Annex 1

Annex I Característiques Tècniques i Terminologia A efectes d’aquest Reglament, de la Llei, i de la Radioafició en general, els termes que figuren a continuació tenen el significat que (per cadascun d’ells) s’expressa a continuació: Telecomunicació: Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol natura, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics. Ones radioelèctriques: (ones hertzianes) Ones radio magnètiques en què la freqüència es fixa convencionalment per sota de 3.000 GHz (gigahertz), que es propaguen per l’espai sense cap guia artificial. Radiocomunicació: Tota telecomunicació tramesa per mitjà d’ones radioelèctriques. Interferència: Efecte d’una energia no desitjada que és deguda a una o diverses emissions, radiacions, induccions o les seves combinacions sobre la recepció en un sistema de radiocomunicació i que es manifesta com una degradació de la qualitat, un falsejament o una pèrdua de la informació que es podria obtenir en absència d’aquesta energia no desitjada. Interferència perjudicial: Interferència que compromet el funcionament d’un servei de radionavegació o d’altres serveis de seguretat que degrada greument, interromp repetidament o impedeix el funcionament d’un servei de radiocomunicacions legalment establert. Servei de radioaficionats: Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats; és a dir, per persones degudament autoritzades de conformitat amb la Llei, que s’interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense ànim de lucre. Estació radioelèctrica: Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal·lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació, en un lloc determinat. Les estacions es classifiquen segons el servei en què participen d’una manera permanent o temporal. Radioaficionat: De forma genèrica, qualsevol titular d’una llicència o certificat d’escolta que ha estat expedida d’acord amb la Llei. Estació de radioaficionat: Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats. Estació fixa de radioaficionat: Estació de radioaficionats utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada. Estació mòbil de radioaficionat: Tota estació d’aficionats destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats. Estació portable de radioaficionats: Tota estació fixa d’aficionats, en què la utilització es realitza amb caràcter temporal i en desplaçaments periòdics i sistemàtics, en una localització diferent a l’habitual, amb la prohibició d’utilitzar-la durant el trasllat. Estació Remota (Remote) de radioaficionat: Es defineix com una operació en la que el titular amb llicència, controla una estació de radioaficionat, a partir d’un terminal de control remot. Unió de Radioaficionats Andorrans (URA): Associació legalment constituïda i reconeguda per l’autoritat, per figurar en els seus estatuts, com a finalitats específiques, les pròpies del servei de radioaficionat. IARU: International Amateur Radio Union, Associació mundial de radioaficionats membre consultor de la UIT UIT: Unió Internacional de Comunicacions, Organisme de les Nacions Unides CEPT: Conferència Europea de Administracions de Correus y Telecomunicacions Estació col·lectiva de radioaficionats: Tota estació de radioaficionat en què el titular és una associació reconeguda per l’autoritat, per figurar en els seus estatuts, com a finalitats específiques, les pròpies del servei de radioaficionat. Reemissor: Estació repetidora o re emissora d’aficionat. És tota estació col·lectiva fixa d’aficionat en què el funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat rebudes per l’estació i l’objectiu bàsic és ampliar l’abast de les comunicacions. Radiobalisa: Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació en què el funcionament es basa en l’emissió automàtica de senyals d’identificació. QSL: Tarja d’intercanvi entre radioaficionats que conté les dades necessàries per tal de confiar un contacte realitzat entre ells. QSO: Contacte entre dues estacions de radioaficionat. SECOM: (Servei d’Emergències i Comunicacions) Grup intern de la URA dedicat a les comunicacions de Radio emergències. TNAF: Taula Nacional Andorrana de Freqüències. La terminologia de les característiques tècniques de les estacions radioelèctriques de radioaficionats és la següent: Amplada de banda necessària: Per a una classe d’emissió donada, amplada de la banda de freqüència estrictament suficient per assegurar la transmissió de la informació a la velocitat i amb la qualitat requerides en condicions específiques. Amplada de banda ocupada: Amplada de banda de freqüències en què, per sota de la seva freqüència límit inferior i per sobre de la seva freqüència límit superior, es transmetin potències de mides iguals cadascuna a un 0,5 per 100 de la potència mitjana total d’una emissió donada. Freqüència característica: Freqüència que pot identificar-se i mesurar-se fàcilment en una emissió determinada. Una freqüència portadora pot designar-se, per exemple, com una freqüència característica. Potència d’un transmissor radioelèctric: Sempre que es faci referència a la potència d’un transmissor radioelèctric, aquesta s’ha d’expressar, segons la classe d’emissió, en una de les formes següents, utilitzant els símbols convencionals que s’indiquen:
1. Potència en la cresta de l’envolupant (PX o pX)
2. Potència mitjana (PY o pY)
3. Potència de la portadora (PZ o pZ) Les relacions entre la potència en la cresta de l’envolupant, la potència mitjana o la potència portadora, per a les diferents classes d’emissió, en condicions normals de funcionament i en absència de modulació, s’indiquen a les recomanacions CCIR. A les fórmules, el símbol p indica la potència en vats i el símbol P la potència en decibels relativa a un nivell de referència. Potència en la cresta de l’envolupant: Potència subministrada a la línia d’alimentació de l’antena per un transmissor en condicions normals de funcionament, durant un cicle de radiofreqüència, en la cresta de l’envolupant de modulació. Potència mitjana: Mitjana de la potència subministrada a la línia d’alimentació de l’antena per un transmissor en condicions normals de funcionament, avaluades durant un interval de temps suficientment llarg comparat amb el període corresponent a la freqüència més baixa que existeix realment com a component de modulació. Potència de la portadora: Mitjana de la potència subministrada a la línia d’alimentació de l’antena per un transmissor durant un cicle de radiofreqüència en absència de modulació. Guany d’una antena: Relació, generalment expressada en decibels, que ha d’existir entre la potència necessària a l’entrada d’una antena de referència sense pèrdues i la potència subministrada a l’entrada de l’antena en qüestió, perquè ambdues antenes produeixin, en una direcció donada, la mateixa intensitat de camp o la mateixa densitat de flux de potència, a la mateixa distància. Excepte si s’indica el contrari, el guany es refereix a la direcció de la màxima radiació de l’antena. Eventualment, pot prendre’s en consideració el guany per una polarització específica:
a) El guany isòtrop o absolut (Gi), si l’antena de referència és una antena isòtropa aïllada en l’espai.
