Article 21. Laboratoris d’anàlisi

Article 21. Laboratoris d’anàlisi

1. Els laboratoris d’anàlisi que fan les determinacions de legionel·la segons el que s’estableix en aquest Reglament han d’acreditar que participen en exercicis d’intercomparació en recompte de legionel·la i han de disposar, preferentment, d’un sistema intern d’assegurament de la qualitat segons la norma ISO 17025.

2. Les determinacions de la Legionella spp i la Legionella pneumophila s’han de basar en la norma ISO 11731. I en el cas d’emprar altres mètodes analítics, han de ser validats per organismes europeus o internacionals i oferir els resultats equivalents en UFC/l. Igualment, s’ha de poder assegurar un límit de detecció de la legionel·la inferior o igual a 10 UFC/l.

3. Aquestes determinacions es poden dur a terme emprant altres tècniques de detecció ràpida de la legionel·la principalment davant situacions en què es té constància de l’existència de casos aïllats de legionel·losi, d’una sospita fonamentada d’un brot o d’una associació de casos per poder adoptar mesures urgents. En aquests casos, s’han confirmar sempre els resultats de les determinacions que mostrin resultats positius a la presència de legionel·la mitjançat el que s’estableix al punt 2 d’aquest article.

4. El recompte d’aerobis s’ha de basar en la norma ISO 6222 i, per determinar la resta de paràmetres fisicoquímics s’han d’emprar mètodes analítics validats per organismes europeus o internacionals.

5. A aquest efecte, els laboratoris han de fer constar en els informes analítics en què s’expressin els resultats d’aquestes determinacions el mètode analític emprat, la incertesa i el seu límit de detecció.