Decret d'ordenament del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà, del 21 de novembre del 2007

Document tal com es va publicar al BOPA, sense consolidar: no incorpora les modificacions posteriors. BOPA 28/11/2007

��. L estructura de la poblaci� i els r�gims demogr�fics. 2.2. L evoluci� estructural de la poblaci�. 2.3. Els m�duls d an�lisi de l estratificaci� social. 3. L an�lisi microecon�mica. 3.1. El consumidor i la seva demanda. 3.2. El productor i la seva oferta. 3.3. Els mercats i els preus. 3.3.1. Els mercats: funcions i equilibris. 3.3.2. La teoria dels mercats "purs" (CPP i monopoli) 3.3.3. Els mercats concrets de compet�ncia imperfecta i els comportaments estrat�gics de les empreses. 3.3.4. Mercats des productes i mercats dels factors de producci� (capital i treball) 4. L an�lisi macroecon�mica. 4.1. Les operacions sobre b�ns i serveis. 4.1.1. Les ofertes i demandes globals. 4.1.2. L equilibri de les operacions sobre b�ns i serveis. 4.2. Les operacions de distribuci�. 4.2.1. La distribuci� prim�ria. 4.2.2. La distribuci� secund�ria (recaptaci� obligat�ria i redistribuci�) 4.3. Els comportaments macroecon�mics de les llars familiars i de les empreses. 4.3.1. El consum i l estalvi de les fam�lies. 4.3.2. La inversi� de les empreses. Segon curs 1. El finan�ament de l'economia. 1.1. L'equilibri financer dels agents econ�mics i el sistema financer de l'economia nacional. 1.2. La moneda. 1.2.1. El fenomen monetari. 1.2.2. Les processos monetaris. 1.2.3. Les teories monet�ries. 1.3. Els mercats de capitals i les institucions financeres. 2. Les relacions econ�miques internacionals 2.1. La balan�a de pagaments i el seu equilibri. 2.1.1. Els diferents tipus de relacions econ�miques internacionals i la seva mesura. 2.1.2. La balan�a de pagaments i els seus saldos intermitjos. 2.1.3. Els sistemes de canvi i els tipus d SMI. 2.2. Mundialitzaci� i regionalitzaci�. 2.2.1. La mundialitzaci� del comer�, la globalitzaci� de les finances i la internacionalitzaci� de la producci�. 2.2.2. La regionalitzaci�: el cas de la Uni� Europea. 2.2.3. L economia pol�tica internacional. 3. La din�mica econ�mica 3.1. La inflaci� i l atur. 3.1.1. La inflaci�. 3.1.1.1. Les definicions i les mesures. 3.1.1.2. Les explicacions. 3.1.1.3. La lluita contra la inflaci�: per qu�? com? 3.1.2. L atur. 3.1.2.1. Les definicions i les mesures. 3.1.2.2. Les explicacions. 3.1.2.3. La lluita contra l atur. 3.1.3. El dilema inflaci�-atur. 3.2. El creixement i el desenvolupament. 3.2.1. El creixement de les empreses: modalitats, tipus i estrat�gies de creixement internacional. 3.2.2. El creixement econ�mic nacional. 3.2.3. El desenvolupament econ�mic i social. 3.3. Els cicles i les crisis. 4. L economia p�blica 4.1. Els rols de l'Estat. 4.1.1. L'Estat productor (de b�ns p�blics): serveis p�blics i sector p�blic. 4.1.2. L'Estat redistribu�dor (de rendes i de patrimonis): recaptaci� obligat�ria i protecci� social. 4.1.3. L'Estat regulador (de les activitats econ�miques) i impulsor (del creixement econ�mic): les pol�tiques econ�miques i la planificaci�. 4.2. Els graus de la intervenci� de l Estat i els instruments de la intervenci� p�blica. 4.3. Les teories de la intervenci� de l Estat. 5. El sistema econ�mic capitalista 5.1. El sistema capitalista: caracter�stiques. 5.2. El sistema capitalista: evoluci�. Revolucions industrials i informacionals. Primera i segona mundialitzaci�. 5.3. El sistema capitalista: dos temes de debat sobre el seu futur. 5.3.1. Economia ecol�gica i desenvolupament sostenible. 5.3.2. Economia pol�tica i societat democr�tica. Educaci� f�sica I 1. Introducci� Atesa la naturalesa de l activitat que implica per a l alumne, l educaci� f�sica contribueix a una educaci� harmoniosa i completa. En sol�licitar dels alumnes una participaci� motriu intensa, controlada i acompanyada, s assegura una funci� d equilibri de l oferta educativa al si de l escola, que, generalment, s orienta vers una activitat cognitiva abstracta. En el pla epistemol�gic, l educaci� f�sica ocupa una posici� original que contribueix al seu valor educatiu: a m�s de sabers i de processos cognitius abstractes comparables a aquells que es mobilitzen en d altres disciplines escolars (coneixement dels fen�mens f�sics implicats en l acci� motriu efica�, factors biol�gics de l esfor� f�sic, de les dimensions racionals de l acci� col�lectiva & ), tamb� demana la mobilitzaci� de processos cognitius estretament vinculats a l acci� en el context, sovint sota pressi� temporal, que tenen una dimensi� corporal essencial (es tracta de sabers incorporats) i un car�cter t�cit o impl�cit (es tracta de sabers que no s�n f�cils d enunciar i explicitar). Proposa, a m�s, una mobilitzaci� d aquests sabers en una �ptica d efic�cia f�sica que implica: a) una participaci� corporal, sol�licitant en el pla emocional, que exigeix lucidesa i autocontrol (sobretot, per b� que no exclusivament, en els esports d oposici�), b) una avaluaci� en acci� dels contextos d acci� que suposen una capacitat de prendre posici�, i c) una consci�ncia i un respecte de normes expl�cites. L educaci� f�sica es refereix a pr�ctiques socials de les quals extreu objectes d ensenyament despr�s d haver-los sotm�s a un tractament did�ctic amb un objectiu d educaci�. Normalment, aquestes pr�ctiques de refer�ncies s�n els esports, encara que no exclusivament: les activitats corporals, les danses diverses, els jocs tradicionals i tota mena de forma cultural de pr�ctica f�sica constitueixen refer�ncies potencials. Aquests objectes d ensenyament es poden descriure de diverses maneres, en especial amb el recurs al vocabulari i a les concepcions dels medis de la pr�ctica (el discurs t�cnic de l esport per exemple); en el present programa es presenten i declinen en termes de sabers i de compet�ncia. L educaci� F�sica proposa assolir tres grans finalitats: 1. Desenvolupar de manera harmoniosa i equilibrada les qualitats f�siques presents en cada individu, en graus diferents, en forma d un potencial. A trav�s de les seves propietats gen�riques no vinculades amb tasques o situacions particulars, permeten d adaptar-se a una gran varietat de situacions (professionals i extraprofessionals), mitjan�ant aprenentatges espec�fics. Malgrat el fet que desenvolupar aquestes qualitats exigeix una elevada quantitat de pr�ctica espec�fica, ha de constituir una preocupaci� permanent i essencial (per b� que no exclusiva) en Educaci� f�sica. 2. Adquirir t�cniques corporals esportives i art�stiques que pertanyen al patrimoni cultural. Aquest aprenentatge, que es recolza en els recursos que constitueixen les qualitats f�siques, correspon a adaptacions espec�fiques a sistemes de constrenyiments culturals, simb�lics i f�sics que defineixen les pr�ctiques corporals d una cultura donada: des d aquest punt de vista, l esport representa una reserva significativa d aquestes t�cniques, paral�lelament a t�cniques no competitives procedents de les pr�ctiques d expressi� corporal, dansa, desenvolupament personal, etc. Aprendre i dominar un grau significatiu d aquestes t�cniques constitueix una part del bagatge cultural de l individu del segle XXI (si entenem la cultura en el sentit ampli no confinat a formes de pr�ctica art�stica i cient�fica). 3. Instaurar un gust per a l activitat f�sica i h�bits de vida sana. Sense cercar una motivaci� permanent i intensa per a la pr�ctica f�sica de tipus vocacional, l educaci� f�sica ha de buscar en l alumne una implicaci� intensiva que constitueix, alhora, un mitj� i un punt de mira en una perspectiva educativa. Aquest gust per a l activitat f�sica i aquest h�bits de vida sana suposen comprendre i adquirir un sentit de l esfor�, un plaer a implicar-se corporalment en situacions diverses, respectar i acceptar-se a si mateix i, sobretot, el seu si corporal, com tamb� procediments que organitzen la pr�ctica. