Pla de jubilació d'empresa (TSJC 279/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000279/2014 ORIGEN: 5100039/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici d'acord amb l'establert a l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials, la representació processal del Sr. Capellà formulà demanda en l'audiència de l'1 de març de 2013 contra la societat Gaya, tot exposant substancialment:

Que com a treballador de Y., SA en la seu a Andorra quan va passar a dependre laboralment de Gaya en virtut de la successió empresarial amb efectes del dia 01-01-07. La nova empresa es va comprometre en el document de data 10- 11-06 (folis 21-22) al següent:

"Consenteixo irrevocablement, pel que a mi em concerneix, la cancel·lació del Pla de prestacions Socials de Y. al que estava adherit, renunciant a res percebre del dit pla o de la seva cancel·lació, per qualsevol concepte. Aquest consentiment es vincula a la subscripció per Gaya, d'un pla de jubilació a Gaya dels usuals d'aquesta entitat, amb les següents particularitats:

a) la prenedora del pla serà Gaya, efectuant-hi una aportació única inicial de 529.612,31 euros, de la que 404.342,75EUR euros correspon a la dotació comptabilitzada a Y. pel pla que es cancel·la.

(...)

Com a conseqüència d'aquests fets, el Sr. Capellà considerà que estava inclòs en una modalitat del Pla de Jubilació d'Empresa denominat PPJ55 perquè era una de les especialitats que la companyia asseguradora de l'entitat, Gaya, oferia i que ell coneixia perquè el banc les comercialitzava. Quan va arribar la seva jubilació amb efectes 31-01-12 no va voler signar el document de l'1-12-13 de quitança sobre la liquidació del Pla de jubilació perquè va considerar que no s'ajustava a la rendibilitat que havia donat a aquella data i que era superior en 30.971,71 EUR. Per aquest motiu va formular la demanda que dóna origen al present procediment, sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar-li la indicada suma amb els interessos bancaris i, subsidiàriament, els legals.

La Sentència d'instància va resoldre entenent que calia desestimar la demanda perquè el Sr. Capellà no tenia dret al PPJ55. Contra aquest darrer pronunciament que s'aixeca la recurrent.

II.- La part demandada presentà el pertinent escrit de contesta a la demanda, en l'audiència del 22 de març del 2013, tot oposant-se a la mateixa i manifestant principalment:

Que la defenent li va reconèixer al Sr. Capellà la contribució al seu pla de jubilació que l'antiga Y. havia efectuat augmentant-li a més amb una aportació addicional, tal i com s'efectuà amb la resta d'empleats provinents de Y.; que no pot prosperar la demanda perquè el demandant no pot pretendre les resultes teòriques d'un contracte que ningú no li ha ofert mai i que per tant no ha contractat; que els nombres 35, 45, 55 o 62 que s'incorporen al nom comercial del Pla de Jubilació Empresa, són merament indicatius de distints productes de jubilació que anant destinats als clients del Banc no estan reservats a les persones d'una determinada edat; que tots els ex-empleats de Y. tenen el mateix pla de jubilació, amb independència de la seva edat; que el prenedor del pla de jubilació fou Gaya, no l'empleat; que no hi ha cap error per part del subscriptor del pla de jubilació, ja que l'edat de referència que intitula cada pla és solament a efectes d'adscripció per defecte; que el Sr. Capellà va rebutjar la migració a un pla de jubilació més conservador, com el Pla de Jubilació Empresa 62; que el Sr. Capellà ha rebut gairebé 65.000EUR més que la dotació que Y. havia efectuat en el seu pla de jubilació fins l'any 2006.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament mantenint els posicionaments presentats en l'escrit de demanda i de contesta a la demanda. Finalment es van practicar les proves admeses.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de juny del 2014 va decidir :

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 1 de març de 2013 per la representació processal del Sr. Capellà contra la societat Gaya.

