Disposició final primera

Disposició final En

tot el que no s'ha previst s'aplica el que disposa el Reglament de guarderies del Govern de 30 de novembre del 1995, d’acord amb el Decret de 27 d’abril del 2005, d’aprovació del reglament de guarderies infantils. Escaldes-Engordany, 9 de març del 2009 Vist i plau El cònsol major Antoni Martí Petit P. o. del Comú El secretari general Annex 1 Pla pedagògic de les Escoles Bressol d’Escaldes-Engordany Característiques Les característiques principals tenen com a finalitat cobrir les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels nens i nenes de 0 a 3 anys, mitjançant una pedagogia adequada. Aquesta etapa contribueix a afavorir l'evolució integral dels nens. D'aquesta evolució en destaquem principalment: Conèixer el seu cos, les seves possibilitats i limitacions i adquirir una autonomia progressiva en les activitats habituals. Relacionar-se amb els altres mitjançant diverses formes d'expressió i comunicació. Observar i explorar el seu entorn natural, familiar i social. Les característiques essencials són les següents:

1. Necessitat d'una col·laboració amb la família. La relació i la col·laboració escola bressol-família és un punt clau, i té un valor essencial i fonamental; han d'actuar a l'uníson per tal de satisfer les necessitats que expressa i manifesta l'infant i anar introduint i potenciant el desenvolupament de l'adquisició d'hàbits cap a la progressiva autonomia personal.

2. Funció social i funció educativa. Es desenvolupa paral·lelament des d'una funció social d'ajut al m2. Funció social i funció educativa. Es desenvolupa paral·lelament des d'una funció social d'ajut al medi familiar i des d'una funció educativa amb la finalitat de desenvolupar al màxim les capacitats dels nens.

3. Coordinació amb les altres etapes educatives.

El seu objectiu és detectar i concretar les necessitats i/o dificultats que existeixen en la xarxa d'aprenentatge.

Les finalitats d'aquest cicle són: 1.Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats respectant les possibilitats i la diversitat dels nens. 2.Comprensió de desigualtats socials i culturals. 3.Preparació per a un bon seguiment de l'escolaritat.

Cicle Escola Bressol Aquest cicle es caracteritza per la satisfacció immediata de les demandes de l'infant en relació amb les seves necessitats bàsiques, i també es caracteritza per la iniciació de l'autonomia en contraposició a la dependència total de l'adult.

En aquestes primeres edats es formen les figures afectives, que els petits assumeixen com a models a imitar i que exerceixen un fort efecte reestructurador en la formació de la seva personalitat.

En aquest cicle s'atén el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge oral, les pautes elementals de convivència i de relació social i el descobriment de l'entorn immediat.

Característiques evolutives Durant els seus primers anys el nen fa grans canvis evolutius, referents a les dimensions innates amb les quals l'ésser humà neix: la psicomotriu, la lingüística, la cognitiva i la personal social.

Al llarg d'aquests anys el nen passa per diversos moments que el caracteritzen i el diferencien per la seva especificitat de necessitats, habilitats, aptituds, relacions i formació de sentiments i emocions.

En els dos primers anys, i especialment durant el primer, és quan es produeixen els canvis qualitatius més ràpids en cadascuna de les dimensions.

El pas de l'any i mig als dos es caracteritza pel control d'esfínters.

La seva total adquisició depèn de la maduresa de cada nen.

A partir dels tres anys el seu llenguatge evoluciona fins a la utilització de la frase completa.

Metodologia El personal de l'Escola Bressol per a aquesta etapa han de tenir, principalment, una sensibilitat especial per saber percebre les demandes dels nens.

Saber distingir quan balbucegen, voltegen o criden pel sol fet d'acompanyar un joc o per alguna necessitat concreta.

Després d'aquesta percepció inicial s'ha de concretar la demanda correctament.

A partir d'aquí, l'adult selecciona la resposta més adequada a la seva demanda i la hi respon ràpidament.

Un dels aspectes més importants per al desenvolupament emocional de l'infant és la satisfacció de les necessitats bàsiques.

