Article 34

Article 34

1. Les autoritats duaneres no han de determinar forçosament el valor a la duana de les mercaderies importades sobre la base del mètode del valor transaccional si, de conformitat amb el procediment descrit al paràgraf 2, no estan convençudes, per dubtes ben fonamentats, que el valor declarat representi l'import total pagat o per pagar definit a l'article 27 del Codi de duana.

2. Quan les autoritats duaneres tinguin dubtes com els previstos al paràgraf 1, poden demanar informacions complementàries. Si persisteixen aquests dubtes, abans de prendre una decisió definitiva, les autoritats duaneres han d'informar la persona interessada, per escrit, dels motius sobre els quals aquests dubtes s'han fonamentat, i donar-li un termini raonable per contestar. La decisió final i els motius corresponents es comuniquen a la persona interessada per escrit. Disposició final Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Annex 1 Notes interpretavives en matèria de valor de Duana Primera columna Segona columna Referència a les disposicions del Codi de duana Notes Article 27, paràgraf 1 El preu efectivament pagat o per pagar és el preu de les mercaderies importades. Així, les transferències de dividends i altres pagaments del comprador al venedor que no tenen relació amb les mercaderies importades no formen part del valor a la duana. Article 27, paràgraf 1, punt a), tercer guió Es pot produir una tal restricció d'aquest tipus, per exemple, quan un venedor demana a un comprador d'automòbils de no revendre'ls o de no exposar-los abans d'una data determinada que marca el principi d'any per als models en qüestió. Article 27, paràgraf 1, punt

b) Per exemple, es pot tractar de les situacions següents

a) el venedor estableix el preu de les mercaderies importades subordinant-lo a la condició que el comprador comprarà igualment altres mercaderies en quantitats determinades;

b) el preu de les mercaderies importades depèn del preu o dels preus als quals el venedor de mercaderies importades vengui d'altres mercaderies al venedor de les esmentades mercaderies importades;

c) el preu s'estableix segons la base d'un mètode de pagament sense cap relació amb les mercaderies importades; per exemple, quan les mercaderies importades són de productes semiacabats que el venedor ha proveït a condició de rebre una quantitat determinada de productes acabats. Tanmateix, les condicions o prestacions relacionades amb la producció o la comercialització de les mercaderies importades no provoquen el rebuig del valor transaccional. Per exemple, el fet que el comprador proveeixi el venedor de treballs d'enginyeria o de plans duts a terme al país d'importació no provocarà el rebuig del valor transaccional a l'efecte de l'article 27 paràgraf

1. Article 27, paràgraf 2

1. L'article 27, paràgraf 2, punts

a) i

b) preveuen diferents mitjans per establir l'acceptabilitat d'un valor transaccional.

2. El paràgraf 2, punt

a) preveu que, quan el comprador i el venedor estiguin vinculats, les circumstàncies pròpies de la venda s'examinaran i el valor transaccional serà admès com el valor a la duana, si aquests lligams no han influït en el preu. No s'ha d'entendre per això que les circumstàncies de la venda s'hagin d'examinar cada vegada que el comprador i el venedor estiguin vinculats. Aquest examen només s'exigirà quan hi hagi algun dubte quant a l'acceptabilitat del preu. Quanles autoritats duaneres no tinguin cap dubte pel que fa l'acceptabilitat del preu, aquest últim s'acceptarà sense que el declarant es vegi obligat a proporcionar informacions complementàries. Per exemple, les autoritats duaneres poden haver examinat abans les qüestions dels lligams o de posseir ja informacions detallades que fan referència al comprador i al venedor i poden ja estar convençudes, basant-se en aquest examen o aquestes informacions, que els lligams no han influït en el preu.

3. Quan les autoritats duaneres no estiguin en condicions d'acceptar el valor transaccional sense el complement d'una enquesta, hauran de donar al declarant la possibilitat de proporcionar totes les altres informacions detallades que podrien ésser necessàries per permetre'ls d'examinar les circumstàncies de la venda.

En aquest sentit, les autoritats duaneres haurien d'estar a punt d'examinar els aspectes pertinents de la transacció, incloent- hi la manera com el comprador i el venedor organitzen les seves relacions comercials i la manera com ha estat fixat el preu en qüestió, per determinar si els lligams han influït en el preu.

Si es pogués provar que el comprador i el venedor, encara que units en el sentit de l'article 4 del present Reglament, compren i venen l'un a l'altre com si no estiguessin units, així quedaria demostrat que els lligams no han influït en el preu.

