Codi de procediment penal, del 16 de febrer de 1989

Codi de Procediment Penal El Decret de 4 de juny de 1965 inicià tímidament la reforma del procediment penal a Andorra que assolí una primera fase de desenvolupament i modernització amb el text aprovat pel Decret de 14 de gener de 1972 que, a la vegada, constituí el primer conjunt sistemàtic de normes processals penals del Principat. L'aparició el 18 de gener de 1984 del Codi de Procediment Penal fins ara vigent, significà un notable avenç amb la inclusió de noves normes l'operativitat i l'encert de les quals ha confirmat la pràctica judicial. Així i tot, quan encara no han transcorregut cinc anys de la promulgació de l'esmentada edició del Codi, la necessitat de reformar-la per introduir les normes corresponents a la nova jurisdicció del Tribunal de Delictes Menors, establerta pel Decret de 29 de gener de 1988, ha donat l'ocasió per procedir a efectuar-ne una més profunda adaptació. La nova edició conserva velles normes didàctiques que han mostrat llur utilitat i continua fidel al principi de simplicitat que ha inspirat sempre el nostre ordenament processal, però substancialment consolida i augmenta el nombre de garanties de la persona detinguda o inculpada evitant qualsevol mesura que pogués estimar-se no ajustada als principis que regeixen els ordenaments moderns i en especial les normes que emparen els drets de la persona. Són significatives, entre altres, la reducció dels terminis establerts per decretar l'aute de processament i dels límits imposats al període de presó preventiva o a la incomunicació. Les mesures sobre execució de les penes imposades pels Tribunals són objecte d'una regulació més completa. Abandonada, com en l'anterior versió, tota referència a l'execució de la pena capital, abolida en l'ordenament penal andorrà, adquireixen especial rellevància les modificacions introduïdes en el compliment de les penes de privació de llibertat, en especial les institucions que, com l'anomenada semillibertat, tendeixen a substituir tant com sigui possible la pena de presó ferma o a minorar-ne els inconvenients. Altres innovacions esmenen llacunes normatives com la regulació de les diligències prèvies o bé estableixen la regulació específica de certs recursos com el d'audiència del condemnat en rebel.lia que fins ara presentava certa confusió amb el recurs de revisió. En conjunt, el nou Codi pretén no solament actualitzar els textos anteriors sinó aconseguir estructurar millor les normes reguladores del procediment penal del Principat, pendent ara només, per completar la seva evolució, de la instauració d'una nova instància penal en la jurisdicció de delictes majors, reforma que s'espera portar a terme a no tardar i que comporta la creació de nous òrgans jurisdiccionals. Ateses les precedents consideracions i a proposta de la Comissió de Reforma de la Justícia Penal, els Veguers, Decreten El Codi de Procediment Penal tindrà d'ara endavant la redacció que a continuació s'estableix. Títol Preliminar L'Administració de la justícia penal Capítol I. Disposicions Preliminars. Article 1 La facultat d'administrar Justícia en matèria criminal correspondrà exclusivament al Tribunal de Corts, al Jutge d'Apel.lacions per Delictes Menors i als Batlles, als quals s'atribueix la potestat d'aplicar les Lleis, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat. Article 2 El Tribunal de Corts coneixerà, en instància única i en judici oral i públic, totes les causes pels delictes majors que es cometin dintre del territori de les Valls, sense diferència ni distinció de persones, i pels comesos per andorrans a l'estranger. Tindrà també jurisdicció per jutjar els delictes contra la seguretat del Principat, les seves institucions o autoritats i els delictes de falsificació de documents o segells oficials andorrans, comesos per estrangers fora d'Andorra. Coneixerà, així mateix, dels recursos d'apel.lació que s'interposin contra les sentències i altres resolucions del Tribunal de Delictes Menors, establerts en els articles 223 i 227 del present Codi. Article 3 El Jutge d'Apel.lacions constituït en Tribunal unipersonal serà el competent per jutjar els delictes menors i executar les sentències recaigudes sobre aquests delictes. Article 4 Els Batlles constituïts en Tribunal coneixeran dels judicis de contravencions penals i seran, a més, Jutges Instructors de les causes per a tota classe de delictes. Capítol II. Del Ministeri Fiscal. Article 5 El Ministeri Fiscal tindrà per funció promoure l'acció de la Justícia, vetllar pel manteniment de l'ordre jurídic i demanar davant la jurisdicció penal l'aplicació de la Llei, per a la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat. A tal fi, exercitarà els mitjans i les accions que les lleis estableixin, formularà l'acusació o exercitarà l'acció civil, o bé s'hi oposarà segons legalment correspongui; podrà intervenir directament en el procés penal per tal de sol.licitar les diligències més idònies per a l'esbrinament del delicte i de la persona que pugui ser-ne responsable i vetllarà per l'estricte compliment de les sentències recaigudes en les causes en les quals hagi estat part. Quan el Ministeri Fiscal vingui en coneixement d'un fet que pugui ser delicte o contravenció penal, exercitarà l'acció penal, sense perjudici de les facultats dels Batlles per actuar d'ofici. Article 6 En els delictes als quals es refereix l'article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la querella per la persona ofesa, actuarà conformement al que estableix l'article precedent. Capítol III. De les recusacions i excuses. Article 7 Els Veguers o Magistrats delegats, Jutges d'Apel.lacions, Fiscals, Batlles i Secretaris podran ser recusats per les causes següents: 1. Parentiu de consanguinitat o afinitat dintre del segon grau. 2. Ser o haver estat denunciat o acusat per alguna de les parts com autor, còmplice o encobridor d'algun delicte. 3. Ser o haver estat tutor o haver estat sota la tutela d'alguna de les parts. 4. Tenir plet pendent contra el recusant o interès directe o indirecte en la causa. 5. Tenir amistat íntima o enemistat, odi o ressentiment que es demostrin amb fets greus i coneguts. Article 8 Els Veguers o Magistrats delegats, Jutges d'Apel.lacions, Fiscals, Batlles i Secretaris compresos en qualsevol cas de l'article precedent, s'excusaran i s'inhibiran immediatament del coneixement de la causa. Capítol IV. Dels Advocats. Article 9 Qualsevol encausat per un Tribunal andorrà podrà ser aconsellat i assistit per un advocat en les condicions previstes en l'article 100. L'assistència de l'Advocat serà facultativa davant el Tribunal dels Batlles, però obligatòria a partir del moment en què s'obri el judici oral davant del Tribunal de Corts i del Tribunal de Delictes Menors. En aquests darrers casos si el processat no nomena Advocat, l'hi serà designat d'ofici. Article 10 Els honoraris de l'Advocat es fixaran d'acord amb el client sens perjudici de la facultat del Tribunal de fixar-los en cas de desacord. En tot cas, resta prohibit el pacte de "quota litis". Queden exceptuats del pagament d'honoraris els processats que acreditin la seva situació de pobresa a criteri del Tribunal, sense perjudici que l'Advocat pugui reclamar- los si el processat arribés a millor fortuna i no existís impediment per part de la legislació civil. Article 11 Podran actuar davant els Tribunals penals els Advocats andorrans o legalment residents al Principat degudament autoritzats. Aquests Advocats hauran de reunir, a més, les següents condicions: 1. Posseir el títol de llicenciat en Dret i estar inscrit com Advocat en el Col.legi d'Advocats d'Andorra. 2. Ser persona de bons costums i moralitat. 3. No exercir una professió accessòria incompatible amb la dignitat de la professió d'Advocat. 4. No estar inhabilitat per a l'exercici de la professió o de càrrecs públics. El Tribunal de Corts, establirà cada any, previ informe del Ministeri Fiscal, la relació de les persones que reuneixin les condicions esmentades i sol.licitin la inclusió. La designació dels Advocats d'ofici anirà a càrrec del Col.legi d'Advocats que portarà el Llibre corresponent. Aquest llibre serà presentat i visat anualment pel Tribunal de Corts en ocasió de l'obertura de l'any judicial. Article 12 L'advocat ha de respectar el secret professional. Així mateix, haurà d'abstenir-se de comunicar informacions fornides pel sumari o de publicar documents relatius a qualsevol procediment penal. El Tribunal de Corts, vetllarà pel respecte de les normes professionals dels Advocats, i prendrà les mesures adients. Article 13 La defensa d'ofici tindrà lloc: a) en el supòsit previst en l'article 10, segon paràgraf. b) quan el processat no designi un defensor. c) quan el nomenat pel processat deixi de comparèixer sense causa justificada. Llevat el cas de designació de defensa pel benefici de pobresa, els honoraris de la defensa d'ofici hauran de ser satisfets pel processat. Article 14 Els Advocats a qui correspongui la defensa d'ofici d'un inculpat no podran excusar-se sense motivació personal i justa a criteri del Tribunal. Títol Primer L'Acció Penal i l'Acció Civil Capítol Unic. Article 15 L'acció penal del delicte o falta es pública i s'exerceix bé d'ofici o bé pel Ministeri Fiscal en tots els casos en els quals la Llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa. Article 16 Les accions penals derivades dels delictes d'estupre, rapte, calúmnia i injúria solament podran exercitar-se a instància de la persona agreujada o dels seus pares, avis o tutors, en el primer cas, i per l'agreujat, ascendents, descendents, cònjuges o germans si l'agreujat ja és mort, en els altres supòsits. El Ministeri Fiscal haurà d'exercitar-la quan la persona ofesa sigui desvalguda. Així mateix, solament podran exercitar-se a instància de part les accions penals per danys en accidents de circulació i defraudació de les propietats industrial, artística o literària. En tots aquests delictes de caràcter privat, la renúncia de l'acció penal feta en qualsevol estat del procediment, en comportarà l'extinció i l'arxivament de la causa. Article 17 Admesa la denúncia o la querella, el Batlle iniciarà immediatament la instrucció del sumari, donant-ne coneixement al Ministeri Fiscal; procedirà de la mateixa manera quan hagi d'actuar d'ofici. La incoació del procediment penal no desvirtua la presumpció d'innocència que empara tota persona mentre no hagi estat condemnada per sentència ferma pel Tribunal competent. Article 18 L'acció civil podrà ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o falta. Podrà intentar-se directament amb la penal o, per separat, en judici civil. En aquest últim cas no es podrà exercir l'acció civil fins que hagi estat resolta l'acció penal per sentència ferma. En exercir l'acció civil podrà exigir-se a la persona no beneficiària de justícia gratuïta que hagi sofert els danys i perjudicis, una caució pel pagament de les despeses processals. El Ministeri Fiscal haurà d'exercir també l'acció civil juntament amb la penal sempre que la part perjudicada no hagi fet reserva, desistit o renunciat expressament a la seva reclamació civil. Article 19 En qualsevol estat del judici, la part perjudicada pot desistir de la seva reclamació civil, tot quedant responsable de les costes causades. Article 20 La reserva, el desistiment o la renúncia de l'acció civil no impedeix ni suspèn l'exercici de l'acció penal. Article 21 L'acció penal s'extingeix per l'amnistia, l'indult, la prescripció i la mort de l'inculpat; però en aquest últim cas subsisteix la civil contra els hereus i drethavents, que solament podrà exercir-se davant de la jurisdicció civil ordinària. Títol Segon La Fase Preparatòria al Judici Penal Capítol I. Enquesta Preliminar. Secció primera. Normes comunes. Article 22 Els funcionaris de Policia, quan tinguin coneixement que s'ha comès algun fet punible, hauran de procedir a la immediata investigació, practicant totes les diligències necessàries per a la prevenció del sumari. Article 23 L'atestat haurà de contenir: 1r. El lloc, dia, mes i any en què s'iniciï. 2n. El nom, professió, estat i domicili de cada una de les persones que hi intervingueren. 3r. Declaracions, informes i resultats de qualsevol diligència i dictàmens abreujats, que tendeixen a obtenir no solament el complet coneixement del fet reputat criminal i totes les circumstàncies que contribuiran a la qualificació exacta del delicte sinó també la referència de qualsevol presumpció, indici o sospita per les quals puguin arribar-se a descobrir els autors, còmplices i encobridors. 4t. La signatura de tots aquells que intervingueren en les diligències, o la menció dels qui no saberen o no pogueren fer-ho. Article 24 Tota persona que presti declaració davant del Servei d'Ordre podrà llegir ell mateix la seva declaració i fer afegir les modificacions o aclariments dels textos que no s'avinguin amb el que ha manifestat. En cas necessari se li facilitarà un intèrpret. El declarant serà advertit d'aquests drets. Article 25 En cas de detenció d'una persona i a petició seva es comunicarà telefònicament a algun dels seus familiars més pròxims el fet de la detenció. Aquesta comunicació haurà de fer-se abans de les cinc hores següents a la detenció o tant aviat com sigui possible si per les circumstàncies del temps o altres, la manca de notícies pot produir alarma a la família. Quan no sigui possible fer directament la comunicació telefònica, es procurarà fer-la per un altre mitjà o persona, sense imposició de temps, però sense cap demora injustificada. Excepcionalment i només en el supòsit de sospita de la comissió d'un delicte greu o que la publicitat de la detenció pugui afectar negativament la marxa de l'enquesta, la comunicació esmentada en els apartats anteriors podrà demorar-se el temps necessari. Tampoc no es farà la comunicació de referència quan el detingut així ho demani. Malgrat tot, si el detingut és menor d'edat i la Policia ho creu convenient podrà fer la comunicació als familiars. Article 26 Per reunir les proves necessàries, els Agents del Servei d'Ordre podran: a) Traslladar-se al lloc de la infracció, procedir a tota constatació material, fer-se assistir per persones competents, requerides a l'efecte; prendre declaració a tota persona susceptible d'aportar indicacions; procedir a les perquisicions necessàries previ consentiment, però, de la persona en el domicili de la qual tingui lloc l'operació. En cas de negativa o absència de la persona interessada, la Policia necessitarà autorització expressa del Batlle per entrar al seu domicili, sense perjudici del que es disposa en el paràgraf c) d'aquest mateix article. b) Emparar-se de totes les peces i objectes que es refereixin a la infracció, en particular de les armes i dels instruments que han servit o eren destinats a la seva perpetració, i també de tot allò que sembli haver estat producte de la infracció. Els objectes seran novament presentats, per a llur reconeixement, a les persones que puguin haver participat en la comissió del fet perseguit. c) Entrar en un domicili i escorcollar-lo quan es tracti de capturar una persona contra la qual s'hagi decretat la presó o la recerca i captura; quan un delinqüent immediatament perseguit s'hi amagui o s'hi refugiï, o sigui sorprès "in fraganti" en la comissió d'un delicte. En tot cas, s'evitaran inspeccions inútils i es procurarà no perjudicar ni molestar innecessàriament. Excepcionalment el Batlle podrà autoritzar la intervenció de les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres, quan ho estimi necessari pel bon fi de l'enquesta. Article 27 Els agents del Servei d'Ordre tindran l'obligació de detenir: 1r. La persona que intenti cometre un delicte. 