Responsabilitat extracontractual d'un perit judicial

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000214/2025

ORIGEN: 7000034/2022 - 0

NIG: 5300542120220000382

SENTÈNCIA 000037-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000214/2025

Nig : 5300542120220000382

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00037

SENTÈNCIA 000037/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Prima

Advocat: Sr. Trevor

Apel·lat: Sr. Domènec

Representant: Sra. Jacinta

Advocat: Sr. Henrik

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Responsabilitat extracontractual d'un perit judicial

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10/10/2019, en el marc del procediment de Diligències prèvies 1000367/2018 obertes per un pretès delicte major d'actes sexuals sense consentiment en el qual la Sra. Prima tenia la qualitat de perjudicada, el batlle instructor va designar com a perit al "SERVEI DE MEDICINA LEGAL I FORENSE".

En aquest informe s'havia de descriure la seva personalitat, el grau de veracitat de les seves afirmacions respecte als fets d'autes, així com les lesions psíquiques derivades d'aquests fets, indicant el tractament que calia seguir per a les seqüeles eventuals i la valoració del pretium doloris.

L'informe corresponent de data 23/01/2020, va ser redactat per Dr. Domènec, en la seva qualitat de metge que col·labora amb l'Àrea de medicina legal i forense.

En data 03/05/2021, el batlle instructor va decidir el sobreseïment de les Diligències Prèvies 1000367/2018, decisió confirmada pel Tribunal de Corts per aute del 14/06/2021. Per aute del 08/10/2021, la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior de Justícia va decidir no admetre a tràmit el recurs formulat en contra d'aquest darrer aute. Finalment, per Aute del 20/12/2021, el Tribunal Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara interposat per la representació processal de la Sra. Prima contra aquests tres autes.

2.- Per escrit del 16/02/2022, la Sra. Prima va formular en contra del Sr. Domènec demanda en reclamació de danys i perjudicis, a tramitar pel procediment ordinari, sol·licitant la seva condemna "al pagament de la quantia que s'acrediti en el seu moment processal oportú, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis".

3.- Per escrit del 28/04/2022, el Dr. Domènec es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació íntegra, amb condemna a l'agent al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

4.- L'audiència prèvia va tenir lloc el 26/05/2022.

5.- Per providència del 15/11/2022, el Tribunal va aixecar d'ofici qüestió de prejudicialitat penal en relació amb unes diligències prèvies instades per la part agent contra la part defenent per un presumpte delicte major de peritatge fals en un procediment judicial, i per Aute del 08/05/2023 es va acordar estimar la qüestió de prejudicialitat penal promoguda d'ofici en relació al procés penal Diligències Prèvies 5000170/2022.

Per Aute de data 28/02/2023, el Batlle instructor va acordar l'arxiu de les diligències prèvies incoades, i que fou recorregut en apel·lació prop el Tribunal de Corts que el va desestimar per Aute de data 10/05/2023, tot desestimant igualment l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la part agent contra aquest darrer Aute, segons resolució de data 28/07/2023. I contra aquesta darrera decisió, la part agent va formular primer, recurs d'apel·lació prop de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior que fou inadmés a tràmit en data 11/12/2023; i seguidament, en data 22/01/2023, recurs d'empara prop del Tribunal Constitucional contra totes les anteriors resolucions dictades per les jurisdiccions ordinàries en el marc de la referida causa, recurs que no fou admès a tràmit per Aute de data 19/02/2024 Causa 2024-6-RE.

6.- El dia 07/03/2025, es va celebrar el judici oral, essent precisat que la part agent va quantificar la seva reclamació en concepte de danys i perjudicis en l'import de 6.300.-euros pel perjudici directe derivat de l'arxiu de la causa i en l'import de 1.300.-euros per l'agreujament de l'estrès post traumàtic patit en tant que perjudici moral.

7.- Per sentència del 03/09/2025, la Sra. Batlle va decidir :

"Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sra. Prima contra el defenent Sr. Domènec i condemnar la primera a pagar al segon les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".

8.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Prima, demanant a títol principal la seva revocació íntegra i l'estimació de la demanda inicial de reclamació de danys i perjudicis.

Subsidiàriament, demana el retorn de les actuacions a la Batllia per a la pràctica de les diligències que es considerin necessàries i per a la designació d'un pèrit forense amb formació en violència de gènere per a la pràctica d'un peritatge complementari i vinculant en matèria de dany moral i nexe causal. Demana que es condemni al demandat al pagament de les costes causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, i s'atorgui la suspensió de l'execució de les costes imposades en la Sentència de primera instància fins a la resolució del recurs, atès l'extrema proximitat del termini d'execució i la situació econòmica de la recurrent, i , en general, que es dicti la resolució que es consideri justa conforme al dret i a la prova practicada.

Fonamenta el seu recurs en que "és una decisió jurídicament inapropiada, i probatòriament errònia, i lesiona greument els interessos dels recurrents." (SIC) i en "la infracció de les normes o les garanties processals, i els drets constitucionals en la primera instància que causen a aquesta part indefensió material efectiva, de conformitat amb el que disposa l'

article 332.2 del CPC

, identificant els Considerants quart, cinquè i sisè de la Sentència, en el que es causa aquesta vulneració.".

De manera resumida, sosté que l'informe lliurat pel defenent contenia nombrosos errors substancials que, conjuntament amb la manca de formació especialitzada del pèrit en violència de gènere, van contribuir al sobreseïment de la causa penal, causant-li un greu perjudici moral i un agreujament del seu trastorn per estrès post-traumàtic.

