Reglament regulador de la classificació dels establiments d'allotjament turístic de la modalitat hotelera, del 25-7-2018

Article 1. Grups de la modalitat hotelera
Els establiments hotelers es distribueixen en quatre grups:
1. Hotels
2. Aparthotels
3. Hostals o residències
4. Pensions Poden utilitzar la denominació corresponent a cada grup els establiments que compleixen com a mínim els requisits establerts en aquest Reglament per ésser classificats en el grup i la categoria corresponents.

Article 2. Requisits mínims per a la classificació dins de la modalitat hotelera
Els establiments que no reuneixin els requisits mínims per a la classificació dins d’un dels grups d’allotjament de la modalitat hotelera no poden utilitzar la seva denominació i, per tant, o bé s’han d’adaptar a la denominació i les característiques d’una altra modalitat d’allotjament turístic, o bé han de tancar les instal·lacions en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

Article 3. Establiments comercials d’utilització pública
Els establiments de la modalitat hotelera tenen la consideració d’establiments oberts al públic i degudament inscrits al Registre de Comerç, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.

Article 4. Obligacions administratives
Són establiments hotelers els allotjaments situats en edificis constituïts en la seva totalitat per habitacions, estudis o apartaments. Totes les unitats d’allotjament d’un establiment hoteler han d’estar integrades en la totalitat d’un edifici amb entrada comuna i recepció, i han de reunir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament quant a les característiques i el contingut de les estances i la capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis. Els establiments hotelers estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació, degudament inscrita al Registre de Comerç, dedicada a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, de manera habitual i professional, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, estudis o apartaments situats en un edifici, i sota un règim de funcionament que inclou la neteja diària de totes les unitats i dependències. En cas que en un establiment d’allotjament turístic el servei de restauració sigui proporcionat per una tercera persona amb un registre de comerç diferent del de l’allotjament turístic, aquest establiment haurà de complir els requisits següents:
1. El servei ha de correspondre a l’exigit a la categoria de l’establiment.
2. La persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat de tots els serveis amb referència a la normativa davant de l’Administració, pel que fa als clients de l’allotjament, és el titular del registre de l’allotjament.
3. El servei de restauració s’ha de prestar al mateix edifici o en el mateix recinte del complex turístic que l’allotjament, i el restaurant o la cafeteria han de tenir, preferentment, accés directe des de l’interior.
4. El servei de restauració ha d’estar obert com a mínim en les mateixes dates que l’allotjament. Sempre que sigui sota una única titularitat empresarial d’explotació, un establiment hoteler pot formar part d’un complex turístic/resort. S’entén com a complex turístic/resort un conjunt d’allotjaments turístics d’igual o diferent grup, amb instal·lacions i serveis comuns situats al mateix recinte, destinats a desenvolupar una activitat comuna. Els serveis de recepció, bar, restaurant i tots els que es tinguin en compte a l’hora de validar la classificació, poden ser compartits entre els allotjaments turístics que constitueixen el complex turístic/resort.

Article 5. Categories dels hotels
Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació hotel es classifiquen en les categories següents: Categoria d’una estrella (*) Categoria de dos estrelles (**) Categoria de tres estrelles (***) Categoria de quatre estrelles (****) Categoria de cinc estrelles (*****)

Article 6. Assignació de la categoria
La categoria de la classificació d’un hotel s’assigna mitjançant un barem que comprèn els requisits d’obligat compliment per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment més una puntuació mínima obligatòria que es determina per l’assoliment de diversos requisits voluntaris de puntuació variable, pel que fa a instal·lacions, equipament de les unitats d’allotjament, serveis, oci, altres serveis complementaris i eines d’assegurament d’atenció al client. A la puntuació obtinguda s’hi aplica la seva ponderació de la reputació en línia, segons el procediment a què fa referència l’article 41. L’aplicació d’aquesta ponderació dona com a resultat la puntuació final obtinguda per l’establiment, que determinarà la seva categoria.

