Disposició final primera

Disposició final Aquest

Reglament entrarà en vigor l'endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Andorra la Vella, 13 d'octubre del 2004 Marc Forné Molné Cap de Govern Annex Documentació de referència i terminologia La normativa per al disseny i l'operació d'heliports i helicòpters l'emeten diverses organitzacions internacionals, entre les quals es consideren: L'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI), que publica periòdicament documents annexos al Conveni de Chicago de 1944, per posar al dia les recomanacions sobre diversos temes relatius a les accions que posaran en pràctica els països adherits, per al desenvolupament de l'aeronàutica.

Les Joint Aviation Authorities (en el futur, l'Agència Europea de Seguretat Aèria, EASA), creades per acord entre diverses autoritats europees per a la regulació i la unificació de procediments i normativa comuna.

D'aquests organismes, es consideren de referència important en relació amb els heliports i els helicòpters l'annex 6, part III, i l'annex 14, vol. II, de l'OACI.

Són interessants, a més a més, els aclariments i les precisions dels documents anteriors que fan els diversos estats per adaptar la pròpia normativa a la internacional.

Tot seguit es dóna el significat d'alguns conceptes que sovint es troben a la documentació que tracta sobre heliports i helicòpters: Àrea congestionada: és la que s'utilitza per a usos residencials, comercials o recreatius.

També s'hi considera una superfície a l'aire lliure en la qual es puguin congregar 1.000 persones o més.

Aterratge forçós segur: aterratge inevitable amb una expectativa raonable que els ocupants de l'helicòpter o les persones de terra no patiran danys.

Entorn no hostil: àrea, congestionada o no, en la qual hi ha zones adequades per a un aterratge forçós segur, accessible per als equips de rescat i on el medi ambient és tolerable per als accidentats.

Entorn hostil: són les zones d'una àrea congestionada en les quals no hi ha àrees adequades per a un aterratge forçós segur o on hi ha un risc inacceptable per a les tripulacions i les propietats o les persones de terra.

Punt de decisió a l'envol (TDP): en operacions de classe de performance 1, és el punt usat per determinar la performance a l'envol, en el qual, si es detecta una fallida del motor, pot avortar-se la maniobra o es pot continuar amb seguretat.

Punt de decisió a l'aterratge (LDP): en operacions de classe de performance 1, és el punt usat per determinar performance a l'aterratge, en el qual, si es detecta una fallida del motor, es pot continuar el vol amb seguretat o es pot fer un aterratge interromput.

Distància d'enlairament disponible (TODAH): és la longitud de la FATO més la longitud del camí aclarit per a l'helicòpter (si se'n disposa), declarada disponible i adequada per completar l'enlairament.

Distància d'enlairament interromput disponible (RTODAH): és la distància horitzontal disponible des de l'inici de l'envol fins al punt en què l'helicòpter s'atura completament després d'una fallida de motor i després d'haver avortat la maniobra d'enlairament en el TPD.

Distància d'aterratge disponible (LDAH): és la longitud de la FATO més una àrea addicional declarada disponible perquè els helicòpters completin la maniobra d'aterratge des d'una altitud definida.

Operacions en classe performance 1: són les que permeten, en el cas de fallida crítica d'un motor, que l'helicòpter sigui capaç d'aterrar dins la RTODAH o continuar el vol amb seguretat fins a una àrea apropiada per aterrar-hi.

Operacions en classe performance 2: són les que permeten, en el cas de fallida crítica d'un motor, que l'helicòpter sigui capaç de continuar el vol, excepte si la fallida ocorre al principi de la maniobra d'envol o al final de la maniobra d'aterratge, casos en què pot ser necessari un aterratge forçós.

Operacions en classe performance 3: en el cas de fallida crítica d'un motor, són les operacions necessàries (en el cas d'un helicòpter multimotor) o inevitables (en el cas d'un helicòpter monomotor) d'un aterratge forçós.

Àrea d'aproximació final i d'enlairament (FATO): és l'àrea definida en la qual acaba la fase final de la maniobra d'aproximació fins a arribar al vol estacionari a l'aterratge i a partir de la qual comença la maniobra d'envol.

Quan la FATO està destinada a helicòpters de classe de performance 1, l'àrea definida comprèn l'àrea d'enlairament interromput disponible.

Àrea de presa de contacte i d'elevació inicial (TLOF): és l'àrea reforçada que permet la presa de contacte o l'elevació inicial dels helicòpters, i que s'ha de senyalitzar amb una H d'acord amb el previst a l'OACI.

Àrea de seguretat: és l'àrea definida d'un heliport al voltant de la FATO, que està lliure d'obstacles, excepte els que siguin necessaris per a la navegació aèria, i que està destinada a reduir el risc de danys als helicòpters que accidentalment es desviïn de la FATO.

Heliport elevat: és l'heliport emplaçat a sobre d'una estructura terrestre elevada.

Es considera elevat tot heliport el nivell del qual es troba tres o més metres més amunt del terreny de l'entorn.

En el cas d'un heliport a sobre d'una terrassa, s'admet que els límits de la TLOF coincideixin amb els de la FATO.

Senders d'aproximació i d'enlairament: són els camins aeris que segueixen els helicòpters quan aterren o s'enlairen en un heliport.

Superfícies limitadores d'obstacles de l'heliport: són les superfícies imaginàries, centrades en la FATO, que identifiquen els objectes que cal que siguin avaluats per determinar quins s'han d'eliminar, rebaixar i/o marcar i il·luminar.

Procediment lliure d'obstacles: operació d'enlairament o d'aterratge similar al d'una aeronau, segons la qual l'helicòpter accelera o desaccelera aprofitant l'efecte del sol.

Procediment puntual: operació d'enlairament o d'aterratge vertical (o marxa enrere) que requereix limitacions de massa a l'enlairament.

Vy: velocitat corresponent al règim d'ascens òptim.

Vtoss: velocitat mínima amb la qual pot aconseguir-se l'ascens amb una fallida crítica d'un grup motor fora de funcionament.

WGS-84: World Geodetic System 1984 Heliports d'interès general: són els dedicats al trànsit internacional, els que per la seva situació o capacitat per generar trànsit poden incidir en l'ordenació del transport aeri o els que tenen interès nacional.

La qualificació d'interès general és exclusiva del Govern.