2n. El delinqüent "in fraganti. 3r. L'escàpol de la presó. 4t. El processat o condemnat rebel. 5è. La persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d'un delicte o de la qual es pugui presumir que no compareixerà quan se la citi davant de l'autoritat judicial. Article 28 Els agents del Servei d'Ordre, quan detinguin una persona en virtut del que disposa l'article anterior, hauran de posar-la en llibertat o lliurar-la al Batlle que correspongui, en el termini de 48 hores. Quan les circumstàncies del cas ho aconsellin, el Batlle podrà, excepcionalment, prorrogar l'esmentat termini vint-i- quatre hores més. Article 29 El Batlle a qui es faci lliurament d'un detingut, la detenció del qual hagi acordat ell mateix o s'hagi practicat preventivament per les autoritats o agents del Servei d'Ordre, dictarà aute de processament acordant la presó o deixarà la detenció sense efecte dins les 24 hores a partir del moment en què el detingut li hagi estat lliurat. Article 30 Tot detingut tindrà dret a ser immediatament informat, en una llengua que comprengui, del motiu de la seva detenció i a ser instruït dels drets i de les obligacions processals que li corresponen. Tindrà així mateix dret a ser reconegut mèdicament. Article 31 Acabada l'enquesta preliminar, les diligències practicades seran immediatament trameses al Batlle instructor. Article 32 La intervenció del Servei d'Ordre en la prevenció del sumari cessarà en el moment que el Batlle a qui correspongui la instrucció es faci càrrec de les diligències. Això no obstant, el Servei d'Ordre continuarà com a auxiliar si així se li ordena. Secció segona. Normes especials en cas d'accident de circulació. Article 33 Els agents del Servei d'Ordre, en cas d'accident de circulació, donaran immediat coneixement al Batlle i, sense esperar l'arribada d'aquest, procediran a la pràctica de les següents diligències: 1r. Demanaran l'ajut d'un metge per tal de dispensar l'assistència necessària als ferits. 2n. Verificaran la identitat dels conductors i passatgers dels vehicles accidentats, dels testimonis i de les víctimes i recolliran els seus testimoniatges escoltant- los per separat. 3r. Realitzaran totes les constatacions útils per a l'esbrinament de la veritat. Aquestes constatacions s'encaminaran majorment sobre el presumpte autor de l'accident (comportament, actitud), sobre les víctimes (ferides aparents, posició), sobre l'estat del lloc (perfil de la carretera, el lloc, l'enllumenat) sobre els vehicles (situació, estat general, danys soferts), sobre els senyals i indicis (senyals de frenada), del xoc (traces de vidre, taques de sang). 4t. Retindran, si cal, els vehicles, els permisos de circulació i de conduir i els documents relatius a l'assegurança, també tots els objectes trobats en el lloc de l'accident i que puguin servir per a la prova dels fets. 5è. Consignaran tots els informes recollits en un atestat, i hi adjuntaran els croquis i les fotografies. Article 34 En cas de mort, els agents del Servei d'Ordre faran transportar el cadàver després d'haver assenyalat la posició en el lloc de l'accident i prendran fotografies si això és possible. Article 35 Efectuades totes les diligències, els agents remetran al Batlle, sense dilació, llur atestat i els objectes retinguts. Capítol II. De la denúncia i de la querella. Secció primera. De la denúncia. Article 36 Tota persona que tingui coneixement o presenciï la comissió d'un delicte perseguible d'ofici, estarà obligada a denunciar-ho, per escrit o per compareixença, davant de l'autoritat judicial o del Servei d'Ordre. Els qui incompleixin aquesta obligació podran ser sancionats amb una multa de fins a 25.000 pessetes, sense perjudici de la responsabilitat penal en què poguessin incórrer. Article 37 Estaran exempts de l'obligació establerta en l'article anterior els sacerdots, els advocats i els notaris quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o professió, i el consort i els altres familiars del delinqüent fins al tercer grau en tots els casos. Article 38 Els metges, els practicants, les infermeres i en general qualsevol facultatiu que per raó de la seva activitat professional conegui l'existència de mort, ferida o malaltia suspectes de ser conseqüència d'un fet delictiu, o fins i tot de possibles accidents, hauran de comunicar- ho immediatament al Servei d'Ordre o als Batlles. Secció segona. De la querella. Article 39 L'acció penal podrà exercitar-se pel Ministeri Fiscal o també per un particular mitjançant querella de conformitat amb les normes següents: 1) En l'escrit d'interposició s'expressaran les mencions d'identitat del querellant i del querellat, l'exposició detallada dels fets i de les diligències que se sol.licitin i les pretensions que es dedueixin en ordre a la situació processal i béns del querellat. 2) En el supòsit de delictes d'injúria i calúmnia haurà d'acompanyar-se certificació o testimoni d'haver-se intentat la conciliació, i quan hagin estat proferides en judici serà necessari justificar l'autorització del Jutge o Tribunal corresponent. 3) Presentada la denúncia o querella, el Batlle l'admetrà o rebutjarà segons que els fets siguin o no constitutius de delicte, tot manant en el primer cas, la pràctica de les diligències adients i exigint, quan es tracti de querella, la prestació de fiança en la quantia i classe que es consideri necessària. Capítol III. De les diligències prèvies. Article 40 Quan amb els elements de fet que constin en l'atestat, en la denúncia o en la querella, no es pugui determinar la seva naturalesa i les circumstàncies, les persones que hi hagin participat, o el procediment adient, el Batlle instruirà diligències prèvies que seran registrades en el llibre corresponent, i donarà compte de la incoació al Ministeri Fiscal. Article 41 Quan sigui manifest que els fets són clarament constitutius de delicte major, delicte menor o falta o que no ho són, no procedirà incoar diligències prèvies. Article 42 Practicada la instrucció abreujada precisa, amb celeritat, el Batlle adoptarà un dels següents acords: a) Arxivar la denúncia; no admetre la querella o decretar l'arxiu de les diligències practicades. b) Decretar el sobreseïment provisional si malgrat ser el fet constitutiu de delicte, no hi hagués autor conegut; en aquest cas hi cabrà recurs d'apel.lació i s'observarà endemés tot allò que disposa l'article 142. c) Si el fet revesteix caràcter de delicte, ordenarà la incoació de sumari i si el reputa falta s'inhibirà a favor del Tribunal dels Batlles. Article 43 Contra les resolucions a) i b) de l'article anterior podrà interposar-se recurs d'apel.lació davant del Tribunal de Corts que se substanciarà segons el que disposa l'article 218. Capítol IV. La Instrucció del Sumari. Secció primera. Disposicions generals. Article 44 Serà Batlle competent per a la instrucció de les causes aquell davant del qual s'hagi promogut querella, denunciat el delicte o el qui, tenint coneixement que s'ha comès un fet delictiu, sigui el primer a practicar diligències. Article 45 El repartiment de les diligències practicades per la Policia serà realitzat pels Batlles Degans. En casos excepcionals la instrucció podrà ser encomanada conjuntament a dos Batlles de diferents Batllies. Article 46 El Batlle efectuarà personalment les diligències necessàries; podrà, això no obstant, fer-se auxiliar pels agents del Servei d'Ordre, sempre que no es tracti de l'interrogatori d'un processat. Article 47 Complint la seva missió, el Batlle practicarà totes les diligències necessàries per posar en clar i fer constar els fets i circumstàncies que puguin influir en la seva qualificació a fi d'inquirir la veritat material i real. En particular, practicarà aquelles diligències que proposi el Fiscal o el particular querellant si no les considera inútils o perjudicials. El Batlle podrà acordar en qualsevol moment la detenció de tota persona a la qual se li imputi, mitjançant querella, denúncia, o d'ofici, la comissió d'un delicte. A partir del moment de dictar- se l'aute de processament, el Batlle haurà de comunicar les actuacions a les parts o a llurs advocats llevat el cas excepcional que cregui necessari conservar la reserva sumarial. Quan s'hagi de practicar alguna diligència en país estranger, el Batlle lliurarà comissió rogatòria que es tramitarà pel conducte de la Vegueria que escaigui. Secció segona. Constatacions materials. Article 48 El Batlle procedirà a totes les constatacions materials encaminades a completar o confirmar les ja efectuades pels agents del Servei d'Ordre. Es traslladarà, si ho creu convenient, al lloc, per tal d'examinar el seu estat, constatar el cos del delicte i recercar les traces materials, els indicis i les peces de convicció. Secció tercera. Identitat del delinqüent. Article 49 Hom practicarà el reconeixement de la persona contra la qual es dirigeixin els càrrecs, posant-la, junt amb altres de circumstàncies exteriors semblants, a la vista d'aquell o aquells que hagin de verificar-ho. Article 50 Quan siguin diversos els qui han de reconèixer una persona, la diligència expressada en l'article anterior es practicarà separadament amb cada un dels examinadors, sense que puguin comunicar-se entre ells fins a l'acabament del reconeixement. Secció quarta. Personalitat del delinqüent. 1. Antecedents judicials. Article 51 En el primer interrogatori de l'inculpat, el Batlle preguntarà si ja ha estat condemnat anteriorment, per quina jurisdicció, en quina data, a quina pena i per quin motiu. Els mateixos informes podran ser demanats al Servei d'Ordre. A més, el Batlle podrà conèixer per mitjà del Veguer els antecedents penals de tota persona que hagi estat inculpada. 2. Enquesta de la personalitat. Article 52 El Batlle procurarà unir al sumari una enquesta de la personalitat dels inculpats, i també la referent a la seva situació material o social, especialment quan es tracti de delinqüents menors d'edat, reincidents o que se sospiti que presenten un caràcter asocial. 3. Examen mèdic i psiquiàtric. Article 53 El Batlle d'ofici o a instància de part, pot completar l'enquesta de la personalitat mitjançant un examen mèdic i psiquiàtric. Aquest examen pot ser ordenat, majorment, quan la naturalesa de les infraccions, les circumstàncies en què han estat comeses o bé el capteniment de l'inculpat, fan sospitar que aquest presenta un caràcter anormal. Article 54 En matèria psiquiàtrica, el Batlle, per regla general, cal que demani al perit de dictaminar sobre: 1r. Si l'examen psiquiàtric del subjecte revela anomalies mentals o psíquiques. 2n. Si la infracció que se li imputa té relació amb dites anomalies. 3r. Si el subjecte és perillós, està inclinat al delicte o si es pot guarir o bé readaptar. La missió dels experts pot tractar, així mateix, sobre altres extrems resultants més particularment de la instrucció, relacionats amb els fets de la causa, de les indicacions facilitades pel mateix inculpat per la seva família o pel seu defensor, o bé per l'enquesta sobre la personalitat. Secció cinquena. Declaració de l'encausat. Article 55 El Batlle farà prestar declaració a l'encausat totes les vegades que consideri convenients per a l'esbrinament dels fets. Si estigués detingut, la primera declaració es rebrà en el termini de 24 hores de que hagi estat posat a disposició del Batlle. Transcorregut aquest termini, el Batlle haurà de dictar Aute de processament decretant la llibertat o, si escau, la presó del detingut. Article 56 Les declaracions del processat podran efectuar-se àdhuc, en dia feriat, previ avís de l'Advocat que hagi estat designat. Article 57 A l'encausat, no se li exigirà jurament però se l'exhortarà a dir la veritat. Article 58 En la primera declaració, el Batlle començarà per assegurar-se de la identitat de l'encausat, interrogant- lo sobre els seus noms, cognoms, renom, edat, lloc i data de naixement, domicili, professió, mitjans de subsistència, nacionalitat, estat civil, si té fills, si ha estat condemnat i, en cas afirmatiu, a quina pena. Posarà després al seu coneixement els fets que se li imputen i rebrà finalment les seves explicacions si accepta de contestar. Article 59 El Batlle preguntarà també a l'encausat particularment on es trobava el dia i hora en què es cometé el delicte, en companyia de quines persones i en què s'ocupava; si sap qui són els seus autors, còmplices o encobridors dels fets; si té coneixement dels motius que determinaren la comissió del delicte i de les mesures que es prengueren per portar-lo a terme, i tot allò que, a més, es cregui necessari o convenient per esbrinar la veritat dels fets. Article 60 Les declaracions es redactaran en presència del compareixent que podrà dictar el text, i portaran la data i hora de llur redacció, el nom del Batlle i de l'inculpat. Article 61 Es donarà lectura de la declaració a l'encausat, que podrà ratificar-se o bé sol.licitar la modificació o l'aclariment de les expressions que no corresponguin exactament a allò que hagi estat declarat o que volia expressar. Se l'assabentarà, igualment, del dret que té de llegir la diligència per si