Llei d'agricultura i ramaderia, publicada al BOPA núm. 41, any 12, de 26-7-2000

L'estructura econòmica i social d'Andorra, fins a mitjan segle, es fonamentava en la ramaderia complementada per una agricultura destinada essencialment a l'autoconsum.

La unitat organitzativa de l'explotació agropecuària tradicional era la casa pairal, on la família mantenia el bestiar gràcies als pasturatges comunals i a les propietats agrícoles del fons de vall, destinades principalment a la recollida de l'herba per a l'alimentació hivernal de vaques i eugues; en canvi, els ramats d'ovelles acostumaven a transhumar cap a Espanya o França.

Aquest sistema socioeconòmic havia permès l'establiment d'una societat de subsistència amb una població estabilitzada al voltant dels 5.000 habitants.

L'ús del territori pel que fa als aprofitaments ramaders era regulat pels comuns amb els arrestos de la Taba, encara vigents.

El fort desenvolupament del sector terciari durant els últims cinquanta anys ha provocat una forta davallada dels efectius del sector primari; la població agrària s'ha reduït a la tercera part i l'important increment de la població urbana ha fet que avui dia la taxa de població activa agrària se situï al voltant de l'1,5%.

Al principi dels anys 60, com a conseqüència del canvi social que s'estava produint, el Consell General, per tal de limitar la disminució de la població activa del sector agrari, va iniciar el desplegament del sistema de subvencions fins ara vigent que es va anar ampliant i actualitzant fins a l'any 1992 i que ara ha quedat obsolet, ja que no ha aconseguit dinamitzar el sector ni satisfà les noves necessitats que s'han d'atendre quant a la funcionalitat en la gestió i la conservació del medi natural.

Les circumstàncies actuals són força diferents de les de l'època en què es van crear les subvencions.

En efecte, a partir dels anys 80 es va produir una forta expansió de la superfície dedicada al tabac, que va permetre capitalitzar el sector agrícola i alhora mantenir una bona part de l'activitat ramadera, més per tradició que per una qüestió de rendibilitat econòmica, mentre es produïa el desenvolupament del sector comercial i del sector turístic del país, que utilitza l'entorn natural com un dels seus principals recursos.

Conscients de la poca adequació del sistema actual, es pretén, amb el contingut de la present Llei, donar una estructura coherent que permeti el manteniment i alhora l'evolució de l'agricultura i la ramaderia en harmonia amb el context peculiar d'un petit país turístic de muntanya, de manera que els ajuts destinats a les activitats agropecuàries tinguin un rendiment que aprofiti la resta de la col·lectivitat.

Per tant, la dotació de mitjans públics a l'agricultura i, sobretot, a la ramaderia, s'ha d'entendre com una retribució pels serveis realitzats per a la preservació de la natura i del territori, i com una redistribució de les rendes que genera, de manera indirecta, el manteniment del paisatge en el sector turístic i comercial del país.

La ramaderia facilita la conservació de la biodiversitat, manté la productivitat i la qualitat farratgera de les pastures de muntanya, atenua els riscos naturals, especialment els d'incendis i d'allaus, contribuint a la seguretat de les persones i al bon desenvolupament de les activitats turístiques d'hivern.

I no hem d'oblidar que el medi muntanyenc és un element essencial d'identificació del nostre país i alhora definidor de la identitat andorrana.

D'altra banda, l'agricultura del país no pot competir amb les collites dels productes de gran consum procedents del mercat internacional, que viu una nova fase de canvis profunds i de liberalització creixent.

Atesa l'elevada desproporció entre les necessitats alimentàries de la població andorrana i els recursos agrícoles i ramaders disponibles, no és possible aprovisionar el país exclusivament amb productes autòctons.

Per tant, l'agricultura i la ramaderia han d'especialitzar-se en l'obtenció de productes amb més valor afegit, en la línia de la producció biològica i integrada.

Per poder abordar amb garanties la reconversió del sector, s'ha de preveure la creació d'un servei d'assessorament tècnic i de divulgació.

La immensa majoria dels joves andorrans treballa en sectors diferents de la pagesia.

És per això que si es vol afrontar la regeneració i la dinamització del sector agropecuari, cal estimular la incorporació de joves agricultors, incentivant el seu accés a la responsabilitat i la titularitat de les explotacions i millorant si cal la seva formació tècnica.

La mancança d'estructures agràries adequades per a la producció, la transformació i la comercialització dels productes agroalimentaris han conduït a la poca diversificació i a una agricultura centrada en la quantitat i no en la qualitat.

És important fomentar l'agrupació entre els pagesos i els ramaders, i activar la creació d'estructures de comercialització que afavoreixin la integració vertical dels productors.

En aquesta mateixa línia, la Llei potencia les inversions per a la realització de plans de millora de les explotacions i per a la reorientació de la producció.

La tasca de salvaguardar l'agricultura i la ramaderia com a sectors productius de l'economia és una de les aspiracions de la gran majoria dels nostres agricultors i ramaders i és també tasca de l'Estat.

Aquesta Llei pretén posar a disposició de l'Administració el marc jurídic que, amb el desenvolupament reglamentari corresponent, permeti l'adopció de les polítiques d'orientació que facin possible abordar la reconversió necessària del sector agrari en un context integrador dels diferents sectors productius del país, entenent que és obligació de l'Estat vetllar per l'optimització en l'ús dels recursos de què la societat andorrana disposa sempre que la iniciativa privada i l'economia de lliure mercat no ho resolguin adequadament.

L'esmentada reconversió s'ha de basar en una agricultura i una ramaderia sostenibles, és a dir, aquella que es basa en la utilització de tècniques agràries que permeten conservar els recursos naturals, respectuoses amb el medi ambient i que vetllin per la seguretat i la qualitat alimentàries.

Finalment, la nostra Constitució, a l'article 31, assenyala explícitament "l'obligació de l'Estat de vetllar per la utilització racional del sòl, i de tots els recursos naturals"; i l'article 32 afegeix que "l'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per a fer possible, en el marc de l'economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general".

En virtut dels arguments exposats, el Consell General ha aprovat la present Llei d'agricultura i ramaderia.