Article 11. Comunicacions i denúncies

Article 11. Comunicacions i denúncies
1. Són tractades amb la consideració de comunicació les queixes o informacions adreçades al SISS de manera verbal relatives a anomalies en els requisits materials o funcionals dels serveis socials i sociosanitaris, sempre que presentin indicis de veracitat i exactitud en els fets exposats, amb la data i el lloc on han esdevingut, amb la persona o les persones afectades, i amb la persona física o jurídica que n’és presumptament responsable.
2. Per iniciar la tramitació de la comunicació, el personal inspector que atén la persona que la formula deixa constància escrita i signada de les dades indicades a l’apartat 1 anterior, així com del nom, els cognoms i les dades de contacte de la persona, si hi està d’acord. En cas contrari, la comunicació té la consideració d’anònima i la persona que la formula no és informada en els termes que preveu l’apartat 5 d’aquest article.
3. Són tractades amb la consideració de denúncia les informacions adreçades al SISS de manera escrita relatives a anomalies en els requisits materials o funcionals dels serveis socials i sociosanitaris, sempre que presentin indicis de veracitat i exactitud en els fets exposats, amb la data i el lloc on han esdevingut, amb la persona o les persones afectades, i amb la persona física o jurídica que n’és presumptament responsable. La denúncia inclou també les dades d’identificació de la persona que la formula, i en concret el nom i els cognoms, el document d’identitat, l’adreça i la signatura d’aquesta persona.
4. No són preses en consideració ni donen lloc a l’inici de l’actuació inspectora les comunicacions o denúncies manifestament no fonamentades, així com aquelles sobre les quals hi hagi alguna sospita fonamentada que han estat presentades amb l’objecte d’obstaculitzar l’actuació inspectora.
5. La recepció de la comunicació o la denúncia per part del SISS es comunica per escrit a la persona que l’ha formulat. De la mateixa manera se li comunica, si és el cas, les accions desenvolupades pel SISS per al tractament de la comunicació o denúncia.
6. A l’efecte de comprovar si concorren indicis racionals de versemblança en els fets objecte de la denúncia o comunicació no anònima, es pot requerir a la persona que la formula que en ratifiqui, ampliï, concreti o completi el contingut.
7. Quan la investigació dels fets comunicats o denunciats no sigui competència del SISS, es trasllada la comunicació o la denúncia a l’òrgan competent. De la mateixa manera, quan els fets competeixin a un altre servei d’inspecció a més del SISS, se li remet còpia de la comunicació o denúncia presentada a fi que dugui a terme les actuacions que escaiguin i se li comunica la decisió del SISS.
8. Quan després d’haver efectuat les verificacions oportunes es comprovi que els fets objecte de la comunicació o la denúncia no constitueixen una infracció administrativa o no resulten provats, es procedeix a arxivar la comunicació o la denúncia i notificar-ho a la persona que l’ha formulat.
9. En el cas que els fets comprovats puguin constituir una infracció administrativa, es pot acordar l’inici del procediment sancionador corresponent.