mateix. Article 62 El Batlle, el Fiscal, si s'escau, i l'encausat, signaran al final de cada diligència i en donarà fe el Secretari. Si l'encausat es nega a signar es farà menció d'aquesta circumstància. Article 63 Les paraules ratllades, esmenades i afegides s'esmentaran i aprovaran abans de les signatures del final de la deposició. Article 64 Si l'encausat no entengués l'idioma en el qual és interrogat, el Batlle demanarà un intèrpret, al qual juramentarà en forma legal, per tal que compleixi fidelment la seva missió. Si l'encausat fos sord-mut, se l'interrogarà per escrit o per mitjà d'intèrpret o persona capaç de comunicar-se amb ell. Article 65 La confessió de l'encausat no dispensarà de practicar totes les diligències necessàries a fi d'adquirir el convenciment de la veritat de la confessió i de l'existència del delicte. Secció sisena. Declaracions dels testimonis. Article 66 El Batlle podrà fer citar tota persona, la declaració de la qual estimi útil, i particularment el denunciant. Fins i tot, es traslladarà prop del testimoni si aquest es troba en la impossibilitat de comparèixer. Article 67 Tota persona, nacional o estrangera, té obligació de prestar declaració en qualsevol assumpte criminal, a fi de dir tot el que sàpiga sobre el que li fos preguntat per l'instructor de la causa, o pel Tribunal. Resten exceptuades d'aquesta obligació les persones referides en l'article 37. Article 68 La resistència a comparèixer, el silenci o la negativa a declarar, serà castigada, la primera vegada amb una multa de fins a 25.000 pessetes. Si el testimoni persisteix en la seva resistència serà conduït a la presència judicial, sens perjudici de la responsabilitat penal que escaigui. Article 69 Si el testimoni resideix a l'estranger i a criteri del Batlle és necessària la seva declaració, aquesta se li rebrà per les autoritats judicials del país de residència, prèvia comissió rogatòria tramesa pel conducte legal corresponent. Article 70 Els testimonis declararan separadament i secretament; després de prestar jurament se'ls interrogarà pel que fa al seu nom, cognoms, edat, veïnatge, professió o ofici; si coneixen o no l'encausat; si hi tenen parentiu, amistat o relacions de qualsevol classe; si han estat condemnats pel delicte de fals testimoniatge o per qualsevol altre delicte i la pena que, si és el cas, els fou imposada. El Batlle els deixarà explicar sense interrupció quant als fets sobre els quals declarin i exigirà els aclariments convenients per esvair els conceptes foscos o contradictoris sense, però, fer preguntes capcioses. No podran ser interrogades com a testimonis les persones contra les quals hi hagi elements d'inculpació suficients. Article 71 El testimoni podrà ser conduït al lloc on haguessin ocorregut els fets i podrà ser examinat allí, on es podran posar a la seva presència els objectes sobre els quals ha de versar la seva declaració. Article 72 Acabada la declaració, es llegirà íntegrament la mateixa a l'interessat, o la llegirà ell mateix si fa ús del dret que li correspon i se li farà saber, i en aquesta oportunitat podrà fer les observacions que estimi necessàries, les quals s'afegiran a la pròpia declaració. Article 73 Si el testimoni no entengués l'idioma en el qual és interrogat, o si fos sord-mut, es procedirà de conformitat amb el que s'estipula en l'article 64. Secció setena. Acarament dels testimonis i encausats. Article 74 Quan els testimonis i els processats entre ells, o aquells amb aqueixos, discordessin sobre algun fet o qualsevol circumstància que tingui interès per al sumari, podrà celebrar-se acarament entre els qui estiguessin en discòrdia. Article 75 El Batlle llegirà a les persones acarades llurs respectives declaracions, notarà les contradiccions que en resultin i rebrà finalment les explicacions dels interessats, en diligència que firmaran totes les parts presents. Secció vuitena. Perquisicions, segrestos i caucions. Article 76 El Batlle podrà traslladar-se a tots els llocs per efectuar-hi perquisicions i realitzar el segrest dels objectes i dels documents útils per a l'aclariment de la veritat. Podrà, així mateix, ordenar-ho al Servei d'Ordre mitjançant la corresponent ordre judicial. Article 77 Si la perquisició s'efectua al domicili de l'inculpat, podrà practicar-se a qualsevol hora del dia o de la nit, i en presència seva, si s'hi troba. Si s'efectua al domicili de qualsevol altre ciutadà, i excepte que el Batlle ho cregui imprescindible, solament podrà fer-se de les 6 hores a les 21 hores i aqueixa persona serà invitada a assistir-hi. En cas d'absència de l'inculpat o de la persona a la qual fa referència el paràgraf anterior, la perquisició s'efectuarà en presència de dos parents seus, o bé en presència de dos testimonis. Article 78 De tota perquisició s'estendrà una diligència i s'aixecarà inventari dels objectes segrestats amb indicació de llur descripció i de les característiques particulars. Els objectes segrestats seran precintats després d'haver estat mostrats a l'inculpat i a les persones presents. Quan els precintes estiguin col.locats no podran ser trets si no és en presència de l'inculpat o del seu representant legal o Advocat. Article 79 El Batlle podrà adoptar, en qualsevol moment les resolucions que cregui adients a fi de garantir la restitució dels objectes sostrets o assegurar la responsabilitat dimanant del fet delictiu. Secció novena. L'informe pericial. Article 80 En els casos en els quals per a l'examen d'una persona o d'un objecte es requereixi coneixement científic o artístic, el Batlle, d'ofici o a instància de part, nomenarà si és possible un o dos perits preferentment titulars, els quals hauran de prestar jurament de complir fidelment llur comesa. Els honoraris pericials aniran a càrrec de la part que hagi proposat la prova, sense perjudici del que serà decidit per la sentència que dictarà el Tribunal. Article 81 La missió dels experts, que serà precisada pel Batlle, quedarà limitada a comprovacions materials i tècniques i no comportarà cap punt de dret a prejutjar. Article 82 El Batlle i el Fiscal i les altres parts comparegudes, aquestes últimes prèvia autorització del Batlle, podran requerir els perits per tal que facin els aclariments necessaris. Article 83 Quan les operacions del peritatge estiguin acabades els experts redactaran conjuntament un dictamen que comprendrà: 1r. La descripció de la persona o cosa que sia objecte del peritatge, en l'estat i mode en què es trobi. 2n. Relació detallada de totes les operacions practicades pels perits i de llur resultat. 3r. Conclusions que, a la vista de tals dades, formulin d'acord amb els principis o normes de llur ciència o art. Article 84 Si els perits estiguessin en desacord o tinguessin reserves per formular sobre les conclusions comunes, cada un d'ells indicarà la seva opinió o reserves, tot fonamentant-les. Article 85 El dictamen i els efectes objecte del peritatge seran lliurats al Batlle dins el termini que aquest fixi. Article 86 El Batlle podrà manar un peritatge complementari o un peritatge nou. Secció desena. La recerca de les proves. Article 87 El Batlle instructor s'esforçarà, àdhuc en el cas d'haver confessat l'inculpat, a recollir tots els elements adients per tal de poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l'inculpat i determinar-ne la culpabilitat o innocència. Per fer això, procedirà, segons les circumstàncies, a les confrontacions en el lloc, a l'ocupació de l'objecte, a l'interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l'inculpat; ordenarà els dictàmens i examinarà, finalment, els indicis i les presumpcions. En determinats casos particulars, complirà la seva missió seguint les directrius dels següents articles: 1. Cops i ferides. Article 88 Quan es tracti de cops i ferides o altres classes de lesions, el Batlle ordenarà, si escau, un dictamen. Sol.licitarà als experts o perits, principalment, que manifestin o determinin: 1r. La mena de cops i ferides, la seva extensió, profunditat i localització. 2n. Com han estat produïts. 3r. Si són recents o bé antics. 4t. En quin ordre han estat produïts. 5è. Si han estat inferits per un sol o per diferents individus. 6è. La posició de la víctima en el moment en què ha estat agredida i la del seu agressor. 7è. Les conseqüències probables dels cops i les ferides. 8è. La duració probable del tractament, la naturalesa, la importància i les conseqüències de les operacions que poden ser necessàries. 9è. La incapacitat probable per al treball. Article 89 El Batlle ordenarà l'expedició del certificat mèdic en el qual s'expressi el temps que el perjudicat ha tardat a quedar curat, el temps durant el qual ha estat impedit pel seu treball habitual, i si li ha quedat vici, defecte o deformitat amb especificació de les seqüeles o tipus d'incapacitat resultant. Article 90 En el cas de decés sospitós o violent que no sigui conseqüència d'accident de circulació, el Batlle, acompanyat del Nunci, es traslladarà al lloc on hi hagi el cadàver i actuarà com mana el costum. Immediatament el Batlle ordenarà el reconeixement mèdic del cadàver i la certificació de la mort. Farà practicar l'autòpsia del cadàver per tal d'assegurar-se de les causes i les circumstàncies de la defunció excepte quan cregui del tot innecessària aquesta diligència. Si el cadàver ja fos enterrat podrà, en tot cas, ordenar la seva exhumació. Article 91 Abans de procedir a l'autòpsia hom descriurà amb exactitud el cadàver i verificarà la seva identitat per declaracions de testimonis que hagin conegut en vida al difunt. Si la persona de l'interfecte no fos coneguda, hom especificarà en la diligència de reconeixement les seves característiques o trets fisonòmics i particulars, la roba i altres efectes que se li trobin per tal que pugui ser reconegut. Article 92 Per regla general, els metges nomenats pel dictamen, tindran l'encàrrec següent: Procedir a l'examen i a l'autòpsia del cadàver amb vista a determinar: - la naturalesa dels cops i de les ferides que presenti el cadàver, - la causa (instruments punxants, tallants, contundents, cremades, armes de foc, etc.), - si les ferides són recents o bé antigues, - l'ordre en què han estat produïdes, - si han pogut produir la mort, - si hi ha senyals de resistència o lluita, - si la mort no és el resultat d'un accident o d'un suïcidi. - si els cops i ferides han estat produïts per un sol o diferents individus, abans o després de la mort i en quines circumstàncies, - si la mort és resultat directe dels cops i ferides o bé si ha esdevingut a causa de certes circumstàncies que han pogut fer que les ferides adquirissin una gravetat que normalment no poden tenir (estat de salut deficient, manca de cura, etc.). - les posicions de la víctima i de l'agressor, - l'època en què es produí la mort, - si els talls i esquinçaments dels vestits de la víctima coincideixen amb les ferides i quines són la naturalesa i la direcció, - si la víctima presenta senyals de tortura o violació. El Batlle podrà, a més, demanar al metge totes les explicacions complementàries que estimi útils, ateses les circumstàncies. Article 93 En cas de mort per emmetzinament caldrà ordenar l'extracció de les vísceres i llur anàlisi. L'informe precisarà la categoria i la naturalesa de la cosa ingerida, la quantitat utilitzada i la manera en què s'hagi utilitzat. Article 94 En cas de mort provocada per arma de foc, hom podrà ordenar un peritatge balístic. 2 - Infanticidi. Article 95 En cas de presumpció d'infanticidi, els metges determinaran si l'infant nasqué amb vida; si visqué fora del si maternal; el temps de la mort; si aquesta mort és natural, accidental o criminal; si l'infant ha sofert violències i si li ha estat dispensada la cura deguda. Per altra banda, hom procedirà, sempre que sigui possible, a l'examen de la presumpta mare. Si és necessari el cos de l'infant serà exhumat. 3 - Robatoris. Article 96 En cas de robatoris, furts o altres infraccions contra els béns, caldrà constatar, sempre que això sigui possible, l'escalada, efracció, l'ús o la tinença d'armes, la utilització de la violència, els mitjans o els instruments utilitzats, i també l'ús de vehicle. Els senyals, els indicis i les empremtes seran recollits en el termini més breu possible. Caldrà establir també la realitat del robatori i també l'existència i el valor dels objectes robats. 4 - Incendi i explosió. Article 97 En cas d'incendi o danys per explosió, hom farà constar: 1r. El lloc, temps i mitjà d'execució. 2n. L'espècie de matèria incendiaria o explosiva. 3r. L'extensió, l'avaluació dels danys i les circumstàncies de major o menor perill per a les persones o les coses més o menys pròximes, si el foc o l'explosió s'hagués propagat. Article 98 En els delictes en els quals s'hagi ocasionat un dany o perill no expressat en els articles anteriors, a les persones o als béns, hom esbrinarà i farà constar en autes: la gravetat del perill per a la propietat, la vida, la seguretat o la salut de les persones, entitat dels danys soferts o que s'hagin volgut causar i la seva avaluació, i els mitjans i instruments utilitats. 5 - Norma general. Article 99 No produiran efecte les proves obtingudes infringint o violant els drets o les llibertats fonamentals. Secció onzena. Del processament. Article 100 Quan de les diligències practicades en el sumari resulti algun indici racional de criminalitat contra una persona determinada, es dictarà aute de processament, que serà immediatament notificat al processat en una llengua que aquest comprengui. Així mateix, se l'informarà dels seus drets. El processat podrà, des del moment de ser-ho, aconsellar- se per un Lletrat i valer-se'n tant per instar la ràpida terminació del sumari, com per sol.licitar la pràctica de les diligències que li interessin; podrà també formular les pretensions que afectin la seva situació processal. Per donar compliment al que determina aquest article, el Batlle disposarà que el processat menor d'edat sigui dotat d'Advocat i Procurador, llevat que ell mateix o el seu representant legal n'hagin designat. Article 101 En l'Aute de processament o en una altra resolució el Batlle podrà disposar que el processat presti fiança per assegurar les responsabilitats que puguin declarar-se procedents. Així mateix, en l'Aute de processament o en resolució a part, el Batlle podrà declarar responsable civil a la persona o entitat que correspongui. Article 102 El Batlle durant la instrucció i oït el Ministeri Fiscal, podrà deixar sense efecte l'Aute de processament quan s'hagin desvirtuat els indicis de criminalitat que justificaren el processament. Secció dotzena. Ordre de compareixença, presó provisional i llibertat provisional. 