Article 24

Article 24

Addició de l'article 49 bis Es crea l'article 49 bis, que queda redactat com segueix: "Article 49 bis

1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència, la identitat del client i, si escau, dels veritables drethavents, abans d'establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l'establert a l'apartat anterior, la comprovació de la identitat del client o del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l'operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d'identificació s'ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la prèvia comprovació de la identitat del client o del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, caldrà redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client o drethavent així com de la operació, detallant aquells aspectes necessaris per a un posterior seguiment dels diners objecte de la transacció o per a una correcta traçabilitat dels negocis jurídics realitzats pel client.

3. En l'àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.

4. Es pot procedir a l'obertura de comptes bancaris abans de la identificació del client sempre que hi hagi garanties que el client o qualsevol altre en nom seu, no efectuarà operacions fins que s'hagin complert els deures d'identificació.

5. Les transferències transfrontereres per un import superior a 1.000 euros realitzades pels subjectes obligats financers han d'incloure informació completa sobre l'ordenant. La informació completa sobre l'ordenant ha d'incloure les dades següents:

a) Nom de l'ordenant.

b) Número de compte d'origen de la transferència. En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d'acompanyar la transferència amb un número d'identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l'ordenant.

c) Adreça de l'ordenant. L'adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l'ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional d'identitat. En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d'origen de la transferència o a un número d'identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l'ordenant a l'entitat destinatària de la transferència o a la UIF, en un període de tres dies hàbils. Els subjectes obligats financers han d'informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució. Els subjectes obligats financers han d'adoptar les mesures de diligència reforçada a què es refereix l'article 49 quater en funció d'una anàlisi del risc, quan siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l'ordenant que requereix aquest article.

6. En cas que la identificació del client no es pugui realitzar d'acord amb l'article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions. En el cas de relacions ja iniciades, s'ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d'una comunicació a la UIF.

7. Els subjectes obligats financers han d'aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l'anàlisi del seu risc.".