Responsabilitat contractual agència de viatges (7900107/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000410/2017 ORIGEN: 7900107/2014 - 00

NIG: 5300542120140003795

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de març del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 11.12.14, en l'Audiència del dia 30.01.15, la representació processal dels Srs. Álvarez i Hoyos, formulà demanda pel procediment ordinari, en reclamació de quantitat, contra la societat Palomo i la companyia Puig, mitjançant la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant solidàriament els demandats a satisfer al Sr. Álvarez la suma de 9.783,57.- euros i a la Sra. Hoyos la suma de 7.342,30.- euros, més els interessos legals corresponents a comptar de la data de les factures acompanyades en l'escrit de demanda i fins a l'efectiu pagament de les quantitats adeutades, amb imposició a l'adversa, de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

En data 20.02.15, la part defenent contestava la demanda plantejada de contrari oposant-se parcialment a les pretensions de la part agent, sol·licitant que es dictés sentència en el sentit de condemnar solidàriament a la societat Palomo i la companyia Puig únicament al pagament de l'import de 8.036,70.- euros, tot imposant la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perit, a la part agent, unida a l'evident existència d'una iusta causa litigandi que comportaria no efectuar una especial imposició de costes. Paral·lelament, aquell mateix dia, van procedir a dipositar judicialment la suma adeutada per ella admesa, per l'import de 8.036,70.- euros, quantitat acceptada per la part agent en concepte d'acompte mitjançant escrit de data 13.03.15.

II.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

III.- Obert el judici a proves en data 08.05.15 van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

IV.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 05.09.17, amb la següent part decisòria:

"Que donant lloc majoritàriament a la demanda interposada pels Srs. Álvarez i Hoyos, ha de condemnar solidàriament a Palomo, ORG_1 i la cia. Puig, ORG_0, a pagar a la part agent la suma total de 3.444,60 EUR, incrementada pels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució i fins a total liquidació del deute, així com a sufragar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, a acreditar en període d'execució de sentència".

VI.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, la part agent va presentar escrit de conclusions, de data 08.01.18, en mèrits del qual sol·licita la revocació parcial de la resolució d'instància i que es condemni solidàriament a la societat Palomo i a la companyia Puig al pagament al Sr. Álvarez de les quantitats de 69'17.- euros en concepte de despeses de viatge, 5.000.- euros en concepte de perjudici dolorós i moral, i 3.000.- euros en concepte de perjudici de lleure; i al pagament a la Sra. Hoyos de les quantitats de 3.000.- euros en concepte de perjudici dolorós i moral, i 3.000.- euros en concepte de perjudici de lleure. Subsidiàriament, davant el supòsit de què el tribunal determinés que la pèrdua dels dies de vacances hauria de comptabilitzar-se dins del perjudici dolorós moral, demanen que s'incrementi el valor del punt establert per al perjudici dolorós i moral en 500.- euros el punt, condemnant a l'adversa a la quantitat resultant, endemés de la condemna en costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies.

La part agent va presentar en la mateixa data escrit de conclusions, en virtut del qual demana la revocació parcial de la sentència en el sentit de fixar la indemnització a satisfer de forma solidària per la societat Palomo i la companyia Puig en l'import 8.036'70.- euros, quantitat que es va oferir i consignar en tràmit de contesta a la demanda, i imposar a la part agent la totalitat de les costes judicials causades en les dues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinents.

Les representacions processals de la part defenent i agent van presentar, respectivament, en les dates 15 i 25.01.18 escrits de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent el Sr. Álvarez i la Sra. Hoyos reclamen front la part defenent Palomo i la seva companyia d'assegurances Puig en demanda en la que sosté una petició de condemna pels danys i perjudicis derivats d'una relació contractual.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda. Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

II.- Són fets convinguts que els demandants varen contractar amb la companyia Palomo un viatge de vacances de cinc dies (17 i el 21 d'abril de 2014) a Estambul (Turquia) que precisava de visat. En arribar en la matinada del dia 18 a la capital turca va resultar que el Sr. Álvarez, de nacionalitat algeriana, va ser retingut en dependències policials de l'aeroport perquè les autoritats turques varen detectar que el seu visat no era correcte degut a un error atribuïble a l'agència de viatges sobre la seva identitat (concretament sobre la franja d'edat). Per la seva part, la seva esposa, de nacionalitat francesa, va restar en l'aeroport sense poder saber quina era la causa de la retenció del seu marit. Aquesta situació va perllongar-se un total de 12 hores, moment en que les autoritats turques varen fer-los retornar a Barcelona, després de nombroses gestions de la seva esposa. La situació viscuda pel matrimoni va ser d'angoixa per trobar-se en un país estrany, sense conèixer l'idioma, sense ajuda de ningú i a més el marit detingut en uns calabossos turcs en companyia d'altres persones desconegudes i durant el període 12 hores.

Aquesta ansietat va ocasionar, segons els perits de les dues parts, al marit una hipoglucèmia en les dependències policials que no va poder contrarestar amb ingesta d'aliments perquè no li van proporcionar. Aquest quadre va provocar que el metge de capçalera del nostre país li va diagnosticar un quadre d'ansietat amb insomni que va requerir tractament amb ansiolítics i insomni.

Per la seva banda, la Sra. Hoyos va ser diagnosticada i tractada pel Dr. Serra un cop retornada al país i ha patit un quadre d'ansietat generalitzada tractada amb ansiolítics durant 14 dies i amb insomni durant un mes o mes i mig, segons el mateix perit.

Com ja es pot deduir, cap dels dos varen poder gaudir del planificat viatge de vacances de quatre dies a la ciutat d'Estambul, de gran atractiu turístic.

