Demanda de divorci i mesures paternofilials; pensió d'aliments i despeses extraordinàries, costes judicials (7000740/2014)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000280/2020 ORIGEN: 7000740/2014 - 00

NIG: 5300542120140001386

PARTS:

Apel·lant : Sr. Talavera Procurador : Sra. Rius Advocat : Sra. Morillo

Apel·lat : Sra. Quesada

Advocat : Sra. Vélez

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 066-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 4-7-2014, la representació processal del Sr. Talavera, formulava demanda de divorci a tramitar pel procediment abreujat contra la Sra. Quesada, sol·licitant es dictés sentència donant lloc a la dissolució per divorci del matrimoni contret entre ells, adoptant tot aquell seguit de mesures que en relació als fills es descriuen en la demanda, dissolent el règim econòmic matrimonial, declarant que no hi havia lloc a establir cap pensió compensatòria en favor de cap dels consorts, atribuint a la senyora Quesada l'ús del domicili conjugal, i sense fer pronunciament en relació a les costes.

Segon.- El 24-4-2015, la Sra. Quesada, contestava la demanda formulada i tanmateix articulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés sentència declarant dissolt el matrimoni contret per causa de divorci, desestimant no obstant les mesures sol·licitades pel Sr. Talavera i en el seu lloc estimant les que ella reclamava en relació dels fills. Alhora pretén la dissolució i liquidació del règim econòmic matrimonial, se la tingués per renunciada a reclamar cap mena de pensió compensatòria, el tot sense efectuar pronunciament sobre les costes del procediment.

Tercer.- El 14-7-2014, el Ministeri Fiscal s'oposava a la demanda articulada pel Sr. Talavera, sempre i quant els fets que relatava no resultessin degudament acreditats.

Quart.- La representació processal del Sr. Talavera s'ha oposat a la demanda reconvencional de la Sra. Quesada interessant la seva desestimació o que subsidiàriament es fixés envers els fills el règim de contactes que proposava en l'eventualitat que s'accedís a una custòdia materna.

Cinquè.- El ministeri Fiscal no s'ha oposat a la demanda reconvencional plantejada.

Sisè.- Una volta practicats els mitjans de prova proposats per les parts i evacuats els respectius escrit de conclusions, en data 5-5-2020 es dictava Sentència amb la següent part decisòria:

"Que estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Talavera respecte de la Sra. Quesada com aquella interposada reconvencionalment per aquesta darrera, ha de:

Primer.- Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni canònic contret per les parts a M el 14 d'agost de 1993, així confirmar la dissolució del regim econòmic matrimonial a la data de la separació a saber el 26 de juliol de 2017.

Segon.- Havent assolit la filla comuna Calderón la majoria d'edat el 25 de febrer de 2019, no fer cap pronunciament en relació a l'exercici de la pàtria potestat al seu respecte ni la seva guarda i custòdia, tot i encoratjant els progenitors a trobar sempre acords en allò que sigui moralment menester i promoure relacions sanes entre els quatre membres de la família.

Tercer.- No fer cap pronunciament respecte de l'atribució del domicili familiar ni respecte d'una eventual pensió compensatòria.

Quart.- Mantenir l'atribució de la guarda i custòdia del menor Sanz a la mare Sra. Quesada així com l'exercici compartit de la pàtria potestat entre els progenitors, confirmant el règim de visites a favor del pare establert en l'Aute de mesures provisionals de data 21 de gener del 2014;

Cinquè.- Fixar una pensió per aliments a càrrec de la Sra. Quesada a favor de la filla en comú Calderón per la suma de 200 EUR, fins que aquesta assoleixi independència econòmica, més la meitat de les seves despeses extraordinàries.

Sisè.- Fixar una pensió per aliments a càrrec del progenitor no custodi Sr. Talavera a favor del fill menor Sanz per la suma de 500 EUR, que s'haurà de compensar amb l'import de 200 EUR que la Sra. Quesada li ha de pagar a ell en concepte d'aliments de la seva filla Calderón, resultant per tant la suma de 300 EUR mensuals a favor de la Sra. Quesada, que s'incrementarà d'acord amb l'IPC per tots els anys que han transcorregut des d'aquella data i els que transcorrin a partir de la seva fermesa, més el 50% de les despeses extraordinàries de l'Sanz que haurà de pagar el Sr. Talavera a la Sra. Quesada que s'haurà de compensar amb el 50% de les despeses extraordinàries de la Calderón fins que aquesta no assoleixi independència econòmica.

Setè.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra.

Vuitè.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades a la Sra. Quesada, inclosos els honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució".

Setè.- Contra aquesta darrera Resolució, la representació processal del Sr. Talavera articula recurs d'apel·lació, presentant en data registre del 9-11- 2020 el seu escrit de conclusions, pel qual interessa la revocació parcial de la Sentència recorreguda, modificant-la en el sentit de disposar que cada progenitor farà front a la despesa ordinària del fill que viu en la seva companyia, assumint a mitges la despesa extraordinària que produeixen ambdós fills, declarant que no hi ha lloc a fer imposició de costes en cap d'ambdues instàncies.

Tant el Ministeri Públic com la Sra. Quesada s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat.

Vuitè.- Per Aute de 19-1-2021 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Talavera en aquesta alçada i es concedia un termini de cinc dies a les parts litigants per tal de que es pronunciessin al seu respecte, si ho consideraven escaient.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part recurrent s'alça contra la decisió d'instància exclusivament en relació al pronunciament adoptat al respecte de la pensió d'aliments i despeses extraordinàries i al respecte de la decisió d'imposar-li les costes. La resta de pronunciaments adoptats no han estat objecte d'impugnació.

