Article 50. Embargament d’establiments mercantils i industrials

Article 50. Embargament d’establiments mercantils i industrials
1. L’embargament d’establiments mercantils i industrials s’inicia mitjançant la personació als establiments o al domicili de la persona o entitat a què pertanyin.
2. Del resultat de l’actuació d’embargament, sigui positiu o negatiu, se n’ha d’estendre la diligència corresponent, en la qual s’han de fer constar inventariats tots els béns i drets existents en cada establiment embargat, així com els que s’embarguen.
3. Quan decideix l’embargament d’establiments mercantils i industrials, l’Administració o el saig adreça una diligència al Registre de Comerç, d’acord amb el que preveu l’article 11 de la Llei de l’embargament.
4. L’embargament ha de comprendre, si n’hi ha, els béns i drets següents:
a) Dret de cessió del contracte d’arrendament del local del negoci, si és arrendat, i les instal·lacions.
b) Drets de propietat intel·lectual i industrial.
c) Utillatge, màquines, mobiliari, estris i altres instruments de producció i treball.
d) Mercaderies i matèries primeres.
e) Possibles indemnitzacions.
5. Si l’immoble està arrendat, s’ha de notificar la diligència d’embargament a l’arrendador.
6. Segons les circumstàncies del cas, es pot acordar l’adopció d’alguna de les mesures següents:
a) El precintament del local fins a l’alienació del que s’ha embargat.
b) D’acord amb l’establert a l’article 111 de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, quan s’apreciï que la continuïtat de les persones que exerceixen la direcció de l’activitat pot perjudicar la solvència de l’obligat al pagament, l’Administració tributària, amb audiència prèvia no vinculant del titular del negoci o òrgan d’administració de l’entitat, pot sol·licitar al batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn el nomenament d’un administrador judicial que exerceixi d’administrador o que intervingui en la gestió del negoci, que ha de fiscalitzar prèviament a la seva execució els actes que es concretin en l’acord administratiu.
7. A l’efecte indicats en la lletra b de l’apartat anterior, el nomenament d’un administrador judicial no interromp la continuació de l’activitat professional o empresarial que exerceixi el deutor. A fi de facilitar la continuació de l’activitat professional o empresarial del deutor, l’acord administratiu determina els actes o les operacions propis del gir o el tràfic d’aquella activitat que, per raó de la seva naturalesa o quantia, queden autoritzats amb caràcter general. No obstant el que estableix l’apartat anterior, sense perjudici de les mesures cautelars que pugui adoptar l’Administració tributària, fins al nomenament de l’administrador judicial el deutor pot dur a terme els actes propis del seu gir o tràfic que siguin imprescindibles per a la continuació de la seva activitat, sempre que s’ajustin a les condicions normals del mercat. Els actes o les operacions que no siguin propis del gir o el tràfic normal de l’activitat, conforme es disposi a l’acord d’embargament, requereix la prèvia aprovació de l’Administració. A aquest efecte, l’administrador judicial ha de formular un informe previ respecte a la necessitat d’aquells actes o operacions per a la continuïtat de l’activitat. Una vegada satisfet el deute de l’Administració tributària mitjançant l’alienació dels béns embargats o dels fruits de l’activitat, l’Administració tributària sol·licita el cessament de l’administració judicial.