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania L educaci� f�sica �s una disciplina d ensenyament que t� per objectiu transmetre compet�ncies enumerades i identificades de manera precisa. Tamb� es tracta d una disciplina d educaci� que pret�n transformar aptituds i actituds dels alumnes i anar m�s enll� dels simples aprenentatges sensoriomotors. Aquesta contribuci� a una educaci� harmoniosa i completa es deu al fet que l educaci� f�sica compleix cinc funcions: 1. En un m�n saturat de tecnologia i que imposa modes de vida exageradament sedentaris que provoquen dificultats de tipus fisiol�gic (sobretot una tend�ncia general a l obesitat), contribueix a una educaci� per a la salut; 2 2. En un m�n social generador de dificultats d integraci� de certs grups de joves, contribueix a la socialitzaci� dels adolescents i a una educaci� per a la ciutadania. Aquests components, en especial, es manifesten en pr�ctiques que impliquen la comprensi� del sentit de la norma (sobretot del seu car�cter essencial en la regulaci� de les relacions pel que fa a tercers) i el seu respecte, la recerca d un resultat �ptim en condicions estandarditzades i en la confrontaci� competitiva, la qual cosa suposa haver de conciliar una implicaci� m�xima i un respecte per l adversari. En educaci� f�sica, les situacions s�n ocasions per instaurar una comprensi� en acte i de fet de la l�gica de les accions regulades, d una reflexi� sobre la utilitat i la funci� de les normes i, per extensi�, una presa de consci�ncia dels drets i els deures inherents a qualsevol acci� ciutadana. 3. Pel seu ancoratge en activitats motrius en context, demana una relaci� amb el m�n a la mida del cos i de la corpore�tat, i contribueix a una educaci� per a l ecologia; 4. Per la seva proximitat amb les pr�ctiques esportives extraescolars, permet als alumnes de participar a aquesta nova cultura corporal universal alhora que adquirir una lucidesa i un esperit cr�tic respecte d aquesta cultura; 5. Per la seva proximitat amb les pr�ctiques extraescolars de lleure, representa per als alumnes l ocasi� de fer uns aprenentatges susceptibles de ser invertits en el camp professional del marc esportiu i de lleure. 3. Quatre tipus d experi�ncia corporal La diversitat dels mitjans de qu� disposa l educaci� f�sica per assolir els objectius educatius que li s�n propis, fa que s hagin d ordenar aquests mitjans i categoritzar les experi�ncies motrius dels alumnes considerades m�s essencials, que permetin de concebre i planificar sistem�ticament l ensenyament. Tenint en compte les condicions hor�ries i materials de l educaci� f�sica, s han seleccionat un conjunt de quatre categories que corresponen a experi�ncies motrius netament diversificades i eficaces des del punt de vista dels objectius prescrits i, priorit�riament, aprenentatges sensoriomotors espec�fics per tal de dominar les t�cniques corporals, esportives i art�stiques. Aquestes categories s�n les seg�ents: 3.1. Les experi�ncies motrius del tipus I Es caracteritzen per relacions amb un entorn f�sic conegut i regular. Les pr�ctiques socials susceptibles de proposar aquest tipus d experi�ncia motora s�n, en especial, l atletisme (curses, salts, llan�aments), la nataci�, l esqu� de fons, el tir amb arc, el cros, el ciclisme en pista, el roller en circuit& A m�s de les t�cniques esportives i corporals espec�fiques, en el marc d aquestes experi�ncies motrius es recorre sobretot a: la for�a, la resist�ncia, la velocitat gestual, la flexibilitat, la coordinaci� motora, el gust per a l esfor�, la resist�ncia a l esfor�, el coneixement de si mateix, saber dissenyar i conduir un projecte personal. 3.2 Les experi�ncies motrius del tipus II Es caracteritzen per relacions amb un entorn f�sic desconegut i/o canviant, la majoria de les vegades en el medi natural. Les pr�ctiques socials susceptibles de proposar aquesta mena d experi�ncia motriu s�n, sobretot, l escalada, l esqu� alp�, la cursa d orientaci�, el pirag�isme, la vela, la bicicleta tot terreny & A m�s de les t�cniques esportives i corporals espec�fiques, en el marc d aquestes experi�ncies motrius, es recorre en especial a: la for�a, la resist�ncia, la velocitat de decisi�, la flexibilitat, la coordinaci� motora, l avaluaci� i el domini del risc, el control emocional, l autoconeixement, saber dissenyar i conduir un projecte personal. 3.3. Les experi�ncies motrius del tipus III Es caracteritzen per les relacions amb els altres segons un r�gim d afrontament, amb o sense cooperaci�. Les pr�ctiques socials susceptibles de proposar aquest tipus d experi�ncia motriu s�n, sobretot, els esports col�lectius (handbol, b�squet, voleibol, rugbi, futbol& ), els esports de raqueta (tennis, tennis de taula, b�dminton& ) i els esports de combat (boxa, lluita, judo, karate& ). A m�s de les t�cniques esportives i corporals espec�fiques, en el marc d aquestes experi�ncies motrius, es recorre sobretot a: la for�a, la resist�ncia, la velocitat gestual, la velocitat de decisi�, la flexibilitat, la coordinaci� motora, l avaluaci� i el domini del risc, el control emocional, l autoconeixement, l avaluaci� d una relaci� de for�a, saber dissenyar i conduir un projecte personal o col�lectiu, respectar les normes i l adversari. 3.4. Les experi�ncies motrius del tipus IV Es caracteritzen per les relacions amb els altres segons un registre de comunicaci� i expressi� a partir de produccions motrius codificades o no. Les pr�ctiques socials susceptibles de proposar aquest tipus d experi�ncia motriu s�n, sobretot, la dansa, la gimn�stica, l acrosport, l expressi� corporal, la gimn�stica r�tmica i esportiva& A m�s de les t�cniques esportives i corporals espec�fiques, en el marc d aquestes experi�ncies motrius, es recorre en especial a: la flexibilitat, la coordinaci� motora, el control gestual, el control emocional, l autoconeixement, saber dissenyar i conduir un projecte personal o col�lectiu. Al llarg del curs, els alumnes s han de confrontar obligat�riament a pr�ctiques que corresponguin a les quatre categories d experi�ncies motrius, durant per�odes equivalents. La programaci� del centre estableix la llista de les pr�ctiques corporals o esportives que proposen aquesta mena d experi�ncies. Aquests quatre blocs o cicles asseguren una educaci� �mplia i general, un aprofundiment de diverses pr�ctiques socials i la possibilitat, per als alumnes, de fixar la seva inversi� f�sica futura respecte dels coneixements pr�ctics i les experi�ncies viscudes. 4. Tres nivells de compet�ncia Cada categoria d experi�ncia motriu �s l ocasi� de desenvolupar compet�ncies pr�pies a cada pr�ctica esportiva o corporal. Per ser desenvolupades, aquestes compet�ncies exigeixen una quantitat important de pr�ctica estructurada i acompanyada. En el marc de l educaci� f�sica al batxillerat, es proposen tres nivells per tal d'esglaonar l organitzaci� i la localitzaci� dels aprenentatges. El Nivell 1 �s exigible com a nivell mitj� en finalitzar el curs, el Nivell 3 situa el nivell m�s elevat a considerar en el context de l educaci� f�sica escolar. A continuaci�, es proposen algunes indicacions per localitzar tres nivells de compet�ncia en dos tipus de pr�ctiques que caracteritzen cada categoria d experi�ncia motriu. Es pot utilitzar la l�gica, que preval a la definici� d aquests nivells, per dissenyar i idear escales an�logues en d altres pr�ctiques corporals esportives o art�stiques que depenen de la mateixa categoria. 