Reclamació de quantitat; minuta honoraris d'advocat (321/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 321/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Vall va interposar demanda, en data 15-9-2006, envers el Sr. Gutierrez, en virtut de la qual i pels motius exposats sol·licitava que es dictés sentència condemnat al defenent a l'abonament de la quantitat de 9.378,03 euros, amb més els interessos legals i imposició de les costes processals.

El defenent va oposar-se a la demanda per escrit, de data 29-9-2006, segons el qual demanava la desestimació de la demanda. A l'ensems formulava demanda reconvencional per la qual sol·licitava la condemna a l'agent de 1.117 euros.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, en data 31- 10-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 15 de setembre del 2006 per la procuradora Sra. Plana actuant en nom i representació del Sr. Vall, contra el Sr. Gutierrez, i estimant la demanda reconvencional formulada per aquest darrer contra el primer, i prèvia compensació de les quantitats establertes, ha de condemnar i condemna al Sr. Gutierrez a pagar al Sr. Vall la quantitat de 5.295,60.- EUR, incrementada amb els interessos moratoris comptadors des de la data de la fermesa d'aquesta Sentència, i sense establir especial condemna en costes processals".

III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència i, en data 19-1-2009, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va presentar escrit, de data 6-2-2009, en virtut del qual, demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el present recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que discrepa amb la interpretació continguda en el Considerant II, atès que la minuta 1642/05 ha d'estar inclosa en la factura 984/02 perquè forma part del mateix procés. Aleshores només s'hauria d'abonar 4.666 euros i no 5.552,60 euros. En segon terme, malgrat estimar-se totalment la reconvenció, omet la sentència la condemna als interessos des del cobrament (28-1-2004).

Quant al primer motiu del recurs, el mateix no pot ésser acollit. En efecte, ja analitza la sentència d'instància aquest greuge i manifesta que les factures 1642/2005 i 984/02 semblen duplicar conceptes en relació a la consignació, respecte dels imports de 4.000 i 4.666 euros respectivament. Però com que d'acord amb el dictamen efectuat pel Col·legi d'Advocats s'estableixen uns honoraris mínims de 5.552,60 euros, en atenció a les tasques professionals realitzades, i en consonància també amb el factor que el resultat del plet no fou favorable als interessos del recurrent, es fixa pel jutjador l'import a percebre per l'agent en la quantia establerta pel Col·legi d'Advocats. I aquesta valoració de la prova practicada, que ha tingut ja en compte les al·legacions respecte la duplicitat del concepte de les consignacions i que ha reduït de 8.666 a 5.552,60 euros, s'ha de mantenir per aquesta Sala.

II.- En relació al segon motiu de greuge, la sentència d'instància sí que acull la demanda reconvencional, i, per tant, compensa els 1.117 euros amb l'import de les demandes que integren el dret de crèdit de l'agent. Però, tota vegada que es tracta d'un supòsit de compensació judicial, que opera quan existeixen drets de crèdits contraposats, ha estat la sentència la que ha procedit a liquidar els mateixos, i s'ha d'entendre, com ja s'indica en el Considerant IV, que els interessos solament es meritaran des de la data de la fermesa de la sentència d'instància. I aquesta argumentació esdevé adequada i conforme a la jurisprudència que aquesta Sala ha establert, de forma reiterada, per la compensació judicial i de la que es desprèn que quan és la resolució judicial la que procedeix a liquidar els crèdits que es reclamen, no procedeix la meritació d'interessos.

III.- La desestimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Gutierrez contra la sentència, de data 31- 10-2008, i procedeix confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.