Article 7. Classificació obligatòria
La classificació d’un hotel és obligatòria, de manera que tot hotel ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 6 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de l’hotel i la seva categoria.

Article 8. Condicions de classificació
Les condicions mínimes obligatòries del barem i l’aplicació de la ponderació de la reputació en línia per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Article 9. Categoria d’una estrella
Perquè un hotel tingui la categoria d’una estrella (*) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria d’una estrella més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents (200) punts.

Article 10. Categoria de dos estrelles
Perquè un hotel tingui la categoria de dos estrelles (**) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de dos estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de tres-cents (300) punts.

Article 11. Categoria de tres estrelles
Perquè un hotel tingui la categoria de tres estrelles (***) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de tres estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de quatre-cents (400) punts.

Article 12. Categoria de quatre estrelles
Perquè un hotel tingui la categoria de quatre estrelles (****) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de quatre estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de cinc-cents (500) punts.

Article 13. Categoria de cinc estrelles
Perquè un hotel tingui la categoria de cinc estrelles (*****) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de cinc estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de sis-cents (600) punts.

Article 14. À rees d’avaluació
Els requisits per a cada una de les categories d’una, dos, tres, quatre i cinc estrelles, així com la puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, queden constituïts, en el cas dels hotels, per les àrees d’avaluació següents: I. Instal·lacions II. Equipament de les habitacions III. Servei IV. Oci V. Altres serveis / serveis complementaris VI. Eines d’assegurament d’atenció al client La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 1 d’aquest Reglament.

Article 15. Requisits obligatoris i requisits voluntaris de puntuació variable
Els requisits obligatoris per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex 1 d’aquest Reglament. Els requisits voluntaris de puntuació variable són els que figuren en els apartats sense tramar, de l’annex 1, amb la indicació de la puntuació.

Article 16. Categories dels aparthotels
Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació aparthotel es classifiquen en les categories següents: Categoria d’una estrella (*) Categoria de dos estrelles (**) Categoria de tres estrelles (***) Categoria de quatre estrelles (****) Categoria de cinc estrelles (*****)

Article 17. Assignació de la categoria
La categoria de la classificació d’un aparthotel s’assigna mitjançant un barem que comprèn els requisits d’obligat compliment per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment més una puntuació mínima obligatòria que es determina per l’assoliment de diversos requisits voluntaris de puntuació variable, pel que fa a instal·lacions, equipament de les unitats d’allotjament, serveis, oci, altres serveis complementaris i eines d’assegurament d’atenció al client. A la puntuació obtinguda s’hi aplica la seva ponderació de la reputació en línia, segons el procediment a què fa referència l’article 41. L’aplicació d’aquesta ponderació dona com a resultat la puntuació final obtinguda per l’establiment, que determinarà la seva categoria.

Article 18. Classificació obligatòria
La classificació d’un aparthotel és obligatòria, de manera que tot aparthotel ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 6 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de l’aparthotel i la seva categoria.

Article 19. Condicions de classificació
Les condicions mínimes obligatòries del barem i l’aplicació de la ponderació de la reputació en línia per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Article 20. Categoria d’una estrella
Perquè un aparthotel tingui la categoria d’una estrella (*) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria d’una estrella més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents (200) punts.

Article 21. Categoria de dos estrelles
Perquè un aparthotel tingui la categoria de dos estrelles (**) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de dos estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de tres-cents (300) punts.

Article 22. Categoria de tres estrelles
Perquè un aparthotel tingui la categoria de tres estrelles (***) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de tres estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de quatre-cents (400) punts.

Article 23. Categoria de quatre estrelles
Perquè un aparthotel tingui la categoria de quatre estrelles (****) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de quatre estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de cinc-cents (500) punts.

Article 24. Categoria de cinc estrelles
Perquè un aparthotel tingui la categoria de cinc estrelles (*****) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de cinc estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de sis-cents (600) punts.