Per exemple, si el preu s'hagués fixat d'una manera compatible amb les pràctiques normals de la fixació de preus en la branca de producció en qüestió o de la manera que el venedor fixa els seus preus per a les vendes a compradors a qui no està unit, això demostraria que els lligams no han influït en el preu.

Igualment, quan s'hauria provat que el preu és suficient per cobrir tots els costos i assegurar un benefici representatiu del benefici global realitzat per a l'empresa durant un període representatiu (per exemple, segons una base anyal) per a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, s'hauria demostrat així que el preu no ha estat influït.

4. El paràgraf 2, punt b), preveu que el declarant tingui la possibilitat de demostrar que el valor transaccional és a prop d'un valor "criteri" acceptat anteriorment per les autoritats duaneres i que, per consegüent, s'accepta segons les disposicions de l'article 27. Quan satisfà un dels criteris previstos en el paràgraf 2, punt b), no cal examinar la qüestió de la influència descrita al paràgraf 2, punt a). Si les autoritats duaneres posseeixen les informacions suficients per estar convençudes, sense recerques més aprofundides, que un dels criteris previstos al paràgraf 2, punt b), queda satisfet, no tindran cap raó per exigir del declarant que en porti la demostració. Article 27, paràgraf 2, punt

b) Un cert nombre d'elements s'ha de tenir en consideració per determinar si un valor és "molt proper" a un altre valor. Es tracta sobretot de la naturalesa de les mercaderies importades, de la naturalesa de la branca de producció considerada, de la temporada durant la qual les mercaderies s'importen i de saber si la diferència de valor és significativa des del punt de vist comercial. Com que aquests elements poden variar d'un cas a un altre, seria impossible aplicar a tots els casos una norma uniforme, com un percentatge fix. Per exemple, per determinar si el valor transaccional està molt a prop dels valors "criteris" esmentats a l'article 27 paràgraf 2 punt b), una petita diferència de valor podria ésser inacceptable en un cas que fes referència a tal tipus de mercaderia, mentre que una diferència important seria tal vegada acceptable en un cas que fes referència a un altre tipus de mercaderia. Article 27, paràgraf 3, punt

a) Un exemple de pagament indirecte seria el pagament total o parcial, pel comprador, d'un deute del venedor. Article 28, paràgraf 2, punt a), Article 28, paràgraf 2, punt b)

1. Arran de l'aplicació d'aquestes disposicions, les autoritats duaneres es referiran, cada vegada que això sigui possible, a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars, realitzada al mateix nivell comercial i que es basa sensiblement en la mateixa quantitat que la venda de mercaderies per valorar. En absència de tals vendes, serà possible de fer referència a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars realitzada en qualsevol de les tres situacions següents:

a) venda al mateix nivell comercial, però que es basa en una quantitat diferent;

b) venda a un nivell comercial diferent, però que es basa sensiblement en una mateixa quantitat;

c) venda a un nivell comercial diferent i que es basa en una quantitat diferent.

2. Si hi ha hagut venda constatada en qualsevol de les tres situacions, es faran ajustos per tenir en compte, segons el cas:

a) únicament el factor "quantitat"

b) únicament el factor "nivell comercial"

c) a la vegada el factor "nivell comercial" i el factor "quantitat".

3. Una condició de qualsevol ajust efectuat segons les diferències de nivell comercial o de quantitat és que aquest ajust que dongui lloc a un augment o a una disminució del valor, només s'operi sobre la base d'elements de prova produïts, que estableixin clarament que és raonable i exacte, per exemple preus corrents en vigor on hi figurin els preus que tenen relació amb nivells diferents o amb quantitats diferents. Per exemple, si les mercaderies importades que s'han de valorar consisteixen en un enviamentde 10 unitats, que sols mercaderies importades,segons el cas, idèntiques o similars per a les quals existeix un valor transaccional s'han venut en quantitats de 500 unitats i que es reconeix que el venedor acorda descomptes per quantitat, l'ajust necessari es podrà dur a terme invocant el preu corrent del venedor i utilitzant el preu aplicable a la venda de 10 unitats. No cal, per això, que una venda de 10 unitats tingui lloc, del moment que s'hagi establert, el fet de vendes que es basen en quantitats, que el preu corrent sigui sincer i veritable. Tanmateix, en absència d'un criteri objectiu, la determinació del valor a la duana, segons les disposicions de l'article 28, paràgraf 2, punts

a) i b), no és apropiada. Article 28, paràgraf 2, punt d)

1. Per determinar un valor calculat, caldrà examinar els costos de producció de les mercaderies per valorar i altres informacions que s'hauran d'obtenir. La utilització del mètode de valor calculat està, en general, limitada als casos en què el comprador i el venedor estiguin vinculats i en què el productor estigui disposat a comunicar les dades necessàries que fan referència a l'establiment dels costos a les autoritats del país d'importació i a acordar les facilitats per a totes les verificacions posteriors que puguin ésser necessàries.