Aquestes necessitats són: fisiològiques, de seguretat, d'amor, de pertinença, d'afecte, d'autoestima i d'autorealització.

Això es dóna a totes les edats des del naixement.

A partir dels tres anys, un cop superada la primera etapa, en la qual el nen pren consciència del propi jo, el nen mostra un interès més gran pel seu entorn immediat.

L'infant d'aquesta edat no viu parcialment tot el que l'envolta, sinó que té la seva primera relació amL'infant d'aquesta edat no viu parcialment tot el que l'envolta, sinó que té la seva primera relació amb l'entorn a través de la percepció global i la manipulació activa.

Aquest descobriment actiu per part del nen estableix connexions entre els coneixements previs i els aprenentatges nous, la qual cosa contribueix a la consolidació d'un aprenentatge significatiu.

El procés d'aprenentatge es realitza a partir de la seva maduració personal i de les possibilitats que se li ofereixen.

És important conduir els processos d'aprenentatge a través de l'experiència personal i és el millor vehicle d'accés al joc i la representació simbòlica.

Objectius generals

1. Progressar en el coneixement del seu cos i de les seves possibilitats tot adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.

2. Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que li correspon d'acord amb el seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

3. Comportar-se d'acord amb uns hàbits o normes que el portin cap a l'autonomia personal i cap a una col·laboració amb el grup.

4. Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, identificant característiques i propietats significatives dels elements que el conformen.

5. Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials

6. Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuïtiu, elaborant una primera representació mental de l'espai i, a partir de les pròpies vivències, una representació mental del temps.

7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-les mitjançant el joc simbòlic. Comunicar-se i expressar-se mitjançant els diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic, matemàtic, musical i plàstic.

8. Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals i tradicionals, els signes d'identitat propis.

Característiques evolutives Desenvolupament psicomotriu L'activitat motriu té una gran importància durant la primera infantesa.

Des del moment del naixement, podem observar com el nadó fa petits moviments.

Aquest moviments són molt petits i delimiten el camp visual.

Poc a poc comença a posar en marxa totes les parts del cos que han assolit el moment òptim.

Descobreix les mans, les mira amb una curiositat sense límits, i també la petita mobilitat obrint-les i tancant-les.

Allarga les mans i pren objectes i els manipula lliurement.

Investiga sense parar el seu espai exterior, s'arrossega, volteja, i inicia el pas cap a la verticalitat.

S'aixeca de terra i es manté en equilibri, i inicia poc a poc el seu caminar.

Inicia poc a poc la premsió fina.

Desenvolupament cognitiu Les seves primeres conductes es basen en l'ús dels reflexos, conductes automàtiques produïdes com a resposta d'un estímul extern.

Aquestes respostes es repeteixen amb la finalitat de reproduir conseqüències.

És capaç d'aplicar-ho a situacions noves.

Progressivament omple d’intencionalitat les seves accions: ara tota la seva interacció amb l'espai, els objectes i els adults té un perquè.

Inicia l'aprenentatge i el descobriment per assaig/error, alhora que introdueix els primers canvis a les conductes apreses.

L'evolució més important és l'aparició de la funció simbòlica, és a dir, la representació mental dels objectes, accions, llocs i persones, incloent-s'hi ell mateix.

El pensament matemàtic comença a partir dels dos anys, reconeixent formes iguals, encara que no coneix el seu nom.

La formació de l'objecte permanent queda totalment desenvolupada en aquesta etapa.

Desenvolupament del llenguatge El nadó presta atenció als diversos sons del seu entorn immediat.

Inicia la comprensió del llenguatge basant-se en la diferenciació del to de veu.

El seu primer mitjà de comunicació és el plor, que al començament és un pur acte reflex per expressar les seves necessitats i, a poc a poc, va aprenent a emetre plors diferenciats per cada necessitat.

Al cap de pocs mesos comença a emetre petits sons simples i vocàlics, als quals els segueix el primer balboteig.