4.1. Les experi�ncies motrius del tipus I Salt d al�ada: Nivell 1: Realitzar diverses t�cniques per transmetre al cos unes velocitats horitzontals i verticals �ptimes al terme d una correguda d impuls gradual per tal de realitzar la millor marca possible. Nivell 2: Realitzar una o diverses t�cniques, amb un nombre limitat d intents, per transmetre al cos una velocitat horitzontal �ptima i una velocitat vertical m�xima en el moment de la batuda al terme d una correguda d impuls gradual per realitzar la millor marca possible. Nivell 3: Realitzar la t�cnica de salt m�s adaptada a les seves possibilitats, amb un nombre limitat d intents, per transmetre al cos una velocitat horitzontal �ptima i una velocitat vertical m�xima en el moment de la batuda al terme d una correguda d impuls gradual, i rendibilitzar la traject�ria del centre de gravetat durant la fase de suspensi� per realitzar la millor marca possible. Nataci�: Nivell 1: Nedar tant de temps i r�pidament en crol com en qualsevol altre estil de nataci�. Nivell 2: Nedar molt de temps i r�pidament sobre un recorregut que imposi canvis d estil (ventral dorsal, alternada simult�nia), a partir d un projecte personal expl�cit. Nivell 3: Nedar molt de temps i r�pidament com a m�nim en tres estils de nataci� esportiva, tot respectant les obligacions reglament�ries, a partir d un projecte personal expl�cit. 4.2. Les experi�ncies motrius del tipus II Cursa d orientaci�: Nivell 1: Conduir el seu despla�ament tot seguint l�nies de tipus "senders" i "interiors" per realitzar la millor marca possible durant una prova de cursa d orientaci� individual en un entorn conegut i omplir sense equivocar-se la targeta de control. Nivell 2: Conduir el seu despla�ament tot seguint i encadenant l�nies de tipus "interiors" per realitzar la millor marca possible durant una prova de cursa d orientaci�, individual o per equips, en un entorn m�s o menys bosc�s i parcialment conegut. Nivell 3: Conduir el seu despla�ament recolzant-se en un enlla� de l�nies "interiors" per realitzar la millor marca possible durant una prova de cursa d orientaci�, individual o per equips, en un entorn m�s o menys bosc�s i parcialment conegut. Escalada: Nivell 1: Conduir el seu despla�ament tot adaptant-se a les grans formes de suport (nivells de dificultat 4 i 5) i a les orientacions de les preses, confiar en els asseguradors i en el material, i saber-se dominar en situacions en qu� s est� assegurat amb torniquet. Nivell 2: Al davant, conduir el seu despla�ament tot estalviant esfor�os, segons itineraris variats en direcci�, per realitzar una prestaci� m�xima i conservar la lucidesa per tal d assegurar la seguretat a la pujada i la baixada. Nivell 3: Al davant, conduir el despla�ament de manera fluida, segons itineraris que varien tant en direcci� com en volum, per realitzar una prestaci� m�xima i conservar la lucidesa per assegurar la seguretat durant la manipulaci� de les cordes. Aquesta categoria d experi�ncia exigeix, de part de l alumne, haver d acceptar un risc corporal "subjectiu" encara que cal prendre totes les precaucions perqu� el risc esdevingui nul. 4.3. Les experi�ncies motrius del tipus III Handbol: Nivell 1: dissenyar i realitzar una pujada col�lectiva de pilota davant d una defensa que intenta recuperar-la al m�s aviat possible, tot respectant els adversaris i les regles de joc. Nivell 2: dissenyar i realitzar un atac col�lectiu basat en l ocupaci� permanent de l espai, apartant i escalonant les zones de joc, davant d una defensa col�lectivament organitzada amb prioritat per recuperar la pilota i defensar la seva porteria. Nivell 3: dissenyar i realitzar accions que corresponen a opcions t�ctiques col�lectives basades en la velocitat d execuci� i que impliquen a un(a) dels/de les jugadors/res de l equip. L equip en defensa limita l espai d acci� a la zona de joc situada entre els 6 i 12 metres. B�dminton: Nivell 1: dissenyar i realitzar traject�ries de volant variades, en l oposici� a un adversari de mateix nivell, per tal d imposar-li importants despla�aments i posar-lo en dificultat. Nivell 2: dissenyar, realitzar i adaptar, durant el partit, projectes t�ctics davant d adversaris diferents de nivell similar i, per aix�, realitzar traject�ries de volant variades des del punt de vista de la direcci�, llargada i al�ada per fer evolucionar la relaci� de forces al seu favor. Nivell 3: dissenyar, realitzar i adaptar, durant el partit, projectes t�ctics davant d adversaris diferents de nivell similar i, per aix� utilitzar la pot�ncia i la precisi� de les traject�ries de volant, la variaci� del ritme de joc i la desinformaci� de l adversari per fer evolucionar la relaci� de forces al seu favor. En aquesta categoria d experi�ncia els aprenentatges s han de dissenyar i idear per establir i cercar la ruptura d una relaci� de for�a individual o col�lectiva. Cal privilegiar les dimensions t�ctiques i el component de projecte t�ctic deliberat, per b� que els aprenentatges purament t�cnics tamb� s�n importants. 4.4. Les experi�ncies motrius del tipus IV Dansa: Nivell 1: interpretar un tema d estudi imposat i explotar-ne les possibilitats corporals per crear, interpretar i fer apreciar una coreografia en duo. Nivell 2: proposar un tema de coreografia que interpreti de manera personal, en registres motors propis de la dansa, un m�tode de composici� identificat en una obra. Nivell 3: crear i representar una coreografia singular i original amb un termini donat i tot assumint una presa de risc quant a les seleccions fetes. Gimn�stica al terra: Nivell 1: idear, realitzar i interpretar tres seq��ncies que representin un enlla� gimn�stic al terra que articuli les dimensions acrob�tiques i est�tiques en el respecte del codi de refer�ncia. Nivell 2: dissenyar i realitzar davant d un p�blic, i jutjar un enlla� gimn�stic al terra format per un nombre restringit d elements, d acord amb el suport r�tmic triat, que articuli les dimensions acrob�tiques i est�tiques en el respecte del codi de refer�ncia. Nivell 3: dissenyar i realitzar davant d un p�blic, i jutjar un enlla� gimn�stic al terra format per un m�nim de 10 elements diferents, d acord amb el suport r�tmic escollit, que articuli les dimensions acrob�tiques i est�tiques en el respecte del codi de refer�ncia. En aquesta categoria, les prestacions dels alumnes s observen i aprecien segons les modalitats diverses. Filosofia I i II 1. Introducci� El programa de filosofia proposa un equilibri entre: � El car�cter particular d una disciplina abstracta i que dep�n fortament en relaci� amb el llenguatge, que s aborda m�s tard. � La relaci� de la filosofia amb q�estions particulars i diverses (q�estions de dret, de ci�ncia, de literatura, de religi�, etc.), que crea un risc de dispersi� i de desorientaci�. � Les problem�tiques tradicionals bastant codificades d una forma de pensament tant antiga com la civilitzaci� europea. Es considera, llavors, el principi d un recorregut tem�tic que pren en compte a la vegada la tradici� filos�fica i les significacions renovades que pot tenir amb el m�n actual. La tradici� filos�fica es constitueix essencialment amb la filosofia universit�ria del segle XIX, per� posteriorment ha evolucionat sensiblement. Aquesta tradici� pot ser q�estionada i fins i tot deconstru�da per� constitueix un marc de refer�ncia que fa possible un aprenentatge. En relaci� al m�n actual, aquest es caracteritza per ser a la vegada local, regional i nacional, europeu i global, que d�na una triple escala, essencial pel pensament que li permet de situar-se i de pertorbar-lo. Els objectius que persegueix el seu