Article 25. À rees d’avaluació
Els requisits per a cada una de les categories, d’una, dos, tres, quatre i cinc estrelles, així com la puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, queden constituïts, en el cas dels aparthotels, per les àrees d’avaluació següents: I. Instal·lacions II. Equipament dels apartaments III. Servei IV. Oci V. Altres serveis / serveis complementaris VI. Eines d’assegurament d’atenció al client VII. Capacitat VIII. Lliteres i zones de pas La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 2 d’aquest Reglament.

Article 26. Requisits obligatoris i requisits voluntaris de puntuació variable
Els requisits obligatoris per a cada una de les categories queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 2 d’aquest Reglament. Els requisits voluntaris de puntuació variable són els que figuren en els apartats sense tramar, en l’annex 2, amb la indicació de la puntuació.

Article 27. Categoria dels hostals o residències
Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació hostal o bé residència es classifiquen en una única categoria.

Article 28. Assignació de la categoria
La categoria d’hostal o de residència s’assigna mitjançant un barem que comprèn els requisits d’obligat compliment, més una puntuació mínima obligatòria que es determina per l’assoliment de diversos requisits voluntaris de puntuació variable, pel que fa a instal·lacions, equipament de les habitacions i banys, serveis i eines d’assegurament d’atenció al client. A la puntuació obtinguda s’hi aplica la ponderació de la reputació en línia, segons el procediment a què fa referència l’article 41. L’aplicació d’aquesta ponderació dona com a resultat la puntuació final obtinguda per l’establiment, que determinarà la seva classificació.

Article 29. Classificació obligatòria
La classificació d’un hostal o una residència és obligatòria, de manera que tot hostal o residència ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 6 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar la denominació comercial de l’hostal o la residència.

Article 30. Condicions de classificació
Les condicions mínimes obligatòries del barem i l’aplicació de la ponderació de la reputació en línia per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Article 31. Categoria Perquè un hostal o una residència obtingui la classificació, ha de reunir els requisits establerts per a
la categoria més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de l’avaluació de la reputació en línia) de cent (100) punts.

Article 32. Àrees d’avaluació
Els requisits per assolir la classificació, així com la puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, queden constituïts, en el cas dels hostals i residències, per les àrees d’avaluació següents: I. Instal·lacions II. Equipament de les habitacions i banys III. Servei IV. Eines d’assegurament d’atenció al client La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 3 d’aquest Reglament.

Article 33. Requisits obligatoris i requisits voluntaris de puntuació variable
Els requisits obligatoris per a la categoria d’hostal o residència queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 3 d’aquest Reglament. Els requisits voluntaris de puntuació variable són els que figuren en els apartats sense tramar, en l’annex 3 amb la indicació de la puntuació.

Article 34. Categoria de les pensions
Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació de pensió es classifiquen en una única categoria.

Article 35. Assignació de la categoria
La categoria de pensió s’assigna mitjançant un barem que comprèn els requisits d’obligat compliment més una puntuació mínima obligatòria que es determina per l’assoliment de diversos requisits voluntaris de puntuació variable, pel que fa a instal·lacions, equipament de les habitacions i banys, serveis i eines d’assegurament d’atenció al client. A la puntuació obtinguda s’hi aplica la ponderació de la reputació en línia, segons el procediment a què fa referència l’article 41. L’aplicació d’aquesta ponderació dona com a resultat la puntuació final obtinguda per l’establiment, que determinarà la seva classificació.

Article 36. C lassificació obligatòria
La classificació d’una pensió és obligatòria, de manera que tota pensió ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 6 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar la denominació comercial de la pensió.

Article 37. Condicions de classificació
Les condicions mínimes obligatòries del barem i l’aplicació de la ponderació de la reputació en línia per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Article 38. Categoria Perquè una pensió pugui obtenir la classificació, ha de reunir els requisits establerts per a la categoria
més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de cent (100) punts.