2. El "cost o valor", segons l'article 28, paràgraf 2, punt d), es determina basant-se en les informacions relatives a la producció de les mercaderies que s'han de valorar,que es proveiran pel productor o en nom seu. Es basarà en la comptabilitat comercial del productor i a condició que aquesta comptabilitat sigui compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos que s'apliquen en el país de producció de les mercaderies.

3. L'"import pels beneficis i les despeses generals", segons l'article 28, paràgraf 2, punt d), apartat primer, s'haurà de determinar basant-se en les informacions proporcionades pel productor o en nom seu, llevat que les xifres que ell comuniqui siguin incompatibles amb les que corresponguin normalment a les vendes -de les mercaderies que s'han de valorar- realitzades pels productors del país d'exportació per a l'exportació al país d'importació.

4. En la determinació del valor calculat no s'haurà de comptar dues vegades, segons l'esmentat article, el cost o el valor de cap dels elements.

5. Convé destacar, en aquest tema, que l'"import pels beneficis i les despeses generals" s'ha de considerar com un tot.

En resulta que si, en un cas particular, el benefici del productor és baix i les seves despeses generals elevades, el seu benefici i les seves despeses generals considerades en conjunt podran, tanmateix, ésser compatibles amb els que corresponen normalment a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie.

Aquest podria ésser el cas, per exemple, si es posés a la venda un producte al Principat d'Andorra i si el productor s'acontentés amb un benefici nul o baix per contrapesar les despeses generals elevades inherents a la posada a la venda.

Quan el productor pot demostrar que és per raó d'unes circumstàncies comercials particulars que ell té un benefici baix en les seves vendes de mercaderies importades, les xifres d'aquests beneficis efectius s'hauran de tenir en consideració a condició que les justifiqui per raons comercials vàlides i que la seva política de preus reflecteixi les polítiques de preus habituals en el camp de la producció referida.

Aquest podria ésser el cas, per exemple, dels productors que esveuen obligats a abaixar temporalment els seus preus a causa d'una disminució imprevisible de la demanda o quan venen mercaderies per completar una gamma de mercaderies produïdes en el país d'importació i s'acontenten amb un benefici baix per mantenir la seva competitivitat.

Quan les xifres dels beneficis i de les despeses generals proporcionades pel productor no són compatibles amb les que corresponen normalment a les vendes -de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie que les mercaderies que s'han de valorar- realitzades pels productors del país d'exportació per a l'exportació amb destinació al país d'importació, l'import dels beneficis i de les despeses generals podrà basar-se en informacions pertinents diferents a les que haurà proporcionat el productor de les mercaderies o algú en nom seu.

6. Per determinar si certes mercaderies són "de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie" que altres mercaderies, s'haurà de procedir cas per cas tenint en compte les circumstàncies. Per determinar els beneficis i les despeses generals habituals conforme a les disposicions de l'article 28, paràgraf 2, punt d), s'hauria de procedir a un examen de les vendes, per a l'exportació amb destinació al país d'importació, d'un grup o gamma de mercaderies el més estret possible, que comprengui les mercaderies per valorar, de les quals es puguin obtenir les informacions necessàries. A l'efecte de l'article 28, paràgraf 2, punt d), les "mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie" han de venir del mateix país que les mercaderies per valorar. Article 29, paràgraf 1

1. Els valors de duana determinats per aplicació de disposicions de l'article 29, paràgraf 1, haurien de basar-se, en la mesura que es pugui,en els valors de duana determinats anteriorment.

2. Els mètodes de valoració que s'han d'emprar en virtut de l'article 29, paràgraf 1, haurien d'ésser els que defineixen els articles 27 i 28, paràgraf 2 inclòs, però una flexibilitat raonable en l'aplicació d'aquests mètodes seria conforme als objectius i a les disposicions de l'article 29, paràgraf 2.

