Article 48. D eterminació dels fons propis

Article 48. D eterminació dels fons propis

1. Sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis bàsics estan integrats amb caràcter general per:

a) l’excedent dels actius respecte als passius valorats de conformitat amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i aquest Reglament. De l’excedent s’ha de deduir l’import de les accions pròpies que tingui l’entitat asseguradora o reasseguradora. En el cas d’entitats asseguradores autoritzades per a la gestió de fons de pensions, la quantitat computable s’ha de minorar en l’import del capital social desembossat afecte a aquesta activitat, així com en l’import de les reserves, que es corresponguin amb els recursos propis mínims exigits per la normativa reguladora de plans i fons de pensions.

b) Els passius subordinats.

2. Igualment, sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis complementaris estan constituïts per elements que puguin ser exigits per absorbir pèrdues, diferents dels fons propis bàsics. Els fons propis complementaris poden comprendre els elements següents, en la mesura en què no siguin fons propis bàsics:

a) El capital social no desemborsat.

b) Les cartes de crèdit i garanties.

c) Qualssevol altres compromisos legalment vinculants rebuts per les entitats asseguradores i reasseguradores.

3. Quan un element dels fons propis complementaris tingui un valor nominal fix, l’import d’aquest element és igual al seu valor nominal, sempre que aquest reflecteix adequadament la seva capacitat d’absorció de pèrdues. En el supòsit que un element dels fons propis complementaris hagi estat desembossat o exigit ha de passar a formar part de l’actiu, de manera que s’ha d’integrar en els fons propis bàsics i ha de deixar de formar part dels fons propis complementaris.

4. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar, segons correspongui:

a) un import monetari per a cada element dels fons propis complementaris; o

b) un mètode per determinar l’import de cada element dels fons propis complementaris, cas en què s’ha d’aprovar l’import determinat d’acord amb aquest mètode per un termini definit.