1 - Ordre de compareixença. Article 103 El Batlle podrà ordenar la compareixença de les persones contra les quals apareguin fonamentats motius de culpabilitat. Quan la persona contra la qual existeixin indicis de culpabilitat hagi fugit o es negui a comparèixer, el Batlle podrà lliurar una ordre de detenció que es podrà executar en tot el territori de les Valls, i de la qual es podrà demanar l'execució, fins i tot fora d'aquest territori, tenint present la legislació dels Estats en el qual l'acusat s'hagi refugiat. 2 - Presó provisional. Article 104 El Batlle podrà decretar la presó provisional del processat per un delicte: 1r. Quan la llibertat del processat presenti un perill per a la seguretat pública, o bé el fet hagi causat neguit o esverament. 2n. Si existeixen motius per creure que el delinqüent intentarà sostreure's a l'acció de la justícia. 3r. Si el delicte ha causat un perjudici a tercer i no ha estat presentada una caució o fiança suficient. 4t. Si la detenció és necessària per a la protecció del processat o per prevenir la reiteració del delicte. 5è. Si l'inculpat no compleix l'ordre de compareixença dictada pel Tribunal o Batlle. 6è. Si el manteniment en llibertat pot perjudicar el desenvolupament normal de la instrucció. Malgrat tot, el Batlle podrà mantenir o no en presó al processat atenent la gravetat del delicte, la seva repercussió social, l'alarma causada i la perillositat de l'empresonat. El Batlle advertirà el processat del dret que li atorga l'article següent. Article 105 Contra la resolució del Batlle que decreti la presó provisional del processat, podrà interposar-se, dins els cinc dies següents a la notificació, recurs d'apel.lació, en un sol efecte que, prèvia audiència del Ministeri Fiscal, resoldrà segons escaigui el Jutge de Delictes Menors o el Jutge d'Apel.lacions, per delegació del Tribunal de Corts, en un termini màxim de quinze dies. Article 106 En les causes seguides per delictes de terrorisme o tràfic de droga, el Batlle, mentre duri la tramitació, podrà acordar la incomunicació dels presos pel temps necessari per al millor aclariment dels fets, sense que pugui durar més enllà de vuit dies. En tot cas, la incomunicació es decretarà per resolució motivada. Article 107 Adhuc en el cas d'haver-se alçat la incomunicació, el Batlle podrà decretar-la novament si en la causa apareguessin mèrits per fer-ho. En tal cas, però, la incomunicació no podrà excedir de tres dies. Article 108 El pres incomunicat no podrà comunicar-se amb cap persona ni rebre ni donar objectes de cap mena, si no és pel conducte o per mitjà del Batlle instructor. Article 109 La presó preventiva no podrà excedir de quatre mesos. No obstant això el Batlle o el Tribunal competent podran, per resolució motivada, prorrogar aquest termini per uns altres quatre mesos, transcorreguts els quals, s'acordarà preceptivament la llibertat provisional. 3 - Llibertat provisional. Article 110 El Batlle podrà, si ho creu adient, decretar d'ofici la llibertat provisional. Durant el curs de la causa, el processat pres podrà en tot moment sol.licitar la llibertat provisional sigui del Batlle instructor abans de la conclusió del sumari, sigui del Tribunal competent després de l'acabament de la instrucció. D'aquesta sol.licitud, se'n donarà vista al Ministeri Fiscal, el qual haurà d'informar en el termini de cinc dies. El Batlle o el Tribunal resoldran conforme a Dret mitjançant Aute que es dictarà dintre dels 10 dies de la sol.licitud, hagi o no hagi informat el Ministeri Fiscal. Article 111 1. EL Batlle podrà condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional a la prestació d'una fiança, determinant la naturalesa i la quantitat que s'hagi de prestar, atesa la naturalesa del delicte, la solvència i els antecedents del processat, l'interès eventual d'aquest a sostreure's a l'acció de la justícia i la repercussió social del fet. El Batlle podrà en tot moment, si creu que ha variat la seva apreciació anterior del fet o de les circumstàncies, modificar l'import de la fiança o deixar sense efecte la llibertat provisional acordant novament la presó. 2. El Batlle podrà també condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional al compliment d'una o més de les següents obligacions: a) Justificar l'exercici d'un treball regular. b) Presentar-se en terminis prefixats a la Batllia o al Servei de Policia. c) Abstenir-se de conduir vehicles automòbils. d) Abstenir-se d'assistir a llocs públics determinats. e) Romandre en el domicili durant els horaris establerts pel Batlle. f) Abstenir-se de rebre o entrar en relació amb persones determinades. g) Sotmetre's a certes mesures mèdiques d'examen, tractament o cura, àdhuc en règim d'hospitalització. h) Abstenir-se de lliurar xecs. i) Justificar el compliment de cargues familiars imposades legalment. En cas d'incompliment el Batlle podrà ordenar la presó immediatament. Article 112 La fiança prestada per respondre de la compareixença del processat, servirà també per satisfer les despeses judicials causades, sense perjudici que estigui també a resultes de la responsabilitat civil. Article 113 Si el processat no comparegués a la primera citació judicial, el Batlle decretarà immediatament l'ordre de presó i donarà a la fiança el destí legal, comunicant-ho al fiador seguidament. Si el fiador presentés el processat en un termini de 30 dies el Batlle podrà acordar el retorn de l'import de la fiança. Article 114 Si el processat compareix, o bé és presentat pel fiador o és fet presoner abans que s'hagi fet efectiva la garantia, el Batlle revocarà l'acord que ordena l'efectivitat de la fiança i les costes aniran a càrrec del fiador. Article 115 Salvant el que disposa l'article 112, la fiança es cancel.larà: 1r. Si el fiador ho demana i presenta al processat o bé si aquest hagués estat constituït en presó. 2n. Si es dicta aute de sobreseïment o sentència absolutòria o quan, essent aquesta condemnatòria, el reu es presenti per complir-la. 3r. Per mort o alienació mental del processat, estant pendent la causa. 4t. Quan s'hagi executat la sentència o s'hagi acabat el procés per mort del condemnat o per sobreseïment. Article 116 Seran d'aplicació a les fiances presentades per garantir la compareixença del processat, les normes de la secció 13 del present capítol. Secció tretzena. Normes comunes sobre fiances i embargaments. Article 117 Podrà ser fiadora tota persona que tingui capacitat legal per contractar i sigui solvent. El Batlle podrà exigir que el fiador proposat justifiqui la seva solvència patrimonial. Article 118 La fiança podrà ser personal, pignoratícia o hipotecària. Article 119 Si la fiança acordada no es presenta dins el termini fixat pel Batlle, s'embargaran els béns del processat, preferentment aquells que assenyali aquest o, sinó, la seva muller, fills o altres persones que es trobin en el domicili en el moment de practicar-se la diligència. Article 120 Si els béns embargats fossin immobles, seran lliurats en dipòsit, previ inventari, a la persona que hom designi a aquest efecte, determinant el Batlle si l'embargament cal fer-lo extensiu als fruits i a les rendes. Article 121 Quan es tracti de béns mobles, el Batlle nomenarà un dipositari-administrador de responsabilitat que els rebrà sota inventari i s'obligarà a rendir compte justificador de les seves despeses i productes. Si el que ha estat embargat consisteix en diner efectiu, efectes públics, mercantils i industrials, joies, argents o pedreria, es dipositarà en un establiment bancari. Article 122 Quan hom embargui sementeres o plantacions, el Batlle en determinarà la forma de l'administració. Si es tracta de semovent serà requerit el processat perquè manifesti si prefereix que es procedeixi a la seva venda o al dipòsit. Article 123 Si l'embargament afecta les pensions o bé els salaris, hom lliurarà ofici a la persona que hagi de satisfer-los per tal que els retingui, a disposició del Batlle, en la seva totalitat o en la part que es determini. Article 124 El Batlle ordenarà a l'administrador dels béns embargats que doni fiança de bon compliment del seu càrrec, quan no fos el dit administrador de notòria responsabilitat. L'administrador tindrà dret a una retribució que fixarà el Batlle. Article 125 Si calgués fer efectives les responsabilitats pecuniàries a les quals es refereix aquesta secció, es procedirà per la via executiva. Secció catorzena. Responsabilitat de terceres persones. Article 126 El Batlle exigirà fiança o decretarà embargament sobre els béns pertanyents a persones susceptibles de responsabilitat civil per raó del delicte, o que s'hagin beneficiat a títol lucratiu. Article 127 Les persones que es trobin en el cas de l'article precedent podran al.legar per escrit, durant la tramitació de la causa, les raons que tinguin per a no considerar-se civilment responsables i proposar amb aquest fi aquelles proves que abonin llur pretensió. El Batlle, prèvia la pràctica de les esmentades proves que cregui adients, resoldrà, per aute degudament motivat, sobre les pretensions formulades. Contra aquest aute podrà interposar-se, en el termini de 5 dies, recurs d'apel.lació, segons escaigui, per davant del Jutge de Delictes Menors o del Jutge d'Apel.lacions per delegació del Tribunal de Corts que resoldran en el termini de 15 dies. Secció quinzena. Conclusió del sumari. Article 128 Practicades les diligències adients per a l'esbrinament del fet punible i dels seus autors, còmplices i encobridors i l'assegurança de les responsabilitats, el Batlle donarà vista del sumari al Ministeri Fiscal el qual, dins un termini de 8 dies, podrà sol.licitar del Batlle la remesa de les actuacions al Tribunal o la pràctica de noves diligències que cregui convenients per completar la instrucció. Article 129 L'aute de conclusió del sumari es notificarà al querellant particular, malgrat que tingui solament el caràcter d'actor civil, al processat i a les altres persones contra les quals resulti responsabilitat civil, convocant-los a tots perquè compareguin davant del Tribunal de Corts en el termini de 10 dies. També es posarà en coneixement del Ministeri Fiscal, del Tribunal de Corts o del Jutge d'Apel.lacions, segons escaigui. Títol Tercer Del Tribunal de Corts Capítol I. Disposicions Generals. Article 130 El Tribunal de Corts, òrgan suprem de la Justícia Penal a les valls d'Andorra, està constituït pels Veguers o llurs Magistrats i el Jutge d'Apel.lacions, assistits pels dos representants del Consell General anomenats Rahonadors, pels Batlles, i pels Notaris. Els Notaris podran ser substituïts per un Secretari. En el Tribunal de Corts el Ministeri Fiscal actuarà assumint la defensa de l'ordre jurídic i l'interès de la societat. Article 131 Els Veguers, o els Magistrats Delegats i el Jutge d'Apel.lacions són els únics que tenen la funció de jutjar i la potestat resolutiva. Els Rahonadors representen el Consell General i han de vetllar per l'observança i pel respecte del costum, intercedir i defensar, quan sia menester, els encausats i sol.licitar la indulgència del Tribunal. Els Batlles estaran sempre a la disposició del Tribunal. Els Notaris, i si s'escau el Secretari, donen fe de les decisions del Tribunal i aixequen acta de l'audiència. El Nunci executarà els encàrrecs que el Tribunal li ordeni. Article 132 Les actuacions del judici seran dirigides per un dels membres del Tribunal indistintament. Aquest disposarà el que sigui necessari per a la pràctica de les proves i tindrà totes les facultats necessàries per conservar i restablir l'ordre en les sessions i per mantenir el respecte degut al Tribunal i als altres poders públics. El Tribunal podrà corregir a l'acte, amb multa de fins a 50.000 pessetes, les indisciplines que es cometin, sense perjudici de la responsabilitat penal en què puguin incórrer els autors. Quan es tracti d'un professional, a més d'advertiment i multa i en cas que reincideixi, podrà ser inhabilitat temporalment per a l'exercici de la professió davant els Tribunals. Article 133 El Tribunal podrà en presència del Ministeri Fiscal, cada vegada que sigui necessari i almenys dues vegades per any, decidir les dates de les sessions, pels mesos propers. Se'n donarà avís al Síndic General a fi que designi Rahonadors. Així mateix, s'expedirà com de costum, l'edicte "d'apariendis et publicandis". Article 134 El Síndic del Consell General posarà a disposició de les Corts els Llibres següents: Llibre d'Obertura de les Sessions o Corts, el Manual Digest i el Politar i el Llibre de Privilegis de les Valls. Article 135 L'obertura de les sessions de l'any judicial s'efectuarà una vegada per any el primer dia de la sessió del mes d'octubre en presència dels membres del Tribunal de Corts, del Ministeri Fiscal i del Síndic General. Aquest els donarà la benvinguda, a l'ensems que els pregarà que observin els Privilegis, Usos i Costums i que mirin amb interès les causes dels pobres, orfes i desemparats; seguidament es declararan obertes les Corts, fent constar tot això en el Llibre d'Obertura de les Sessions. Capítol II. Actuacions prèvies del Tribunal. Article 136 Rebuts els autes, el Tribunal de Corts els posarà de manifest immediatament a la Secretaria del Tribunal, al Fiscal, a l'actor civil, al querellant, si fos procedent, al defensor o defensors i als tercers responsables, per un termini conjunt de 15 dies, per tal que puguin proposar qüestions de previ pronunciament, la pràctica de noves diligències sumarials, sobreseïment de la causa, obertura del judici oral o qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret. Quan se sol.liciti pel Fiscal o pel querellant particular judici oral, en el mateix escrit es formularà la qualificació provisional dels fets i es proposaran les proves de les quals intentin valer- se. Article 137 Tan sols podran proposar-se com a qüestions de previ pronunciament les de cosa jutjada, prescripció, amnistia i indult. Article 138 Si es proposen qüestions de previ pronunciament se'n donarà trasllat successivament als representants de les altres parts a fi que exposin tot allò que convingui al seu dret. El Tribunal resoldrà totes les qüestions proposades sense ulterior recurs, si bé les parts podran reproduir en l'acte del judici oral, com a mitjans de defensa, dites qüestions prèvies desestimades. Article 139 Desestimades les qüestions prèvies proposades es comunicarà novament la causa pel termini de 5 dies als efectes de l'article 136. Article 140 Transcorregut el termini assenyalat en l'article precedent, el Tribunal podrà acordar: 1) Donar lloc al processament sol.licitat en la instrucció de la causa i denegat pel Batlle. En tal supòsit es revocarà sense més tràmit l'aute de conclusió, retornant-se el sumari per a la pràctica de les diligències que siguin conseqüència de dita resolució. 