3. Alguns exemples mostraran allò que s'ha d'entendre per flexibilitat raonable:

a) mercaderies idèntiques - la prescripció segons la qual les mercaderies idèntiques haurien d'ésser exportades en el mateix moment o més o menys en el mateix moment que les mercaderies per valorar, es podria interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades idèntiques produïdes en un país diferent al país d'exportació de les mercaderies que s'han de valorar podrien proporcionar la base de la valoració a la duana; es podrien utilitzar els valors de duana de mercaderies importades idèntiques, ja determinades per aplicació de les disposicions de l'article 30, paràgraf 2, punts

c) o d).

b) mercaderies similars - la prescripció segons la qual les mercaderies similars haurien d'ésser exportades al mateix moment o més o menys al mateix moment que les mercaderies per valorar, es podria interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades similars, produïdes en un país diferent al país d'exportació de les mercaderies que s'han de valorar, podrien proporcionar la base de la valoració de duana; es podrien utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades similars, ja determinades per aplicació de les disposicions de l'article 28, paràgraf 2, punts

c) o d);

c) mètode deductiu - la prescripció segons la qual les mercaderies hauran d'haver estat venudes "en l'estat que s'han importat", que figura en l'article 13, paràgraf 1, punt

a) del present Reglament, es podria interpretar amb flexibilitat; el termini de "noranta dies" es podria modular amb flexibilitat. Article 30, paràgraf 1, punt

b) ii)

1. Dues consideracions intervenen en la imputació dels elements precisats en l'article 30 paràgraf 1 punt

b) ii), referent a les mercaderies importades, per saber el valor de l'element per ell mateix i la manera com aquest valor s'ha d'imputar a les mercaderies importades; la imputació d'aquests elements s'hauria d'operar d'una manera raonable, apropiada a les circumstàncies i conforme als principis de comptabilitat generalment admesos.

2. En allò que fa referència al valor de l'element, si el comprador adquireix l'esmentat element d'un venedor a qui no està unit, per un cost determinat, aquest cost constitueix el valor de l'element. Si l'element ha estat produït pel comprador o per una persona a qui està unida, el seu valor seria el cost de la seva producció. Si l'element ha estat utilitzat anteriorment pel comprador, tant si l'ha adquirit o produït com si no, el cost inicial d'aquisició o de producció s'hauria de disminuir tenint en compte aquesta utilització, per obtenir el valor de l'element.

3. Una vegada determinat el valor de l'element, cal imputar-lo a les mercaderies importades. Existeixen diferents possibilitats a aquest efecte. Per exemple, el valor es podria imputar enterament al primer enviament, si el comprador desitgés pagar els drets del valor total d'un sol cop. Un altre exemple: pot demanar que el valor s'imputi sobre el nombre d'unitats produïdes fins al moment del primer enviament. Un altre exemple: pot demanar que el valor s'imputi sobre la totalitat de la producció prevista, si existeixen contractes o compromisos ferms d'aquesta producció. El mètode d'imputació utilitzat dependrà de la documentació proporcionada pel comprador.

4. A títol d'il.lustració d'aix que precedeix, es pot considerar el cas d'un comprador que proveeix el productor d'un motlle per utilitzar per a la producció de les mercaderies per importar i que té amb ell un contracte de compra que es basa en 10.000 unitats. En el moment de l'arribada del primer enviament, que consta de 1.000 unitats, el productor ja ha produït 4.000 unitats. El comprador pot demanar a les autoritats duaneres d'imputar el valor del motlle sobre 1.000, 4.000 o 10.000 unitats. Article 30, paràgraf 1, punt

b) iv)

1. Els valors que s'han d' afegir per als elements precisats a l'article 30, paràgraf 1, punt

b) iv) s'haurien de basar en dades objectives i quantificables. Per reduir al mínim la tasca que representa, per al declarant i per a les autoritats duaneres, la determinació dels valors per afegir, convindria utilitzar, en la mesuraque es pugui, les dades immediatament disponibles en el sistema d'escriptures comercials del comprador.

2. Per als elements proporcionats pel comprador i que ha comprat o arrendat, el valor per afegir seria el cost de la compra o de l'arrendament. Els elements que són de domini públic no donaran lloc a cap altra addició que la del cost de les còpies.

3. Els valors per afegir es podran calcular amb més o menys facilitat segons l'estructura de l'empresa considerada, les seves pràctiques de gestió i els seus mètodes comptables.

