Article 21. Zones reglamentàries de bosc de defensa

Article 21. Zones reglamentàries de bosc de defensa

R7 i terrenys localitzats sota la protecció de bosc de defensa

1. Les zones classificades com a R7 estan localitzades en boscos de defensa.

2. El titular d’una sol·licitud en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, en terrenys situats en zona R7 i en terrenys situats sota la protecció de bosc de defensa, pot optar per una de les dues alternatives següents:

a) No considerar l’existència del bosc de defensa.

b) Encomanar un informe tècnic de bosc de defensa, redactat i signat per un tècnic competent i autoritzat, segons figura a l’annex IV, complementat amb una nota tècnica, redactada i signada per un tècnic en matèria de riscos naturals, segons l’annex III. Els documents tècnics esmentats han de determinar si la protecció del bosc de defensa és suficient per assolir un risc residual assumible, segons l’article 13, compatible amb l’habitabilitat o l’ús del terreny sense proteccions artificials.

3. Tant si el sol·licitant opta per l’alternativa a com si el resultat de la nota tècnica de l’opció b és desfavorable, és a dir, que el bosc existent no és suficient per compatibilitzar el risc residual amb l’habitabilitat o l’ús del terreny, el sol·licitant ha d’encomanar un estudi tècnic específic d’allaus, segons l’annex I, que no tingui en compte l’existència del bosc com a mesura de protecció i que catalogui el terreny segons la zonificació reglamentària establerta al capítol segon, en funció dels articles 3, 4 i 5 del capítol primer. Els requeriments tècnics per obtenir l’atorgament de la llicència o l’autorització sol·licitada són els que es determinen a l’articulat del present capítol per a les zones en què l’estudi tècnic classifiqui el terreny estudiat.

4. En el cas que el sol·licitant opti per l’opció b i el resultat de la nota tècnica favorable, és a dir, que l’existència del bosc de defensa actual és suficient, a criteri del tècnic redactor, per compatibilitzar el risc residual amb l’habitabilitat o l’ús que es dóna al terreny, cal tenir en compte l’augment del risc d’allaus si es produeix la desaparició o l’afectació parcials o integrals del bosc de defensa. A aquest efecte, la nota tècnica ha de preveure l’espai necessari per construir les proteccions futures escaients, que s’haurien d’instal·lar en cas d’afectació o desaparició del bosc de defensa. El sol·licitant ha d’acreditar a la sol·licitud que disposa del terreny, propi o aliè amb dret d’ús, per a la construcció d’aquestes futures proteccions.

5. En el cas exposat al punt anterior, per a atorgar l’autorització o la llicència en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament és condició imprescindible que el sol·licitant signi i dipositi al Comú un document declaratiu i de compromís, assumint les obligacions establertes a l’annex V. En aquest cas, en el curs de la tramitació de la sol·licitud, es procedeix segons el que disposa el punt 4 de l’article 31

6. Una vegada obtinguda la llicència d’ocupació amb el supòsit de l’alternativa b, i en el cas que es produeixi un esdeveniment real d’afectació del bosc de defensa, el terreny i els seus ocupants estaran sotmesos a un risc natural de magnitud de perillositat desconeguda.

En aquest supòsit, i en virtut de l’article 129.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el cònsol major de la parròquia pot ordenar el desallotjament del terreny afectat, per un període indefinit.

En els termes de l’article 49 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, l’Administració general ha d’avaluar el grau de perillositat mitjançant els estudis específics oportuns, per determinar la classificació reglamentària del terreny afectat per la desaparició o afectació del bosc.

En el cas que dels estudis específics en resultés un grau de perillositat alta o la inviabilitat de protecció del terreny, s’ha de procedir segons el que preveu la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme sobre la declaració d’estat de ruïna a l’article 129.1, apartats a i c. En cas contrari, és a dir, si dels estudis específics en resulta un grau de perillositat compatible amb l’ús del terreny i es determina la viabilitat tècnica i jurídica per implantar mesures de protecció, el projecte i la construcció de les mesures de protecció són a càrrec exclusiu del propietari del terreny, així com les revisions i el manteniment reglamentaris de les proteccions una vegada implantades.

L’ocupació del terreny afectat resta supeditada a la finalització de les proteccions i a l’emissió i signatura del certificat final per part de la direcció facultativa de les obres de protecció.