Accident de circulació concurrència de culpes (TSJC-147/12)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-147/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Arnau va interposar demanda, de data 13-10-2010, envers la Sra. Montenegro i la seva companyia d'assegurances X., SA, en virtut de la qual sol·licitava que, en concepte de danys i perjudicis com a conseqüència d'un accident de circulació, es condemnés als defenents a pagar l'import de 3.487,53.-EUR, així com aquells imports avui en dia indeterminats, fins que es practiqui la pericial mèdica, i la totalitat de les despeses ocasionades per la tramitació de la causa, incloent l'abonament de les taxes judicials i, els honoraris d'advocat i procurador.

Els demandats van oposar-se a la demanda, per escrit de 19-01-2011 formulant una demanda reconvencional sol·licitant que es condemnés la Sra. D. i la seva companyia d'assegurances Y. a pagar la quantia de 351,02.-EUR. Subsidiàriament, demanaren que el tribunal fixés una concurrència de culpes a raó d'un 50% per a cada una de les conductores.

Les parts van replicar i duplicar oportunament i posteriorment, i després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 23-05-2012, decidint estimar parcialment la demanda principal així com la reconvenció, i "en haver apreciat una concurrència de culpes respecte d'ambdues implicades en l'accident de circulació enjudiciat, a raó del 60% pel que fa a la Sra. Arnau i del 40% pel que fa a la Sra. Montenegro, d'una part, la primera haurà de veure's indemnitzada per la segona i solidàriament amb la companyia "X., S.A.", únicament en el 40% de la quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència com a conseqüència d'haver-se aportat la factura de reparació d'aquells danys materials contemplats en l'informe pericial emès pel pèrit d'assegurances Sr. Canals -remetent-nos per això al III. Considerant-, i d'altra part, els reconvenients ho seran segons contempla el IV.- Considerant. Tot això sense efectuar especial condemnà en costes d'aquesta instància segons s'ha motivat en la present resolució".

III.- La Sra. Arnau va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 12-11-2012, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència i la condemna a la part defenent a pagar la totalitat (i subsidiàriament el 80%) de les despeses de reparació del vehicle propietat de la Sra. Arnau que es determinaran en període d'execució de sentència, així com condemnar-la a abonar-li la quantitat de 6.588,54.-EUR, a més a més, dels interessos legals que corresponguin comptadors de la data de contestació a la demanda, i imposar a l'adversa el pagament de la totalitat de les costes processals, tant de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La Sra. Montenegro i X., SA, també van interposar recurs contra la sentència d'instància però per Aute d'aquesta Sala en data 17-12-12 es va donar lloc al seu desistiment.

En el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 12-11-2012, demanen que es desestimi íntegrament el recurs i la confirmació de la sentència dictada en primera instància, tot i condemnant a la part apel·lant al pagament de la totalitat de les costes processals causades d'ambdues instàncies, incloent dins de les mateixes els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part així com de pèrit.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala en data 17-12-12 es va incorporar en autes i a efectes probatoris el document N°1 acompanyant l'escrit de conclusions presentat per la representació processal de la Sra. D. i consistent en un certificat emès en data 01-06-2012 pel fisioterapeuta Sr. Caro.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius que fonamenten el recurs són en essència els següents.

En primer lloc considera que l'òrgan jutjador "a quo" ha efectuat una incorrecta valoració del conjunt d'al·legacions i proves que consten en autes perquè, la concurrència de culpes establerta a la Sentència no és ajustada a dret puix ella conduïa per l'interior de la rotonda i en una posició més avançada que la Sra. N.R. Per tant, la Sra. R. que conduïa darrera la Sra. D. havia de guardar la distància de seguretat adequada per evitar qualsevol col·lisió amb els vehicles que la precedien, i havia d'extremar la precaució, preveient possibles maniobres, canvis de velocitat, de sentit dels vehicles que la precedien. Afegeix que la Sra. D. tenia una prioritat de pas ja que estava circulant correctament per l'interior de la rotonda (carril dret) i anava a sortir al carrer de la Unió però l'adversa va fer un canvi de carril sense verificar que podia fer la maniobra sense causar perill provocant la col·lisió al carril dret i projectant el cotxe de la Sra. Ruiz contra la vorera exterior. Per tant considera que s'ha de fixar a 100% i subsidiàriament a 80% la part de responsabilitat de la Sra. R.