ensenyament son triples: a) Afavorir una reflexi� de naturalesa filos�fica , �s a dir conceptual i intel�lectual m�s que d ordre del sentiment i de la creen�a, �til al desenvolupament personal a trav�s del domini de les capacitats d an�lisi, d argumentaci� i de contextualitzaci� de les q�estions. b) Contribuir a la presa de consci�ncia de la pertinen�a a una cultura europea a trav�s d algunes de les seves realitzacions m�s importants. c) Contribuir a un enfocament transdisciplinari dels problemes cient�fics, t�cnics i de societat en all� que t� de m�s actual. En aquesta perspectiva, �s indispensable de desenvolupar i d exercitar unes capacitats d an�lisi, d argumentaci�, d abstracci� i de generalitzaci� en un enfocament de problemes sense caure en el verbalisme. Per aquesta ra�, cal recolzar-se sempre que sigui possible, d una banda, en els coneixements i les pr�ctiques que els alumnes han adquirit o dominat tant en ci�ncies, en economia, en hist�ria, en les arts o en les humanitats, i de l altra, en les grans escoles de pensament filos�fic (realisme, empirisme, idealisme, materialisme, etc., tal com han estat definides en el si de la disciplina filos�fica. Aquest darrer punt pot semblar estrany en un moment on se subratlla sense pausa la import�ncia de la pluralitat dels punts de vista i accepta com a inevitable en mat�ria filos�fica el relativisme jutjat com a inevitable. �s important de comprendre que en una �poca de forta desorientaci� dels esperits tant en el que implica la cronologia com les articulacions m�s importants del passat, �s necessari de donar una nova oportunitat a un enfocament de la hist�ria del pensament i de les idees que, malgrat els riscos d esquematisme, �s l �nica susceptible de donar unes articulacions als joves esperits. No es pot avui en dia ni tenir per adquirida i donada per descomptat una cultura hist�rica ja morta ni pensar que se n pot �s important de comprendre que en una �poca de forta desorientaci� dels esperits tant en el que implica la cronologia com les articulacions m�s importants del passat, �s necessari de donar una nova oportunitat a un enfocament de la hist�ria del pensament i de les idees que, malgrat els riscos d esquematisme, �s l �nica susceptible de donar unes articulacions als joves esperits. No es pot avui en dia ni tenir per adquirida i donada per descomptat una cultura hist�rica ja morta ni pensar que se n pot fer pura i simplement l economia. El recurs als textos filos�fics cl�ssics (Plat�, Arist�til, Descartes, Kant, etc.) �s indispensable per� ha d anar acompanyat, d una part, d una posada en relaci� amb unes q�estions contempor�nies. Per donar un sol exemple, un text de Descartes sobre el dubte hauria de ser explicat i compr�s avui dia a la vegada des d una perspectiva hist�rica i doctrinal del desenvolupament del racionalisme europeu i en la relaci� amb q�estions contempor�nies tant banals com la credibilitat dels mitjans de comunicaci� o de dades proporcionades per les fotografies preses des d un sat�l�lit. D aquesta manera, la filosofia s escapa del tancament dins un marc purament disciplinari buit de significaci� viva, per� tamb� s escapa de la banalitat del comentari sobre l actualitat. Les societats contempor�nies han estat definides per soci�legs com Anthony Giddens, Zygmunt Bauman, o Niklas Luhmann, per fil�sofs com Morin, com unes societats reflexives: s�n societats que no cessen de produir i d elaborar unes dades, informacions i reflexions sobre el seu propi funcionament i que d aquesta manera s esforcen per pilotar el seu funcionament de la manera m�s efica� i la m�s raonable possible. En aquest sentit, la reflexi� filos�fica no ve pas com alguna cosa de refer�ncies imm�bils: participa d aquesta reflexivitat esdevinguda d alguna manera normal, veure autom�tica. En contrapartida, cal saber recolzar-se sobre aquesta reflexivitat per donar-li una amplitud, una llargada de vistes i d un sentit de la complexitat que permeten de depassar el simple comentari o la relaci� d expertesa sobre els esdeveniments. En d altres termes, la reflexivitat ha d accedir a l estadi de la reflexi� aut�ntica i �s all� que la filosofia t� el seu mot a dir. I ho ha de dir en un context nou, que no �s la d una societat tancada i segura d ella mateixa, per� d una societat on els alumnes fan l experi�ncia a la vegada de la seva situaci� local, de la seva pertinen�a a un context europeu, de la seva pertinen�a tamb� a un m�n globalitzat i en constant canvi. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania Les q�estions abordades i l esperit en qu� aquestes s�n abordades han d ajudar l alumne a situar-se de la manera m�s l�cida possible en el m�n contemporani, comen�ant clarament entre les condicions d exist�ncia antigues de l home en un m�n antic, no tant allunyat de nosaltres, per� que �s quasi desconegut per part de les noves generacions i aquelles d un m�n contemporani extremadament diferent, pluricultural, pluri�tnic, m�bil, informat i fins i tot, sobreinformat. Un m�n on el desenvolupament tecnocient�fic ha esdevingut el motor principal del desenvolupament i del canvi, un m�n tamb� en part desestabilitzat per aquest mateix desenvolupament, en particular, en la seva relaci� amb la naturalesa. Medi ambient, informaci� i mitjans de comunicaci�, despla�aments, tecnologies constitueixen les dimensions essencials de l exist�ncia. Una introducci� a la filosofia ha de permetre als alumnes de prendre en consideraci� aquestes dimensions com uns par�metres per les reflexions, les accions i les conductes. El repte que es planteja �s aquell de la confian�a en la intel�lig�ncia individual (ja que all� es troba ancorada la reflexi�) per tal de copsar millor les noves condicions sist�miques i complexes de l exist�ncia humana en general. 3. Compet�ncies disciplin�ries 1. Comprendre un text abstracte, argumentat o no, identificant les afirmacions principals, les raons que es donen al llarg de l argumentaci�, les il�lustracions o exemples que serveixen a la persuasi�, les intencions de persuasi� de l autor. 2. Reformular un text en altres termes presentant les seves articulacions i resultats. 3. Identificar un cert nombre de grans posicions filos�fiques de la tradici�: realisme, empirisme, idealisme, entre altres. 4. Comprendre la distinci� entre coneixement, creen�a, probabilitat, evid�ncia i prova. 5. Comprendre de manera simple per� clara un cert nombre de nocions com les d individu, comunitat, naci�, dret, obligaci�, norma, moral. 6. Aprehendre els reptes d algunes q�estions metaf�siques com les de llibertat, m�n, D�u, exist�ncia, ess�ncia, llibertat. 7. Aprehendre els reptes epistemol�gics i metaf�sics dels processos de les ci�ncies, de les t�cniques i de les construccions institucionals. 4. Continguts Primer curs (per a les modalitats del batxillerat human�stic i ling��stic i del batxillerat art�stic i de la comunicaci�) I. L acci� 1. El treball i la t�cnica emp�rica. 2. El treball i l associaci�: solidaritat social i divisi� del treball, organitzaci� de les tasques. 3. La t�cnica i la naturalesa. 4. El cos, el benestar, la malaltia, la mort. 5. El ritus, l art, la religi�. II. El coneixement 1. El coneixement emp�ric i la seva transmissi�: els aprenentatges i els sabers fer. 2. El costum, la creen�a, el dubte, el saber: el naixement del racionalisme. 3. Les primeres etapes cient�fiques: condicions intel�lectuals i condicions socials. 4. La ci�ncia, la l�gica, l experi�ncia i l observaci�. III. L �sser hum� 1. L �sser hum� i la intel�lig�ncia. 2. L �sser hum� i el llenguatge. 3. L �sser hum� i les regles. 