Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils, del 28 de febrer del 2001 · bopa.mca.ad
ReglamentDisposició final primera
d) del present Reglament, ha de ser de nivell de tècnic d'automoció, en l'especialitat corresponent, del Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, FP 2 en la branca d'automoció, o titulació equivalent. Els tallers que vulguin construir, modificar o reformar parts considerades com a reformes d'importància, segons el Reglament regulador de la inspecció tècnica de vehicles en matèria de seguretat, han de disposar de personal tècnic competent amb un grau mínim d'enginyer tècnic industrial o equivalent, que assumeix a tots els efectes la direcció tècnica. Alternativament, quan la capacitat del taller no justifiqui la necessitat de disposar a temps total del tècnic esmentat, es pot contractar a temps parcial per a les actuacions sotmeses al Reglament regulador de la ITV en matèria de seguretat, un tècnic de les mateixes característiques esmentades anteriorment, que assumeix la funció de director d'obra per a aquella construcció o reforma específica. Tots els caps de taller o responsables dels establiments afectats han d'efectuar un curs de capacitació professional. El Departament de Seguretat Industrial organitza periòdicament un curs de capacitació professional, que consta com a mínim dels temes següents: Llei de seguretat i qualitat industrial. Llei sobre els drets dels consumidors i la seva protecció. Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils. Reglament regulador de la inspecció tècnica de vehicles. Reformes d'importància en vehicles (legislació i aplicació). Instruccions tècniques complementàries relatives a la ITV. Coneixement bàsic dels reglaments en matèria de seguretat industrial que afectin l'activitat. Annex núm. 2 Equipaments mínims necessaris segons branques d'activitat i especialitats dels tallers de reparació de vehicles automòbils
1. Taller de mecànica Estris i eines d'equip de motor, de caixa de canvis, de direcció, d'eixos, rodes i frens. Dispositiu per a la mesura de la compressió dels motors. Grua o aparell d'elevació de fins a 1000 kg. Comptador de revolucions de fins a 10.000 rpm. Trepant portàtil de fins a 12 mm de diàmetre. Compressor d'aire i dipòsit. Fossa o elevador adequat. Gat hidràulic sobre rodes. Banc de treball i carretons de transport. Joc d'estris, eines, manuals i material complementari. Dipòsit/s d'oli amb capacitat mínima total de 400 litres.
2. Taller de carrosseries Equip complet per a reparació de xapa (estirador hidràulic, bancada mil·limetrada o calibrada per mesurar i reparar estructures, carrosseries i utillatge auxiliar). Equip per a soldadura elèctrica. Equip per a soldadura autògena. Equip per soldar per punts. Esmoladora elèctrica. Pistola per aplicar pasta dura. Joc d'estris, eines manuals i petit material complementari. Equips per a la reparació de plàstics. Soldador d'aire per a plàstics i els seus accessoris.
3. Taller de pintura Equip de pintura a pistola. Compressor d'aire i dipòsit. Cabina de pintura homologada amb els filtres de depuració corresponents. Local adequat per emmagatzemar pintures i dissolvents. Polidora. Pistola per aplicar pastes dures. Joc d'estris de pintura, espàtules i material complementari.
4. Taller de motocicletes Compressor d'aire i dipòsit. Banc de treball amb cargol. Comprovador de bateries i densímetre. Trepant manual. Cavallets per fixar i aixecar màquines. Estisores de tallar xapa. Jocs d'estris, eines manuals i material complementari.
5. Taller de reparació de pneumàtics Compressor d'aire i dipòsit. Gat hidràulic. Desmuntador automàtic de cobertes. Equilibradora de conjunts de rodes. Inflador de pneumàtics. Jocs d'estris, eines, manuals i material complementari.
6. Taller d'electricitat de l'automòbil Voltímetres i amperímetres amb el rang adequat. Comprovador de continuïtat. Banc de treball amb cargol. Carregador de bateries. Soldador d'estany. Jocs d'estris, eines, manuals i material complementari.
6. Resta de tallers especialitzats El departament competent ha d'establir en cada cas l'equipament mínim necessari en funció de l'activitat a desenvolupar i l'estat actual de la tècnica. Annex núm. 3 Placa distintiva Característiques de la placa distintiva
1. La placa distintiva és una placa metàl·lica, quadrada de 480 mil·límetres de costat, amb el seus quatre vèrtex arrodonits i el fons de color blau.
2. De dalt a baix la placa està dividida en tres espais o faixes desiguals, destinades: La primera o més alta a les quatre branques d'activitat. La segona o intermèdia, a les especialitats. La tercera o més baixa, al número del Registre de Comerç.
3. Per a cadascuna de les branques de mecànica, electricitat, carrosseria o pintura de l'automòbil s'estableixen els símbols que s'indiquen a continuació: una clau anglesa, una fletxa trencada, un martell i una pistola de pintar, respectivament de color blau sobre fons blanc.
4. La part superior de la placa distintiva ha d'estar dividida en quatre rectangles verticals separats entre si, destinats a cadascun dels símbols representatius de les quatre branques de l'activitat a què puguin dedicar-se els tallers. En la placa distintiva de cadascun dels tallers s'ha d'incloure, mitjançant estampació, en els respectius rectangles, els símbols corresponents a l'activitat a què es dediquin i la resta d'espais han de quedar buits.
5. La part segona o intermèdia de la placa distintiva ha d'estar dividida per la meitat, en dos rectangles horitzontals. El rectangle de l'esquerra queda reservat a les contrasenyes normalitzades corresponents dels centres de diagnosi o altres especialitats; si no hi ha contrasenyes normalitzades, també s'admet el text indicatiu de l'especialitat. Per a l'especialitat de reparació de pneumàtics, s'estableix el símbol, que consisteix en un pneumàtic equipat amb llanta i vist de costat, de color blau amb fons blanc. El rectangle de la dreta està destinat al símbol corresponent a taller de reparació (exemple motocicleta). El símbol de taller de reparació de motocicleta a què es refereix el paràgraf anterior està constituït per l'estampació d'un perfil del vehicle esmentat en direcció a l'esquerra, de color blau, sobre fons blanc. Aquest espai, quan es tracti de tallers dedicats únicament a la reparació de vehicles automòbils de més de tres rodes, ha de romandre buit.
6. L'espai inferior, o tercera part en què es divideix la placa distintiva, està a la vegada subdividit en tres zones diferents: La de l'esquerra es destina al número de parròquia en la qual està ubicat el taller (seguint el número d'ordre protocol·lari de les parròquies). La central es destina al contrast, que és estampat per l'òrgan competent. La de la dreta es destina a estampar el número assignat pel Departament de Comerç del Govern.
7. Correspon al departament competent definir les contrasenyes aplicables a les especialitats.
8. Model de placa distintiva. Descarrega el document
Disposició final primera del Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils, del 28 de febrer del 2001, en la redacció vigent a 17/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/reglament/2001-02-28/reglament-tallers-reparacio-vehicles-automobils/df-1
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.