Article 32 bis. Impost sobre la construcció

Article 32 bis. Impost sobre la construcció

1. Definició: L'impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d'edificacions de nova planta o l'ampliació d'edificacions existents.

2. Fet generador: El fet generador de l'impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d'edificacions de nova planta o bé d'obres d'ampliació d'edificacions existents.

3. Exempcions: Gaudeixen d'exempció d'aquest impost totes aquelles edificacions o ampliacions que siguin realitzades pels coprínceps com a caps d'Estat, pel Consell General, pel Govern i pels comuns.

4. Obligat tributari: És obligat tributari de l'impost la persona, física o jurídica, que sol·licita la llicència de construcció o ampliació de l'edifici.

5. Base de tributació: La base de tributació és la superfície de l'edificació de nova planta, o de l'ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització. A efectes de l'impost, s'entén per superfície de l'edificació de nova planta, o de l'ampliació, la superfície de l'obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats. Els comuns han d'establir una escala d'índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on es troba situat l'immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i

2. La indexació dels llocs o els carrers de cada parròquia s'estableix en l'ordinació tributària comunal, en què es distingeixen un nombre màxim de cinc categories.

6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable està comprès entre 10 i 50 euros per metre quadrat.

7. Quota tributària: La quota tributària és el resultat d'aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

8. Bonificacions de la quota: Cada comú pot establir, en la seva ordinació tributària, les bonificacions següents sobre la quota tributària:

a) una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d'edificacions existents que es destinin a ús d'habitatge. Poden establir-se bonificacions diferents per a l'habitatge segons sigui destinat a ús propi, a lloguer o a venda.

b) una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d'edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d'aparcament.

c) una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d'edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i ramader. Les ordinacions tributàries de cada comú han de preveure l'obligació de restitució de les bonificacions tributàries concedides per raó de la destinació de l'edificació o ampliació, en el cas que es canviés aquella destinació dins dels 10 anys següents a la data de liquidació de l'impost. La restitució abastarà l'import íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus resultant de sumar dos punts percentuals al de l'interès legal.

9. Deduccions de la quota: L'obligat tributari pot deduir de la quota tributària, bonificada si escau d'acord amb l'apartat precedent, l'import que ha de satisfer al comú com a taxa per l'atorgament de la llicència urbanística corresponent a la mateixa edificació o ampliació. En el cas que el resultat de la deducció fos una xifra negativa, la quota és igual a zero.

10. Meritament: L'impost es merita en el moment d'obtenir la llicència corresponent.

11. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l'impost sobre la construcció corresponen al comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d'aquesta Llei. Els comuns han d'establir un sistema de gestió coordinada d'aquest impost i de la taxa per l'atorgament de la llicència, a fi de facilitar la deducció prevista a l'apartat 9. Els obligats tributaris han d'ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada comú.