, s’ha de justificar com s’aconsegueix una seguretat equivalent amb els nous elements, indicant, en particular, els mitjans d’inspecció i control i actuació en el cas de possibles desgastos no visibles des de l’exterior.
c) S’ha d’incloure en el manual d’ús i manteniment, i per a l’ús de l’empresa conservadora d’ascensors, tot el que s’hagi de considerar en el manteniment de l’equip, derivat de la modificació efectuada.
d) Amb la documentació que assenyala el punt anterior, s’ha de procedir com si es tractés d’una modificació important i s’ha d’aplicar el que estableix l’article 14 d’aquest Reglament. L’annex VII conté una llista no exhaustiva de casos particulars, que es pot actualitzar mitjançant una resolució de l’òrgan del ministeri competent en matèria de seguretat industrial, a petició de la part interessada i mitjançant un informe de Seguretat Industrial d’acord amb la Llei de seguretat i qualitat industrial.