4. Per exemple, pot donar-se el cas que una empresa que importa diversos productes d'alguns països tingui la comptabilitat del seu centre de disseny, situat fora del país d'importació, de tal manera que faci aparèixer amb exactitud els costos imputables a un producte donat. En un cas semblant, un ajust directe es podrà operar de manera adequada per aplicació de les disposicions de l'article 30.

5. D'una altra banda, es pot donar el cas que una empresa passi els costos del centre de disseny, situat fora del país d'importació, a les despeses generals, sense imputar-los a uns productes determinats. En un cas semblant, seria possible operar, per aplicació de les disposicions de l'article 30, un ajust apropiat en allò que fa referència a les mercaderies importades, tot imputant el total dels costos del centre de disseny al conjunt de la producció que beneficia els serveis d'aquest centre i tot afegint els costos imputats al preu de les mercaderies importades, en funció del nombre d'unitats.

6. Les variacions de les circumstàncies suara esmentades necessitaran, és clar, la presa en consideració de factors diferents per a la determinació del mètode d'imputació adequat.

7. En els casos que la producció de l'element en qüestió faci intervenir un cert nombre de països i s'escaloni en un cert lapse de temps, l'ajust s'hauria de limitar al valor efectivament afegit a aquest element fora del Principat d'Andorra. Article 30, paràgraf 1, punt

c) Els cànons i els drets de llicència, segons l'article 30, paràgraf 1, punt c), poden constar, entre altres, dels pagaments efectuats a títol de patents, les marques de fàbrica o de comerç i els drets d'autor. Article 30, paràgraf 2 Quan no existeixen dades objectives i quantificables en allò que fa referència als elements que s'ha prescrit d'afegir conforme a les disposicions de l'article 30, el valor transaccional no es pot determinar per aplicació de les disposicions de l'article 27. Aquest cas es pot produir, per exemple, en la situació següent: un cànon es paga sobre la base del preu de venda, en el país d'importació, d'un litre d'un producte determinat, que s'ha importat en quilos i transformat en solució després de la importació; si el cànon es basés en part en les mercaderies importades i en part en altres elements que no tenen cap relació amb les primeres (per exemple, quan les mercaderies importades es barregen amb els ingredients d'origen nacional i no es poden identificar separadament, o quan el cànon no es pot diferenciar d'arranjaments financers especials entre el comprador i el venedor), seria inadequat intentar d'afegir un element corresponent a aquest cànon; tanmateix, si l'import del cànon solament es basa en les mercaderiesimportades i pot ésser fàcilment quantificat, es pot afegir un element al preu efectivament pagat o per pagar. Referència a les disposicions d'aplicació del Codi de duana Notes Article 4, paràgraf 1, punt

e) Una persona tindrà el dret de controlar-ne una altra quan estigui, de dret o de fet, en situació d'exercir sobre la primera un poder de constrenyiment o d'orientació. Article 12 L'expressió "i/o" dóna la facultat de referir-se a les vendes i d'operar els ajustos necessaris de qualsevol de les tres situacions descrites al paràgraf 1 de les notes interpretatives de l'article 28, paràgraf 2, punts

a) i

b) Article 13, paràgraf 1, punt a)

1. L'expressió "beneficis i despeses generals" s'hauria de considerar com un tot. La xifra retinguda per aquesta deducció s'hauria de determinar basant-se en les informacions proporcionades pel declarant o en nom seu, fora que les xifres del declarant no siguin incompatibles amb les que corresponen normalment a les vendes de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, en el país d'importació. Quan les xifres del declarant són incompatibles amb les últimes xifres, l'import que s'ha retenir per als beneficis i les despeses generals pot basar-se en altres informacions pertanyents que han estat proporcionades pel declarant o en nom seu.

2. Per determinar les comissions o els beneficis i les despeses generals habituals conforme a la present disposició, la qüestió de saber si certes mercaderies són "de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie" que altres mercaderies, s'ha de resoldre cas per cas tot tenint en compte les circumstàncies. S'hauria de procedir a un examen de vendes, en el país d'importació, del grup o de la gamma, al més estret possible, de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie que les mercaderies que s'han de valorar, de les quals es puguin extreure les informacions necessàries. A l'efecte de la present disposició, les "mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie" engloben les mercaderies importades del mateix país que les mercaderies per valorar, així com les mercaderies importades que provenen d'altres països. Article 13, paràgraf 2

1. Quan es recorre a aquest mètode de valoració, les deduccions operades per tenir en compte el valor afegit per la manufactura o la transformació posterior es basaran en les dades objectives i quantificables relatives al cost d'aquest treball. Els càlculs s'han d'efectuar basant-se en fòrmules, receptes i mètodes de càlcul admesos en la branca de producció, i altres pràctiques d'aquesta branca.