Article 39. Àrees d’avaluació
Els requisits per assolir la classificació, així com la puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, queden constituïts, en el cas de les pensions, per les àrees d’avaluació següents: I. Instal·lacions II. Equipament de les habitacions i banys III. Servei IV. Eines d’assegurament d’atenció al client La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 4 d’aquest Reglament.

Article 40. Requisits obligatoris i requisits voluntaris de puntuació variable
Els requisits obligatoris per a la categoria de pensió queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 4 d’aquest Reglament. Els requisits voluntaris de puntuació variable són els que figuren en els apartats sense tramar, de l’annex 4, amb la indicació de la puntuació.

Article 41. Aplicació de la reputació en línia
Al resultat de la puntuació obtinguda per assolir els requisits voluntaris que queden detallats en els annexos 1, 2, 3 i 4 d’aquest Reglament, s’hi aplica la ponderació corresponent en funció de l’índex o la puntuació de reputació en línia de l’establiment, que es calcula partint d’un índex numèric d’entre 1 i 100, atenent la taula següent: Índex de reputació (IR) Ponderació a aplicar 96 ≤ IR +10% 92 ≤ IR < 96 +8% 88 ≤ IR < 92 +6% 84 ≤ IR < 88 +4% 80 ≤ IR < 84 0% 76 ≤ IR < 80 -10% 72 ≤ IR < 76 -15% 68 ≤ IR < 72 -20% IR < 68 -25% Per tal d’obtenir i aplicar un índex o una puntuació de reputació en línia objectiu i fiable, el ministeri competent en matèria de turisme es reserva el dret de contractar els serveis d’una empresa especialitzada en l’anàlisi de la reputació en línia. Als establiments de nova obertura no se’ls aplicarà cap ponderació de reputació en línia fins al cap d’un any a comptar de la data de la seva classificació. En el cas que un establiment degudament classificat no tingui valoració de la reputació en línia, no s’hi aplica cap ponderació.

Article 42. Definicions generals de llit, sofà llit, llitera, llits fixos i llits supletoris
1. Definicions de llit: a. Llit baix: llit independent al qual s’accedeix a peu pla i que no forma part d’una llitera. b. Llitera: conjunt de dos llits individuals construïts expressament l’un damunt de l’altre, amb una separació vertical mínima de 75 cm entre llits. Les lliteres han de complir la normativa europea vigent que regula els requisits de seguretat, resistència i durabilitat per a les lliteres i llits alts d’ús domèstic i públic. Han de comptar amb una barrera protectora al llit superior (a ambdós costats si no hi ha paret) que s’elevi com a mínim 16 cm per sobre del matalàs, i la distància entre el llit superior i el sostre ha de ser com a mínim de 60 cm. c. Sofà llit: sofà o divan que pot convertir-se en un llit.
2. Llits propis de l’habitació i llits supletoris: a. Els llits propis de l’habitació o la unitat d’allotjament han de ser llits baixos fixos, no poden ser llits plegables, ni sofàs llit, ni lliteres, i han de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla en els annexos 1, 2, 3 i 4. b. Es consideren llits supletoris els llits baixos plegables, sofàs llit o lliteres. En tots els casos, la mida mínima del matalàs dels llits supletoris ha de ser de 80 x 190 cm per a individual i 135 x 190 cm per a doble, i 18 cm de gruix, a excepció que els llits estiguin destinats a l’ús exclusiu d’infants fins a 12 anys, cas en què han de tenir una mida mínima de 80 x 180 cm per a individual i 135 x 180 per a doble, i 14 cm de gruix (o inferior per a lliteres, en compliment de les normes de qualitat i seguretat vigents per a lliteres).

