Article 12. Assaigs d’idoneïtat: disposicions generals

Article 12. Assaigs d’idoneïtat: disposicions generals

Els assaigs d’idoneïtat es duen a terme als ancoratges reals executats en fase d’obra amb les condicions establertes en el projecte o en el disseny definitiu calculat en funció dels resultats de les proves d’investigació. La finalitat dels assaigs d’idoneïtat és determinar la fluència i la llargada lliure aparent dels ancoratges, confirmar que les elongacions (plàstica i elàstica) i les pèrdues de càrrega per fregament obtingudes són correctes, i servir com a model de referència per als assaigs d’acceptació. La direcció d’obra estableix la quantitat i la identitat dels ancoratges als quals es duu a terme l’assaig d’idoneïtat, amb un mínim de tres (3) assaigs. Es recomana fer assaigs d’idoneïtat al 3% del total d’ancoratges de l’obra. La direcció d’obra defineix la longitud de tall dels tendons i ha de vetllar perquè sigui suficient per obtenir cues de tesat amb les dimensions suficients per poder dur a terme les comprovacions de càrrega residual i el seu reajustament durant la vida útil dels ancoratges.