Article 17

Article 17 Paràmetres específics del sistema d'ordenació per alineacions de carrer
1. En aquelles zones on els plans adoptin el sistema d'ordenació per alineacions de carrer, s'han d'establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què ha d'ajustar-se el projecte d'edificació a redactar de forma independent en cada parcel·la. Els paràmetres del sistema per alineacions de carrer, que s'han de considerar en els plans són els següents:
a) Alineació de carrer: Els plànols han d'assenyalar de forma clara i amb les cotes numèriques que siguin necessàries, les alineacions dels carrers a què s'han d'ajustar les façanes dels edificis.
b) Fondària edificable: La regulació de l'ocupació del solar per a l'edificació pot fer-se mitjançant l'assenyalament de fondàries edificables. En aquest cas, els plànols han de determinar, amb el mateix grau de precisió que les alineacions, les fondàries que des del pla de façana al carrer pot tenir l'edificació, mitjançant una línia paral·lela a l'alineació de carrer que assenyala la situació del plànol que no pot ser ultrapassat per cap element de l'edificació, llevat, si és el cas, de les edificacions d'una planta que s'admetin a l'espai restant de l'illa. Per a l'establiment de la fondària, els plans poden optar per la seva determinació directa en funció de les característiques de l'illa i de l'edificació existent en els seus fronts, o adoptar criteris d'aplicació homogènia en tota la zona. Si les alineacions formen illes tancades, es pot adoptar el criteri que la fondària edificable defineixi una corona que no excedeixi d'un percentatge de la superfície de l'illa a establir pel pla i que no he de ser superior al 70%, llevat d'aquells casos en què les situacions de fet aconsellin acceptar un percentatge més elevat. En els fronts d'edificació que no tanquen illes, el pla pot definir una fondària edificable d'aplicació en tots els casos, o assenyalar-la específicament per a cada front.
c) Pati d'illa: Entenem per pati d'illa la part d'aquesta que no queda ocupada pels fronts edificables en vàries plantes. El pati pot ser tancat o obert segons que el front edificable en vàries plantes s'estengui o no a tot el seu perímetre. En cas d'illes que no tinguin carrers en tot el seu perímetre, el pla definirà amb claredat els límits de l'illa i, mitjançant la fondària edificable, les parts d'aquesta que corresponen al front edificable i al pati d'illa. Els plans han d'establir la possibilitat o no d'edificar una o diverses plantes en el sòl que correspon al pati d'illa; així mateix han de regular l'ocupació, total o parcial, del pati que pot assolir aquesta edificació i la seva alçada màxima. Igualment, els plans han d'establir en quins casos, per la poca fondària edificable i per la reduïda dimensió del pati d'illa, es pot considerar edificable en vàries plantes la totalitat de l'illa sense perjudici dels patis de parcel·la que fossin necessaris, d'acord amb el que assenyala l'apartat (f).