Article 43. S uperfície, capacitat i distribució de places dels establiments del grup hotels
1. Superfície: la superfície mínima de l’habitació, incloent-hi la cambra de bany, en metres quadrats és: Categoria 1* 2* 3* 4* 5* Superfície 11 m2 11 m2 14 m2 18 m2 22 m2 Excepció: en els establiments de 3, 4 i 5 estrelles, s’accepta fins a un 20% de les habitacions per sota de la superfície mínima exigida per a la categoria. La superfície mínima d’aquest 20% és la de la categoria immediatament inferior.
2. Capacitat de les habitacions: a les habitacions es permet un màxim de 4 places, excepte a les habitacions familiars, que poden acollir fins a 5 places. Habitacions familiars: a les habitacions triples i quàdruples destinades a famílies (adults i infants fins a 12 anys) es permet arribar a un màxim de 5 places mitjançant llits supletoris, respectant els criteris de mides, usos i zones de pas establerts per a aquest tipus de llits als apartats corresponents d’aquest mateix article.
3. Distribució de places: llits propis i llits supletoris: 3.1. Els llits propis de l’habitació o unitat d’allotjament han de ser llits baixos fixos, no poden ser llits plegables, ni sofàs llit ni lliteres, i han de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla a l’annex
1. El nombre de places en llits baixos fixos és el que determina si una habitació és individual, doble, triple o quàdruple. En tots els casos, cal una zona de pas igual o superior a 40 cm al voltant del llit (als laterals i al peu), o bé 80 cm en un dels laterals i 40 cm al peu si el llit és a tocar de la paret. 3.2. Llits supletoris: els llits supletoris han de ser llits baixos o sofàs llit, i el matalàs ha de tenir una mida mínima de 80 x 190 cm per a individual i 135 x 190 cm per a doble, i 18 cm de gruix, a excepció dels llits destinats a l’ús exclusiu d’infants fins a 12 anys, que poden ser llits baixos, sofàs llit o lliteres i han de tenir una mida mínima de 80 x 180 cm o 135 x 180 cm, i 14 cm de gruix (o inferior per a lliteres, en compliment de les normes de qualitat i seguretat vigents per a lliteres). Es permet un màxim de 2 places en llits supletoris en habitació doble i un màxim d’1 plaça en llit supletori en habitació triple. No s’admeten llits supletoris en habitacions individuals ni en quàdruples. En tots els casos, per als llits supletoris, un cop desplegats, cal una zona de pas igual o superior a 40 cm al voltant del llit (laterals i peu), o bé 40 cm en un dels laterals i al peu si el llit és a tocar de la paret. En el cas de les lliteres, cal una zona de pas igual o superior a 80 cm com a mínim en un dels laterals.
4. En tots els casos, la suma total de places en llits supletoris no pot superar el 50% de la capacitat de l’establiment.