2) Revocar l'aute de conclusió del Batlle; en el supòsit de revocació es manarà tornar el procés al Batlle tot expressant les diligències que hagin de practicar-se. 3) Celebrar el judici oral. 4) Sobreseure la causa. 5) Declarar delicte menor o contravenció penal el fet perseguit. Contra les resolucions dels apartats 4 i 5, hi cabrà recurs de súplica. Capítol III. Del Sobreseïment. Article 141 El Tribunal de Corts podrà acordar el sobreseïment definitiu o provisional, total o parcial. Article 142 El sobreseïment serà definitiu: 1) Quan resulti amb evidència que el delicte no s'ha comès. 2) Quan el fet provat no constitueixi delicte. 3) Quan apareguin exempts de responsabilitat penal els processats. Article 143 El sobreseïment serà provisional: 1) Quan no resultin del procés prou mitjans de justificació per demostrar la perpetració del delicte. 2) Quan, comprovat el fet criminal, no apareguin indicis amb abast per determinar els seus autors, còmplices o encobridors. Article 144 El sobreseïment definitiu serà irrevocable i deixarà fermament tancat el judici. El sobreseïment provisional deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció. Article 145 Si el Ministeri Fiscal demana el sobreseïment i no s'ha presentat a la causa el querellant particular, el Tribunal acordarà que es faci saber la pretensió del Fiscal als interessats perquè dintre del termini de 15 dies compareguin a defensar l'acció per escrit motivat si ho consideren oportú; si no ho fan, el Tribunal acordarà el sobreseïment. Quan sigui desconegut el parador dels interessats en l'exercici de l'acció penal se'ls cridarà per edictes i, transcorregut el termini de l'emplaçament s'acordarà així mateix el sobreseïment. Capítol IV. Del Judici Oral. Secció primera. Disposicions generals. Article 146 Quan el Tribunal mani celebrar el judici oral i la pretensió fiscal sigui la de revocació del sumari, el Tribunal tornarà la causa al Ministeri Fiscal per a la seva qualificació. Article 147 Qualificada la causa pel Fiscal, en el cas de l'article anterior o en el supòsit de l'article 136, els autes seran posats de manifest en la Secretaria del Tribunal, pel termini de deu dies i amb la finalitat de formular l'escrit de qualificació, a l'actor civil, als defensors dels processats i a les terceres persones civilment responsables o als seus advocats. En els escrits de qualificació es proposaran les proves que vulguin practicar-se en l'acte del judici oral. Article 148 El Tribunal examinarà les proves proposades i acordarà immediatament admetre les que consideri pertinents i rebutjarà les altres. Article 149 Fins al moment de donar principi a les sessions del judici oral podran incorporar-se a la causa els documents, els informes i les certificacions que haguessin estat sol.licitats per les parts, o enviats espontàniament per les Autoritats. Article 150 El Fiscal, l'acusació, la defensa dels processats i del responsable civil podran demanar, abans de la celebració del judici oral, que es practiquin aquelles proves necessàries per al millor coneixement dels fets i que no puguin practicar-se en l'acte del judici. El Tribunal podrà denegar la pràctica d'aquelles proves que no consideri estrictament necessàries. Article 151 Observada d'ofici pel Tribunal o denunciada per la part abans del judici, l'existència d'obstacles de procedibilitat es resoldran amb caràcter previ i amb audiència de les parts, esmenant tota actuació que s'hagi realitzat amb infracció, abús o frau de les normes processals. Iniciat el judici sobre el fons, totes les qüestions plantejades seran resoltes en el tràmit de dictar sentència. Article 152 Els debats del judici oral seran públics, si bé, quan per causa de la naturalesa del delicte, la publicitat de l'audiència pugui ofendre la decència pública, el Tribunal podrà manar que les sessions se celebrin a porta tancada. Secció segona. De la confessió. Article 153 El Tribunal interrogarà sobre la identitat dels encausats, exposarà l'acusació o querella i invitarà els encausats a explicar-se sobre els fets que se'ls recrimina. Article 154 Si sobrevingués la demència després de la comissió del delicte, conclòs que sia el sumari, el Tribunal ordenarà que s'arxivi aquest darrer fins que l'encausat recobri la salut, disposant així mateix el seu ingrés en un establiment adequat, del qual no podrà sortir sense l'expressa autorització del Tribunal. Si hi hagués un altre encausat per raó del mateix delicte que no es trobés en el cas anterior, continuarà la causa solament pel que fa a ell. Article 155 Si l'encausat o reu pertorbés l'ordre de l'audiència i malgrat les advertències persistís en aquesta conducta, el Tribunal podrà acordar la seva expulsió durant cert temps o per tota la duració del judici, el qual se celebrarà sense ell; tot això sens perjudici del que es disposa en la secció 6a. d'aquest capítol. Secció tercera. Dels testimonis. Article 156 Després de l'interrogatori de l'encausat es procedirà a la declaració dels testimonis. Els testimonis que no hagin estat proposats en els escrits de qualificació i no hagin estat demanats d'ofici podran ser refusats pel Tribunal. Article 157 Els testimonis que hagin de declarar romandran fins que siguin cridats a prestar llurs declaracions, en un lloc per a aquest fi, sense comunicació amb cap altra persona. Article 158 Tota persona interrogada o que dirigeixi la paraula al Tribunal haurà de parlar dreta, llevat d'aquelles persones a les quals el Tribunal, per raons especials, dispensi d'aquesta obligació. Article 159 Una vegada el Tribunal hagi manat que es presenti a declarar un testimoni, li preguntarà el nom, els cognoms, l'estat, l'edat i la professió; si coneix o no els inculpats i si hi té parentiu, amistat o qualsevulla altra relació; si ha estat condemnat i la pena que, si és el cas, li fou imposada. Prestat el jurament o la promesa que se li exigirà, li farà les preguntes que consideri més oportunes i pertinents per depurar els fets sobre els quals declari. Article 160 Quan es consideri necessari, es procedirà a l'acarament dels testimonis entre ells o amb els processats. Article 161 Els testimonis que es neguin a declarar incorreran en la pena de multa de fins a 25.000 pessetes, sense perjudici que, si persisteixen en la negativa, es procedeixi en contra d'ells pel delicte de desobediència. Article 162 Quedaran dispensats de l'obligació de declarar, els ascendents i descendents en línia directa, els consorts i els germans del processat, i també el seu Advocat, pel que fa als fets que conegués per la seva qualitat de defensor. En aquests casos el Tribunal ho advertirà als testimonis. Article 163 Quan es consideri d'importància la declaració d'un testimoni i aquest, per impossibilitat, no pugui comparèixer a declarar, el Tribunal o algun dels seus membres es podrà traslladar al domicili del testimoni per fer-li les preguntes adients. Podrà també delegar-se en els Batlles la pràctica d'aquesta prova. Article 164 Els membres del Tribunal, el Ministeri Fiscal i els Advocats podran interrogar i fer preguntes directament a les persones que compareguin davant el Tribunal. El Tribunal podrà, però, decidir que les preguntes es facin per la seva mediació. En tot cas, no permetrà que es facin preguntes capcioses que puguin induir a error. Secció quarta. Informe pericial, prova documental i inspecció ocular. Article 165 Els perits, que podran ser recusats per les mateixes causes determinades en l'article 7, seran examinats conjuntament si són diversos i han de declarar sobre els mateixos fets i, si per dictaminar consideren necessària la pràctica de qualsevol reconeixement, ho faran tot seguit en un local adient, a la pròpia Cúria, suspenent- se la sessió el temps necessari. Article 166 El Tribunal practicarà la prova documental, examinant els llibres, documents, papers i altres peces de convicció que puguin contribuir a l'aclariment dels fets o a la més segura investigació de la veritat. Els documents aportats per les parts no escrits en català hauran d'anar acompanyats de llur traducció oficial. Article 167 El Tribunal podrà practicar la prova d'inspecció ocular amb citació del Ministeri Fiscal i de les parts. Secció cinquena. Dels informes de l'acusació i la defensa. Article 168 Practicades totes les proves necessàries, el Tribunal demanarà a les parts que manifestin si eleven a definitives o modifiquen les seves conclusions provisionals, i després donarà la paraula perquè puguin informar al Ministeri Fiscal i als Advocats de l'acusador particular, al de l'actor civil, dels processats i de les persones civilment responsables, per aquest ordre. Acabats els informes, el President del Tribunal preguntarà als processats si tenen alguna cosa a manifestar i en cas afirmatiu els escoltarà. Seguidament es declararà conclòs el judici per sentència. El Secretari aixecarà acta de l'actuat amb la major fidelitat possible. Article 169 Si el Tribunal entengués que el fet objecte del judici ha estat qualificat per les parts amb evident error, o estimés insuficient la pena demanada, o estimés que existeixen circumstàncies que alteren o exoneren la responsabilitat, podrà suggerir al Fiscal o als defensors que donin el seu parer. El Tribunal dictarà la sentència que en Justícia escaigui. Secció sisena. Del bon ordre de les sessions. Article 170 El Tribunal impedirà que en el curs de la sessió es facin per les parts o els seus Lletrats, pels testimonis o per qualsevol altra persona, manifestacions extemporànies o impertinents, alienes als fets objecte del delicte o que ofenguin la moral o es falti al respecte degut al Tribunal, o que s'alteri el bon ordre de la sessió. Resta així mateix prohibida qualsevol mostra d'aprovació o desaprovació del públic assistent, el qual haurà de guardar un rigorós silenci i respecte durant les sessions. Article 171 Queda prohibida l'entrada a la Sala del Tribunal, sense autorització expressa d'aquest, d'aparells fotogràfics, de cinema, o de televisió i d'aparells de registre gràfic, sonor o de qualsevol altre tipus. Article 172 Les infraccions de les normes dels dos articles precedents podran ser sancionades pel Tribunal amb multa de fins a 50.000 pessetes, sense perjudici de la responsabilitat criminal en què es pugui incórrer. El Tribunal podrà, així mateix, ordenar l'expulsió de l'infractor o de les persones que d'alguna manera alterin el bon ordre de les sessions, i fins i tot, podrà fer evacuar la Sala i disposar la continuació del judici a porta tancada. Secció setena. De la discussió i de la sentència. Article 173 El Tribunal escoltarà reservadament els Rahonadors, immediatament després de la conclusió del judici i després, a soles, discutirà i votarà les qüestions que hagin estat objecte del judici. Article 174 El Tribunal podrà, abans de dictar sentència, acordar la pràctica d'informació suplementària sobre qualsevol extrem que cregui necessari. Article 175 El Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència. Article 176 La sentència s'adoptarà per majoria entre els tres membres del Tribunal. Secció vuitena. Suspensió del judici oral. Article 177 Podrà suspendre's el judici oral: 1) Quan s'hagi de resoldre alguna qüestió incidental. 2) Quan no compareguin els testimonis de càrrec o de descàrrec. 3) Quan algun membre del Tribunal o algun processat es posi malalt o estigui impedit. 4) Quan s'hagin produït alteracions substancials en el judici, i siguin necessaris nous elements de prova. 5) En qualsevol altre cas a criteri del Tribunal. Títol Quart Procediment de la Competència del Jutge de Delictes Menors. Capítol I. Actuacions Prèvies del Tribunal. Article 178 Rebuts els autes, el Jutge de Delictes Menors, els posarà de manifest immediatament a la Secretaria del Tribunal, al Fiscal, al querellant, si escau, al defensor o defensors i als tercers responsables per un termini conjunt de quinze dies, per tal que puguin proposar qüestions de previ pronunciament, la pràctica de noves diligències sumarials, el sobreseïment de la causa, l'obertura del judici oral o qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret. Quan se sol.liciti pel Fiscal o el querellant particular judici oral, en el mateix escrit es formularà la qualificació provisional dels fets i es proposaran les proves de les quals intentin valer-se. Article 179 Tan sols podran proposar-se com a qüestions de previ pronunciament les de cosa jutjada, prescripció, amnistia i indult. Article 180 Si es proposen qüestions de previ pronunciament se'n donarà trasllat successivament als representants de les altres parts a fi que exposin tot allò que convingui al seu dret. El Tribunal resoldrà totes les qüestions proposades sense ulterior recurs si bé les parts podran reproduir en l'acte del judici oral, com a mitjans de defensa, les esmentades qüestions prèviament desestimades. Article 181 Desestimades les qüestions prèvies proposades, es comunicarà novament la causa pel termini de cinc dies als efectes de l'article 178. Article 182 Transcorregut el termini assenyalat en l'article precedent, el Jutge de Delictes Menors podrà acordar: 1r. Declarar-se incompetent per raó que la competència correspon al Tribunal de Corts o al dels Batlles. 2n. Donar lloc al processament sol.licitat en la instrucció de la causa i denegat pel Batlle. En tal supòsit es revocarà sense més tràmit l'aute de conclusió, i es retornarà el sumari per a la pràctica de les diligències que siguin conseqüència d'aquesta resolució. 