En segon lloc, critica els conceptes que la sentència de primera instància considera que la Sra. N.R., solidàriament amb la seva companyia asseguradora, han de pagar a més a més de la quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència com a conseqüència d'haver reparat els danys materials del seu vehicle, contemplats en l'informe pericial emès pel pèrit d'assegurances Sr. Canals, i demana els següents conceptes. La quantitat de 292,50.-EUR corresponent a la reparació parcial que va efectuar del seu vehicle i que no està inclosa dintre l'informe del pèrit; la de 92,55.-EUR. corresponent a les despeses d'hospital, farmàcia i aparcament, la de 514,00.-EUR per les despeses derivades del tractament d'osteopatia i rehabilitació efectuat per ORG_0, SL; la de 30,00.-EUR corresponent a les despeses de telèfon; 597,49.-EUR per les despeses de desplaçament i dietes ocasionades durant el temps que no va poder utilitzar el seu vehicle; la de 1.312,00.-EUR en concepte de ITT; la de 3.750,00.-EUR en concepte de quantium doloris.

II.- Sobre la qüestió de concurrència de culpes, aquesta sala ja va jutjar que quant es troben implicats dos vehicles a motor, actuen les regles de l'onus probandi i cada part ha de provar els fets constitutius de la seva pretensió, de manera que essent, essencialment, un sistema de responsabilitat extracontractual subjectiu, s'escau l'acreditació de la manca de diligència en el causant del dany.

Després de l'examen del fons del litigi, aquesta Sala considera que la sentència ha de ser parcialment revocada. En efecte, de l'estudi de la declaració amistosa d'accident firmada per ambdues conductores el mateix dia de l'accident (foli 31), s'extreu que la Sra. D., conductora del vehicle XXXX circulava pel carril dret de la rotonda i que quan va passar al nivell de la sortida cap a Encamp però seguint el seu carril cap a la sortida pel carrer de la Unió, el vehicle XXXX de la Sra. R., que circulava pel carril esquerre de la rotonda, va posar l'intermitent i va girar a la dreta per agafar la sortida cap a Encamp.

El resultat va ser que els vehicles es van xocar al nivell de la part avant i dret del vehicle de la Sra. R. i de la porta esquerra del vehicle de la Sra. D., quin vehicle va xocar contra la vorera exterior. Aquells punts de xocs són confirmats per les fotos dels vehicles adjuntades als informes pericials de les companyies d'assegurances.

Així no queda establert que el vehicle de la Sra. R. anava en una posició més enrederida del de la Sra. D. i no s'ha d'aplicar l'article 7 de la llei del Codi de la Circulació.

És cert que el codi de la circulació, que defineix la rotonda com un tram de via pública, de forma circular o semicircular, en la qual conflueixen dues o més vies urbanes o interurbanes, no conté cap disposició específica a les normes de circulació a dintre d'una rotonda sinó l'article 3-2 en virtut del qual els conductors circulant dintre d'una rotonda han de reduir la velocitat i extremar les precaucions.

Per tant s'han d'aplicar les normes generals i en particular l'article 3 el qual preveu que el conductor d'un vehicle ha de prendre les mesures necessàries per dominar els seus moviments, preveure les seves reaccions i conduir-lo amb prudència. Ha de regular la velocitat en funció de l'estat de la calçada, de la visibilitat, de les dificultats de la circulació i dels obstacles previsibles.

També s'ha de considerar l'article 8 en virtut del qual tot conductor que pretengui canviar de direcció ha de comprovar prèviament que pot efectuar la maniobra sense risc de col·lisió amb altres vehicles i sense obligar-los a executar maniobres sobtades, i adaptar la seva velocitat a aquest efecte.

No existeix cap obligació de circular per la dreta encara que un cop a l'interior de la rotonda, cal circular preferentment per la dreta i no fer mai la maniobra de l'interior a l'exterior sense respectar la preferència del vehicle que circula per l'exterior.

Així doncs, la maniobra de la Sra. R. de girar a la dreta sense haver previst les conseqüències del mateix, no pot ésser considerada com a diligent, tot i que ha respectat la seva obligació de senyalització com ho exigeix l'article 96 del codi de circulació.

De la mateixa manera, encara que el fet de circular pel carril de dreta no és una falta per si, cal considerar que la maniobra de la Sra. D. d'incorporar-se i quedar-se al carril de dreta esdevé tanmateix imprudent. En efecte, la configuració de la rotonda on va tenir lloc l'accident ressurt molt clarament de l'informe del servei de circulació comunal (foli 165) perquè permet contemplar que la rotonda coneguda com la del Km 0 és de petita talla amb dos carrils i que apareix del més convenient posar-se al carril d'esquerra pel conductor que vol anar a la segona sortida cap al carrer de la U. perquè sinó es troba necessàriament en posició perillosa amb els vehicles trobant-se al carril esquerre amb direcció envers la primera sortida atès que tenen molt poc lloc per canviar de carril. Endemés, s'ha de tenir en compte que la Sra. D. no va fer servir cap senyalització per indicar als altres conductors que malgrat circulés pel carril de dreta no volia agafar la primera sortida.