Article 44. S uperfície, capacitat i distribució de places dels establiments del grup aparthotels
1. Superfície: no s’estableix una superfície mínima per a les unitats d’allotjament dels aparthotels.
2. Capacitat: la unitat d’allotjament ha de comptar com a mínim amb una sala de bany completa per cada 6 places de capacitat i ha de respectar els criteris de distribució de places als quals fan referència els punts següents d’aquest article.
3. Distribució de places: s’estableixen diferents criteris per a les unitats d’allotjament, en funció de si són apartaments o estudis, segons queden definits a l’article 4 de la Llei 16/2017 . 3.1. Apartaments S’accepten com a màxim 2 places al saló menjador i només en sofà llit (no s’admeten llits baixos ni lliteres), i com a màxim 4 places per dormitori. Els llits propis del dormitori han de ser llits baixos fixos, no poden ser llits plegables, ni sofàs llit, ni lliteres, i han de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria segons es detalla a l’annex 2 d’aquest Reglament, i cal una separació de com a mínim 40 cm al voltant del llit (laterals i peu), o bé de 80 cm en un dels laterals i 40 cm al peu, si el llit és a tocar de la paret. Llits supletoris: es poden posar llits supletoris només als dormitoris i han de ser llits baixos o sofàs llit. El matalàs ha de complir una mida mínima de 80 x 190 cm per a individual i 135 x 190 cm per a doble, i 18 cm de gruix, a excepció dels llits destinats a l’ús exclusiu d’infants fins a 12 anys, que poden ser llits baixos, sofàs llit o lliteres i han de tenir una mida mínima de 80 x 180 cm o 135 x 180 cm, i 14 cm de gruix (o inferior per a lliteres, en compliment de les normes de qualitat i seguretat vigents per a lliteres). S’accepta com a màxim 2 places en llits supletoris per dormitori. En tots els casos, per als llits supletoris, un cop desplegats, cal una zona de pas igual o superior a 40 cm al voltant del llit (als laterals i al peu), o bé 40 cm en un dels laterals i al peu, si el llit és a tocar de la paret. En el cas de les lliteres, cal una zona de pas igual o superior a 80 cm com a mínim en un dels laterals. 3.2. Estudis: S’accepten fins a 4 places (2 places en sofà llit + 2 places en sofà llit, llit o llitera). El matalàs ha de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, detallada a l’annex 2 d’aquest Reglament, a excepció dels llits destinats a l’ús exclusiu d’infants fins a 12 anys, que han de tenir una mida mínima de 80 x 180 cm per a individual i 135 x 180 cm per a doble, i 14 cm de gruix (o inferior per a lliteres, en compliment de les normes de qualitat i seguretat vigents per a lliteres).
4. En tots els casos: no s’admeten llits ni sofàs, ni sofàs llit ni lliteres en rebedors, passadissos i zones de pas.
5. En tots els casos, la suma total de places en llits supletoris no pot superar el 50% de la capacitat de l’establiment.

Article 45. Superfície, capacitat i distribució de places dels establiments del grup hostals o residències i del grup pensions
1. Superfície: no s’estableix una superfície mínima per a les habitacions dels hostals, residències o pensions.
2. Capacitat de les habitacions: a les habitacions es permet un màxim de 4 places, excepte a les habitacions familiars, que poden acollir fins a 5 places. Habitacions familiars: a les habitacions triples i quàdruples destinades a famílies (adults i infants fins a 12 anys) es permet arribar a un màxim de 5 places mitjançant llits supletoris, respectant els criteris de mides, usos i zones de pas establerts per a aquest tipus de llits als apartats corresponents d’aquest mateix article.
3. Distribució de places: llits propis i llits supletoris: 3.1. Els llits propis de l’habitació o unitat d’allotjament han de ser llits baixos fixos, no poden ser llits plegables, ni sofàs llit ni lliteres, i han de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla en els annexos 3 i
4. El nombre de places en llits baixos fixos és el que determina si una habitació és individual, doble, triple o quàdruple. En tots els casos, cal una zona de pas igual o superior a 40 cm al voltant del llit (als laterals i al peu), o bé 80 cm en un dels laterals i 40 cm al peu si el llit és a tocar de la paret. 3.2. Llits supletoris: els llits supletoris han de ser llits baixos o sofàs llit, i el matalàs ha de tenir una mida mínima de 80 x 190 cm per a individual i 135 x 190 cm per a doble, i 18 cm de gruix, a excepció dels llits destinats a l’ús exclusiu d’infants fins a 12 anys, que poden ser llits baixos, sofàs llit o lliteres i han de tenir una mida mínima de 80 x 180 cm o 135 x 180 cm, i 14 cm de gruix (o inferior per a lliteres, en compliment de les normes de qualitat i seguretat vigents per a lliteres). 3.3. Es permet un màxim de 2 places en llits supletoris en habitació doble i un màxim d’1 plaça en llit supletori en habitació triple. 3.4. No s’admeten llits supletoris en habitacions individuals ni en quàdruples. En tots els casos, per als llits supletoris, un cop desplegats, cal una zona de pas igual o superior a 40 cm al voltant del llit (als laterals i al peu), o bé 40 cm en un dels laterals i al peu si el llit és a tocar de la paret. En el cas de les lliteres, cal una zona de pas igual o superior a 80 cm com a mínim en un dels laterals.
4. En tots els casos, la suma total de places en llits supletoris no pot superar el 50% de la capacitat de l’establiment.