3r. Celebrar el judici oral. 4t. Sobreseure la causa. Contra les resolucions dels apartats 1r. i 4t. hi cabrà recurs d'apel.lació. Article 183 Procedirà el sobreseïment de la causa en els supòsits establerts en l'article 142 i següents. Capítol II. Del Judici Oral. Article 184 El judici oral se celebrarà ajustant-se a la forma ordinària establerta en els articles 147 i següents, i no seran d'aplicació els articles 173 i 176. Article 185 El Jutge de Delictes Menors, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència. Article 186 Contra les sentències dictades pel Jutge de Delictes Menors, podrà interposar-se recurs d'apel.lació davant del Tribunal de Corts, d'acord amb les normes establertes en l'article 227 i concordants. Títol Cinquè La Jurisdicció dels Batlles Capítol I. De l'Ordenança Penal. Article 187 Els fets tipificats com a contravenció penal, en els apartats núms. 2, 3 4 i 5 de l'article 63 del Decret de data 29 de gener de 1988, podran ser penats pel procediment de l'Ordenança Penal que es regula en els articles següents: Article 188 El Batlle competent, oït el presumpte infractor i practicades les diligències que estimi escaients, podrà acordar per ordenança penal la imposició, conjuntament o alternativament, de multa de fins a 100.000 pessetes i la privació del permís de conduir fins a sis mesos. Article 189 Notificada l'ordenança a l'interessat i al Ministeri Fiscal, aquests podran formular oposició per simple manifestació davant del Secretari de la Batllia respectiva en el termini de deu dies; en defecte d'oposició, l'ordenança quedarà ferma i serà executòria. Article 190 Si es formula oposició, el Batlle trametrà les actuacions al Tribunal dels Batlles per a la celebració del corresponent judici de faltes i l'ordenança quedarà sense efecte. El Batlle que hagi acordat l'ordenança no formarà part del Tribunal que jutgi el mateix fet. Capítol II. Del Tribunal dels Batlles. Article 191 Les contravencions penals seran jutjades pel Tribunal dels Batlles, compost per un Batlle Episcopal i un Batlle Francès. Les persones interessades podran tenir en tot moment coneixement de les diligències instruïdes pel procediment de falta demanant vista de les actuacions. Article 192 Quan la instrucció s'acabi o fins i tot sense instrucció si els fets són suficientment provats per l'enquesta preliminar, el Batlle competent fixarà la data del judici i convocarà els inculpats, les altres parts i els testimonis amb una anticipació mínima de quinze dies, advertint a les parts que hauran de comparèixer a l'acte del judici amb les proves de què intentin valer-se. El Ministeri Fiscal haurà de ser informat amb la mateixa antelació de la relació dels procediments objecte del judici. Article 193 Les persones legalment citades que no compareguin a l'acte del judici, podran ser sancionades amb una multa de fins a 15.000 pessetes, si no al.leguen justa causa per deixar de fer-ho. Article 194 El judici serà públic i començarà per la lectura de la denúncia o els fonaments que han donat lloc a la seva iniciació, i es procedirà seguidament a l'examen dels testimonis convocats i a la pràctica de les altres proves acordades d'ofici o proposades pel Ministeri Fiscal o per les parts, i que hagin estat acceptades. A continuació farà ús de la paraula el Ministeri Fiscal, la part civil i finalment l'inculpat, el qual exposarà ell mateix o per mitjà del seu Advocat el que cregui convenient per a la seva defensa. Article 195 De cada judici hom redactarà una acta, recollint amb la major fidelitat possible tot l'actuat, i la signaran els Batlles, el Fiscal i el Secretari. Article 196 L'absència de l'inculpat no suspendrà la celebració del judici ni la seva resolució, sempre que consti que aquell ha estat citat en la forma deguda. Article 197 Dins el termini de 15 dies, els Batlles constituïts en Tribunal, dictaran sentència, que haurà de ser dictada de mutu acord i signada per ells mateixos. En cas que els dos Batlles no arribessin a un acord, els autes seran elevats al Jutge de Delictes Menors, el qual resoldrà definitivament previ informe del Ministeri Fiscal. Títol Sisè De les Despeses Processals i del Destí dels Objectes Intervinguts Capítol Unic. Article 198 En tots els autes o sentències caldrà resoldre sobre el pagament de les despeses processals. Article 199 Podran fer-se sobre el pagament de les despeses processals els següents pronunciaments: 1) Declarar-les d'ofici. 2) Fixar la part que a cada un dels condemnats li correspongui declarant la solidaritat si escau. 3) Condemnar el querellant particular o l'actor civil. El pagament de les despeses judicials no podrà imposar-se als processats que hagin estat absolts. Article 200 Si els béns del condemnat no són suficients per cobrir totes les responsabilitats pecuniàries, aquestes es satisfaran pel següent ordre: 1r) Reparació dels danys i indemnització del perjudici. 2n) Les despeses judicials. 3r) Les multes. Article 201 Els efectes de comerç il.lícit intervinguts es podran vendre, si d'això no se'n deriva cap perill; altrament es destruiran o s'inutilitzaran. Quan els efectes intervinguts siguin de lícit comerç es vendran a comerciants de la localitat pel preu de mercat o de plaça quan aquest sigui fàcilment comprovable de manera inequívoca i amb bonificacions que no excedeixin del 15%. Si no fos possible comprovar el preu de la plaça o del mercat es procedirà a efectuar la venda en pública subhasta. Títol Setè De les Resolucions Judicials i Altres Actuacions Capítol I. De les Providències, Autes i Sentències. Article 202 Les resolucions judicials que podran adoptar-se seran providències, autes i sentències. Article 203 Les providències contindran la resolució del Batlle o Tribunal, la data en que s'acordin i la rúbrica del Batlle o dels Magistrats i del Jutge d'Apel.lacions i la signatura del Secretari. Els autes es redactaran fonamentant-los en Resultants i Considerants concrets i limitats uns i altres a la qüestió que es decideixi. Article 204 Les sentències es dictaran d'acord amb les següents normes: Primera: hom expressarà el lloc i la data en què es dicti la resolució, els fets que hagin donat lloc a la formació de la causa, el nom i cognoms dels processats, consignant els renoms i motius amb els quals foren coneguts, llur estat, nacionalitat, domicili, ofici o professió i altres circumstàncies que haguessin figurat en la causa. Segona: es consignaran en Resultants els fets que es considerin provats i estiguin relacionats amb les qüestions que s'hagin de resoldre en el jutjament. Tercera: es consignaran en paràgrafs que començaran amb la paraula Considerant: 1) la qualificació legal dels fets que s'hagin estimat provats; 2) la qualificació legal de la participació que cada un dels processats hagi tingut en ells; 3) la qualificació de les circumstàncies agreujants i atenuants; 4) la qualificació legal dels fets provats en relació amb la responsabilitat civil en què hagin incorregut el processat o les persones subjectes a ella i la que correspongui a les resolucions que hagin de dictar-se sobre les despeses judicials. Quarta: hom esmentarà les disposicions legals que es considerin aplicables i pronunciarà el jutjament condemnant o absolent el processat o processats pel delicte o delictes que hagin estat objecte del procés i imposant la pena que correspongui. Article 205 La sentència resoldrà igualment: 1) Totes les qüestions referents a la responsabilitat civil objecte del judici. 2) Sobre la declaració de querella calumniosa en cas que procedeixi. 3) Sobre el pagament de les despeses processals. 4) Sobre la dispensa eventual d'inscripció d'antecedents penals o restricció de la publicitat dels mateixos. Article 206 El Tribunal podrà, dins el termini de cinc dies, d'ofici o a instància de part, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s'observin en la sentència. Article 207 Les sentències que es dictin per delictes de circulació contindran, a més, els següents pronunciaments: invalidació del permís de conduir, en cas de condemna, a la seva retirada definitiva; abonament total pel compliment de la condemna del temps que, durant la substanciació de la causa, hagi estat impedit el processat de l'ús de l'esmentat permís; retenció del permís de conduir pel temps que amb aquest abonament li falti per complir i devolució del permís de conduir en cas d'absolució. Article 208 No podran ser objecte de publicació sense l'expressa autorització del Tribunal: a) Els actes d'acusació o altres processals, abans de l'audiència pública, ni altres actuacions que puguin exercir pressió sobre els testimonis o les decisions judicials. b) Les deliberacions interiors dels Tribunals, o les impressions personals de funcionaris de l'Administració de Justícia. En cap cas no podran fer-se comentaris sobre els debats, les actuacions i les resolucions dels Tribunals, excepte els de caràcter exclusivament tècnico-jurídic. Tampoc no podrà fer-se cap comentari que atempti a l'honor i a la dignitat dels Tribunals, dels seus membres o de les parts, o de qualsevol altra persona que hagi intervingut en l'audiència. L'incompliment del que preceptua aquest article podrà ser sancionat amb la multa prevista en l'article 172 sense perjudici de la responsabilitat criminal a què pugui donar lloc. Capítol II. De les Notificacions i Citacions. Article 209 Els Autes i les Providències judicials seran notificats dintre dels quinze dies després de dictats, o abans, si el Batlle o el Tribunal així ho ordenessin. Article 210 Les notificacions s'efectuaran mitjançant el lliurament de còpia o fotocòpia autenticada de la resolució, on ha de constar el dia, l'hora i el lloc en què es practiqui l'esmentada diligència, amb la signatura de la persona que rep la notificació, sota la fe del Secretari. Quan la notificació s'efectuï en el domicili de les parts, el Secretari podrà delegar el Nunci per portar-la a la pràctica. Article 211 Quan el Secretari no trobi la persona a qui va a notificar, lliurarà la còpia de la resolució a qualsevol persona de la casa, començant per la més caracteritzada i en defecte d'aquesta, a qualsevol veí, preferentment al més immediat. Si la persona requerida es negués a signar el rebut, ho faran dos testimonis que es buscaran expressament, els quals no es podran negar a fer-ho sota pena de multa de fins a 15.000 pessetes. Article 212 En la diligència anterior hom farà constar l'obligació per part d'aquell que rep la còpia, de lliurar-la a qui havia de ser notificat, tan bon punt retorni al seu domicili, sota pena de la multa assenyalada en l'article anterior. Article 213 Les sentències seran notificades pels Batlles o pel Secretari, mitjançant lectura i entrega de còpia en acte públic, tot el que es farà constar per diligència. Article 214 Les citacions als testimonis i a d'altres persones que siguin part directa en el judici la compareixença de les quals es consideri necessària o convenient per a la prosecusió de la causa, seran practicades pel Nunci amb les mateixes formalitats establertes en l'article 210 per a les notificacions. Caldrà expressar, a més, en la cèdula la comminació que cas de no comparèixer a la primera citació, s'incorrerà en multa de fins a 20.000 pessetes, i que a la segona citació, podrà ser conduït per la força pública, sens perjudici de ser processat pel delicte en què incorri amb la seva desobediència. Article 215 La cèdula d'emplaçament contindrà els requisits establerts per a les notificacions, i a més, els següents: 1r) el termini dintre del qual ha de comparèixer. 2n) el motiu pel qual es fa l'emplaçament. 3r) la prevenció que, en cas d'incompareixença s'esdevindrà el perjudici que en dret escaigui. Article 216 Quan la notificació, citació o emplaçament no hagi pogut practicar-se, s'estendrà diligència expressiva del motiu pel qual no s'ha pogut practicar. Article 217 Les persones de parador ignorat seran citades o emplaçades per Edictes. Els Edictes, seran publicats en el Butlletí Oficial del Principat i contindran: 1) la designació del Batlle o Tribunal que conegui la causa. 2) els noms i els cognoms de la persona objecte de la citació. 3) el termini en què haurà de presentar-se, sota comminació que, cas de no fer-ho, serà declarat rebel. 4) la data en què s'expedeixi. 5) la signatura del Batlle o de l'Autoritat que l'expedeixi i del Secretari. Títol Vuitè Dels Recursos. Capítol I. Recursos Contra les Resolucions dels Batlles. Article 218 Contra la resolució del Batlle acordant l'arxiu de les diligències, desestimant la denúncia, querella, decretant el sobreseïment, acordant la presó, desestimant una sol.licitud de llibertat provisional o de denegació del processament, podrà interposar-s'hi recurs d'apel.lació en el termini dels cinc dies següents a la notificació, davant del Jutge d'Apel.lacions que actuï en el Tribunal de Corts, el qual l'admetrà a un sol efecte, i oït per escrit el Fiscal i les parts, resoldrà en el termini de deu dies. Article 219 Les sentències dictades pel Tribunal dels Batlles podran ésser objecte de recurs d'apel.lació davant del Jutge de Delictes Menors, el recurs haurà d'interposar-se dins dels deu dies següents a la notificació de la sentència. Article 220 Admesa l'apel.lació contra la sentència a ambdós efectes, es remetran els autes originals al Tribunal de Delictes Menors i s'emplaçarà les parts perquè compareguin davant del mateix Tribunal en el termini de 15 dies. En el mateix termini el Ministeri Fiscal podrà adherir-se a l'apel.lació. Article 221 L'apel.lant podrà comparèixer per si mateix, per legal representant o per escrit; si no compareix dins del termini assenyalat es declararà desert el recurs. Article 222 El Jutge de Delictes Menors senyalarà vista en la que escoltarà al Ministeri Fiscal i a les parts i resoldrà sense ulterior recurs ordenant, al mateix temps, la devolució de les actuacions. Capítol II. Recursos contra les resolucions del Jutge de Delictes Menors. Article 223 Contra les resolucions del Jutge de Delictes Menors declarant-se incompetent o acordant el sobreseïment de la causa podrà interposar-se recurs d'apel.lació davant el Tribunal de Corts. Article 224 Admès el recurs, que ho serà a un sol efecte, es lliurarà pel Jutge de Delictes Menors, en el termini de quinze dies, testimoni dels particulars necessaris i dels qui el Ministeri Fiscal i les parts demanin, dintre dels 5 dies següents al de la notificació de la providència d'admissió del recurs. Lliurat el testimoni s'emplaçarà les parts perquè en el termini de 15 dies compareguin davant el Tribunal de Corts. Article 225 Si l'apel.lant no compareix en la forma legal dintre del termini assenyalat es declararà desert el recurs. Article 226 El Tribunal de Corts, oït el Fiscal i les parts, per escrit que formularan en el termini conjunt de 5 dies, resoldrà sense ulterior recurs ordenant, al mateix temps, la devolució del procés si l'apel.lació ha estat admesa a ambdós efectes, o de la comunicació recaiguda en un altre cas. Article 227 També cabrà recurs d'apel.lació contra les sentències que dicti el Jutge de Delictes Menors; s'admetrà en ambdós efectes, i se substanciarà d'acord amb les següents normes: 1) El recurs s'haurà d'interposar davant del propi Jutge d'Apel.lacions en el termini de quinze dies naturals, expressant succintament però motivadament els fonaments de l'impugnació. Si es demana la nul.litat de procediment per crebantament de les normes processals que hagin causat indefensió de l'apel.lant i la falta no pot ser esmenada en la substanciació de l'apel.lació, se citaran les normes que es considerin transgredides i s'expressaran les raons de la indefensió. 