d) Alçada reguladora i nombre de plantes: L'alçada reguladora és l'alçada que pot tenir la cornisa de l'edifici respecte a la rasant del carrer. Els plans han d'establir l'alçada reguladora i el nombre de plantes, que com a màxim, o obligatòriament quan convingui, poden assolir els edificis en un front d'illa. Per damunt de l'alçada reguladora, s'admeten només els elements que s'assenyalen a l'article 22 d'aquest Reglament. La determinació de l'alçada i el nombre de plantes, màxims o obligatoris, corresponents a cada front d'illa, els plans ho poden fer directament en funció de situacions de fet i de criteris de composició urbana, o mitjançant un escalat en funció de l'amplada del carrer a què dóna façana l'edificació. Els plans han d'establir les regles per a la mesura de les alçades i el nombre de plantes en aquest sistema d'ordenació, d'acord amb les condicions del lloc, mitjançant paràmetres com els següents: Condicions de situació de la planta baixa amb relació a la rasant del carrer amb el qual s'alinea l'edifici. Això és farà mitjançant l'assenyalament de les cotes màximes per damunt i per sota de la rasant que pot tenir el paviment de la planta baixa per ser considerada com a tal. En funció de la que tingui consideració de planta baixa, les plantes superiors es consideren plantes pis i les inferiors plantes soterrani, o semisoterrani, d'acord amb el que assenyala l'article 14.3. Punt de l'alineació del solar on s'ha de prendre la mida de l'alçada reguladora màxima. Regulació de les alçades i nombre de plantes en els encreuaments de carrers de diferents amplades, que motiven diferents regulacions en els respectius fronts d'edificació. Nombre de plantes màxim comptant les plantes sobre rasant del carrer i les en semisoterrani. Regulació d'alçades en illes totalment edificables. Alçada lliure mínima de la planta baixa i si és el cas, alçada mínima del forjat de la planta baixa amb relació a la rasant del carrer. D'acord amb les alçades lliures interiors i de l'espai per a instal·lacions sobre o sota el forjat necessaris en funció dels tipus d'edificis previsibles, els plans establiran el nombre de plantes i alçada reguladora màxims de forma que sigui possible la construcció del nombre de plantes admès i el compliment dels requeriments funcionals de l'edifici.
e) Índex d'edificabilitat equivalent. Amb la finalitat de regular el sostre edificable addicional en plantes en semisoterrani que es pot produir en solars amb fort pendent, els plans establiran, d'acord amb totes les altres regulacions de la zona, un índex d'edificabilitat equivalent. El sostre resultant del conjunt de plantes sobre rasant més el de la part computable de les plantes en semisoterrani no pot excedir el que resulti de multiplicar l'índex establert per la superfície de parcel·la compresa entre l'alineació del carrer i la línia que assenyala la fondària edificable. A aquests efectes i si no s'estableix un criteri diferent en els plans, els patis de parcel·la no es descomptaran del sostre edificable i no es computaran els cossos volats admesos. Alternativament a l'establiment d'un índex d'edificabilitat equivalent, els plans podran optar per la tècnica de limitació per referència a l'edificabilitat màxima sobre rasant que resultaria de l'aplicació dels paràmetres (nombre de plantes, fondària, edificació en pati) a una illa de la mateixa configuració en planta situada en un pla horitzontal. En tot cas, aquesta tècnica és d'aplicació pel que fa al sostre de l'edificació que el pla admeti fora de la franja definida per l'alineació i la fondària edificable.
f) Patis de parcel·la: Són les parts no edificades de la parcel·la que tenen per objecte principal proporcionar llum i ventilació als compartiments interiors. Els plans han d'establir les dimensions mínimes d'aquests patis en funció de l'alçada de l'edifici i el nombre de plantes previstes. En tot cas, cal que els patis en els edificis d'habitatge o que continguin usos de residència respectin les dimensions mínimes següents: Nombre de plantes Alçada Superfície mínima (m²) Diàmetre mínim inscriptible A B A B D’1 a 4 Fins a 12,50 m 12 6 1/6 H amb un mínim de 3 m 1/7 H amb un mínim de 2 m De 5 a 6 De 12,50 a 18,50 m 16 8 Més de 6 Més de 18,50 m 20 10 H: Alçada del pati en metres. A: Patis que proporcionen llum i ventilació a habitacions. Els patis on donin les obertures de la sala principal