Actes constitutius de responsabilitat administrativa (0011/06)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0131-2/04

S E N T È N C I A NÚM. 11-2006

PARTS:

Apel·lant: Miró

Representant: Jover

Advocat: Pera

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ORDINO

Representant: Durán

Advocat : Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de març de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0131-2/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat mercantil Miró va interposar recurs contra la desestimació del Govern per silenci del recurs formulat en data 13 de setembre del 2004 contra la desestimació del Comú d'Ordino, igualment per silenci, de la sol·licitud presentada el dia 25 de maig anterior.

2.- En la sentència del 30 de setembre del 2005, el Tribunal de Batlles ha declarat inadmissible la demanda formulada en data 1 de desembre del 2004 per la societat Miró i ha condemnat la part actora al pagament de les costes derivades del present procés.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 18 de novembre del 2005, la societat Miró manifesta principalment que:

-el recurs administratiu previ i la demanda jurisdiccional els va presentar la mateixa persona, el Sr. Ruiz, administrador únic de la societat i no una persona jurídica diferent com la mateixa societat, puix existeix un error material d'identitat en l'escrit de demanda.

-en virtut de l'article 40 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal existeix la possibilitat de concedir a la part que ha comès l'error material, un termini de cinc dies per tal de subsanar « l'error » i el Tribunal no ho va fer

-demana que no s'imposin a la present part les costes del present judici.

4.- En la seva contesta de data 1 de desembre del 2005, el Comú d'Ordino manifesta principalment que:

-la societat no pot acreditar haver interposat el recurs administratiu previ ja que les personalitats de la persona jurídica i de la persona física són diferents,

-el Comú demana la confirmació de la condemna al pagament de les costes processals.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En aquest cas, el procés s'ha desenvolupat de la manera següent:

La sol·licitud prèvia davant el Comú d'Ordino la va presentar el 25 de maig de 2004 el Sr. Ruiz. En aquest document la societat mercantil Miró mai es va mencionar (veure foli 6 i 7).

Desprès el rebuig d'aquesta sol·licitud per silenci administratiu per part del Comú d'Ordino, el recurs d'alçada es va presentat davant el Govern el dia 13 de setembre del 2004. Aquest recurs el va presentar el Sr. Ruiz i la societat mercantil Miró en cap moment es va mencionar (veure folis 8 i 9).

Per tant queda establert que els recursos previs els va presentar el Sr. Ruiz, com a persona física i no per la persona jurídica com és la societat mercantil Miró

La societat mercantil Miró., va presentar la demanda jurisdiccional davant el Batlle, el dia 1 de setembre del 2004 (veure foli 2) i també les proposicions de prova (veure foli 16), és a dir la persona jurídica. La societat manté que la menció « el meu patrocinat » en l'últim apartat assenyala de fet el Sr. Ruiz (veure foli 4). D'altra banda aquesta afirmació es pot comparar a un passatge de la demanda, (veure foli 3), en el qual la societat indica « que l'import de 17 778,52 EUR ha estat avançat per part del meu patrocinat ». Ara bé, efectivament queda establert que el Sr. Ruiz ha pagat aquesta suma (veure foli10 i s.).

Però en el sentit formal, és clar que la demanda jurisdiccional ha estat presentada per la persona jurídica, la societat mercantil Miró, mentre que el recurs administratiu previ ha estat presentat per la persona física, el Sr. Ruiz. Es tracta, evidentment de dues persones diferents.

Ara bé, l'article 125 del Codi de l'Administració disposa :

« La interposició prèvia d'un recurs administratiu és un requisit necessari per a tenir accés a la via jurisdiccional ».Convé de fer una aplicació literal d'aquest text. En efecte, en aquest cas, es tracta d'un error de procediment evident i no d'un simple error material, com sosté el demandant.

Per consegüent, cal concloure que la demanda jurisdiccional presentada per la societat és inadmissible i la sentència s'ha de confirmar.

Tercer.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses de cap de les dues instàncies, ja que no s'aprecia temeritat en la interposició de la demanda, per la qual cosa s'ha de modificar en aquest punt la sentència apel·lada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per la societat " Miró

Segon: Confirmar parcialment la sentencia recorreguda

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes pel que fa a les dues instàncies..

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.