Article 22. Instal·lacions temporals

Article 22. Instal·lacions temporals

1. Quan, per complir les finalitats previstes per aquesta Llei, les administracions públiques considerin necessària la videovigilància d’un esdeveniment determinat, poden portar a terme instal·lacions temporals de sistemes de videovigilància, les quals són autoritzades pel ministre competent en matèria d’interior, sense l’informe previ de la Comissió Nacional de Videovigilància.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, el ministre competent en matèria d’interior ha d’informar la Comissió Nacional de Videovigilància de les autoritzacions concedides per a instal·lacions temporals en el termini màxim de tres dies hàbils, i la Comissió ha de pronunciar-se sobre el manteniment de la instal·lació temporal en el termini màxim de vuit dies hàbils, si encara està instal·lada. En qualsevol cas, si l’informe de la Comissió és negatiu, l’administració pública encarregada de la custòdia de les gravacions obtingudes mitjançant la instal·lació temporal les destrueix immediatament.

3. Les instal·lacions temporals han de complir, en tot cas, les condicions d’instal·lació i de funcionament previstes a l’article següent i als reglaments que el desenvolupen, i no poden estar en funcionament per un període superior a un mes. Les instal·lacions temporals que hagin d’estar en funcionament durant un període superior a un mes s’han d’autoritzar d’acord amb el que estableix l’article anterior.