Article 18. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica

Article 18. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica

1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.

2. Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica que s’han d’establir són els següents:

a) Espai ocupable per l’edifici: S’ha de definir mitjançant l’assenyalament de les alineacions en què se situen els plans verticals que delimiten la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes de l’edifici, inclosos patis i cossos volats. Aquestes alineacions poden ser obligatòries, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especifiqui en el planejament.

b) Envolupant de l’edifici: S’ha de definir mitjançant l’assenyalament dels plans inclinats o horitzontals que delimiten l’edificació. Aquests plans poden ser obligatoris, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament urbanístic.

c) Índex d’edificabilitat: La quantitat d’edificació realitzable s’ha d’establir per a cada volum –o conjunt de volums envolupants que hagin de ser objecte d’un únic projecte d’edificació– mitjançant l’assenyalament de la xifra que expressi els metres quadrats de sostre construïbles. En cas que es tracti d’un volum definit de forma precisa per alineacions i un nombre de plantes obligatòries, els metres quadrats de sostre construïbles han de ser els que corresponen a la suma de la superfície de les plantes de la totalitat del volum definit.

d) Característiques parcel·la: El planejament urbanístic ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la.

e) Unitats de projecte: El planejament urbanístic ha d’indicar els paràmetres que ha de respectar l’edificació de diverses parcel·les confrontants regulades mitjançant el sistema d’ordenació volumètrica per configurar una unitat de projecte.

f) Planta edificada de referència: L’ordenació ha d’especificar amb claredat en els plànols les parts de planta que computen com a sostre edificat del volum, i les que tenen el caràcter de soterrani, les quals estaran subjectes a les condicions que s’estableixin per a aquest tipus de sostre. Aquestes condicions també poden ser de caràcter limitador de la quantitat de superfície o del nombre de plantes construïbles en soterrani. El pla ha d’assenyalar els àmbits de les parcel·les i dels espais públics, si és el cas, que poden ser ocupats per soterranis. En cas contrari, s’entén que únicament són ocupables en soterrani els espais que queden sota l’espai ocupable per l’edificació determinat per l’ordenació.

g) Cossos volats: Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i l’envolupant de l’edifici, en la resta de façanes de l’edificació.

h) Patis de parcel·la: Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències a què proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.