Segon.- Quant al primer motiu de recurs argumenta que l'òrgan judicial d'instància havia realitzat una inadequada valoració de la prova que l'havia portat a fixar unes aportacions econòmiques desiguals entre progenitors per a la protecció material dels fills comuns. En efecte, negava gaudir de cap tipus d'ingrés i que l'activitat que desenvolupava es limitava a col·laborar en l'explotació agrícola de la seva mare, que en contraprestació assegurava el seu sosteniment (habitatge, aliments, diners de manera aleatòria), el de la seva filla que vivia en la seva companyia i també per atendre el menor Sanz quan estava amb ells. D'altra part, pel que es referia a la participació que ostentava en diferents societats, ressaltava que no tenien absolutament cap tipus d'activitat i es trobaven embargades per nombrosos expedients sense percebre cap contraprestació per les participacions que podia tenir. També negava ser propietari de cap immoble a Andorra i que si en alguna ocasió una societat tercera podia haver satisfet alguna suma per abocar runa, aquests ingressos els va percebre la seva àvia, que en definitiva era la titular de la finca en que l'abocament s'havia efectuat. En relació a la seva situació bancària, referia que era catastròfica ostentant un deute superior a 8 milions d'euros i si bé admetia haver rebut una comissió per una intermediació, referia que el seu import es destinava a pagar unes breus vacances amb els seus fills.

De la documental acompanyada pel recurrent s'acrediten que les societats C, SL, D, SL, E, SL, en que el recurrent ostenta participacions són objecte de diferents mesures d'embargaments. D'altra banda també es justifica que el Sr. Talavera esdevé deutor de l'entitat bancària F d'una quantitat econòmica superior a vuit milions d'euros. No obstant, malgrat aquests paràmetres inqüestionables, el mateix no tant sols no ha justificat opportunament les dificultats econòmiques que invoca, sinó que fins i tot ha negat qualsevol informació a la treballadora social encarregada de realitzar, per compte de la Batllia, l'informe obrant en les actuacions (cfr. foli 157), argumentant exclusivament que malgrat col·labora en l'explotació agrícola de la seva mare, no disposava de cap tipus d'ingrés si bé admetia que en contraprestació era la seva mare qui assumia la majoria de les seves despeses i la resta eren sufragades per la seva actual parella sentimental.

Malgrat les al·legacions de la part recurrent, no pot obviar-se però que el Sr. Talavera és titular per meitats amb la seva mare d'un habitatge a XXXX (foli 127 i ss) i que el mateix admet haver rebut algun ingrés fruit de la seva intervenció en una operació (suposadament immobiliària) que segons indica destinà a pagar unes vacances familiars. D'altra part, la sistemàtica laboral que té amb la seva mare no deixa d'estranyar i sembla respondre més a una operativa preestablerta encaminada a ocultar la seva real capacitat financera que no pas a la realitat existent, amb el benentès que en cap moment el Sr. Talavera ha justificat que la seva mare o bé la seva parella sentimental eren les persones que satisfeien la integralitat de les seves despeses incorporant els rebuts generats amb aquesta finalitat.

En definitiva, tots els elements obrant en les actuacions valorats de conformitat amb el paràmetre de la sana crítica ens aboquen a la conclusió que la capacitat econòmica del recurrent dista absolutament d'aquella que presenta, sense que aquells obstacles que el mateix ha pogut articular en el moment de proves a l'hora de justificar la seva real situació econòmica, el pugui beneficiar. En tot cas, ressaltarem que les dificultats econòmiques que argüeix tot al llarg del procediment resulten ser pràcticament idèntiques d'aquelles que van ser valorades en el marc del procediment de separació previ i especialment en la Sentència d'aquesta Sala de 27-2-2018 (TSJC-406/2017), sense que per tant es justifiqui cap mena de modificació rellevant de les circumstàncies concurrents que pugui justificar d'una modificació de l'import de la pensió d'aliments en relació al fill menor Sanz.

En aquesta situació, la Sentència dictada haurà de ser ratificada i el primer motiu del recurs rebutjat.

Tercer.- Pel que refereix el segon motiu del recurs relatiu a les costes, no pot oblidar-se que la demanda articulada del Sr. Talavera incorporava, al marge de la pretensió relativa a l'establiment de les mesures contemplades en els articles 52 a 57 de la LQM, el pediment relatiu al pronunciament del seu divorci que ha resultat acollit.

En aquesta eventualitat, ens trobem davant d'un supòsit d'estimació parcial de la demanda davant la qual, hem pogut repetir en reiterades ocasions, la part no es pot veure condemnada a satisfer les costes del procediment. En conseqüència s'haurà d'estimar el segon motiu del recurs d'apel·lació articulat i revocar la sentència dictada en el sentit de no fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en la instància havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes en cas d'existir.

Quart.- Atès l'èxit parcial del recurs no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Talavera contra la Sentència 59/2020 dictada per l'Hble. Batlle en data 5-5-2020, revocant exclusivament el seu punt vuitè en el sentit que no ha de fer-se pronunciament al respecte de les costes ocasionades en la instància, confirmant-se per la resta la seva part dispositiva.

I sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Talavera contra la Sentència 59/2020 dictada per l'Hble. Batlle en data 5-5-2020, revocant exclusivament el seu punt vuitè en el sentit que no ha de fer-se pronunciament al respecte de les costes ocasionades en la instància, confirmant-se per la resta la seva part dispositiva.

I sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-