Llei d'ordenació del sistema financer andorrà, del 27 de novembre del 1993

El sistema financer desenvolupa unes funcions vitals per al conjunt de l'economia d'un país.

A partir d'aquesta premissa, l'autoritat pública ha d'establir el marc estructural i ha de fixar les normes bàsiques que han de facilitar el bon funcionament del sistema, afavorir la seva solidesa i assegurar la salvaguarda dels interessos generals del país.

Un altre factor que indueix a una raonada intervenció pública rau en el fet que els sistemes financers, i més específicament els sistemes bancaris, han anat a tot arreu assumint una virtual dimensió pública, independentment de la plena condició jurídica privada que puguin tenir la gran majoria dels seus components.

Una dimensió pública que ve configurada, en bona part, per l'exercici d'una potestat, la de crear diner, que històricament era reservada a qui exercia la sobirania de la nació.

Paral.lelament a aquestes causes genèriques, l'actuació legislativa del Consell General de les Valls i del Govern en l'ordenació de l'àmbit financer deriva d'una expressa indicació constitucional.

L'estructuració de l'economia del Principat es realitza en el marc de l'economia de mercat; la història econòmica recent indica que les tècniques que deriven d'aquest principi són les que millor propicien la creació i la difusió de riquesa.

Assentat aquest reconeixement mitjançant l'article 28, el text constitucional té igualment present que si aquesta doctrina s'apliqués a ultrança en sofririen greument alguns dels valors essencials que fonamenten la nostra societat.

Per aquestes raons -i perquè una intervenció assenyada no ha de ser nociva per al creixement econòmic, sinó que pot ser, i ha de ser, fins i tot plenament positiva des d'una perspectiva global-, els països econòmicament organitzats a partir de l'economia de mercat estableixen mesures orientades a temperar, o a complementar, les forces del mercat, per propiciar el benestar general i un desenvolupament equilibrat.

L'article 32 de la Constitució s'inscriu explícitament en aquesta línia.

La necessitat d'ordenar el sistema financer és també, des d'una perspectiva funcional, una imperativa conseqüència del text constitucional.

En efecte, el ja esmentat article 28 proclama la llibertat d'empresa i, per tant, exigeix una superació de l'status quo bancari vigent en el Principat i una estructuració del conjunt del sistema financer des del respecte d'aquesta llibertat i, mitjançant les lleis, fent-la compatible amb l'interès primordial del conjunt de la societat andorrana.

Una circumstància específica ha introduït en la planificació legislativa de l'àmbit financer un element d'urgència.

La Llei de mesures provisionals aprovada pel Consell General, en data 28 d'abril de 1993, obligava el mateix Consell a establir, amb la major promptitud possible, l'ordenació del sistema financer.

La present Llei dóna compliment al compromís aleshores adquirit.

Diverses són les idees motrius al voltant de les quals s'ha vertebrat la present Llei.

L'ordenació s'ha volgut fer des de la singularitat andorrana.

No es desestimen -al contrari, es tenen molt en compte- les experiències històriques i les formulacions que, en aquest camp, prevalen en els països del nostre entorn o en aquells que poden servir de punts de referència; però les circumstàncies determinants són les que, ara i aquí, aconsellen legislar amb uns objectius molt concrets i molt immediats.

L'ordenació no ha de pertorbar el bon desenvolupament d'aquelles empreses del sector financer que, al llarg dels anys, han reeixit a dotar-se d'una bona estructura econòmica, comercial i professional.

El que sí pretén l'ordenació és corregir situacions de privilegi; fer assumir al sistema financer les responsabilitats públiques que li corresponen; propiciar que s'encari el futur des d'una perspectiva que tingui present, a més dels legítims interessos particulars, l'interès general del país; i vertebrar el sector per fer-ne un conjunt sòlid, coherent i que mantingui una positiva reputació internacional.

L'ordenació es vol dur a terme pensant en la necessitat de comptar, ara i en el futur, amb un sistema que tingui la capacitat de prestar uns serveis complets i qualificats, tant en l'espai financer domèstic com en el camp internacional.

I es vol preveure de fer el necessari perquè, vist des del costat dels usuaris, aquests serveis siguin prestats en condicions econòmiques equitatives i transparents.