2) Només podrà demanar-se la pràctica davant del Tribunal de Corts de les proves següents: a) les que no hagi estat possible proposar en primera instància; b) les proposades que hagin estat improcedentment denegades; c) les admeses no practicades per causes no atribuïbles al recorrent. En tots els casos la manca de prova haurà d'haver causat palesa indefensió. La sol.licitud de les proves esmentades haurà de fer-se en l'escrit d'interposició del recurs, adduint a la vegada les raons justificatives de l'al.legada indefensió. 3) Rebudes les actuacions i admesa l'apel.lació, el Tribunal notificarà l'admissió a les parts i les no- recorrents podran adherir-se a l'apel.lació, en el termini de quinze dies. Seguidament el Tribunal resoldrà sobre les proves proposades, i admetrà les procedents i àdhuc les d'ofici necessàries. Contra el que acordi el Tribunal no cabrà recurs. 4) Malgrat l'admissió del recurs, el condemnat seguirà en la mateixa situació personal la qual però podrà ser modificada pel Tribunal. 5) El Tribunal senyalarà dia per a la vista en la qual es practicaran les proves acordades, sense perjudici que, amb anterioritat, pugui comissionar al Batlle la pràctica de la totalitat o de part d'aquestes proves. En l'acte de la vista el Ministeri Fiscal i les altres parts concorrents informaran en defensa de les seves pretensions. 6) La sentència del Tribunal de Corts, es limitarà a resoldre únicament les qüestions plantejades a la interposició dels recursos salvant el cas que el Tribunal hagi fet ús de la facultat que li atorga l'article 169 d'aquest Codi. Les qüestions que afectin la validesa del procediment hauran d'apreciar-se d'ofici. 7) La sentència contindrà alguns dels següents pronunciaments: a) anul.lació de la sentència del Jutge de Delictes Menors quan s'hagin infringit les normes de procediment; es decretarà a l'ensems la reposició de les actuacions a l'estat que tingueren quan es produí la infracció. b) Confirmació de la sentència. c) Revocació total o parcial de la sentència, absolent, disminuint la pena o augmentant-la quan legalment procedeixi. 8) Contra la sentència del Tribunal de Corts no cabran altres recursos que els de revisió i d'audiència del condemnat en rebel.lia. Capítol III. Del Recurs de Súplica. Article 228 El recurs de súplica contra els autes dictats pel Tribunal de Corts, haurà d'interposar-se dins els 15 dies següents al de la notificació. El Tribunal en donarà trasllat al Ministeri Fiscal i a les altres parts, les quals podran al.legar el que creguin convenient en el termini de quinze dies, després del qual el Tribunal resoldrà. Capítol IV. Norma General. Article 229 Els escrits d'interposició dels recursos degudament fonamentats seran signats per Lletrat i es presentaran acompanyats d'un nombre de còpies igual al de les parts en el procés. Títol Novè Execució de Sentències Capítol I. Disposicions Generals. Article 230 Tot processat absolt per la sentència serà posat immediatament en llibertat, llevat que estigués privat de llibertat per raó d'una altra causa. Article 231 L'execució de les sentències recaigudes en els judicis per contravencions penals correspon al Batlle; pels delictes menors, al Jutge de Delictes Menors i pels majors, al Tribunal de Corts; no obstant això aquests dos últims òrgans jurisdiccionals podran comissionar el Batlle perquè les executi en la seva totalitat o en part. Article 232 En compliment de la pena d'expulsió d'un estranger, el reu serà lliurat al Director del Servei d'Ordre perquè la porti a efecte. Article 233 Els incidents relatius a l'execució de les sentències dels Batlles es resoldran, pels tràmits del recurs d'apel.lació pel Jutge de Delictes Menors i tots els d'aquest, pel Tribunal de Corts. Capítol II. Execució de les Penes Privatives de Llibertat Article 234 Quan es tracti de compliment de penes privatives de llibertat d'una duració superior als tres mesos, s'adoptaran les mesures necessàries perquè el condemnat ingressi en un establiment penal adequat de França o Espanya, a la seva elecció. L'opció del condemnat serà definitiva. Excepcionalment el Tribunal podrà acordar el compliment de la pena a Andorra. Article 235 El compliment a Andorra de les penes privatives de llibertat, s'ajustarà a les normes del Reglament Penitenciari. Article 236 1) Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el Tribunal podrà d'ofici o a proposta del Director del Centre de Detenció i del Fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col.laboració del pres a les activitats del Centre. Aquesta reducció no podrà ser superior a 5 dies per mes de presó i haurà de ser acordada sobre el període de pena ja complert. 2) El Tribunal podrà retirar totalment o parcialment, d'ofici o a demanda del Director del Centre de Detenció o del Fiscal la reducció acordada en cas d'infracció posterior del condemnat al reglament interior de la presó o en cas de mala conducta. 3) No cabrà cap recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria. Article 237 Els Batlles conjuntament o separadament, visitaran com a mínim, dues vegades al mes el Centre de Detenció, per tal d'assabentar-se de tot el que fa referència a la situació dels detinguts o presos i adoptaran les mesures necessàries per esmenar qualsevol abús o deficiència que hagin observat. Amb la mateixa finalitat, el Fiscal General haurà de fer- ho una vegada cada tres mesos i podrà fer-ho sempre que ho cregui necessari. Article 238 El Director del Centre de Detenció enviarà diàriament al Fiscal General la relació de les persones internades al Centre i de les altes i baixes produïdes. Article 239 El condemnat a arrestos domiciliaris no pot absentar-se del seu domicili durant tot el termini fixat pels Tribunals. Els Tribunals poden fer controlar en tot moment la presència del condemnat en el seu domicili. Article 240 El compliment dels arrestos de cap de setmana pot fer-se, segons ho decideixi el Tribunal, en el Centre de Detenció o en establiments habilitats a l'efecte. Els Tribunals fixaran les condicions particulars de l'execució i els horaris. Capítol III. De la Condemna Condiciona Simple. Article 241 Els Tribunals podran aplicar el benefici de la condemna condicional als condemnats que hagin delinquit per primera vegada als quals no s'imposi pena de presó superior a dos anys. En cas de posterior condemna per delicte dolós dins d'un termini de 6 anys, el Tribunal competent podrà acordar la revocació total o parcial del benefici. Capítol IV. De la Condemna Condicional Qualificada. Article 242 Els Tribunals podran condicionar l'execució de les penes amb exclusió de les de tipus pecuniari al compliment per part del condemnat d'una o de diverses de les següents obligacions: 1) Indemnització segons els mitjans a l'abast, a la víctima del delicte. 2) Pagament regular de pensions alimentàries. 3) Seguiment d'un tractament mèdic determinat. 4) Abstenció total o parcial de conducció de vehicles. 5) Abstenció d'assistir a llocs públics determinats. 6) Abstenció d'entrar en relació amb persones concretament determinades. 7) Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics. 8) Abstenció de sortir del domicili durant hores determinades. 9) Presentació periòdica al Servei de Policia. 10) Justificació d'ocupació laboral regular. 11) Realització de treball d'interès públic sempre amb l'acord del condemnat. El Tribunal fixarà les condicions de compliment de les obligacions esmentades. Article 243 El benefici establert en l'article anterior no serà aplicable als condemnats a penes privatives de llibertat superiors a dos anys i a les persones declarades en rebel.lia. Article 244 El Tribunal fixarà el termini de suspensió que no podrà excedir de quatre anys ateses les circumstàncies del fet, l'extensió de la pena imposada i les circumstàncies personals del condemnat. En defecte d'indicació expressa, el termini de suspensió serà de quatre anys. Article 245 El Tribunal que haurà imposat la pena comprovarà, directament o per l'intermediari dels serveis de Policia, que el condemnat respecta la o les condicions imposades per obtenir la seva reforma o per indemnitzar la víctima; el Tribunal podrà també delegar el Batlle a aquest efecte. Article 246 El Tribunal, d'ofici o a instància de part, podrà modificar les obligacions imposades o bè disminuir el termini durant el qual seran aplicables, previ informe escrit del Fiscal, de la Defensa i, si escau, de la part perjudicada. Article 247 El reu que estigui subjecte a suspensió no podrà traslladar la seva residència sense posar-ho en coneixement del Tribunal; si ho fa, quedarà sense efecte la suspensió i es donarà compliment a la sentència. Article 248 En cas de constatació d'una infracció a una obligació imposada per la sentència, se'n donarà coneixement al Ministeri Fiscal que podrà demanar al Tribunal la revocació total o parcial de la suspensió de la condemna; el Tribunal resoldrà, oïdes les parts, mitjançant aute. Article 249 Si abans de transcórrer el termini de duració de la condemna condicional, el reu fos condemnat per un Tribunal andorrà a una altra pena de privació de llibertat, per raó de delicte comès posteriorment a la data de la suspensió de la condemna, el Tribunal podrà ordenar que s'executi totalment o parcialment la resolució. Si complís el termini de la suspensió sense ser condemnat novament, però després ho fos per un fet punible comés dintre d'aquell termini, el Tribunal podrà adoptar la mateixa resolució. Article 250 La declaració de la suspensió de la condemna quan no es faci en la sentència, podrà acordar-se per mitjà d'aute en el qual s'expressaran fonamentadament les raons existents per decretar-la. Capítol V. De la Llibertat Condicional. Article 251 El condemnat que hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena, que hagi observat una bona conducta a la presó i la reintegració del qual sembli assegurada, podrà ser posat en llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir. Article 252 La decisió de la llibertat condicional pertany als Tribunals després d'haver oït el parer del Ministeri Públic i del Director de l'Establiment Penitenciari. Article 253 Quan el condemnat compleixi la pena en un establiment penitenciari estranger, la decisió de concedir-li la llibertat condicional podrà també ser presa per les autoritats competents del País on hi hagi l'establiment penitenciari prèvia aprovació del Tribunal Andorrà competent. Article 254 El Tribunal que acordi la llibertat condicional fixarà les condicions i les modalitats d'execució d'aquesta mesura. Article 255 Si el condemnat en situació de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el Tribunal competent podrà decretar el seu reempresonament durant el temps que li falta encara per complir. Capítol VI. De la Semi-Llibertat. Article 256 La semi-llibertat permet als presos, fora del centre de detenció i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com assalariats sigui per llur propi compte, de seguir un tractament mèdic o cursos d'estudis o bé, amb llur acord, d'efectuar treballs d'interès públic. Article 257 Els presos beneficiaris d'aquesta situació han de reintegrar-se cada dia al Centre de Detenció després del treball o de l'activitat que justifica la semi-llibertat i quedar-se en el centre de detenció els dies de festa o els dies durant els quals aquesta activitat no pot realitzar-se. Article 258 Els Tribunals podran acordar la semi-llibertat en el moment de dictar sentència quan la pena de presó ferma imposada és inferior o igual als tres mesos o quan, tenint en compte la presó provisional, el ròssec de la pena de presó ferma, és inferior o igual a tres mesos. Article 259 L'interessat haurà de portar justificants del treball o de l'activitat que pretén exercir i també una justificació del temps ocupat que permeti el control posterior de la seva situació. Article 260 Queden exclosos del benefici de la semi-llibertat els condemnats que han estat objecte d'expulsió. Article 261 El Director del Centre de Detenció, sota la supervisió de l'autoritat judicial, controlarà el funcionament de la semi-llibertat. Article 262 Qualsevol incompliment al règim de la semi-llibertat, haurà de ser senyalat immediatament pel Director del Centre de Detenció al Tribunal competent. Article 263 El Batlle de guàrdia podrà, en cas d'urgència i per causa justificada, interrompre immediatament la semi-llibertat informant-ne al Tribunal que correspongui. Capítol VII. Permís de Sortida. Article 264 Excepcionalment i per raons familiars molt greus, els Tribunals podran, previ informe del Ministeri Fiscal i del Director del Centre de Detenció, acordar al pres per una pena inferior als sis mesos o quan el ròssec de la pena sigui inferior a sis mesos, un permís de sortida de 48 hores, amb vigilància si escau. Capítol VIII. Execució de les Multes. Article 265 El pagament de la multa haurà de fer-se en el termini de 15 dies a partir del següent al de la notificació de la sentència. Quan el condemnat no tingui recursos, el Tribunal podrà autoritzar-lo a fer el pagament en terminis que seran fixats tenint present la situació del reu. Article 266 En cas d'impagament de la multa, el Tribunal, procedirà per la via d'apremi. Capítol IX. Fixació de Responsabilitat Civil. Article 267 La determinació de la responsabilitat civil en període d'execució de sentència s'ajustarà als tràmits següents: a) El Tribunal requerirà, si escau, les parts perquè, en el termini que fixi, aportin les proves que estimin adients. b) El