SEGON.- Imposar les costes processals generades a la part agent. "

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Capellà i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació amb estimació íntegra de la demanda i la imposició a l'adversa de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - Ha quedat acreditat a les actuacions que el demandant era treballador de Y., SA en la seu a Andorra quan va passar a dependre laboralment de Gaya en virtut de la successió empresarial amb efectes del dia 01-01-07. La nova empresa es va comprometre en el document de data 10- 11-06 (folis 21-22) al següent:

"Consenteixo irrevocablement, pel que a mi em concerneix, la cancel·lació del Pla de prestacions Socials de Y. al que estava adherit, renunciant a res percebre del dit pla o de la seva cancel·lació, per qualsevol concepte. Aquest consentiment es vincula a la subscripció per Gaya, d'un pla de jubilació a Gaya dels usuals d'aquesta entitat, amb les següents particularitats:

a) la prenedora del pla serà Gaya, efectuant-hi una aportació única inicial de 529.612,31 euros, de la que 404.342,75EUR euros correspon a la dotació comptabilitzada a Y. pel pla que es cancel·la.

(...)

Com a conseqüència d'aquests fets, el Sr. Capellà considerà que estava inclòs en una modalitat del Pla de Jubilació d'Empresa denominat PPJ55 perquè era una de les especialitats que la companyia asseguradora de l'entitat, Gaya, oferia i que ell coneixia perquè el banc les comercialitzava. Quan va arribar la seva jubilació amb efectes 31-01-12 no va voler signar el document de l'1-12-13 de quitança sobre la liquidació del Pla de jubilació perquè va considerar que no s'ajustava a la rendibilitat que havia donat a aquella data i que era superior en 30.971,71 EUR. Per aquest motiu va formular la demanda que dóna origen al present procediment, sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar-li la indicada suma amb els interessos bancaris i, subsidiàriament, els legals.

La Sentència d'instància va resoldre entenent que calia desestimar la demanda perquè el Sr. Capellà no tenia dret al PPJ55. Contra aquest darrer pronunciament que s'aixeca la recurrent.

SEGON.- En efecte, compartim plenament la valoració de la prova practicada que ha fet l'Hble. Tribunal de Batlles. El Sr. Capellà parteix d'una premissa errònia fonamentada en una deducció ("vaig entendre", "es dedueix") que no té cap fonament fàctic ni jurídic i, per aquesta raó, fa una valoració esbiaixada de la prova documental per ell aportada que confon la documentació sobre el seu Pla de Jubilació (que era el mateix que els dels altres extreballadors de Y., que al seu torn era el mateix dels treballadors de ENTITY_5) amb la documentació adreçada als clients de l'entitat als quals havien de comercialitzar el producte que oferia Gaya denominat Pla de Jubilació d'Empresa.

PER COMENÇAR DIREM QUE EL DOCUMENT 7 QUE APORTE SÓN LES CONDICIONS GENERALS D'AQUEST PRODUCTE DE LA COMPANYIA D'ASSEGURANCES I AL QUAL DENOMINA "LA PÒLISA D'ASSEGURÀNCIA DEL PLA" QUE TENIEN ELS EXTREBALLADORS DE Y., QUAN EN REALITAT ERAN UN MODEL GENÈRIC DE LES CONDICIONS GENERALS DEL PRODUCTE OFERT ALS CLIENTS DE L'ENTITAT. LA SEVA VERDADERA PÒLISA DEL PLA DE JUBILACIÓ ERA LA CP3851 (REFERIDA EN ELS DOCUMENTS 8, 9, 10, 11 APORTATS PER LA PART AGENT) I AQUESTA NO HA DEMANAT QUE FOSSIN APORTATS EN EL TRÀMIT DE PROVA. ALESHORES, SI LA SEVA BASE DE RECLAMACIÓ ÉS UN DOCUMENT QUE NO ÉS REALMENT EL QUE LI AFECTAVA, TOTA LA SEVA ARGUMENTACIÓ JA NO TÉ RECULZAMENT.

