Article 71

Article 71

Control de presentació de declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades

1. Correspon a l’Administració el control del compliment de l’obligació de presentar declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades en els supòsits següents:

a) Quan resultin obligats d’acord amb la seva situació censal.

b) Quan es posi de manifest per la presentació d’altres declaracions, autoliquidacions o comunicacions de dades del mateix obligat tributari.

c) Quan es derivi d’informació de la qual disposa l’Administració procedent de terceres persones.

d) Quan es posi de manifest en el decurs d’altres actuacions o procediments d’aplicació dels tributs.

2. En el supòsit previst a l’apartat 1, lletra a, l’Administració tributària pot requerir a l’obligat tributari que presenti l’autoliquidació o declaració omesa, o que comuniqui la corresponent modificació o baixa censal, si escau.

3. En el supòsit que preveu l’apartat 1, lletres b i c, es considera que s’ha omès la presentació de declaracions o autoliquidacions i l’Administració tributària pot requerir-ne la presentació.

4. Quan l’obligat tributari a l·l egui inexactitud o falsedat d’aquesta informació es pot requerir el tercer perquè ratifiqui la informació subministrada.

5. En els casos en els quals no s’atengui el requeriment o en els quals, atenent-lo, es presenti una declaració o autoliquidació en la qual s’apreciïn discrepàncies respecte als imports declarats o autoliquidats per l’obligat tributari o per tercers, es pot iniciar el corresponent procediment de comprovació o investigació.

6. El procediment de control de presentació de declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades s’acaba d’alguna de les maneres següents:

a) Per la presentació de la declaració, autoliquidació o comunicació de dades omeses.

b) Per la justificació de la no-subjecció o exempció en el compliment de l’obligació de presentació. D’aquesta circumstància es deixa constància expressa en diligència.

c) Per l’inici d’un procediment de comprovació o investigació.

d) Per caducitat, una vegada transcorregut el termini de sis mesos sense que s’hagi notificat la resolució que posi fi al procediment de manera expressa.