4. L �sser hum�, la natura i el m�s enll�. Segon curs (totes les modalitats de batxillerat) I. L acci� 1. T�cnica, tecnologia i ci�ncia: la noci� de tecnoci�ncia. 2. T�cnica, tecnologia i natura: t�cnica, medi ambient, transformaci� de la naturalesa i preocupaci� per la natura. 3. Acci� col�lectiva, acci� complexa i comunicaci�. 4. La responsabilitat de l acci�. 5. Treball, divisi�, organitzaci�, automatitzaci�. 6. El cos, la medicina i la vida, les biotecnologies. 7. L art, el lleure i la diversi�. II. El coneixement 1. Qu� �s una ci�ncia: teoria, c�lcul, experi�ncia i experimentaci�, la construcci� de l observaci�, la refutaci�, la prova. 2. Ci�ncia i societat. 3. La ci�ncia i el mite: passat i present. 4. Ci�ncies de la naturalesa, ci�ncies humanes. III. L �sser hum� 1. L home en l univers. 2. L home en la hist�ria de la vida. 3. La diversitat humana. 4. L home, el cervell, el llenguatge, els signes i la intel�lig�ncia. 5. L home i l aut�mat (robot). 6. L home, la mort, el m�n. 7. Llibertat o determinaci�. IV. La societat 1. La sociabilitat: simpatia, depend�ncia, egoisme, altruisme. 2. Fam�lia, comuna, clan, pa�s, naci�. 3. La societat, les regles i el dret. 4. La llibertat, la responsabilitat, la solidaritat. 5. La pol�tica, la moral i la vida col�lectiva. 6. Els valors i l �tica. V. Iniciaci� a la hist�ria del pensament 1. El platonisme. 2. L aristotelisme. 3. La teologia medieval. 4. El racionalisme cartesi�. 5. L empirisme. 6. El pensament cr�tic kanti� (la revoluci� copernicana i l orientaci� vers l idealisme). 7. L idealisme. 8. El materialisme. 9. La filosofia de la vida (Nietzsche, Ortega). 10. El relativisme. 11. L escepticisme. 12. El pensament zen. 13. El confucianisme. 14. El budisme. F�sica i qu�mica I i II 1. Introducci� Els f�sics i els qu�mics tenen l objectiu com� de con�ixer millor el m�n material en el qual evolucionem. Per tant, les seves recerques estan orientades de manera a fer evolucionar la nostra comprensi� de la mat�ria i de les lleis que la regeixen. Per� per atribuir a la seva feina el car�cter incontestable que tenim dret d esperar d una producci� te�rica de valor universal, els f�sics i els qu�mics tenen el recurs d un procediment particular, el �procediment cient�fic�. Una de les etapes indispensables per a aquest procediment �s la �modelitzaci�� que permet descriure el comportament de la natura amb l ajuda d un nombre limitat de lleis generals sota la forma de relacions matem�tiques entre magnituds f�siques ben constru�des. El llenguatge matem�tic que �s el de la natura, segons les mateixes paraules de Galileu, �s en efecte l �nic que permet a la vegada analitzar una situaci� f�sica i qu�mica, de fer prediccions quantitatives, i fins i tot descobrir efectes qualitatius inesperats. Tot i aix�, les matem�tiques no se substitueixen per aix� a la llengua natural que continua sent la de la comprensi� qualitativa dels fen�mens, i sobretot la de les q�estions que hom es planteja. Aix� no obstant, la interrogaci� constitueix una altra etapa important del procediment cient�fic, iniciadora de la resta de processos. De fet, la facilitat i l efic�cia per resoldre nous problemes dep�n de la seva qualitat. Per descomptat, per alimentar la seva reflexi� tant al moment del plantejament com en el de la modelitzaci�, f�sics i qu�mics observen el m�n que els envolta. Tant si s acontenten en observar els esdeveniments naturals (com ho han fet les generacions d astr�noms) com si inventen uns dispositius particulars, tenen com a recurs l experi�ncia. Tamb� �s ella que permet validar, o no, els nous coneixements i els nous m�todes. La f�sica i la qu�mica s�n, per tant, dues disciplines �bessones� les produccions de les quals han estat obtingudes a partir d una metodologia comuna integrant de manera dial�ctica interrogaci�, modelitzaci�, i experi�ncia. En el marc del programa de f�sica i qu�mica del batxillerat, la comprensi� i l assimilaci� d aquest procediment original i productiu �s, doncs, un plantejament tan primordial com l aprenentatge dels coneixements cient�fics que ha perm�s de produir. Enfocar la f�sica i la qu�mica amb l �nic punt de vista dels coneixements i del procediment resultaria reductor. La ci�ncia tamb� ha de deixar veure com els seus continguts han estat elaborats, amb el pas del temps. En efecte, contr�riament al cas de l art o de la filosofia, sempre �s possible presentar una disciplina cient�fica fent abstracci� de la seva hist�ria. En la mesura en qu� les noves teories es construeixen per un procediment cr�tic que fan refer�ncia als m�s antics, els coneixements s actualitzen regularment i la disciplina s explica en temps present. Per� laEnfocar la f�sica i la qu�mica amb l �nic punt de vista dels coneixements i del procediment resultaria reductor. La ci�ncia tamb� ha de deixar veure com els seus continguts han estat elaborats, amb el pas del temps. En efecte, contr�riament al cas de l art o de la filosofia, sempre �s possible presentar una disciplina cient�fica fent abstracci� de la seva hist�ria. En la mesura en qu� les noves teories es construeixen per un procediment cr�tic que fan refer�ncia als m�s antics, els coneixements s actualitzen regularment i la disciplina s explica en temps present. Per� la curiositat per les ci�ncies i pels mecanismes de la creaci� en general s alimenta, a l evid�ncia, de con�ixer les controv�rsies passades, els llargs estancaments aix� com els aven�os decisius, les grans s�ntesis que sorprenen el bon sentit i capgiren la percepci� immediata i intu�tiva del m�n. Restituir aquesta dimensi� hist�rica del desenvolupament de les ci�ncies �s, per tant, indispensable, no nom�s per no deixar creure que els coneixements cient�fics estan estancats, sin� tamb� per fer prendre consci�ncia que el motor de tota recerca �s el dubte pel que fa als coneixements disponibles. Quan es parla de f�sica i qu�mica, cal evocar tamb� les relacions forjades entre aquestes dues disciplines i l enginyeria com a ci�ncia. De fet, f�sics i qu�mics sovint tenen la necessitat d aparells t�cnics molt sofisticats per realitzar les seves experi�ncies: acceleradors de part�cules gegants, reactors experimentals molt evolucionats, per� tamb� material de laboratori habitual, aparells de mesura molt precisos, ordinadors, programaris especialitzats, etc. En contrapartida, els enginyers necessiten con�ixer sempre millor les lleis de la naturalesa per produir nous objectes (l�ser, espectr�metre, aparells m�dics, fibres sint�tiques, medicaments, productes fitosanitaris, etc.), per millorar els elements existents (motors, carburants, components electr�nics, materials per a la construcci�, etc.) o per optimitzar les cadenes de producci� i els rendiments (ind�stria automobil�stica, qu�mica, energ�tica, etc.). Per tant, l ensenyament de la f�sica i de la qu�mica s ha de recolzar tant com pugui en la descoberta, la comprensi� i la realitzaci� d eines i d objectes t�cnics evolucionats. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania Si la f�sica i la qu�mica ens ajuden a entendre millor el m�n en el qual vivim, aquestes dues disciplines permeten tamb� de modificar-lo de manera significativa, a trav�s de les produccions tecnol�giques. Aix�, el llan�ament en l atmosfera de nous gasos (els freons) inventats pels qu�mics ha malm�s greument la capa protectora d oz�. A m�s, despr�s de l evoluci� dels coneixements en f�sica nuclear, una nova ind�stria ha vist la llum, els residus de la qual representen una greu amena�a per al nostre medi ambient. Nom�s amb aix�, aquests dos exemples mostren fins a quin punt la f�sica i la qu�mica s�n dues disciplines que no poden ignorar els problemes mediambientals. D altra banda, la pr�ctica experimental de les ci�ncies f�siques i qu�miques es presta sorprenentment b� a l aprenentatge de normes de vida que s inscriuen en una educaci� ciutadana. Per exemple, els treballs pr�ctics de qu�mica sovint s�n l ocasi� de tractar les q�estions de toxicitat dels productes qu�mics (per� tamb� dom�stics), d emmagatzematge i de tractament de residus, de normes de seguretat en el laboratori (per� tamb� a casa). Al mateix temps, els continguts d electricitat permeten enfocar les q�estions de seguretat el�ctrica, ja sigui a nivell de dispositius materials (disjuntor, fusible, presa de terra, etc.), o de les persones (perilD altra banda, la pr�ctica experimental de les ci�ncies f�siques i qu�miques es presta sorprenentment b� a l aprenentatge de normes de vida que s inscriuen en una educaci� ciutadana. Per exemple, els treballs pr�ctics de qu�mica sovint s�n l ocasi� de tractar les q�estions de toxicitat dels productes qu�mics (per� tamb� dom�stics), d emmagatzematge i de tractament de residus, de normes de seguretat en el laboratori (per� tamb� a casa). Al mateix temps, els continguts d electricitat permeten enfocar les q�estions de seguretat el�ctrica, ja sigui a nivell de dispositius materials (disjuntor, fusible, presa de terra, etc.), o de les persones (perill d electrocuci�). Per tant, es pot observar amb aquests exemples que la f�sica i la qu�mica poden constituir els vectors d una cultura ciutadana i mediambiental, ja sigui per l estudi de teories cient�fiques, o per la realitzaci� concreta de normes de vida en el marc de la pr�ctica experimental. D aquesta manera s espera que a la fi d aquest conjunt d ensenyaments, l alumne de formaci� cient�fica sigui capa�, per sobre de qualsevol altra cosa, de transposar els seus coneixements te�rics i experimentals per: � veure com els protocols experimentals i te�rics disposats per la ci�ncia al curs del seu desenvolupament hist�ric han perm�s canviar les representacions pel que fa al m�n on vivim; � tenir consci�ncia de les relacions entre el desenvolupament dels coneixements cient�fics, el desenvolupament tecnol�gic, i la modificaci� (sovint important) del nostre medi ambient; � entendre qu� comporten les eleccions col�lectives o individuals de la societat, com les tries energ�tiques, mediambientals, etc. 3. Compet�ncies disciplin�ries 1. Analitzar una situaci�, un experiment, un document, amb el vocabulari cient�fic adaptat a la f�sica i a la qu�mica. 2. Utilitzar els coneixements adquirits en la mat�ria per plantejar i resoldre els problemes d aplicaci� tot analitzant de manera cr�tica els resultats obtinguts que hauran de ser expressats amb les xifres significatives i les unitats adequades. 3. Identificar els par�metres que tenen un rol en un fenomen f�sic o qu�mic. 4. Recolzar-se en un model per elaborar una argumentaci� en el marc d un procediment cient�fic. 5. Discutir la pertin�ncia, la coher�ncia i la l�gica d una argumentaci� cient�fica. 6. Formar, a trav�s de l experimentaci�, la mentalitat per ser rigor�s, per seguir un m�tode cient�fic i per ser cr�tic: 7. Respectar les normes de seguretat en el laboratori (per a les persones, el material i els productes). 8. Descriure i analitzar una experi�ncia (dispositiu i protocol experimentals). 9. Recon�ixer, anomenar i utilitzar el material de laboratori. 10. Realitzar un dispositiu experimental senzill a partir d un esquema descriptiu. 11. Expressar un resultat amb un nombre de xifres significatius compatibles amb les condicions de l experiment. 12. Analitzar una corba. 13. Fer l estudi estad�stic d una s�rie de mesures independents utilitzant una calculadora, un full de c�lcul o diferents programaris dedicats a certs problemes de la f�sica i de la qu�mica. 14. Entendre la condici� epistemol�gica prec�ria dels conceptes, dels models, de les lleis i de les teories cient�fiques. 15. Emetre una opini� cr�tica sobre la contribuci� dels coneixements cient�fics en l evoluci� i el desenvolupament de la societat actual. 16. Utilitzar els coneixements adquirits en f�sica i en qu�mica per entendre el que impliquen les tries col�lectives o individuals de la societat, com les tries energ�tiques, mediambientals, etc., per participar a les tries de la societat andorrana en mat�ria de desenvolupament tecnol�gic i de condicionament del territori del Principat, en particular, i del planeta, en general. 4. Continguts F�sica: Primer curs 1. Les interaccions fonamentals 1.1. Part�cules elementals. 1.2. Interaccions fonamentals. 1.3. Interaccions i cohesi� de la mat�ria a diverses escales. 2. Les forces i els moviments 2.1. Moviment d un s�lid indeformable. 2.2. Forces macrosc�piques que s exerceixen en un s�lid. 2.3. Aproximaci� a les lleis de Newton aplicades al centre d in�rcia. 3. El treball mec�nic i l energia 3.1. Treball d una for�a. 3.2. Pot�ncia d una for�a. 3.3. Treball i energia cin�tica. 3.4. Treball i energia potencial gravitat�ria. 3.5. Treball i energia interna. 3.6. La transfer�ncia t�rmica. 3.7. La radiaci�: un altre tipus de transfer�ncia energ�tica. 3.8. Energia d un sistema. 4. Els circuits el�ctrics resistius en corrents continu i altern 4.1. El corrent el�ctric. 4.2. Intensitat del corrent el�ctric. 4.3. Tensi� el�ctrica. 4.4. Resist�ncia el�ctrica. 4.5. Circuits resistius en corrent altern. 4.6. Transfer�ncia d energia al nivell d un generador i d un receptor. 4.7. Comportament global d un circuit. 5. El camp magn�tic i les forces electromagn�tiques 5.1. Camp magn�tic. 5.2. Camp magn�tic creat per un corrent. 5.3. Forces electromagn�tiques. 5.4. Acoblament magn�tic. 6. L �ptica geom�trica 6.1. Enfocament energ�tic de la llum. 6.2. Condicions de visibilitat d un objecte. 6.3. Imatges donades per un mirall pla. 6.4. Refracci�. 6.5. Imatges donades per una lent convergent. 6.6. Un exemple d aparell �ptic. Qu�mica: Primer curs 1. Un enfocament hist�ric i experimental de la qu�mica 1.1. Les esp�cies qu�miques. 1.2. Extracci�, separaci� i identificaci� d esp�cies qu�miques. 1.3. S�ntesi d una esp�cie qu�mica. 2. Les transformacions qu�miques 2.1. El mol. 2.2. Modelitzaci� de la transformaci�: la reacci� qu�mica. 2.3. Balan�os de mat�ria. 3. La qu�mica org�nica 3.1. Import�ncia de la qu�mica org�nica. 3.2. F�rmules qu�miques dels hidrocarburs. 3.3. Modificaci� de la cadena carbonada. 3.4. Els grups caracter�stics: iniciaci� a la reactivitat. 4. La termoqu�mica 4.1. La cohesi� de la mat�ria. 4.2. Les transformacions de la mat�ria: aspectes energ�tics i efectes t�rmics. 4.3. Algunes aplicacions al quotidi� dels efectes t�rmics. F�sica: Segon curs 1. Ones 1.1. Introducci� als fen�mens de propagaci�. 1.2. Ones mec�niques progressives peri�diques. 1.3. La llum: model ondulatori. 2. Transformacions nuclears 2.1. Desintegraci� radioactiva. 2.2. Nucli, massa, energia. 3. Evoluci� temporal dels sistemes el�ctrics 3.1. El cas d un dipol RC. 3.2. El cas d un dipol RL. 3.3. El cas d un dipol RLC. 4. Evoluci� temporal dels sistemes mec�nics 4.1. Variaci� del vector velocitat per un s�lid no isolat. 4.2. Estudi de la caiguda de cossos pesants. 4.3. El cas ideal de la caiguda lliure vertical. 4.4. Moviment de projectils en un camp gravitatori uniforme. 4.5. Sat�l�lits i planetes. 4.6. Els sistemes mec�nics oscil�lants. 4.7. El fenomen de resson�ncia. 4.8. Aspectes energ�tics. 5. Obertura cap al m�n qu�ntic Qu�mica: Segon curs 1. Les solucions aquoses i�niques 1.1. Dissoluci� d una esp�cie i�nica s�lida. 1.2. Conductivitat d una soluci� i�nica. 2. Estudi de les reaccions d oxidoreducci� en soluci� 2.1. Les reaccions d oxidoreducci�. 2.2. Dosificacions directes. 