2. Aquest últim mètode de valoració no s'aplica normalment quan, a resultes de la manufactura o la transformació posterior, les mercaderies importades han perdut la seva identitat. Tanmateix, pot haver-hi casos en què, encara que les mercaderies importades hagin perdut la seva identitat, el valor afegit per la manufactura o la transformació es pugui determinar amb precisió sense una excessiva dificultat. A l'inrevés, es poden presentar casos que les mercaderies importades conservin la seva identitat, però constitueixin un element tan mínim de les mercaderies venudes en el país d'importació que recórrer a aquest mètode de valoració seria injustificat. En vista de les consideracions precedents, les situacions d'aquest tipus s'hauran d'examinar cas per cas. Article 13 paràgraf 3

1. Per exemple, les mercaderies es venen sobre la base d'un preu corrent que comporta preus unitaris favorables per a les compres en quantitats relativament grans. Quantitat Quantitat total per venda Preu unitari Nombre de vendes venuda a cada preu 1 a 10 unitats 100 10 vendes de 5 un. 65 5 vendes de 3 un. 11 a 25 unitats 95 5 vendes d'11 un. 55 més de 25 unitats 90 1 venda de 30 un. 80 1 venda de 50 un. La gran majoria del nombre d'unitats venudes a un preu donat és de 80; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90.

2. Un altre exemple: han tingut lloc dues vendes. En la primera s'han venut 500 unitats al preu de 95 unitats monetàries cada una. En la segona, 400 unitats s'han venut al preu de 90 unitats monetàries cada una. En aquest exemple, la majoria d'unitats venudes a un preu determinat és de 500; en conseqüència, el preu unitari corresponent a la venda que totalitza la quantitat més elevada és 95.

3. Tercer exemple: en la situació següent, diverses quantitats es venen a preus diferents

a) Vendes Quantitat per venda preu unitari 40 unitats 100 30 unitats 90 15 unitats 100 50 unitats 95 25 unitats 105 35 unitats 90 5 unitats 100

b) Totals Quantitat total venuda preu unitari 65 90 50 95 60 100 25 105 En aquest exemple, la majoria d'unitats venudes a un preu determinat és 65; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és

90. Annex 2 Aplicació dels principis de comptabilitat generalment admesos per a la determinació del valor a la Duana

1. Els "principis de comptabilitat generalment admesos" són els que són l'objecte, en un país i en un moment donat, d'un consens reconegut o d'una àmplia adhesió de fonts que són llei i que determinen quins són els recursos i les obligacions econmics per enregistrar a l'actiu i al passiu, quins són els canvis que intervenen en l'actiu i el passiu que s'haurien d'enregistrar, com l'actiu i el passiu, així com els canvis intervinguts, s'haurien de mesurar, quines informacions s'haurien de divulgar, i de quina manera i quins estats financers s'haurien d'establir. Aquestes normes poden consistir en amplis principis directors d'aplicació general igual que en pràctiques i procediments detallats.

2. A l'efecte de l'aplicació de les disposicions relatives al valor a la duana, les autoritats duaneres referides han d'utilitzar les informacions establertes d'una manera compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos en el país adequat segons l'article en qüestió. Descarrega el document Quarta part. -Introducció, procediments de declaració en duana de mercaderies en el territori duaner del Principat d'Andorra- Exposició de motius D'acord amb el que disposa el primer paràgraf de les disposicions finals del Codi de duana de data 20 de juny de 1996, el Govern aprova les disposicions d'aplicació següents pel que fa a les mercaderies de tots els països dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat.

Títol I. Introducció de mercaderies en el territori duaner

Capítol 1. Examen de les mercaderies i sostracció de mostres per l'interessat

Capítol 2. Declaració sumària

Capítol 3. Dipòsit temporal

Títol II. Declaració a la duana

Capítol 1. Declaració a la duana per escrit

Secció 1. Disposicions generals

Secció 2. Formularis a utilitzar

Secció 3. Enunciats exigibles segons el règim duaner previst