Article 57

Article 57

Acords de garantia financera i garanties financeres

1. Les garanties financeres poden constituir-se mitjançant un acord de garantia financera amb canvi de titularitat o un acord de garantia financera pignoratícia, independentment que aquests acords estiguin o no coberts per un “acord marc” o unes “condicions generals”:

a) un acord de garantia financera amb canvi de titularitat és aquell acord en virtut del qual un garant transfereix la plena propietat de l’actiu sobre el qual es constitueix la garantia financera o el ple dret sobre el mateix a un beneficiari, a l’efecte de garantir o donar un altre tipus de cobertura a les obligacions financeres principals. Queden inclosos dins aquest concepte les operacions dobles o simultànies, o amb pacte de recompra i, en general, les cessions temporals d’actius;

b) un acord de garantia financera pignoratícia és aquell acord en virtut del qual el garant presta o aporta una garantia financera en forma de títol pignoratici a un beneficiari o a favor d’aquest, conservant el garant la plena o qualificada propietat de l’actiu sobre el qual es constitueix la garantia financera, o plens drets sobre el mateix, en el moment d’establir-se el dret sobre la garantia.

2. La garantia financera que s’aporti ha de consistir en algun dels següents actius:

a) efectiu, entenent-se com a tal el diner abonat en compte en qualsevol divisa, o dret similar al retorn de diner com pot ser el conferit pels dipòsits del mercat monetari;

b) instruments financers en la interpretació més àmplia del terme i, com a mínim, segons l’establert a l’article 2, i tot dret directe o indirecte sobre aquells;

c) drets de crèdit, entenent-se com a tals els drets pecuniaris derivats d’un acord en virtut del qual una entitat operativa del sistema financer andorrà o estranger atorga un crèdit en forma de préstec a un deutor inclòs en una de les categories llistades en l’apartat 2 de l’article 55.

3. S’entén per obligacions financeres principals les obligacions garantides mitjançant un acord de garantia financera que dóna dret a un pagament en efectiu o a l’entrega d’instruments financers. Les obligacions financeres principals poden consistir totalment o parcialment en:

a) obligacions presents o futures, reals, condicionals o possibles (incloses les obligacions procedents d’un acord marc o similar);

b) obligacions d’una persona diferent del garant en relació amb el beneficiari de la garantia; o

c) obligacions d’una determinada categoria o classe que sorgeixin periòdicament.

4. La constitució de la garantia financera requereix, a més de la seva formalització mitjançant un dels acords als quals es refereix l’apartat 1 de l’article 57, l’aportació de l’actiu objecte de la garantia i la constància d’aquesta aportació per escrit o de forma jurídicament equivalent. A aquests efectes:

a) s’entén que una garantia financera ha estat vàlidament aportada quan l’actiu objecte de la garantia financera hagi estat entregat, transmès, mantingut, registrat o acreditat de qualsevol altra forma, de manera que obri en poder o estigui sota el control del beneficiari o de la persona que actuï en el seu nom. En el cas dels valors representats mitjançant anotacions en compte, s’entendrà que la garantia financera ha estat constituïda i aportada des de la inscripció de la nova titularitat o de la garantia pignoratícia al registre comptable corresponent. Els drets de substitució o de retirada de l’excedent de garantia financera a favor del garant o, en el cas dels drets de crèdit, els drets de percepció del producte d’aquests drets de crèdit, fins a nou avís, s’entendran sense perjudici de la garantia financera que s’hagi aportat al beneficiari d’acord amb el que es disposa en aquest capítol;

b) la prova o constància per escrit de l’aportació d’una garantia financera ha de permetre la identificació de l’actiu a què es refereix. Per això, és suficient provar que la garantia financera representada mitjançant anotació en compte de valors, ha estat abonada o constitueix un crèdit en el compte principal al qual es refereix l’apartat 1 de l’article 63 i que, la garantia financera aportada en efectiu, s’hagi abonat o constitueixi un crèdit en el compte designat a aquest efecte;

c) pel que respecta als drets de crèdit, la seva inclusió en una llista de crèdits presentada al beneficiari de la garantia financera, per escrit o de forma jurídicament equivalent, és suficient per identificar el dret de crèdit i per demostrar l’aportació d’aquest crèdit com a garantia financera entre les parts i contra el deutor o els tercers. No obstant, el garant no pot aportar un dret de crèdit com a garantia financera sense haver-ho notificat prèviament al deutor, qui pot renunciar vàlidament, per escrit o per qualsevol altre mitjà jurídicament equivalent a:

i) els seus drets de compensació front el creditor i front a les persones a favor de les quals aquest hagi cedit, pignorat o mobilitzat de qualsevol altra forma el dret de crèdit com a garantia financera; i ii) els drets que l’emparin en virtut de les normes sobre secret i que, del contrari, impedirien al creditor del dret de crèdit facilitar informació sobre aquest últim o sobre el deutor o restringirien la seva capacitat per fer-ho, a fi d’utilitzar el dret de crèdit com a garantia financera. El deutor que pagui abans de ser notificat de l’aportació del dret de crèdit en garantia financera, queda alliberat;

d) la constitució de garanties financeres en benefici de les entitats assenyalades a la lletra

e) de l’apartat 2 de l’article 55 pot realitzar-se per manifestació unilateral de qui apareix com a titular de l’actiu objecte de la garantia financera en el registre comptable, en la forma que determinen les seves normes d’ordenació i disciplina, i sense que de dites normes pugui resultar la necessitat de realitzar un acte formal que condicioni la constitució, la validesa o l’eficàcia de la garantia financera.

5. El beneficiari i el garant poden acordar per escrit que el garant pot aportar una garantia financera equivalent per substituir o intercanviar la garantia financera aportada. Es considera garantia equivalent:

a) en cas d’efectiu, el pagament d’un import idèntic i en la mateixa divisa;

b) en cas d’instruments financers, altres instruments financers del mateix emissor o deutor que formin part de la mateixa emissió o classe i del mateix import nominal, divisa i descripció o, quan un acord de garantia financera prevegi la transferència d’altres actius per haver-se produït un fet que afecti els instruments financers que constitueixen la garantia financera, aquests altres actius.