El balboteig s'afina fins arribar a les primeres síl·labes.

A poc a poc comença a emetre petites lalacions i diverses ecolàlies.

Inventa paraules i onomatopeies per designar objectes i animals.

Va perfeccionant el seu llenguatge fins arribar a l'holofrase.

L'argot expressiu i l'holofrase maduren per deixar pas a petites frases amb sentit complet i a la successiva formació de frases.

Desenvolupament personal i social La primera mostra de sociabilitat que s'observa en el nadó és el gran somriure que fa com a resposta a qualsevol contacte visual que estableix amb l'altre.

S'adapta a les rutines de la vida quotidiana acceptant qualsevol norma o hàbit.

Les seves temptatives d'acció són immediates, però les seves limitacions són superiors a les seves possibilitats, motiu pel qual recorre a la protecció de l'adult.

Encara que la seva activitat és essencialment solitària, li agrada estar envoltat d'adults.

Gaudeix essent observat i repeteix les accions aplaudides.

La individualitat egocèntrica és tan forta que limita la relació espontània pel simple desig de voler tenir un objecte.

És en aquesta edat quan comencen a desenvolupar-se les veritables emocions.

Realitzen el joc paral·lel acompanyat del conegut monòleg col·lectiu.

Cap als 18 mesos es pot començar a potenciar el control d'esfínters, que juntament amb el control motor és la font principal del sentiment d'autonomia.

Desenvolupa la sociabilitat innata a partir de l'observació i la imitació de l'altre.

Aquesta imitació comença en l'entorn familiar, tant amb referència a la mare com al pare.

Juga amb ells, experimenta sensacions i, cap als tres anys, s'identifica amb el membre del seu mateix sexe.

Desenvolupa la tipificació sexual.

Àrees de desenvolupament Psicomotriu Control del cap, l'aixeca i realitza girs.

Obre i tanca les mans.

Fa cops de mans es passa objectes d'una mà a l'altra.

Comença a seure i a aixecar-se sense ajut.

S'arrossega, volteja i comença a gatejar.

Es manté en equilibri sense cap suport i comença a caminar.

Llança objectes i pilotes sense punteria.

Inicia el desenvolupament de la premsió fina.

Camina sol correctament.

Puja i baixa escales tot sol, tot i que té la necessitat de posar els dos peus al mateix graóPuja i baixa escales tot sol, tot i que té la necessitat de posar els dos peus al mateix graó.

Salta amb els peus alternats.

Inicia la carrera i el salt amb els peus junts.

Imita traços verticals i horitzontals.

Cognitiva El nadó aprèn mitjançant sensacions i moviments.

Viu la realitat com una extensió del seu propi cos.

Fa ús dels reflexos als quals, posteriorment, busca una aplicació a situacions noves.

Inicia el descobriment per experiència activa.

Aprèn per assaig/error Es desenvolupa la representació simbòlica, tant en el joc com en el pensament.

Comença a reconèixer formes iguals, encara que no conegui els noms.

La formació de la permanència dels objectes està totalment desenvolupada, busca objectes i joguines totalment amagats.

Llenguatge.

Presta atenció als sons diferents.

Evoluciona del plor no diferenciat al plor diferenciat.

Emet sons simples i vocàlics.

La comprensió es basa més en el to de veu que en les mateixes paraules.

Desenvolupa la lalació i l'ecolàlia fins arribar a l'holofrase.

En el seu vocabulari predominen els noms.

Comença a fer servir els pronoms possessius.

Formula judicis negatius i apareixen les mentides.

Formula oracions d'unes quantes paraules amb sentit complet.

Personal/social Respon amb el somriure.

Distingeix els seus pares de les persones estranyes.

S'adapta a la rutina.

Apareix la curiositat per l'altre i es formen els sentiments de rivalitat.

Comencen a desenvolupar-se les emocions (alegria, pena, ràbia, por...).

La socialització es desenvolupa a partir de la imitació i l'observació de l'altre.

Les temptatives de comunicació tendeixen a ser poc freqüents.