Article 46. Elements diferenciadors
Amb la finalitat d’identificar els establiments hotelers que ofereixen instal·lacions i serveis especialitzats adreçats a un públic específic, el ministeri competent en matèria de turisme ha creat un conjunt d’elements diferenciadors, aplicables a determinades modalitats i grups d’allotjament. Per al grup hotels i aparthotels, aquests elements diferenciadors són:
1. Estades esportives
2. Cicloturisme
3. Senderisme
4. Pesca
5. Salut i benestar
6. Reunions i esdeveniments El detall dels requisits per a l’obtenció de cada un dels elements diferenciadors està publicat a l’annex 5 d’aquest Reglament.

Article 47. Placa de classificació oficial dels establiments hotelers d’Andorra
Quan l’establiment compleix els requisits necessaris per a la classificació del seu grup, i per a la categoria en el cas dels hotels i dels aparthotels, el ministeri competent en matèria de turisme li atorga la placa de classificació del grup corresponent, que certifica la certesa de la seva denominació comercial i la categoria obtinguda. La placa oficial està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex 6 d’aquest Reglament, amb les mides, els grafismes, els colors, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau, dels elements diferenciadors.

Article 48. Ús de la placa
La placa és lliurada pel ministeri competent en matèria de turisme i ha de figurar a l’exterior de l’establiment, preferentment a l’entrada principal, en un lloc fàcilment visible per al públic i els usuaris. Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot figurar la placa de classificació oficial subministrada pel ministeri competent en matèria de turisme. En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una placa nova correspon també al ministeri competent en matèria de turisme, amb petició i pagament previ de la part interessada. La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment. El ministeri competent en matèria de turisme és l’autoritat competent per autoritzar l’ús de la placa i atorgar a l’empresari el dret a utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex 6, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques. Les plaques oficials són propietat del Govern, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu següent: - A conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics del ministeri competent, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte. En el cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment està obligat a retornar de manera immediata al Govern les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la categoria nova. La reposició de la placa només es pot sol·licitar en cas de robatori presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.

Article 49. Procediment per a l’obtenció de la placa de classificació
El ministeri competent en matèria de turisme posa a disposició dels establiments turístics degudament inscrits en el Registre de Comerç el detall dels requisits que s’han de complir per a cada grup, categoria i elements diferenciadors, i que s’adjunten en els annexos 1, 2, 3, 4 i
5. Dins el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data d’inscripció al Registre de Comerç, l’establiment ha de presentar al Servei de Tràmits una sol·licitud al ministeri encarregat del turisme per a l’obtenció de la placa de classificació en què ha de fer constar que compleix tots els requisits per a la categoria a la qual opta, i ha de fer efectiu el pagament de la placa corresponent. Un cop rebuda la sol·licitud, la Inspecció d’Allotjaments Turístics efectua una inspecció per verificar que l’allotjament compleix els requisits tècnics i d’equipaments mínims corresponents a la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors. Si aquesta inspecció és conforme, aplica al resultat de la inspecció la ponderació de la reputació en línia, definida en l’article 41 d’aquest reglament. Si el resultat final correspon als requisits exigits per al grup i la categoria, i els elements diferenciadors sol·licitats, el ministeri competent en matèria de turisme li atorga la categoria i els elements diferenciadors corresponents. En cas de detectar mancances que impedeixin assolir la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors, la Inspecció d’Allotjaments Turístics atorga un període de temps no superior a un mes per esmenar aquestes mancances i efectua una segona inspecció. Si el resultat final d’aquesta segona inspecció correspon als requisits exigits per al grup i la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors, el ministeri competent en matèria de turisme li atorga la categoria corresponent i, si escau, els elements diferenciadors. Si, per contra, en aquesta segona inspecció encara es detecten mancances que impedeixen assolir la categoria, el ministeri competent en matèria de turisme denega o rebaixa la categoria, d’acord amb el resultat final de la inspecció, o denega els elements diferenciadors sol·licitats. A fi de verificar que es mantenen els requisits mínims corresponents a la classificació, la Inspecció d’Allotjaments Turístics té la potestat per efectuar les inspeccions i els controls que cregui necessaris, amb la periodicitat que estimi oportuna, d’acord amb el que marca la Llei. Les inspeccions i els controls els pot fer la mateixa Inspecció d’Allotjaments Turístics o bé pot delegar-los a un organisme privat acreditat a aquest efecte. Si es compleixen els requisits d’inscripció, el ministeri competent en matèria de turisme disposa de dos mesos a partir de la data de la sol·licitud d’inscripció o de modificació per resoldre-la.