3. Cin�tica qu�mica 3.1. Transformacions qu�miques lentes i r�pides. 3.2. Seguiment temporal d una transformaci�. 3.3. Interpretaci� microsc�pica. 4. Els equilibris qu�mics 4.1. Equilibris qu�mics. 4.2. Estat d equilibri d un sistema en soluci�. 5. Estudi de les reaccions acidob�siques en soluci� 5.1. Les reaccions acidob�siques. 5.2. pH i dosificaci� d una soluci� i�nica. Geografia 1. Introducci� La geografia �s indispensable per a la vida i per a la superviv�ncia de l home d ahir, d avui i sobretot de dem�. Aquesta ci�ncia de l espai terrestre permet situar-se en relaci� als avantatges i inconvenients d aquest mateix espai i la situaci� dels altres �ssers vius. En aquest sentit, la geografia ha perm�s primer explotar i gestionar els recursos propers i progressivament descodificar els m�ns m�s allunyats, primer anomenant-los i despr�s descrivint-los. Des del seu origen, �s a trav�s de les representacions mentals que s ha elaborat i encara s elabora el coneixement geogr�fic del m�n, tot i que els progressos de la ci�ncia permeten realitzar-ho amb m�s facilitat. La geografia ja no �s nom�s un enfocament anal�tic de les relacions dels homes amb l entorn natural. L antiga distinci� geografia f�sica / geografia humana ha quedat desfasada perqu� resultava inoperant. La geografia ha de tenir un lloc de referent constant en les activitats dels homes agrupats en societats que produeixen unes civilitzacions. �s aquesta �ptica la que permet l estudi i la comprensi� del marc espacial en el qual s inscriuen les seves diferents activitats (materials per� tamb� culturals). �s per aix� que el concepte central que li d�na sentit �s el d espai produ�t per les societats per apropiar-se-la, limitar-la, estructurar-la, per explotar-la i gestionar-la. Llavors esdev� el seu territori. Cal donar prefer�ncia al perqu� en detriment del qu� i del com, el que significa tenir en compte la seva descripci�, a condici� que es formuli en problema, �s a dir, que es posi en una perspectiva social, idealment prospectiva, estudiar la muntanya com a medi natural important per si mateix, per� que nom�s t� sentit de societat si la situem en l �s que en fan, en faran i que n han fet els homes. Aquest �s dep�n de les representacions mentals molt determinades per les pertinences socials i espacials i per les inversions individuals. Segons si un �s jove o gran, home o dona, ecologista, agricultor, ge�leg, poeta, turista, excursionista o esquiador, vianant o gestor, no es veur� la muntanya de la mateixa manera. D altra banda, en tots els �mbits de les activitats dels homes i fins i tot en altres disciplines, la geografia �s apta per permetre tenir en compte les articulacions dels territoris, entre all� proper (Andorra) i all� lluny� (Europa, el M�n), entre la dimensi� local i la dimensi� global. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania L escola prepara cadasc� de nosaltres a ser ciutad� de base, responsable local o actor principal, tant en els �mbits econ�mic, cultural, religi�s com pol�tic. �s aquest domini del territori, repartit de manera tan desigual, en qu� es basa l aprenentatge en geografia. L horitz� de vida de les joves generacions, fins i tot les andorranes, ja no �s nom�s l estat-naci� molt apreciat en l �poca modern 7L horitz� de vida de les joves generacions, fins i tot les andorranes, ja no �s nom�s l estat-naci� molt apreciat en l �poca moderna, sin� tamb� Europa i el M�n. El seu espai, el seu quotidi�, les seves preocupacions, fan part del m�n en les seves diferents dimensions (cultura, religi�, actualitat, literatura, pintura, m�sica, esport, etc.). Per aix� cal parlar de l obertura a Europa i al M�n. Aix� permet privilegiar Fran�a i Espanya, per� tamb� encabir-hi altres espais, a diferents escales i fer prevaler la imbricaci� constant de les diferents ciutadanies, m�s que la seva juxtaposici�. 3. Compet�ncies disciplin�ries 1. Dominar els mitjans conceptuals i instrumentals per llegir, descriure i entendre els diferents paisatges locals, emprant diferents suports: estudi de camp, fotografies, fins i tot a�ries, estudi de mapes a diferents escales,etc. 2. Plantejar les diferents problem�tiques derivades de la producci� de l espai. 3. Entendre i utilitzar la situaci� de l espai andorr� com a punt de contacte entre la Pen�nsula Ib�rica, Fran�a i la resta del continent europeu. 4. Reflexionar sobre la dial�ctica enclavament/xarxa troncal. 5. Ser capa� de situar l evoluci� dels microestats (Andorra, M�naco, Liechtenstein, etc.), en una Europa en profundes mutacions. 6. Identificar els despla�aments successius de la Uni� Europea cap al sud i cap a l est. 7. Analitzar els canvis en els territoris que modifiquen les velles refer�ncies espacials, en concret les que estan relacionades a l estat-naci� heretades del segle XIX. 8. Contextualitzar el sentiment de pertin�ncia regional i la for�a d atracci� d all� que ens d�na refugi en la dimensi� local. 9. Entendre i actuar en la societat en la que vivim amb les seves diferents her�ncies com a ciutad� democr�tic, per con�ixer i respectar altres civilitzacions i valors. 4. Continguts Continguts conceptuals I. El paisatge local, punt de partida essencial per con�ixer i entendre el concepte d espai produ�t per les societats. Sistem�ticament, s agafar� un exemple d un altre lloc d Europa per comparar-ho. Els tipus de paisatges a tractar s�n: 1. Un paisatge rural significatiu de l activitat agr�cola, les modificacions de la influ�ncia agr�cola sobre els diferents medis andorrans (�s de feixes degut al relleu i import�ncia de l exposici� pels climes) 2. Un lloc tur�stic andorr�, per exemple un balneari o una estaci� d esports d hivern, amb estudi de l espai emprat. 3. Una ciutat dedicada al comer�, amb extensi� a l espai emprat (xarxa de ciutats). 4. Un espai industrial. 5. Un espai residencial. II. La situaci� espacial i l organitzaci� del territori andorr� L estudi tem�tic dels paisatges permet plantejar progressivament la problem�tica general de la producci� dels territoris per als homes i per a les seves activitats. En aquest punt hi ha una relaci� evident amb la hist�ria. El Principat s estudiar� com un cas concret per� generalitzable d apropiaci� i de gesti� d un territori. Aquesta organitzaci� de l espai local ha de fer ressaltar les relacions entre les superf�cies en q�esti� i les xarxes de qu� disposa. Per descomptat aquestes xarxes estaran connectades no nom�s a nivell nacional, sin� a les xarxes visibles i invisibles a les quals hi estan enlla�ades: xarxes materials de transports de b�ns i de persones, xarxes immaterials de les informacions i dels capitals. D aquesta manera es mostrar� l ancoratge del Principat al m�n. El terme de l estudi es materialitzar� per un croquis que ressalti l organitzaci� del territori andorr� en les seves articulacions internes i externes. Aquesta pr�ctica servir� de punt de partida pel que fa la construcci� metodol�gica i conceptual necess�ria per a la comprensi� dels territoris en altres escales: la nacional, l europea i la planet�ria. III. L organitzaci� del territori: d'Andorra al m�n per situar-se en el planeta terra Crida a l articulaci� i a la interacci� de les escales espacials per mostrar i demostrar les modalitats de l apropiaci� pol�tica, econ�mica, cultural dels territoris per a les societats. IV. El Principat en el mapa mundial 1. Andorra en el seu entorn pr�xim. 2. El punt de contacte dels Pirineus i la comunitat transfronterera (interregi�) 3. Les relacions d'Andorra amb Fran�a i amb Espanya. 4. Andorra a Europa. 5. La mutaci� de les situacions espacials i socials dels territoris europeus. 6. La integraci� europea, el lloc dels microestats. 