b) El guany amb relació a un dipol de mitja ona (Gd) si l’antena de referència és un dipol de mitja ona aïllat en l’espai i el seu pla equatorial té la direcció donada.
c) El guany amb relació a una antena vertical curta (6v), si l’antena de referència és un conductor rectilini molt més curt que un quart de longitud d’ona i perpendicular a la superfície del pla perfectament conductor que conté la direcció donada. Potència isòtropa radiada equivalent (PIRE): Producte de la potència subministrada a l’antena pel seu guany amb relació a un antena isòtropa en una direcció donada (pel seu guany isòtropa o absoluta) Potència radiada aparent (PRA): Producte de la potència subministrada a l’antena pel seu guany amb relació a un dipol de mitja ona en una direcció donada. Mesura de potència: La mesura de potència d’emissió en un equip d’aficionats es realitza, sempre que sigui possible, amb relació a la potència de la portadora. En les classes d’emissió en què la portadora està suprimida o reduïda més de 6 dB, la mesura es realitza amb relació a la potència de la cresta de l’envolupant. Els procediments de mesura de potència s’han d’ajustar a les recomanacions del CCIR que siguin aplicables. Emissió fora de banda: Emissió en una o diverses freqüències situades immediatament fora de l’amplada de banda necessària, resultat del procés de modulació, excloses les emissions no essencials. Emissió no essencial: Emissió en una o diverses freqüències situades fora de l’amplada de banda necessària, en què el nivell pot reduir-se sense influir en la transmissió de la informació corresponent. Les emissions harmòniques, les emissions paràsites, els productes d’intermodulació i els productes de la conversió de freqüència estan compresos en les emissions no essencials, però se n’exclouen les emissions fora de banda. Classes d’emissió Les estacions d’aficionat poden utilitzar les següents classes d’emissió.
1. Modulació d’amplitud: Emissió en la qual la portadora principal està modulada en amplitud (inclosos els casos en què les seves portadores tinguin modulació angular). Doble banda lateral, un sol canal amb informació quantificada o digital, sense utilitzar una subportadora moduladora: Telegrafia (per recepció acústica) A1A Telegrafia (per recepció automàtica) A1B Facsímil A1C Transmissió de dades, telemesures, telecomandament A1D Doble banda lateral, un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora: Telegrafia (per recepció acústica) A2A Telegrafia (per recepció automàtica) A2B Facsímil A2C Transmissió de dades, telemesures, telecomandament A2D Doble banda lateral, un sol canal amb informació analògica: Facsímil A3C Telefonia (1) A3E Televisió (vídeo) A3F Doble banda lateral, dos o més canals amb informació quantificada o digital: Telegrafia (per recepció automàtica) A7B Banda lateral residual, un sol canal amb informació analògica: Televisió (vídeo) C3F Banda lateral única portadora completa, un sol canal amb informació analògica: Telefonia (1) H3E Banda lateral única, portadora suprimida, un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora: Telegrafia (per recepció acústica) J2A Telegrafia (per recepció automàtica) J2B Facsímil J2C Transmissió de dades, telemesura, telecontrol J2D Banda lateral única, portadora suprimida, un sol canal amb informació analògica: Facsímil J3C Telefonia (2) J3E Televisió (vídeo) J3F Banda lateral única, portadora suprimida, dos o més canals amb informació quantificada o digital: Telegrafia (per recepció automàtica) J7B Banda lateral única, portadora reduïda o de nivell variable; un sol canal amb informació analògica: Telefonia (3) R3E
2. Modulació de freqüència (F) o modulació de fase (G), emissió en la qual la portadora principal té modulació angular: Telegrafia (per recepció acústica) F1A, G1A Telegrafia (per recepció automàtica) F1B, G1B Facsímil F1C, G1C Transmissió de dades, telemesures, telecomandament F1D, G1D Un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora: Telegrafia (per recepció acústica) F2A, G2A Telegrafia (per recepció automàtica) F2B, G2B Facsímil F2C, G2C Transmissió de dades, telemesures, telecontrol F2D, G2D Un sol canal amb informació analògica: Facsímil F3C, G3C Telefonia F3E, G3E Televisió (vídeo) F3F, G3F Dos o més canals amb informació quantificada o digital: Telegrafia (per recepció automàtica) F7B, G7B (1) La potència de la portadora és de 6 dB inferior com a màxim a la potència en la cresta de l’envolupant. (2) Una portadora és considerada suprimida quan la seva potència és inferior en 32 dB, com a mínim (i de preferència 40 dB o més), a la potència en la cresta de l’envolupant de l’emissió. (3) La potència de la portadora reduïda s’ha de situar en 6 dB i 32 dB (i de preferència entre 16 dB i 26 dB) per sota de la potència en la cresta de l’envolupant de l’emissió