Article 31

Article 31

Impost sobre els rendiments arrendataris

1. Definició: L'impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa que grava l'obtenció de rendes derivades del lloguer d'un bé immoble situat en el territori d'una parròquia.

2. Fet generador: El fet generador de l'impost sobre els rendiments arrendataris és l'obtenció de rendes, per part de l'arrendador, procedents del lloguer de béns immobles.

3. Exempcions: Gaudeixen d'exempció d'aquest impost els coprínceps com a caps d'Estat, el Consell General, el Govern i els comuns.

4. Obligat tributari: Als efectes de l'impost sobre els rendiments arrendataris, és obligat tributari el titular de la propietat de l'immoble o del dret real d'ús sobre el mateix immoble.

5. Base de tributació: La base de tributació de l'impost sobre rendiments arrendataris està constituïda per la suma de les rendes efectivament acreditades per l'obligat tributari, durant el període impositiu.

6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen de l'impost sobre els rendiments arrendataris és un percentatge del valor total de les rendes acreditades durant l'any, que pot oscil·lar entre un mínim d'un 0,4% i un màxim del 4%.

7. Quota tributària: La quota tributària de l'impost sobre els rendiments arrendataris resulta d'aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l'impost sobre els rendiments arrendataris és l'any natural. L'impost es merita l'últim dia del període impositiu. En cas de defunció de l'obligat tributari, el període impositiu finalitza el dia de la defunció.

9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l'impost sobre els rendiments arrendataris corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d'aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada Comú.