III.- Els dos recursos es poden examinar de manera conjunta perquè fan referència a la impugnació dels criteris judicials sobre els danys i perjudicis soferts i reclamats.

Per començar cal deixar fora del debat el fet que l'agència de viatges ha reconegut el seu defectuós compliment del contracte per haver ocasionat que fos impedida l'entrada al país de destinació per una errada en el visat del Sr. Álvarez. També hem de posar en valor que la part defenent ha acceptat abonar les despeses reclamades (1.504,40EUR al marit i 1.132,30EUR a l'esposa) i per pretium doloris 3.000EUR per a ell i 2.400EUR per a ella. La part defenent va consignar aquestes sumes.

IV.- Pretium doloris

En aquest apartat, discrepen les dues pericials sobre el grau d'afectació del dany patit. El marit reclama, segons la seva pericial, una afectació de 3,5/7 i la part contrària li reconeix un 2,5/7. Per l'esposa demandant, es reclama per un perjudici de dolor de 3/7 i la part defenent només reconeix 2/7.

Però compartim la valoració de la prova pericial de la sentència d'instància que s'inclina per la valoració del pèrit de la part agent que la situa en 3,5/7 pel marit i de 3/7 per l'esposa atès que el patiment havia de resultar francament angoixant en la recepció oferta per les autoritats de destinació que el varen retenir durant 12 hores sense comunicació amb la seva esposa. Per tant aquest estrès posttraumàtic que varen patir els dos es troba més reconegut en la pericial de la part agent.

I pel que fa la puntuació, es troba justificada en els criteris orientatius del Tribunal de Corts vigents a 2016 i per això les seves quanties (molt properes a les de la part agent) han de ser ratificades.

V.- Perjudici de lleure i dany moral

Un altre dels temes de discrepància entre les parts es centra en la quantificació de la pèrdua d'oportunitat de poder gaudir del viatge de lleure de 4 dies a la ciutat d'Estambul, de gran atractiu turístic.

La part defenent argumenta que no es tracta d'un perjudici de lleure perquè va referit a una pèrdua crònica de la capacitat de gaudir dels plaers de la vida. I té raó quan diu que no es tracta d'aquest concepte, sinó que la pèrdua de l'oportunitat de gaudir d'aquell viatge cal incloure'l en el concepte de dany moral. Però el cas és que després es nega a pagar res per aquest concepte perquè ha d'incloure's en el pretium doloris que hem examinat abans. La part agent ja admet de manera subsidiària que sigui catalogat aquella pèrdua com dany moral.

Però són coses diferents, encara que ambdues ocasionin un perjudici moral, deriven de patiments diferents. Una cosa és el patiment i l'angoixa viscuda per la retenció de 12 hores en les dependències policials en l'aeroport d'arribada -que ja hem relatat a dalt- i altra cosa diferent és que perdessin l'ocasió de gaudir d'aquell viatge turístic. Les dues són perfectament compatibles dins el mateix concepte de dany moral.

A l'hora de quantificar aquest segon concepte referit a la pèrdua del gaudi d'un viatge turístic, la sentència ho valora en 500EUR per cadascun. La part agent en reclama 3.000EUR per a cadascun i de manera subsidiària, 1.750EUR pel marit i 1.500EUR per a l'esposa. Considerem que en tractar-se d'un viatge turístic a l'estranger, a un lloc turístic per excel·lència, de quatre dies de durada (que va més enllà d'un cap de setmana), la suma per dany moral cal situar-la en 1.500EUR per cadascun.

VI.- Despeses de dietes i de les factures de la pericial agent

Pel que fa a l'import de les dietes de 69,17EUR que reclamen els agents pel menjar en l'aeroport d'Estambul quan varen retrobar-se i esperant emprendre el vol de tornada a Barcelona, la sentència el rebutja amb encert perquè la despesa de manutenció d'aquell dia, fos en l'aeroport o en un altre indret d'Estambul (d'haver pogut fer el viatge) l'haurien satisfet igualment i no venia provocada per l'actuació defectuosa de l'agència de viatges. Altra cosa seria si haguessin acreditat que tenien abonada la manutenció en l'hotel on havien d'allotjar-se, però no ha estat el cas.

Quant a les factures de la part agent per cada informe mèdic del seu pèrit (Dr. ENTITY_8) i que comprenen 210EUR per cadascun, cal dir que com accepta la sentència, aquesta era una despesa justificada per poder acreditar els efectes mèdics per la situació viscuda i que resulta pertinent que siguin satisfets per qui ha causat aquella situació.

VII.- Imposició de les costes en la instància

La part defenent impugna la imposició de les costes per l'estimació parcial de la demanda quan de fet ella afirma que ja havia ofert una solució extrajudicial satisfactòria que hauria evitar el plet. Però el motiu no pot prosperar perquè 1) no ha acreditat aquest oferiment extrajudicial; 2) el seu aplanament va ser només parcial fins la suma de 8.036,70EUR i se li van afegir 3.444,60EUR més i 3) a la vista de la interposició d'aquest recurs, l'import de condemna s'ha vist incrementat de nou en 2.000EUR més. En conclusió, la demanda s'ha vist estimada de manera encara més majoritària, cosa que justifica la imposició de les costes de la instància.

VIII.- En resultar desestimat el recurs interposat per la part defenent procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

L'èxit parcial del recurs de la part agent s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Álvarez i de la Sra. Hoyos contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de setembre de 2017, que revoquem parcialment en el sentit d'incrementar l'import de la condemna en 2.000EUR en conjunt en favor dos demandants (1.000EUR més a cada agent). Mantenim la resta dels pronunciaments.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant Palomo i Puig derivades del seu recurs.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades del recurs interposat pel Sr. Álvarez i la Sra. Hoyos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.