Així doncs, sí que s'ha d'apreciar una concurrència de culpes, atès que cada una de les conductores van cometre una falta a l'origen de la col·lisió, però no existeix cap element objectiu per considerar que la Sra. D. va cometre una falta més greu que la de la Sra. R.

La conseqüència ha de ser que la part de responsabilitat s'ha de fixar a 50% per cada conductora.

III.- Pel que fa de les despeses de fitoteràpia i les demandes en relació amb les lesions físiques, el tribunal a quo va considerar que no es pot considerar raonablement que les lesions que va invocar la demandant són degudes a l'accident del 22 d'abril de 2010, primer perquè l'escrit de l'empresa "Fisioteràpia B., SL." segons el qual la pacient estava seguida amb rehabilitació menciona que la Sra. D. va anar-hi per primera vegada el 20 d'abril de 2010 i segon, perquè el metge forense va ignorar aquest extrem.

Sobre aquest punt, el recurs s'ha d'estimar.

En efecte, per Aute d'aquesta Sala en data 17-12-12 es va incorporar en autes i a efectes probatoris el document N°1 acompanyant l'escrit de conclusions presentat per la representació processal de la Sra. D. i consistent en un certificat emès en data 01-06-2012 pel fisioterapeuta Sr. Caro, i aquest professional certifica que "la Sra. Arnau ha estat al centre de Fisio-Serveis Bernat de la X, nº8 fent sessions d'osteopatia a parti del 21.05.10. Hi va avé un error de dates, no va començar el 20.04.10 si no el 21.05.10. Disculpeu les molèsties."

Sobretot, el peritatge mèdic realitzat pel Dr. Palau conclou clarament que va patir una contusió al genoll dret i una fuetada cervical i que ell mateix va poder constatar el 23 de juny de 2011 que presentava dolor a la palpació de la zona mitja de la columna cervical i contractures paravertebrals cervicals i del trapezi esquerres, sense limitació de la mobilitat del coll (folis 172-179) i en el seu complement realitzat a la demanda de la part demandada, afirma que un cop revisats tots els documents obrant en autes, es pot confirmar que el problema de cervicals que presenta la Sra. D. és a conseqüència de l'accident d'autes (foli 188-191).

S'ha també de posar de relleu que el forense indica l'existència del certificat de salut emès per la metgessa de capçalera de la Sra. D. on especifica que és després d'una consulta del 06 de maig del 2010 que la metgessa li va proposar de fer osteopatia, perquè això correspon i confirma una primera visita el 20 de maig (data de la primera factura) i no el 20 d'abril.

És cert que en període de proves, la Sra. Bernat i la Sra. Ruiz van testificar que el 23 d'abril de 2010 havien sentit a la Sra. D. dir a la Sra. R. que no li feia mal enlloc (folis 177 i 180) però aquests testimonis, fets en juny 2011 per assalariades de la part demandada no tenen prou força probatòria per contradir els elements mèdics i en particular forenses com per exemple que el mateix dia del 23 d'abril de 2010 l'estudi clínic i radiològic fet a l'hospital N.S.M. va mostrar una rectificació de la columna cervical justificant l'administració d'un tractament antiinflamatori, relaxant muscular i antiàlgic.

Per conseqüent, queda abastament justificat la relació entre l'accident d'autes i els danys següents:

1.- la part demandant sol·licita 92,55.-EUR. corresponent a les despeses d'hospital, farmàcia i aparcament.

Queda establert per l'informe d'atenció a urgències (foli 35) que el 23 d'abril de 2010, la Sra. D. va consultar al Dr. Sancho el qual li va receptar uns medicaments relacionats amb dolors cervicodorsals, essent la presència de la pacient en l'hospital de les 16h47 a les 17h49, i això va donar lloc a una factura de pàrquing per 3,25.-EUR (foli 50), una factura d'hospital per 33,62-EUR (foli 37), i factures de medicaments per un total de 55,68.-EUR (foli 51) i així la suma de 92,55.-EUR queda justificada.

2.- la part demandant va sol·licitar també l'import de 514,00.-EUR per les despeses derivades del tractament d'osteopatia i rehabilitació efectuat per ORG_0, SL;

Queda justificat per les factures i els certificats tant com pel peritatge mèdic un total de 04 sessions entre el 20 de maig 2010 i el 19 de novembre 2010 per un total de 160.-EUR i després 12 sessions per un total de 190,68.-EUR més 10 sessions per un total de 204,30.-EUR (folis 38-39, 48-49 i 135-6-137) i així la suma sol·licitada de 514.-EUR queda justificada.

