Article 460. Penes

Article 460. Penes

1. Els reus dels delictes contra la humanitat han de ser castigats:

• Amb pena de presó de quinze a vint anys si causen la mort d’una persona. El tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior si hi concorre alguna de les circumstàncies constitutives del delicte d’assassinat.
• Amb pena de presó de dotze a quinze anys si cometen una violació i de quatre a sis anys si el fet consisteix en una altra classe d’agressió sexual.
• Amb pena de presó de dotze a quinze anys si produeixen alguna de les lesions de l’article 116, amb la de vuit a dotze anys de presó si sotmeten les persones a condicions d’existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut, i amb la de quatre a vuit anys de presó si cometen alguna de les lesions de l’article 115.
• Amb pena de presó de vuit a dotze anys si deporten o traslladen per la força, sense motius autoritzats pel dret internacional, una o més persones a un altre Estat o lloc mitjançant l’expulsió o altres actes de coacció.
• Amb pena de presó de sis a vuit anys si forcen l’embaràs d’alguna dona amb la intenció de modificar la composició ètnica de la població, sense perjudici de la pena que escaigui per altres delictes.
• Amb pena de presó de dotze a quinze anys si detenen alguna persona i es neguen a reconèixer aquesta privació de llibertat o a donar raó del lloc on es troba la persona detinguda.
• Amb pena de presó de vuit a dotze anys si detenen una persona, privant-la de la seva llibertat, amb infracció de les normes internacionals sobre la detenció. S’ha d’imposar la pena en la seva meitat inferior quan la detenció duri menys de 15 dies.
• Amb pena de quatre a vuit anys de presó si cometen tortura greu sobre persones que tinguin sota la seva custòdia o control i amb la de dos a sis anys de presó si és menys greu. Als efectes d’aquest article s’entén per tortura la submissió de la persona a sofriments físics o psíquics. La pena per la tortura s’ha d’imposar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats contra altres drets de la víctima.
• Amb pena de presó de quatre a vuit anys si cometen alguna de les conductes relatives a l’afavoriment de la prostitució i amb presó de sis a vuit anys en els supòsits de proxenetisme. S’ha d’imposar la pena de sis a vuit anys de presó als qui traslladin persones d’un lloc a un altre, amb el propòsit de la seva explotació sexual, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d’una situació de superioritat o de necessitat o de la vulnerabilitat de la víctima. Quan els fets es cometen sobre menors d’edat o incapaços el tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior.
• Amb pena de presó de quatre a vuit anys si sotmeten alguna persona a esclavatge o l’hi mantenen. La pena s’ha d’aplicar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats concrets comesos contra els drets de les persones.

2. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.