TERCER.- Però és més, aporta a les actuacions el document 7 ja esmentat en el qual com a producte genèric ofert als client es preveuen unes modalitats dins el Pla que són optatives als clients (empreses) i que poden anar vinculades a l'edat de cada assegurat (35, 45, 55 anys d'edat que en realitat responen al perfil de risc) i aquesta modalitat era la que ell "suposava" que tenia el "seu" Pla contractat. Com ja hem dit, aquestes són un model de condicions generals en el qual es permet a la contractant (que no és l'assegurat, sinó una empresa o col·lectiu) triar la classe de modalitat pels seus empleats, però en la dita tria no hi té cap capacitat de decisió en la gestió de la inversió l'assegurat. Això vol dir que en no haver concretat en el document del 10-11-2006 (la part ja transcrita) quina de les modalitats del Pla de Jubilació Empresa contractaria Gaya, no resulta "deduïble" que la modalitat fos la de la modalitat que permet fixar una gestió d'inversió de cada empleat per grups d'edat.

I encara que el demandant Sr. Capellà afirma que tots els exempleats de Y. van entendre que s'adaptava el pla al perfil d'edat de cadascun d'ells, no hem sentit cap testimoni que així ho confirmi.

I no pot haver-hi testimonis en aquest sentit perquè de la informació donada en el moment de la integració en Gaya (segons la certificació del foli 110 i del powerpoint annex) resulta que en la seva pàgina 38 (foli 148) ja consta que "Tipus de gestió financera: La mateixa que es realitzi en el Fons Mutu" i segons confessa el Sr. Capellà (posició setena, folis 152.212) la rendibilitat del Fons Mutu era igual per a tots els treballadors. La mateixa referència al Fons Mutu també estava inclosa en el doc 8 apartat per ell i que no va voler signar.

O sigui que ha declarat plenament acreditat que el Pla de Jubilació Empresa contractat per Gaya amb Gaya per a tots els seus treballadors tenia una sola gestió d'inversió única i no depenia de l'edat de cada treballador. I aquest sistema de gestió única de la inversió s'ha demostrat que és la que contracten el 80 % d'empreses, segons la certificació de la companyia asseguradora acompanyada a les actuacions.

QUART.- Analitzarem també l'argument presentat pel Sr. Capellà segons el qual en haver-los ofert a cada treballador en l'any 2009 (març) el denominat PPJ62 d'interès per aquells treballadors que volguessin acollir-se a ell abans dels 3 anys previstos per a la seva jubilació, demostra que, si no l'acceptaven, com ell va fer, significava que tenia el Pla PPJ55. Deducció errònia perquè aquella modalitat dels 62 anys va ser una nova modalitat creada pel Gaya SA a l'any 2009 i que ja no figurava en les modalitats habituals que venen referides en el document 7 abans comentat. Era una novetat i aquesta sí que es va oferir a cada extreballador de Y. individualment i que tenien que signar cadascun si volien acollir-s'hi. Però això no significa que ja tinguessin una modalitat vinculada a l'edat fins l'any 2009. Simplement era un producte nou i van donar l'oportunitat a cada assegurat a adherir-se individualment.

CINQUÈ.- Un altre fet que demostra que la documentació aportada pel Sr. Capellà no sempre venia referida al Pla de Jubilació d'Empresa del qual ell n'era assegurat sinó que venia referida als clients de l'entitat bancària, és el document 13. Aquest document va adreçat als clients que tenien la modalitat "PPJ dinàmic" i als quals els empleats havien de comunicar la nova modalitat PPJ62, a diferència del document 15 el qual si anava dirigit als exempleats de Y.

I com a colofó a tot això, el Sr. Capellà reconeix haver-se adonat que no se li aplicaven el PPJ55 en el mes de març del 2009 i sorprèn que no faci cap pregunta a l'entitat i que reclami un cop s'ha jubilat, tres anys més tard.

En conclusió, el Sr. Capellà no té dret a cap compensació per una inversió que ell no va decidir (ni podia fer-ho) perquè li corresponia a l'entitat bancària triar aquell tipus de Pla de Jubilació "dels usuals" en l'entitat asseguradora, i va contractar un que es corresponia amb el que tenien contractat el 80% dels clients de l'asseguradora. Només afegirem que l'entitat va ampliar la dotació al Pla de Jubilació que tenia el Sr. Capellà amb Y. (404.342,75EUR) en 65.000 EUR més (469.027,57EUR). A part va percebre 52.039,47 EUR dels Fons Mutu de l'entitat en el moment de la jubilació.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7, 51, 5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Capellà contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23-06-2014, que confirmem íntegrament, imposant el pagament íntegre de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.