3.- la part demandant va sol·licitar en tercer lloc l'import de 1.312,00.-EUR en concepte de ITT, encara que no va demanar la baixa i va continuar a treballar. Queda provat que va haver de portar un collaret cervical durant uns 15-20 dies; el pèrit precisa que va patir una fuetada cervical de grau II que sol provocar generalment dolors i contractures cervicals durant 2-3 setmanes i per la qual el període mig de recuperació és de 60 dies.

Per tant, si és justificat indemnitzar la molèstia en els actes de la vida corrent sobre la base de la meitat del salari mínim, això no es pot fer sobre unes bases teòriques com les de l'informe pericial i en el present cas, a falta de més proves, el període corresponent no supera els 15 dies durant els quals la Sra. D. va haver de portar el collaret.

Així, en concepte d'ITT hem de fixar el perjudici a 43,92.-EUR X 15 = 658,80 /2 = 329,40.-EUR

4.- la part demandant sol·licita l'import de 3.750 EUR en concepte de quantium doloris.

El pèrit quantifica el pretium doloris a 2,5/7 entre lleuger i moderat per una pacient que va patir un fuet cervical que la va obligar a realitzar sessions d'osteopatia i que va sofrir i sofreix contractures amb crisis ocasionals de cefalea.

A partir d'aquests elements el perjudici es pot fixar a l'import de 2500.-EUR

En total, el perjudici de la Sra. D. s'ha doncs de valorar a la suma de 2500+ 329,40+ 514+ 92,55 = 3435,95 EUR.

IV.- Pel que fa, les despeses de reparació del vehicle, és de forma encertada que el primer jutjador va considerar que la reparació del vehicle propietat de la Sra. D. havia de prosperar. S'ha de condemnar solidàriament a la Sra. R. i a la companyia X., SA a pagar a la Sra. Arnau 50% de la quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència com a conseqüència d'haver-se aportat la factura de reparació d'aquells danys contemplats en l'informe pericial.

Ambdues parts demanen la confirmació d'aquest extrem i així s'ha de jutjar.

Pel que fa a les despeses de telèfon, de desplaçament i de dietes ocasionades durant el temps que no va poder utilitzar el seu vehicle, és cert que la part demandant explica en els seus escrits que va haver de fer una primera reparació justament per poder circular i això correspon a la factura del Garatge C. del 26 de maig de 2010 per un import de 292,50.-EUR (foli 47), és a dir un mes després de l'accident. Per tant, força és de constatar amb el primer jutjador que la Sra. D. no aporta cap element per establir un vincle de causalitat suficient entre aquestes factures i el sinistre d'autes. No aporta més elements per justificar perquè va circular en taxi o en autocar, perquè va menjar en restaurants i perquè va haver de comprar una targeta de telèfon.

Pel que fa a la factura del 26 de maig, és cert que correspon al canvi del braç de suspensió i a l'alineació de la direcció i que va ser pagada, i per tant s'ha d'integrar ja al perjudici, essent precisat que aquestes obres no es podran tornar a fer.

Finalment el perjudici es suma a 3435,95+ 292,50 = 3728,45.-EUR i s'ha de condemnar solidàriament les parts apel·lades a pagar 50% d'aquest import, és a dir 1864,22.-EUR

V.- En relació a la demanda reconvencional, l'Hble. Tribunal de Batlles va considerar de manera encertada que s'ha justificat documentalment.

El tribunal va decidir condemnar a la Sra. D. a pagar a la companyia "X., SA" el 60% de la suma de dos-cents un euros amb dos cèntims (201,02.-EUR) i a la Sra. R. el 60% de la franquícia a la qual va haver de fer front en haver-li estat reparat el seu vehicle, ascendint aquella a la suma de cent cinquanta euros (150.-EUR).

Aquests extrems s'han de confirmar però amb la modificació en l'apreciació de les culpes a raó de 50% per cada una de les conductores.

VI.- L'èxit parcial encara que substancial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Respecte de les de primera instància, l'estimació parcial i l'estimació de la concurrència de culpes justifica que cada part hagi d'abonar les costes causades a la seva instància, essent les comunes per meitat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Arnau contra la sentència, de data 23-05-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i REVOCAR PARCIALMENT la seva part decisòria, tot declarant que s'ha d'estimar en part la demanda interposada per la Sra. Arnau contra la Sra. Montenegro i X., SA i condemnar solidàriament a aquests darrers a l'abonament de la quantitat de 1864,22.-EUR amb més els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com el 50% de la quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència com a conseqüència d'haver-se aportat la factura de reparació d'aquells danys materials contemplats en l'informe pericial emès pel pèrit d'assegurances Sr. Canals

Condemnar la Sra. Arnau a l'abonament de la suma de 100,51.-EUR a la companyia "X., SA" i a la Sra. Montenegro la suma de 75,00.-EUR

No procedeix efectuar imposició de les costes de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-