Inclusió costes judicials dins la remuneració capital TSJC 371/13
- Resolució
- Sentència · 27/03/2014
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 96/2014
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2014:96
- Recurs
- 371/13
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- MORA REMUNERACIÓ CONTRACTE DE PRÉSTEC CREDITOR ADVOCAT PROCURADOR SENTÈNCIA
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Galván i Soriano contra la sentència del Tribunal de Batlles que els condemnava a pagar a la societat "X. SA" la suma de 1.168.543,77 euros, majorada amb interessos bancaris, així com les costes judicials de primera instància. Els apel·lants argumentaven que la sentència no havia analitzat adequadament la seva defensa sobre la importància dels interessos de demora i que aquests cobrien les costes judicials, però la sala ha considerat que els interessos bancaris no tenen per finalitat exclusiva rescabalar el creditor de tots els danys produïts pel deutor i que les costes processals tenen un objecte distint i no provenen del contracte, sinó de la llei. Com a conseqüència, els apel·lants han estat condemnats a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC-371/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0248-1/2012, instades per la societat "X. SA" contra els Srs. Galván i Soriano, en data 14 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant íntegrament la demanda interposada per X. SA contra els Srs. Galván i Soriano, ha de condemnar i condemna solidàriament aquests darrers, a pagar a la primera la suma de 1.168.543,77.- EUR majorada amb els interessos bancaris de descobert fixats per l'ABA des del 6-3-2012 i fins al definitiu pagament d'aquest import; tot i declarant que l'esmentat deute de 1.168.543,77.- EUR està garantit hipotecàriament i disposant la realització en pública subhasta de la hipoteca constituïda sobre les finques "T.P.R." (560 m2) -en la que es troba bastit un xalet- i "T.P.R." (700 m2) segregada de l'anterior, ambdues de la partida d'Auvinyà, Parròquia de Sant Julià de Lòria tot i acordant aplicar el preu de remat dels béns realitzats a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari i a pagar les costes judicials derivades del present procediment, inclosos honoraris d?advocat i procurador de la demandant, a acreditar en període d'execució de sentència".
II.- Els Srs. Galván i Soriano han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, només respecte de la seva condemna a satisfer les costes judicials de primera instància.
Els arguments revocatoris són els següents: la sentència apel·lada no procedia a l'anàlisi dels seus arguments sobre la importància dels interessos de demora i que cobrien, a bastament, l'import de les costes judicials; l'entitat prestamista s'enriquia injustament.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat "X. SA" va formular demanda contra els Srs. Galván i Soriano per incompliment d'un contracte de préstec amb garantia hipotecària.
Els interessats es van oposar a la demanda, invocant tres arguments principals: 1) que el Sr. Galván havia invertit els seus cognoms i, per tant, la demanda es dirigia contra una persona inexistent; 2) que no podien fer front a les seves obligacions per raó de força major, tota vegada que els seus comptes eren embargats dins un procés judicial; que els elevats interessos bancaris reclamats cobrien les costes judicials del banc.
El Tribunal a quo ha estimat la reclamació del banc, doncs entén que el Sr. Galván està plenament legitimat per ser part en aquest procés i que no existeix força major. L'estimació de la demanda ha donat lloc, a més, a la imposició de les costes judicials als deutors.
II.- Els Srs. Galván i Soriano només discuteixen la seva condemna a satisfer les costes judicials de primera instància.
És cert que la instància no ha analitzat, amb profunditat, aquest greuge. Aquesta mancança pot ser sanejada per aquesta Sala, almenys per economia processal. Però tampoc pot triomfar aquest argument perquè els interessos bancaris, ja siguin remuneratoris o per demora, no tenen per finalitat, exclusivament, de rescabalar el creditor de tots els danys que li produeix l'incompliment del deutor. Les costes processals no remuneren el preu del diner, tenen un objecte distint i no provenen del contracte, sinó de la llei. Per conseqüent, no es poden amalgamar ambdós conceptes, cosa que condueix a desestimar el recurs. El fet que les costes judicials s'inclouen, per regla general, dins les despeses de funcionament i de gestió dels bancs (sentències 102/00 del 8 de febrer del 2001 i 027/12 del 31 de maig del 2012) no constitueix, en el cas que ens ocupa, motiu suficient per eximir els apel·lants del seu pagament. I especialment en el present cas, quan : a) els deutors van ser requerits de pagament extrajudicialment,
b) la demanda s'estima totalment i c) resulta que el Sr. Galván apareix com a un professional del món de l'empresa (consta vinculat a l'empresa "Gabin.Consultin", foli 39), formalitzant un préstec per import, ni més ni menys, de 1.300.000 EUR.
III.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna dels recurrents a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas.
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Galván i ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 d'octubre del 2013; condemnar els Srs. Galván i Soriano a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.