Article 31

Article 31 Classes d'usos en el planejament Amb la finalitat de regular amb claredat els usos admesos en cada zona i les seves condicions d'implantació, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) han de definir els diferents usos urbanístics que es preveuen a l'ordenació. En cas que el POUP no estableixi una llista i una definició específica, els usos a què s'ha de referir la seva normativa són els següents, sense perjudici que el mateix POUP, els plans parcials o especials i les ordinacions de la normativa subsidiària puguin establir subdivisions en alguns dels usos considerats als efectes d'una regulació més precisa.
1. Ús d'habitatge: És el que correspon a aquells edificis destinats a habitatge entès com l'espai on s'allotja una llar. S'estableixen les categories següents: 1.1. Unihabitatge: ús propi dels edificis que acullen només una llar en cada parcel·la. 1.2. Plurihabitatge: ús propi dels edificis que acullen vàries llars en una mateixa parcel·la. 1.3. Habitatge rural: es refereix a un habitatge familiar, lligat a l'explotació del sòl no urbanitzable en el qual està ubicat. Per la seva permissibilitat cal demostrar documentalment l'activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en el sòl no urbanitzable.
2. Ús residencial: Comprèn els allotjaments col·lectius, exceptuats els equipaments comunitaris i els hotelers, destinats a residència d'una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d'estudiants, residències religioses i d'altres similars.
3. Ús hoteler: Comprèn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com hotels, aparthotels i, en general, tots aquells establiments del ram de l'hoteleria, en les diferents modalitats previstes a la legislació sectorial vigent.
4. Ús comercial: Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Inclou botigues, galeries comercials, centres comercials, etc. Atenent a les dimensions de la superfície comercial, el Pla estableix la classificació següent:
a) Comerç petit: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis en detall, amb una superfície de venda inferior als 250 m².
b) Comerç mitjà: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis en detall i a l'engròs, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m².
c) Comerç gran: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis al detall i a l'engròs, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m².
5. Ús d'oficines: Comprèn totes aquelles activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, institucions financeres o bancàries, companyies d'assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses, oficines vinculades al comerç i a la indústria i els despatxos professionals o similars.
6. Ús industrial: 6.1 Indústria compatible. Comprèn aquelles indústries que pel fet de no produir efectes molestos es consideren compatibles amb l'habitatge. 6.2. Indústria urbana. Comprèn aquelles indústries que no produeixen efectes molestos greus sobre l'entorn però que no s'admeten en promiscuïtat amb l'habitatge. 6.3. Indústria agrupada. Comprèn indústries que no són compatibles amb l'habitatge i que poden produir efectes greus sobre l'entorn. Comprèn la mitjana i la gran indústria, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d'altres indústries alienes a elles. 6.4. Indústria separada. Comprèn aquelles indústries que, per les seves característiques, s'han d'instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a les que duen a terme.
7. Magatzems: Comprèn els locals destinats a dipòsit de mercaderies per a la seva distribució.
8. Tallers de reparació de vehicles: Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles en els rams de mecànica i d'electricitat com a activitat mixta d'indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris...) En aquest ús no s'inclouen els tallers dels rams de planxa o pintura, que tenen la consideració d'indústria agrupada.
9. Ús sanitari: Comprèn les activitats relacionades amb el tractament de malalts amb allotjament o sense, com ara clíniques, hospitals, consultoris, etc.
10. Ús socio-sanitari Comprèn les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones oferint actuacions de prevenció, de promoció i d'atenció en l'àmbit de la salut i el benestar. Aquests establiments poden ser: d'atenció diürna, com ara centres d'atenció precoç, centres d'orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d'atenció primària, centre de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població. d'atenció residencial, com ara les residències assistides.
11. Ús social: Comprèn les activitats relacionades amb l'atenció social. Aquests establiments poden ser: d'atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o altres que es puguin crear. d'atenció social residencial: centres d'acollida d'infants, llars residencials, habitatges tutelats, etc.
12. Ús educatiu Comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats, i també els cursos d'idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars que s'imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades.
13. Ús cultural: Correspon a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d'art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i similars. S'inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social.
14. Ús religiós: Comprèn les activitats de culte o directament lligades als temples i esglésies.
15. Ús de restauració: Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i similars. En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d'estar adscrits a l'ús recreatiu.
16. Ús recreatiu: És el referent a les manifestacions comunitàries de lleure i del temps lliure no compreses en cap altra qualificació que poden generar molèsties. S'inclou en aquest ús el d'espectacles no inclosos en l'ús cultural, discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i similars.
17. Ús esportiu: Comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física, esports i dansa, camps de futbol, poliesportius, gimnàs, piscines i similars.
18. Ús d'aparcament. Subjecte a les regulacions específiques dels articles 33 a 41 d'aquest Reglament.
19. Usos esportivorecreatius de caràcter extensiu. Comprèn les activitats d'aquests tipus que es desenvolupen fonamentalment a l'aire lliure en extensions grans de terreny, i que requereixen només una petita proporció d'instal·lacions tancades integrables en el paisatge rural: golf, pistes d'esquí, hípiques...
20. Usos rurals. Usos propis de l'espai no urbanitzat. Es distingeixen els següents: 20.1. Ús agrícola Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrària. 20.2. Ús ramader: Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l'engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera. 20.3. Ús forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l'explotació dels boscos. 20.4. Ús de protecció Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys. 20.5. Habitatge rural Vegeu 1.3.
21. Ús d'estacions de servei: Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats a l'automòbil (aigua, aire, rentat, recanvis, etc.).
14. Els locals d'ús comercial, ús industrial ò ús de magatzem ubicats en la xarxa bàsica de carreteres han de preveure l'espai necessari per a l'espera de vehicles i de les maniobres de càrrega i descàrrega de manera que s'eviti qualsevol perjudici per a la circulació i es garanteixi la correcta gestió de la seguretat i funcionalitat viàries. El projecte de construcció ha d'incloure la documentació següent: - Plànols de planta dels locals amb indicació de la seva superfície i usos. - Tipus i característiques dels vehicles que efectuaran la càrrega i descàrrega (llargada, amplada i pes) - Plànols amb indicació de la simulació de girs d'entrada i sortida de vehicles i dels canvis de maniobra. El comú ha de disposar de l'informe favorable del ministeri titular de la mobilitat per a atorgar la llicència de nova construcció o canvi d'ús. El ministeri titular de la mobilitat elaborarà l'informe atenent a la geometria de les maniobres, la intensitat del tràfic de la via i la intensitat de les maniobres.