Article 7. Pràctiques informatives lleials

Article 7. Pràctiques informatives lleials

1. La informació alimentària no ha d’induir a error, en particular:

a) Sobre les característiques de l’aliment i, en particular, sobre la naturalesa, la identitat, les qualitats, la composició, la quantitat, la durada, el país d’origen o el lloc de procedència, i el mode de fabricació o d’obtenció;

b) En atribuir a l’aliment efectes o propietats que no posseeix;

c) En insinuar que l’aliment posseeix característiques especials quan, en realitat, tots els aliments similars posseeixen aquestes mateixes característiques, posant especialment en relleu la presència o l’absència de determinats ingredients o nutrients;

d) En suggerir, mitjançant l’aparença, la descripció o representacions pictòriques, la presència d’un determinat aliment o ingredient quan, en realitat, un component present de manera natural o un ingredient utilitzat normalment en aquest aliment s’ha substituït per un component o un ingredient diferent.

2. La informació alimentària ha de ser precisa, clara i fàcil de comprendre per al consumidor.

3. Llevat d’excepcions previstes per la legislació aplicable a les aigües minerals i productes alimentaris destinats a una alimentació especial, la informació alimentària no ha d’atribuir a cap aliment les propietats de prevenir, tractar o curar cap malaltia humana, ni ha de fer referència a aquestes propietats.

4. Els apartats 1, 2 i 3 també s’apliquen a:

a) La publicitat;

b) La presentació dels aliments i, en especial, a la forma o l’aspecte que es doni a aquests aliments o al seu envàs, al material usat per a aquest envàs, a la manera com estiguin disposats, així com a l’entorn en què estiguin exposats.