Tribunal donarà vista a les parts de les actuacions per un termini conjunt de 8 dies, a partir dels quals disposaran de 30 dies per fer al.legacions. c) Transcorregut aquest darrer termini el Tribunal acordarà. Títol Desè. De l'indult. Capítol I. Disposició General. Article 268 Les sol.licituds d'indult, formalitzades per duplicat, hauran d'adreçar-se als Excms. Srs. Coprínceps i presentar-se a la Secretaria del Tribunal de Corts. El Tribunal disposarà que passin a informe del Ministeri Fiscal i evacuat aquest tràmit el propi Tribunal redactarà el seu informe. Ambdós informes es faran també per duplicat. Les actuacions seran trameses als Excms. Coprínceps per mediació de la respectiva Vegueria. La resolució que recaigui serà notificada pel Tribunal. Títol Onzè Procediments Especials Capítol I. Del Procediment per Delictes d'Imprudència en Accidents de Circulació. Article 269 El Batlle, quan la naturalesa de l'accident ho requereixi i sempre que pugui, es traslladarà al lloc de l'accident i procedirà a practicar les diligències d'instrucció. Verificarà la identitat de les persones compromeses, de les víctimes i dels testimonis i rebrà les declaracions; examinarà els vehicles i els documents relatius a llur propietat i assegurança; escoltarà les conclusions del metge referents a la naturalesa de les lesions i a l'estat psíquic dels conductors i reconstituirà l'accident amb l'ajut del croquis i de les fotografies. Article 270 El Batlle podrà acordar: a) La detenció o presó dels presumptes inculpats o llur llibertat amb fiança. b) La intervenció dels vehicles i dels permisos de conduir i de circulació. c) Que no es practiqui l'autòpsia quan es pugui dictaminar la causa de la mort per simple examen. d) Que es doni la deguda assistència als ferits, fent constar el lloc de llur hospitalització. e) L'assegurança de les responsabilitats pecuniàries i l'assignació d'una pensió provisional per atendre la víctima i les persones al seu càrrec. Article 271 Els encausats en els delictes de circulació de vehicles a motor podran, prèvia autorització del Batlle, absentar-se del Principat, àdhuc en el cas d'ésser estrangers, sempre que deixin abastament garantides les responsabilitats pecuniàries derivades del fet i que designin persona o entitat amb domicili al territori de les Valls, per tal de rebre les notificacions, citacions i emplaçaments. Capítol II. De la Rebel.lia o Contumàcia del Processat. Article 272 Prèvia audiència del Ministeri Fiscal, serà declarat rebel: 1r) El processat que, citat en forma legal, no comparegués a la presència judicial. 2n) L'escàpol de la presó on fós presoner. 3r) Aquell que, trobant-se en llibertat provisional, deixés de concórrer a la presència judicial el dia assenyalat. Article 273 L'absència de l'inculpat no paralitzarà forçosament el sumari ni tampoc el judici davant els Tribunals regularment convocats i reunits, els quals podran seguir el procediment en rebel.lia excepte quan hi hagi una impossibilitat absoluta de presentar-s'hi. Article 274 Les citacions a comparèixer a l'audiència dels Tribunals, quan l'inculpat tingui domicili conegut es faran en la forma que disposa el Capítol II del Títol Setè, sota comminació que, de no fer-ho, serà jutjat en rebel.lia. En cas d'ignorat parador, es publicarà un Edicte amb la comminació que disposa el paràgraf anterior i, si no es presenta l'inculpat, podrà ser jutjat en rebel.lia. Capítol III. De l'Extradició. Article 275 El Tribunal de Corts, oït el Ministeri Fiscal, podrà proposar als Coprínceps que sol.licitin l'extradició dels delinqüents següents: 1. Dels andorrans, que havent delinquit dins el territori de les valls, s'hagin fet escàpols o siguin a l'estranger. 2. Dels andorrans que, han atemptat a l'estranger contra les institucions de les Valls o han comès algun dels delictes a que es refereix l'article 2 d'aquest Codi i romanen a l'estranger. 3. Dels estrangers que, havent de ser jutjats a les Valls, s'haguessin refugiat en un país que no sigui el seu. Capítol IV. Recurs d'audiència del Condemnat en Rebel.lia. Article 276 La Sentència dictada en rebel.lia del condemnat podrà ser recorreguda a instància seva, sempre que concorrin els següents requisits: 1r. Que es presenti o sigui hagut. 2n. Que el recurs s'interposi dintre dels 15 dies següents al lliurament personal de la còpia de la sentència. En tot cas s'instruirà al rebel del dret a aquest recurs. Article 277 El recurs també podrà ser promogut pel cònjuge o parents fins al segon grau del condemnat, dintre del termini de dos mesos a partir de l'òbit del condemnat en rebel.lia; també podrà interposar recurs el Ministeri Fiscal o el Tribunal d'ofici. Article 278 El recurs es tramitarà d'acord amb el que disposa el segon paràgraf de l'article 283. Article 279 La sentència dictada en rebel.lia s'executarà mentre no es resolgui el recurs d'audiència. No obstant això el Tribunal en podrà acordar la suspensió total o parcial ateses les circumstàncies. Article 280 La Sentència que recaigui confirmarà o modificarà l'anterior en tot allò que afecti exclusivament al jutjat en rebel.lia. Article 281 En el cas que el recorrent no es presenti a l'acte del judici oral, se suspendrà aquest i la sentència recorreguda quedarà ferma sense posterior recurs d'audiència. Capítol V. Del Judici de Revisió. Article 282 Les sentències fermes dictades pels Tribunals podran ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents: 1. Quan la sentència fos fonamentada en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos també per sentència ferma. 2. Quan la sentència sigui contradictòria amb una altra sentència ferma dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autor una sola persona. 3. Quan, amb posterioritat a la sentència, s'arribi al coneixement d'algun fet que provi d'una manera incontestable la innocència del condemnat. Article 283 En els supòsits de l'article anterior, el judici de revisió podrà ser promogut pel condemnat, el seu cònjuge o els parents fins al segon grau, i també pel Ministeri Fiscal o pel propi Tribunal. La petició de revisió serà passada al Fiscal General i, amb l'informe d'aquest, el Tribunal decidirà la procedència o improcedència del judici. En cas afirmatiu, assenyalarà dia per a la celebració del judici oral requerint a les parts perquè proposin i aportin les proves que estimin convenients. En cas de declarar-se la improcedència de la revisió les actuacions seran arxivades. Títol Dotzè Del Registre d'Antecedents Penals Capítol I. Objecte del Registre. Article 284 L'objecte del Registre d'Antecedents Penals és la constatació de les condemnes pronunciades pel Tribunal de Corts i pel Tribunal de Delictes Menors i les declaracions de rebel.lia dictades pels mateixos Tribunals o pels Batlles. Article 285 El Registre continuarà essent portat per la Secretaria del Tribunal de Corts. Capítol II. Llibres del Registre. Article 286 El Registre comprendrà dos llibres titulats "Llibre de Condemnes Penals" i "Llibre de Processats en Rebel.lia". Article 287 En el Llibre de Condemnes Penals s'hi registraran les resolucions condemnatòries dictades pels Tribunals, i es faran constar, en cada anotació, els cognoms i nom del condemnat, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, els noms del pare i de la mare, la data de la sentència condemnatòria, les penes imposades i el número de la Causa. Les anotacions es formalitzaran a la vista de les sentències respectives i seran signades pel Secretari del Tribunal. No podran ser objecte d'anotació les resolucions dels Tribunals en matèria de Jurisdicció de Menors. Article 288 En el Llibre de Processats en Rebel.lia, s'hi registraran les persones que es trobin en aquella situació, i es faran constar en cada anotació, sempre que sigui possible, les mateixes mencions d'identitat expressades en l'article anterior, i també la data de l'aute de processament, la data de la resolució en què es declari la rebel.lia i el número del Sumari o de la Causa. Les anotacions es formalitzaran a la vista de les comunicacions cursades pels Batlles Instructors o de les resolucions adients del Tribunal, i seran signades pel Secretari. Article 289 Els llibres del Registre seran foliats i segellats amb el del Tribunal de Corts i aniran encapçalats amb una diligència signada pel Secretari amb el vist-i-plau del President del propi Tribunal. El tancament dels llibres es farà també amb aquestes darreres formalitats. Capítol III. Cancel.lació d'antecedents. Article 290 Seran cancel.lades del Llibre de Condemnes Penals: A) Les anotacions referides a persones la mort de les quals s'hagi acreditat. B) Les referides a persones que hagin assolit l'edat de 80 anys. C) Les dels condemnats que obtinguin sentència absolutòria després d'haver interposat els recursos d'audiència del condemnat en rebel.lia o els de revisió. D) Les dimanants de sentències que hagin quedat sense efecte per raó d'amnistia concedida pels Coprínceps. E) Les que siguin objecte de resolució especial de rehabilitació. Article 291 L'indult no constitueix causa de cancel.lació total o parcial dels antecedents penals. Article 292 La sol.licitud de rehabilitació serà dirigida per l'interessat o persona que degudament el representi al Tribunal de Corts. El Tribunal, després de fer les comprovacions adients i oït el Ministeri Fiscal, dictarà la resolució que correspongui. En cas d'accedir-se a la sol.licitud, el propi Tribunal ordenarà la pràctica de la cancel.lació. Article 293 La cancel.lació produirà l'anul.lació de l'antecedent a què afecti. No obstant això, l'assentament cancel.lat del Llibre de Condemnes Penals reviurà automàticament, salvant pronunciament contrari, si la persona interessada és condemnada de nou pel mateix Tribunal la resolució del qual motivà l'anotació cancel.lada o per Tribunal superior. Article 294 Les anotacions de cancel.lació d'antecedents del Llibre de Condemnes Penals es faran en compliment de la corresponent decisió judicial. Excepcionalment, quan la cancel.lació tingui per causa alguna de les previstes en els apartats A) o B) de l'article 290, podran fer-se directament pel Secretari. Article 295 Les anotacions d'antecedents del Llibre dels Processats en Rebel.lia seran cancel.lades en mèrits de les resolucions judicials pertinents. Article 296 Les cancel.lacions es formalitzaran, sempre que sigui possible, al marge de l'anotació d'antecedents respectiva, amb tinta vermella i n'expressaran la causa. Seran signades pel Secretari del Tribunal de Corts. Capítol IV. Publicitat del Registre. Article 297 La publicitat del Registre d'Antecedents Penals només podrà fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als Tribunals o a les Batllies d'acord amb els articles següents. Article 298 Les certificacions poden ser positives o negatives. Les primeres publiquen antecedents, les segones es limiten a constatar que la persona interessada no té antecedents. Les certificacions positives només podran lliurar-se a petició de la persona interessada o de persona per ella autoritzada, i comprendran tots els antecedents no cancel.lats que s'hi refereixin i constin en qualsevol dels llibres del Registre. Excepcionalment, sempre que no es lliurin a instància d'un òrgan judicial, no comprendran els antecedents dimanants d'una sentència en la que el Batlle o Tribunal hagi acordat, de manera expressa i motivada, aquesta restricció de publicitat. Quan es demani per persona no autoritzada una certificació que seria positiva, el Batlle es limitarà a indicar que la certificació només pot ser lliurada a la persona interessada o a persona per ella expressament autoritzada. Les certificacions negatives podran ser demanades i obtingudes per qualsevol persona. Article 299 Les certificacions podran ser lliurades per qualsevol dels Batlles previ examen dels llibres per part de la persona certificant. El Secretari del Tribunal de Corts, comunicarà, certificarà o farà constar en les causes, a requeriment dels Tribunals o Batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre. Article 300 Els certificats d'antecedents penals caduquen en el termini de tres mesos a comptar de la data de llur expedició. Capítol V. Rectificació del Registre. Article 301 Qualsevol menció errònia que consti en els assentaments dels llibres del Registre d'Antecedents Penals, podrà ser rectificada d'ofici o a instància de part per resolució del Tribunal de Corts, prèviament oït el Ministeri Fiscal. Els defectes merament formals podran ser esmenats directament pel Secretari. Títol Tretzè De la Jurisdicció de Menors Capítol Unic. Article 302 La jurisdicció de delinqüents menors serà assumida pel Tribunal de Corts mentre no es creï l'òrgan jurisdiccional especialitzat corresponent. Article 303 Quan la poca gravetat o la menor transcendència del delicte ho aconselli, el Tribunal de Corts podrà passar les actuacions al Tribunal de Delictes Menors o al Tribunal de Batlles, perquè d'acord amb el que es preceptua en els articles següents, dictin la resolució més adient. Article 304 El Tribunal competent no estarà obligat a seguir la normativa processal establerta per aquest Codi sinó que, de manera informal, sense publicitat, a porta tancada, i sense cap mena de formalitat ni intervenció de Fiscal ni d'Advocat, escoltarà el menor, practicant proves i acordant les mesures de caràcter reeducatiu, correctiu o tutelar, tenint més en compte la personalitat intel.lectiva, psíquica i social del menor que el delicte comès. Article 305 Quan s'hagin de fer pronunciaments sobre responsabilitat civil, el Tribunal, a continuació, escoltarà el Ministeri Fiscal i les parts implicades que podran comparèixer assistides de Lletrats i podran proposar les proves pertinents. Article 306 L'acord del Tribunal pel que fa a la responsabilitat civil, podrà ser recorregut amb apel.lació davant del Tribunal penal immediatament superior o bé en súplica davant del propi Tribunal de Corts. Disposició Transitòria Unica. El present Decret serà d'aplicació en tots els procediments penals en tràmit sigui quin sigui l'estat processal en què es trobin. Disposició Final Unica. El present Decret deroga el Decret del 18 de gener de 1984 i qualsevol norma que se li oposi, i entrarà en vigor el dia primer de març de mil nou-cents vuitanta- nou. Andorra la Vella, setze de febrer de mil nou-cents vuitanta-nou. El Veguer Episcopal El Veguer Francès Francesc Badia Louis Deblé Text refós