Article 25. Resolució

Article 25. Resolució

1. Acabada la instrucció de l’expedient sancionador, l’òrgan competent per resoldre dicta una resolució motivada, que ha d’expressar, com a mínim, els fets que es consideren provats; la norma legal en què es tipifiquen com a infracció; la sanció que s’aplica, i la norma legal en què està prevista aquesta sanció.

2. La resolució no pot declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica.

3. La resolució sancionadora ha d’expressar les vies de recurs que hi hagi, i el termini per exercir-les.