Article 4

Article 4

Descripció dels mitjans d’identificació

1. Tots els animals nascuts després de l’entrada en vigor del present reglament, llevat de les excepcions que preveu l’article 5, s’han d’identificar mitjançant una doble identificació composta per una marca auricular simple i un identificador electrònic inclòs en una segona marca auricular, autoritzats per l’autoritat competent.

2. La marca auricular simple consisteix en un cròtal de plàstic que s’ha de col·locar, llevat d’impossibilitat material de fer-ho, a l’orella dreta de l’animal, amb les característiques següents:

a) La marca auricular consisteix en un cròtal plàstic de color groc, fabricat amb material inalterable, a prova de falsificacions, no reutilitzable, amb una forma que li permet mantenir-se subjectat a l’animal sense que prengui mal, fàcilment visible a distància i durant tota la vida de l’animal.

b) Ha de portar imprès, de forma indeleble, el codi d’identificació de l’animal.

c) Addicionalment, pot contenir un codi de barres o qualsevol altra informació complementària, sempre que això no afecti la condició llegible del codi d’identificació.

3. L’identificador electrònic és una càpsula que conté un microxip que s’aplica mitjançant un cròtal auricular, col·locat a l’orella esquerra, i que ha de complir les característiques següents:

a) S’ha d’ajustar al compliment de les normes internacionals UNE-ISO 11784 i 11785.

b) Han de ser transponedors passius, només de lectura, que utilitzin tecnologia HDX o FDX-B.

c) Han de ser llegibles per mitjà d’equips de lectura, corresponents a la norma UNE-ISO 11785, i aptes per a la lectura de transponedors HDX i FDX-B.

4. La marca auricular simple i l’identificador electrònic han de dur un mateix codi d’identificació que està compost pels següents caràcters: la identificació d’Andorra segons el codi de país d’acord amb la norma UNE-ISO 3166, mitjançant les lletres AD en el cròtal o el codi 020 en l’identificador electrònic, seguides de 10 caràcters numèrics.

5. L’estructura del codi del transponedor i del codi d’identificació animal han de complir la característica d’unicitat i l’autoritat competent ha de garantir que s’ha assignat un sol codi del transponedor per cada identificador implantat.

6. Els mitjans d’identificació s’han de col·locar en els animals en un termini màxim de sis mesos a partir del naixement i, en qualsevol cas, abans que l’animal abandoni l’explotació en què ha nascut. No obstant això, amb caràcter excepcional, l’autoritat competent pot ampliar aquest termini fins a nou mesos per als animals criats en sistemes de ramaderia extensiva.