Article 50

Article 50

Actuacions dirigides als obligats tributaris no residents

1. Els obligats tributaris no residents al Principat estan obligats a designar un representant en els casos indicats a la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari o en la normativa pròpia de cada tribut.

2. En cas de no complir-se aquesta obligació, es considera “representant de l’establiment permanent” la persona que:

a) Consti com a representant de l’establiment permanent en el Registre de Societats Mercantils.

b) En defecte de l’anterior, qui estigui facultat per contractar o qui dirigeixi de fet l’establiment permanent.

c) En defecte dels anteriors, el dipositari o gestor dels actius de l’establiment permanent.

3. En el cas de tributs que hagin de satisfer, o so l·l icitar-ne la devolució, els obligats tributaris no residents sense establiment permanent, les actuacions es poden dirigir a l’obligat tributari no resident, amb el representant designat a aquest efecte o, quan la llei així ho prevegi, amb el responsable solidari, que pot utilitzar tots els motius d’impugnació que es derivin de la liquidació practicada o de la responsabilitat exigida.

4. Quan la representació del no-resident hagi estat determinada per l’Administració tributària, la mateixa Administració emet una resolució en què es comunica a la persona considerada representant els motius pels quals se li atorga aquesta funció. Aquesta resolució pot ser objecte de recurs. Mentre no es resolgui aquest recurs, la representació es considera vàlida sempre que l’Administració tributària no identifiqui un altre representant més qualificat, o bé quan l’obligat tributari en nomeni un.

5. En allò que no disposi aquest article, s’aplica la normativa de la representació voluntària.

6. Excepte que la norma de cada tribut disposi una altra cosa, el requisit de representació no queda acomplert perquè l’obligat tributari no resident disposi de signatura electrònica per actuar davant l’Administració tributària.