Article 42

Article 42

Les pensions definides en l'article 35 s'augmentaran en un 10% en arribar el cònjuge de l'assegurat a l'edat de 65 anys, si ell mateix no percep una pensió de vellesa. A la defunció de l'assegurat, la vídua sobrevivent gaudirà d'una pensió de reversió equivalent a la meitat de la pensió que percebia o que hagués correspost a l'assegurat en el moment de la seva mort, a condició que els drets adquirits per aquest representin, almenys, seixanta mensualitats cotitzades, o sia, cinc anys complerts, i que ella reuneixi una de les següents condicions:

a) Tenir almenys quaranta-cinc anys en el moment de la defunció de l'assegurat.

b) Trobar-se qualsevulla que sigui la seva edat, en estat d'invalidesa, degudament justificada, que la incapaciti, de manera absoluta, per a exercir qualsevol activitat professional.

c) Tenir al seu càrrec, qualsevulla que sigui la seva edat, almenys un fill menor de divuit anys. El vidu sobrevivent que estigués a càrrec de l'assegurada en el moment de la mort d'aquesta, i que justifiqués, a més, un estat d'incapacitat total pel treball, medicament comprovat, es beneficiarà de la pensió de reversió, en les mateixes condicions. Els orfes menors de divuit anys del vidu o de la vídua sobrevivent, segons les disposicions anteriors i que no exerceixen cap activitat laboral, gaudiran, cada un, d'una pensió igual al 10% de la que tenia atribuïda o hagués correspost al seu ascendent difunt, calculada amb la mateixa condició del cas anterior per a començar a tenir-ne dret. La totalitat de les pensions abonables als orfes no podrà excedir de la meitat de la pensió de l'ascendent difunt. Casa de la Vall, 2 d'agost de 1991 El Sub-Síndic General