han de complir el que estableix l'article 58 d'aquest reglament. B: Patis de ventilació dels espais que no són sales, ni habitacions o dormitoris, sense perjudici dels sistemes de ventilació autoritzats per l'article 58 d'aquest reglament. Els patis que estiguin oberts al carrer o al pati d'illa han de tenir una amplada que en cas d'haver estat part d'un pati tancat hagués permès la inscripció d'un cercle del diàmetre assenyalat segons l'alçada de l'edifici, però no cal que assoleixin la superfície mínima que els correspondria si fossin tancats. Les parets perimètriques exteriors dels patis oberts es consideren façanes a tots els efectes. Els patis de parcel·la en contigüitat amb el plànol de mitgera poden mancomunar-se amb els de la parcel·la veïna, de manera que poden complir els mínims de dimensió exigits conjuntament amb el pati amb què es mancomuna. En cas d'edificacions que no es portin a terme simultàniament, cal establir de forma vinculant, mitjançant escriptura de constitució de servitud recíproca de mancomunitat de patis, el compromís de la propietat de la parcel·la que s'hagi d'edificar amb posterioritat de disposar un pati de parcel·la de les dimensions necessàries en continuïtat amb el que disposa l'edifici que es construeix primer. En cas d'illes petites o que una de les seves dimensions sigui inferior a 50 m, i també en el cas d'illes més grans on la parcel·lació permeti solucions d'edificació funcionalment i ambientalment correctes sense l'establiment d'una fondària i un pati d'illa, els plans poden admetre que l'edificació ocupi tot l'espai de l'illa sempre que els patis de parcel·la comprenguin en conjunt un 30% com a mínim de la superfície de cada parcel·la.
g) Cossos volats: Els plans han d'establir les condicions dels cossos volats -balcons, terrasses, tribunes...- que poden construir-se a la façana del carrer en les plantes pis. Els plans establiran així mateix les condicions dels cossos volats que poden sobrepassar el pla límit definit per la fondària edificable. Si el pla no determina aquestes condicions, s'entendrà que no s'admeten elements d'edificació més enllà de la fondària edificable, llevat dels ràfecs de la coberta. Els cossos volats es poden classificar distingir com a tancats, semitancats i oberts, segon tinguin paraments que tanquin tots, alguns o cap dels tres costats teòrics del cos en una alçada superior a 1,20 metres sobre el pla del forjat. Per a la regulació dels cossos volats autoritzables, els plans s'han de referir, entre d'altres possibles, als paràmetres següents: Longitud màxima de vol. Longitud màxima de vol amb relació a l'amplada del carrer. Separació mínima de la mitgera Alçada mínima de vol sobre la rasant del carrer a la vorera. Longitud màxima de vol amb relació al límit de la vorera. Proporció màxima de front volat per planta. Proporció màxima de front volat en el conjunt de la façana. En cas que el pla no ho determini, s'entén que la longitud màxima de vol ha de ser inferior a 1/10 de l'amplada del carrer i com a màxim d'1 metre de longitud; i, així mateix, que els cossos volats s'han de separar 1m del límit exterior de les voreres i de la mitgera, i no poden ocupar més d'un 30% de la façana del conjunt de plantes pis de l'edifici. El ràfecs de les cobertes no es consideren cossos volats i poden sobresortir una distància de 50 centímetres des de l'alineació del carrer i des del pla que assenyala la fondària edificable màxima.
h) Reculades i andrones: Els plans han de regular els casos en què s'admeten excepcions a l'ajustament de l'edificació a l'alineació del carrer -reculades- o a la mitgera -andrones-, assenyalant també si aquestes excepcions han de ser autoritzades mitjançant la tramitació d'una ordinació específica a l'empara del que assenyala l'article 36.2 del Reglament urbanístic. En tot cas, la normativa dels plans i les ordinacions han d'establir les condicions perquè no es produeixin situacions de mitgeres vistes o que les mitgeres rebin el tractament de façanes.
i) Parcel·lació: Tot i que la parcel·lació no és un paràmetre rellevant en aquest sistema d'ordenació, els plans poden establir, amb l'objectiu d'homogeneïtzar la imatge dels fronts d'edificació, mínims i màxims d'amplada de parcel·la. Cal que el pla de prevegi el règim d'aquelles parcel·les existents que no assoleixin el mínim, en funció de la seva possibilitat o no d'ampliació.