Article 33. Qualitat de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques

Article 33. Qualitat de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’aplicar els processos i procediments interns necessaris per garantir l’adequació, la integritat i l’exactitud de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques, i també per garantir que les hipòtesis en què es basi el càlcul es comparin periòdicament amb l’experiència.

2. Quan la comparació posi de manifest una desviació sistemàtica entre l’experiència i els càlculs fets, l’entitat ha d’efectuar els ajustos necessaris en els mètodes actuarials o en les hipòtesis utilitzades.

3. Sense perjudici del que disposen els dos apartats anteriors, les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques han de complir els requisits següents:

a) que les dades incloguin informació històrica suficient com per avaluar les característiques dels riscos subjacents i identificar tendències en els riscos;

b) que les dades estiguin disponibles respecte de cada grup de risc homogeni pertinent que s’utilitzi en el càlcul de les provisions tècniques, i que cap dada pertinent s’exclogui del càlcul de les provisions tècniques sense que aquesta exclusió estigui degudament justificada;

c) que les dades no continguin errors significatius;

d) que les dades de diferents períodes utilitzats per a una mateixa estimació siguin coherents;

e) que les dades es registrin de forma oportuna i coherent en el temps;

f) que l’import i la naturalesa de les dades garanteixin que les estimacions realitzades en el càlcul de les provisions tècniques sobre la base de les mateixes dades no incloguin un error d’estimació significativa;

g) que les dades siguin coherents amb les hipòtesis en què es basen les tècniques actuarials i estadístiques que se’ls apliquin en calcular les provisions tècniques;

h) que les dades reflecteixin adequadament els riscos als quals estigui exposada l’entitat asseguradora o reasseguradora en relació amb les seves obligacions d’assegurança i reassegurança;

i) que les entitats asseguradores i reasseguradores coneguin l’origen de les dades utilitzades i les hipòtesis o mètodes utilitzats en el seu tractament;

j) que les dades s’hagin recopilat, tractat i aplicat de forma transparent i estructurat sobre la base d’un procés documentat que inclogui: 1r. la definició dels criteris aplicables pel que fa a la qualitat de les dades i una avaluació d’aquesta qualitat, amb inclusió de normes qualitatives i quantitatives específiques per a diferents sèries de dades; 2n. la utilització i l’establiment de les hipòtesis utilitzades en la recopilació, el tractament i l’aplicació de dades; i 3r. el procés d’actualització de dades, així com la freqüència de les actualitzacions i les circumstàncies que determinen actualitzacions addicionals;

k) que les entitats asseguradores o reasseguradores garanteixin que les seves dades s’utilitzen de forma coherent en el temps per calcular les provisions tècniques. Als efectes del que es disposa en aquest apartat, es considera que un error d’estimació en el càlcul de les provisions tècniques és significatiu quan pugui influir en la presa de decisions o el criteri dels usuaris del resultat del càlcul, inclosa l’autoritat de supervisió.

4. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar dades procedents d’una font externa, sempre que, a més de satisfer els requisits disposats en els apartats anteriors d’aquest article, compleixin tots els següents:

a) que les entitats asseguradores o reasseguradores puguin demostrar que l’ús d’aquestes dades és més adequat que l’ús de dades que estiguin disponibles a través d’una font interna;

b) que les entitats asseguradores o reasseguradores coneguin l’origen d’aquestes dades i les hipòtesis o mètodes utilitzats en el seu tractament;

c) que les entitats asseguradores o reasseguradores identifiquin qualsevol tendència en aquestes dades i la variació, al llarg del temps o entre unes dades i unes altres, de les hipòtesis o mètodes en l’ús d’aquestes dades; i

d) que les entitats asseguradores o reasseguradores puguin demostrar que les hipòtesis i els mètodes a què es refereixen les lletres

b) i

c) anteriors reflecteixen les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

5. En cas que les dades no s’ajustin al que disposa l’apartat anterior, les entitats asseguradores i reasseguradores han de documentar adequadament les seves limitacions, indicant si solucionen aquestes limitacions i incloent, si s’escau, una descripció de la forma de solucionar-les, així com l’òrgan o òrgans dins l’entitat asseguradora o reasseguradora responsable d’aquesta tasca.