Realitzen el joc paral·lel.

Control d'esfínters.

Formació de la identificació sexual.

Projecte curricular Els objectius generals per a l'Escola Bressol expressen les capacitats que ha d'adquirir l'infant en finalitzar aquest període.

Per tant, l'infant ha de ser capaç de: Adonar-se que creix, prendre consciència i apreciar totes les parts del seu cos i les habilitats que va adquirint.

Organitzar progressivament les dades sensorials.

Comprendre el llenguatge adult i comunicar-se i expressar-se a través de la música, el joc, el gest, el moviment i la paraula, amb una millora progressiva del llenguatge oral.

Identificar-se ell mateix com a persona, participar progressivament en la relació amb els altres i establir relacions afectives.

Col·laborar amb iniciativa en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs, higiene i neteja personal.

Comprendre, conèixer i apreciar el seu entorn immediat, i iniciar-se en la pròpia autonomia i en l'adquisició d'hàbits de comportament social.

Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic.

Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions amb els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències.

Reconèixer i orientar-se en els espais habituals i en les seqüències temporals quotidianes.

Les àrees curriculars Descoberta d'un mateix Aquesta àrea fa referència al coneixement de la pròpia persona i a la noció d'identitat que es constitueix en interacció amb l'entorn.

A mesura que va avançant en aquesta interacció s'adona de la A mesura que va avançant en aquesta interacció s'adona de la manera que pot intervenir en l'entorn pel coneixement que té del seu cos, de les seves possibilitats i, al mateix temps, es va descobrint com a persona.

La pròpia activitat està influïda per les activitats personals, la forma particular de resposta i per les possibilitats i limitacions que se li ofereixen.

Una actitud activa davant de fets quotidians passa essencialment per desenvolupar la curiositat, el desig d'observar, comparar i, per tant, prendre iniciatives, resoldre dificultats i comprendre processos.

Els infants aprenen a valorar-se, a conèixer els seus límits i possibilitats.

Quan els nens se senten respectats en la seva forma d'actuar, la interioritzen, i contribueixen així a desenvolupar la confiança en ells mateixos.

Descoberta de l'entorn natural i social L'entorn amb els infants d'aquesta edat té com a referència els elements, els espais, les condicions, les situacions i les relacions que formen part del seu context i que incideixen en el seu desenvolupament.

Aquest entorn es determina en relació amb totes les variables que sorgeixen de posar en connexió els sistemes naturals i socioculturals presents en cada context.

La descoberta de l'entorn es pot emprendre des de tots els àmbits on transcorre la vida del nen: família, escola, poble.

Intercomunicació i llenguatge En aquesta àrea s'inclouen els llenguatges verbal, musical, plàstic i matemàtic.

Llenguatge verbal Aquesta àrea es concreta en l'objectiu de desenvolupar el domini progressiu del llenguatge.

Pel que fa al llenguatge escrit, es preveu el primer contacte del nen a partir de la manipulació de contes i de la realització de traços senzills.

Llenguatge musical La música és capaç de fer fruir, de relaxar, de fer experimentar sensacions, amb tot el que això pot comportar de diversió i de plaer; és una manera de jugar.

Els sons, ritmes, cançons fan possible el desenvolupament d'unes capacitats bàsiques: atenció, percepció sonora, memòria rítmica i melòdica.

Pel que fa a l'expressió corporal, es plantegen diverses activitats i situacions lúdiques que afavoreixen el desenvolupament de l'expressió corporal, tant espontània com dirigida.

Llenguatge plàstic L'educador ha de ser capaç de posar a disposició del nen tots els materials necessaris per afavorir el desenvolupament de la premsió fina i la creativitat personal.

Llenguatge matemàtic Durant aquesta etapa no poden parlar de continguts matemàtics, sinó d'un descobriment d'objectes, materials, característiques i transformacions possibles en funció de les accions aplicades sobre ells.

Cal tenir a l'abast del nen materials que pugui tocar, observar, comparar, posar, treure, agrupar, separar, etc.