Article 50. Vies de recurs en cas de disconformitat amb el resultat d’una inspecció
En cas de disconformitat amb el resultat d’una inspecció, el titular de l’establiment pot interposar un recurs en el termini i en la forma que s’estableixen al Codi de l’Administració. Tot això sense perjudici de la possibilitat que el ministeri competent en matèria de turisme, en vista de la gravetat o la reiteració de les deficiències o l’incompliment del Reglament, incoï un procediment sancionador o fins i tot denunciï els fets prop de les autoritats judicials competents.

Article 51. Modificació de classificació
En el cas que un establiment classificat vulgui modificar la seva classificació, ha de demanar una nova placa de classificació seguint el procediment marcat en aquest Reglament.

Article 52. Assegurances obligatòries
Tot establiment de la modalitat hotelera ha de subscriure obligatòriament, en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra, una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima declarada per l’establiment, i ha de mantenir en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un establiment de la modalitat hotelera han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i la vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.

Disposició transitòria Els establiments d’allotjament turístic de la modalitat hotelera que en la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament estiguin degudament classificats i en possessió de la placa de classificació oficial que els identifica com a hotels, aparthotels, hostals, residències o pensions, disposen d’un any, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, per adaptar-se als requeriments demanats en aquest Reglament, conforme al seu grup i categoria.

Disposició derogatòria primera Queda derogat el Decret del 8-11-2000 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels hotels i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels hotels d’Andorra”.

Disposició derogatòria segona Queda derogat el Decret del 8-11-2000 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels aparthotels i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels aparthotels d’Andorra”.

Disposició derogatòria tercera Queda derogat el Decret del 8-11-2000 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels hostals i residències i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels hostals i residències d’Andorra”.

Disposició derogatòria quarta Queda derogat el Decret del 8-11-2000 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació de les pensions i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació de les pensions d’Andorra”.

Núm. Criteri * ** *** **** ***** 129 Habitacions amb aire condicionat i termòstat individual 20 20 20 20 20 130 Aire condicionat al restaurant 10 10 10 10 10 131 Aire condicionat al bar 10 10 10 10 10 132 Aire condicionat als salons 15 15 15 15 15 133 Aire condicionat a la recepció 5 5 5 5 5

Núm. Criteri * ** *** **** ***** 152 Apartaments amb aire condicionat i termòstat individual 20 20 20 20 20 153 Aire condicionat al restaurant 10 10 10 10 10 154 Aire condicionat al bar 10 10 10 10 10 155 Aire condicionat als salons 15 15 15 15 15 156 Aire condicionat a la recepció 5 5 5 5 5

Annex 3 Hostals residències.pdf

Annex 4 Pensions.pdf

Annex 5 Elements.pdf

Annex 6 Plaques.pdf