L'ordenació vol ser eficaç i a la vegada vol evitar, tant com sigui possible, les càrregues administratives i les actuacions burocràtiques.

En les reglamentacions que en derivaran, la supervisió tindrà un caràcter prudencial que ha de permetre uns seguiments globals que contribueixin a assegurar la solidesa del sistema, i fer- la compatible amb una clara voluntat de no intervenir gens en la relació individualitzada de les entitats financeres amb els seus clients.

El secret professional, protegit pel Codi penal andorrà i tan arrelat a la deontologia bancària, es mantindrà amb tot el rigor.

La indispensable cooperació del sistema financer en una qüestió tan excepcional com és la lluita contra el blanqueig del diner procedent del narcotràfic i del crim organitzat, es preveu que es realitzi fent compatible l'eficàcia de l'acció amb l'absoluta decisió de no crear cap mena de dificultat al client normal.

La darrera idea bàsica inspiradora de l'ordenació és que els textos legals, tant la present Llei com les regulacions i les reglamentacions que s'aniran desplegant, no generin situacions negatives, a causa d'una acció precipitada, i que quedin oberts a les modificacions que l'experiència, les noves circumstàncies i les previsions de futur vagin aconsellant.

Pel que fa als continguts de la Llei, s'ha procurat que quedin ben definits els diversos grups que componen el sistema financer, sense perjudici que en les regulacions i en les reglamentacions es vagin introduint les precisions que puguin ser necessàries i que, en el futur, les facultats atribuïdes a alguna activitat específica puguin ser ampliades o modificades.

El bon ordre ha aconsellat de no incorporar al sistema financer, en aquesta fase legislativa, les companyies d'assegurances i de reassegurances.

La singularitat d'aquest sector fa que, a tot arreu, tingui un tractament separat, tot i que hi ha una tendència igualment generalitzada a considerar que la dinàmica de les asseguradores les porta a una creixent integració al sistema financer.

En qualsevol cas, la legislació que actualment regeix l'activitat d'aquestes entitats haurà de ser revisada, en funció dels nous enfocaments normatius en matèria financera.

S'han definit els requisits bàsics exigits a les entitats integrades en el sistema financer.

S'ha previst que les regulacions complementàries de la Llei d'ordenació, com també les reglamentacions específiques de cada entitat, aniran completant el quadre normatiu.

D'una manera específica cal esmentar les regulacions relatives al capital social, a la constitució d'un dipòsit de reserves obligatòries, a l'aplicació dels coeficients d'obligat compliment i a la lluita contra el blanqueig del diner procedent del narcotràfic.

En relació amb les noves exigències bàsiques, té una especial significació la implantació d'un règim de reserves obligatòries i d'uns coeficients d'obligat compliment per part del sistema bancari i, quan correspongui, per part dels altres components del sistema financer.

Fins ara, a Andorra no s'havia comptat amb aquests instruments reguladors.

Una equilibrada utilització de les possibilitats que emanen d'aquestes disposicions tècniques ha de permetre influir positivament en la solvència i liquiditat de les entitats.

Un component d'especial importància és el relatiu a la definició dels òrgans tècnics de l'autoritat financera.

Se'n preveuen dos: un -l'Institut Nacional Andorrà de Finances- de caràcter essencialment tècnic; l'altre -la Comissió Superior de Finances-, amb funcions més jurídiques i d'estructuració sectorial.

En la present Llei, les normes transitòries tenen una especial importància i significació.

En efecte, es parteix d'una situació de fet que es vol normalitzar i reorientar amb eficàcia i equitat; i, a la vegada, mirant d'evitar el risc que es creïn problemes funcionals o que, per no preveure suficientment les conseqüències dels canvis, es produeixin situacions negatives.

Per aquestes raons, s'estableix un període d'adaptació a les noves normes, i es determina que el desplegament de les regulacions específiques i de les reglamentacions pugui ser fet d'una manera gradual.

En definitiva, es vol combinar la prudència amb la voluntat d'adequar el sistema financer al nou marc constitucional.

Durant aquest període transitori es resoldran també aquelles situacions excepcionals que puguin requerir solucions singulars, atenent tant els drets individuals com l'interès general.