Article 25

Article 25

Classes d’usos en el planejament urbanístic

1. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els usos urbanístics que es preveuen en el planejament urbanístic.

2. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials o especials i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària poden establir subdivisions en alguns dels usos considerats, a l’efecte d’elaborar una regulació més precisa.

3. Els usos als quals s’ha de referir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial són els següents:

a) Ús d’habitatge: Comprèn els edificis destinats a ser residència de persones físiques, o utilitzats com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos. S’estableixen les categories següents:

• Unihabitatge: ús propi dels edificis que acullen només una llar en cada parcel·la.
• Plurihabitatge: ús propi dels edificis que acullen diverses llars en una mateixa parcel·la.

b) Ús residencial: Comprèn els edificis destinats a allotjaments col·lectius, excepte els hotelers, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d’estudiants, residències religioses i altres de característiques similars.

c) Ús hoteler: Comprèn els edificis destinats a serveis relacionats amb l’allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com ara hotels, aparthotels, càmpings i, en general, tots els establiments del ram de l’hoteleria, en les diverses modalitats previstes en la legislació sectorial vigent.

d) Ús d’oficines: Comprèn edificis o locals destinats a totes les activitats administratives de caràcter públic o privat, entitats financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses vinculades al comerç i a la indústria, els despatxos professionals i altres de característiques similars.

e) Ús comercial: Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Atenent les dimensions de la superfície comercial, s’estableix la classificació següent:

• Comerç petit: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda inferior als 250 m².
• Comerç mitjà: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m².
• Comerç gran: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m².

f) Ús de restauració: Comprèn els locals destinats a les activitats del sector de la restauració, com ara restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i d’altres de característiques similars. Suposat que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d’estar adscrits a l’ús recreatiu.

g) Ús educatiu: Comprèn els locals destinats a l’ensenyament de totes les disciplines i en tots els graus i modalitats que s’imparteixin en centres públics o privats.

h) Ús cultural: Comprèn els locals destinats a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i altres de característiques similars. S’hi inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social.

i) Ús recreatiu: Comprèn els locals destinats a les manifestacions comunitàries de lleure no compreses en altres qualificacions. S’inclouen en aquest ús activitats o espectacles no inclosos en l’ús cultural, com els desenvolupats en discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i d’altres de característiques similars.

j) Ús esportiu: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb la pràctica esportiva, i les instal·lacions a l’aire lliure que es requereixin per desenvolupar-se.

k) Ús esportivorecreatiu: Comprèn els espais a l’aire lliure destinats a les activitats de tipus esportiu o recreatiu que es desenvolupen fonamentalment en espais exteriors, i els locals que es requereixen per al seu desenvolupament, com ara pistes d’esquí, camps de golf, hípiques, parcs naturals i d’altres de característiques similars.

l) Ús sanitari: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament de malalts, independentment que puguin implicar-ne l’allotjament, com ara clíniques, hospitals, consultoris, o d’altres de característiques similars.

m) Ús sociosanitari: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones i ofereixen actuacions de prevenció, de promoció i d’atenció en l’àmbit de la salut i el benestar. Se’n distingeixen els següents: - d’atenció diürna: centres d’atenció precoç, centres d’orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d’atenció primària, centres de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població, o d’altres de característiques similars. - d’atenció residencial: residències assistides, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.

n) Ús social: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb l’atenció social. Se’n distingeixen els següents: - d’atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o d’altres de característiques similars. - d’atenció social residencial: centres d’acollida d’infants, llars residencials, habitatges tutelats, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.

o) Ús religiós: Comprèn els locals destinats a les activitats de culte o directament vinculades.

p) Ús de magatzem: Comprèn els locals destinats a dipositar mercaderies que s’han de distribuir.

q) Ús d’estacionament: Comprèn els espais a l’aire lliure de la xarxa viària destinats a estacionar vehicles en cordó o en bateria.

r) Ús d’aparcament: Comprèn els locals i espais a l’aire lliure, excepte la xarxa viària, destinats estacionar vehicles.

s) Tallers de reparació de vehicles: Comprèn els locals destinats a mantenir vehicles en els rams de mecànica i d’electricitat com a activitat mixta d’indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris).

t) Ús d’estacions de servei: Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gasoil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats per vehicles (aigua, aire, rentat, recanvis).

v) Ús industrial: Comprèn les activitats destinades al tractament o la transformació de matèries primeres o secundàries per a l’elaboració i venda de productes. L’ús industrial es regula mitjançant la normativa sectorial corresponent.

w) Usos rurals: Usos propis de l’espai no urbanitzat. Se’n distingeixen els següents:

• Ús agrícola: Comprèn les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. Es pot autoritzar excepcionalment i de forma provisional, en sòl urbanitzable no urbanitzat, l’allotjament de persones lligades a l’explotació agrícola amb la demostració documental prèvia de l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en el sòl urbanitzable no urbanitzat.
• Ús ramader: Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l’engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera.
• Ús forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l’explotació dels boscos, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació forestal.
• Ús de protecció: Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys.

4. Els dispositius de generació d’energia elèctrica d’origen renovable d’una edificació són compatibles amb qualsevol ús urbanístic, i són sotmesos a la regulació més precisa que pugui establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.