7. Andorra en el m�n. V. El Principat davant els grans reptes planetaris 1. El desenvolupament sostenible. 2. Les grans desigualtats (econ�miques, demogr�fiques, culturals, de salut, etc.). 3. Els grans equilibris geopol�tics del m�n. 4. Les grans solidaritats socials i les l�nies de fractura econ�miques, pol�tiques i militars. VI. El medi ambient 1. La geografia de riscos: allaus, inundacions, pol�lucions, riscos industrials. 2. El tractament de residus. 3. L aigua, disponibilitat i disposici�. 4. Contextos socioespacials, els transports, la distribuci� per zones urbanes, la seguretat, la salut, la cultura. 5. La muntanya, els conflictes pels seus diferents usos (turisme, reserva natural, pastura, silv�cola, agr�cola, etc.) i les q�estions d'ordenaci� i d accessibilitat. 6. Els grans tipus de turisme. Continguts procedimentals 1. Realitzaci� de comparacions entre indrets i temps diferents per entendre que l organitzaci� del territori �s el resultat de l acci� del passat, present i futur de les societats. 2. An�lisi la import�ncia del medi natural en l organitzaci� dels territoris passats, presents i futurs (partir de l exemple local i projectar-ho en el cas d un punt determinat) 3. Realitzaci� de comparacions entre les grans divisions geopol�tiques del m�n, les solidaritats i els conflictes que hi estan relacionats. 4. Canvi d escala espacial (mostrar en qu� la pol�luci� local �s correlativa o no a un fenomen m�s general) 5. Descripci� d un paisatge representatiu de les activitats humanes (aplicar a un paisatge desconegut uns m�todes i unes t�cniques coneguts a Andorra) 6. Comparaci� dels sistemes socials i les estructures espacials resultants (per exemple, l organitzaci� urbana d'Andorra la Vella amb una ciutat equivalent a Espanya i a Fran�a) 7. Comprensi� del qu� representen les xarxes (pols i fluxos) en l organitzaci� del territori (situar les relacions vi�ries andorranes amb la xarxa pirinenca& ) 8. An�lisi d un cas de posada en perill del medi ambient i proposar diferents solucions per limitar-ne els efectes (partir de l actualitat local per transferir-ho a un altre punt) 9. An�lisi d una situaci�, fet que suposa: - el domini conceptual - el domini de l establiment d una problem�tica - el domini instrumental de les eines necess�ries 10. Comunicaci� i debat amb relaci� als temes d estudi 11. Defensa d un punt de vista en el marc d un debat argumentat 12. Concepci�, interpretaci� i comunicaci� de manera pertinent i efica� de les informacions espacials 13. Utilitzaci� de les t�cniques cartogr�fiques i infogr�fiques (manuals i inform�tiques) Hist�ria de les arts I i II 1. Introducci� El coneixement de les obres d art de tots els temps i la comprensi� de la postura dels artistes s�n indispensables per a la formaci� de la cultura visual i art�stica dels alumnes. �s apropiant-se dels continguts i els temes dels grans corrents art�stics, entenent els principis fonamentals de la seva evoluci�, el seu encadenament i el seu di�leg permanent d una generaci� a l altra que els alumnes podran assolir una veritable autonomia en la seva formaci� art�stica. La hist�ria de l art �s la hist�ria de les empremtes materials que l home ha deixat de les seves representacions del m�n i la seva relaci� amb el m�n, de l entorn que percep i l univers que habita, i �s travessada pel flux tens de les comunicacions entre les diferents cultures i les diferents civilitzacions a trav�s del temps i l espai. La hist�ria de l art no es pot concebre sense tenir en compte els antecedents religiosos, pol�tics, filos�fics, cient�fics, socials, econ�mics i tecnol�gics de cada �poca. Es nodreix de la interacci� i les influ�ncies creuades de tots els esdeveniments i tots els corrents de pensament que travessa. S enfronta a totes les capes socials i q�estiona totes les ideologies d una �poca, i evoluciona a trav�s del temps paral�lelament al canvi de l estatus de l artista, l obra, el patrocinador i els destinataris. Tot i que la part essencial del seu contingut es fonamenta en el coneixement de les belles arts (dibuix, pintura, escultura i arquitectura), ha d integrar el coneixement de les arts menors, les arts decoratives i les arts ornamentals, i tamb� ha de coincidir amb els grans corrents art�stics que l acompanyen o la sostenen en els �mbits de la literatura, el teatre, el cinema o la publicitat. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania Les obres d art de cada �poca representen l empremta que les persones han deixat dels seus coneixements, els seus dubtes i les seves esperances. El coneixement de la hist�ria de l art permetr� als ciutadans de dem� entrar en el di�leg de les generacions i els donar� una eina conceptual per comprendre i actuar en el m�n de dem�. La hist�ria de l art �s un element essencial per a la formaci� del ciutad�, tant per l apropiaci� dels sabers hist�rics i culturals de la seva pr�pia civilitzaci� com per l obertura a les preguntes universals de la hist�ria de la humanitat. Contribueix a acostar el futur ciutad� a les cultures del passat i li permet esdevenir actor de les cultures que han de venir. Cal dedicar una part important al coneixement de l art occidental, per� �s aconsellable iniciar els alumnes en les arts orientals, amer�ndies, africanes i oce�niques, passades i recents. La cultura nacional andorrana ha de ser citada quan sigui possible en correlaci� amb els grans corrents tractats i, sempre que es pugui, cal recolzar-se en els recursos de proximitat, a Andorra, Fran�a, Espanya i, d una manera general, en les cultures mediterr�nies. 3. Compet�ncies disciplin�ries 1. Con�ixer l ordre cronol�gic dels grans corrents art�stics i comprendre els fonaments principals del seu encadenament. 2. Examinar i explicar la influ�ncia dels fen�mens hist�rics, pol�tics, religiosos, filos�fics, cient�fics, socials, econ�mics i tecnol�gics en l evoluci� i la successi� dels corrents art�stics. 3. Con�ixer i comprendre l evoluci� de l estatus de l artista, l obra, el patrocinador i el destinatari. 4. Recon�ixer, identificar, classificar les obres d art m�s conegudes de la hist�ria de la humanitat. 5. Recon�ixer i situar les obres d art dels altres continents i comprendre la seva influ�ncia en l evoluci� de l art occidental. 6. Observar, descriure, analitzar, interpretar una obra d art i fer-ne una descripci� gr�fica. 7. Dominar el vocabulari espec�fic de l estudi descriptiu i hist�ric de les obres d art. 8. Localitzar, a�llar, comparar, utilitzar els elements pertinents d un estudi d estil. 9. Reconstituir i comprendre la postura dels artistes tot situant-los en el seu context hist�ric. 10. Localitzar, catalogar, explicitar les relacions semiol�giques (signes) i sem�ntiques (sentit) en una obra d art. 11. Formular una valoraci� est�tica i comunicar-la de forma argumentada, escrita, oral i gr�fica. 12. Citar en el moment oport� les refer�ncies art�stiques implicades en el seu propi proc�s de recerca i creaci�. 4. Continguts Primer curs 1. Estudi dels grans corrents art�stics del passat, des dels primers homes fins a la fi del segle XIX. 1.1. Prehist�ria. 1.1.1. Estils i moviments: Lascaux, Chauvet, Cosquier, Altamira, Tassili. 1.1.2. Objectes d estudi: pintura rupestre, escultura, empremtes, grafismes, objectes usuals. 1. 2. Antiguitat. 1.2.1. Estils i moviments: Egipte, Creta, Gr�cia, Roma, art dels ibers. 1.2.2. Objectes d estudi: arquitectura, escultura, fresc, mosaic, objectes ornamentals. 1.3. Edat Mitjana. 1.3.1. Estils i moviments: art bizant�, art rom�nic, art g�tic, art isl�mic, art mud�jar, art moss�rab. 1.3. 2. Objectes d estudi: arquitectura, escultura, fresc, mosaic, vidriera,