Argumenta que la sentència ha imposat una exigència probatòria excessiva, i ha aplicat de manera incorrecta la doctrina de la sana crítica ; que la Batllia ha confós errors materials rectificats (nom i data) amb errors substancials que no van ser esmenats i que afecten la base fefaent de les conclusions pericials, ni ha valorat la prova en la seva globalitat; que tampoc ha analitzat degudament l'impacte de la manca d'especialització en la "lex artis" exigible ; que conclou de manera contradictòria que l'informe no va ser determinant ; i que la valoració de l'informe pericial i de la prova s'ha fet sense la motivació necessària i sense oferir a la part la possibilitat real d'acreditar la seva versió mitjançant la pericial que la Batllia havia admès i, després, no va practicar.

Finalment s'oposa a la condemna en costes processals tota vegada que ha estat declarada en situació d'insolvència, que per tant no procediria la imposició del pagament de costes processals i per perquè l' article 18, apartat 2, de la Llei 1/2015 , del 15 de gener per l'erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica li garanteix la gratuïtat.

9.- La representació processal del Sr. Domènec sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació i confirmació de la sentència dictada en primera instància, tot condemnant a la part recurrent al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'Advocat i Procuradora.

Exposa en síntesis, que si bé el primer esborrany de dictamen que fou tramès contenia algun defecte, va procedir a la subsanació de les errades materials que pogués contenir el dictamen en qüestió i ho va trametre a la Batlle instructora, i dit dictamen va reflectir exactament el contingut de les entrevistes que va mantenir amb l'avui apel·lant, essent les seves conclusions força favorables a la Sra. Prima, doncs va concloure que "... els fets que relata poden ésser veritat".

Sosté que la sentència recorreguda transcriu exactament en els seus Fonaments de Dret els motius pels quals cal procedir a la desestimació del recurs interposat per la Sra. Prima.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Quant a l'eventual responsabilitat civil dels perits designats judicialment no hi ha discussió que la mateixa es fonamenta en la responsabilitat extracontractual, de la qual la sentència recorda degudament i en detall els criteris d'aplicació així com la nostra jurisprudència al respecte. Per tant, no ho tornarem a exposar.

La primera qüestió concreta per resoldre en aquest marc de la responsabilitat extracontractual és la de dir si l'actuació del Sr. Domènec en realitzar l'informe psiquiàtric i mèdic que la Batllia li va confiar pot, en particular per contenir dit informe una sèrie d'errors o falsedats, esser constitutiva d'una culpa civil per manca de diligència professional, i si dita culpa ha generat danys i perjudicis a la Sra. Prima.

Segon.- Pel que fa la culpa, la mateixa vindria dels errors i de les falsedats que contindria l'informe.

Al respecte, es va practicar la confessió en judici del Sr. Domènec, qui va poder aportar explicacions que permeten aclarir de que es tracta concretament.

El que cal apuntar en primer lloc, és que, abans de redactar el seu informe, el perit va realitzar dues entrevistes de llarga durada de la Sra. Prima, seguint un protocol que no s'ha criticat, el que revela una actuació diligent per part seva.

Quant als errors, n'hi ha dos indiscutibles i que el Sr. Domènec reconeix, explicant que trobant-se en un període on no disposava de secretària, és ell mateix qui va redactar del tot el seu informe, fent servir com model un informe d'una altra persona, oblidant-se de canviar un nom i una data. Aquests errors els va rectificar amb posterioritat, fent arribar el corresponent informe corregit a la Batllia.

Quant als altres errors o falsedat, n'hi ha tres que el Sr. Domènec admet que podrien correspondre a un error o un malentès o confusió per part seva:

- el fet d'anotar que la Sra. Prima va integrar un curs de nouvinguts al Lycée Comte de Foix. Explica que va voler manifestar que ella tenia un bon nivell i que potser havia confós amb el fet que el Lycée l'havia ràpidament fet pujar de classe.

- el fet d'anotar que ella tenia bons records de les famílies d'acollida, al plural, quan ella diu que només li va explicar que va viure amb la família d'una amiga que l'havia acollida. Admet que podria ser un malentès per part seva.

- el fet d'anotar que viu en un hotel quan en aquest moment vivia en un pis. Admet que podria ser un error per part seva donat que l'hi havia explicat que havia viscut en hotels i pisos.

Quant a la resta, el Dr. Domènec manté el que va indicar en el seu informe i aporta les explicacions següents :

- el fet d'anotar que ha treballat en diverses feines quan ella només li ha dit que havia treballat en l'escola andorrana. El Sr. Domènec manté que va notar això perquè ella va mencionar que havia treballat en una escola de llengües.

- el fet d'anotar que ella tenia clar que era una trobada per tenir relacions sexuals, el Sr. Domènec manté que sí que l'objectiu era aquest, encara que, per les raons que siguin, no hi hagi cap relació al final.

- el fet que ella li va dir que el Shibari formava part de la seva sexualitat en general, quan la Sra. Prima va negar haver parlat amb ell d'aquests conceptes, el Sr. Domènec ho manté i precisa que fins i tot va haver de verificar en que consistia precisament aquesta pràctica.

- manté que va constatar que la Sra. Prima tenia una tendència a culpar l'entorn, els demés i els seus orígens i que si no va arribar a qualificar-ho de victimisme, sí que havia notat una forma de victimisme, i que fins i tot, "per trencar el victimisme", li havia fet el comentari que, malgrat les dificultats que havia conegut en la seva vida, els seus esforços personals per aconseguir la seva situació actual s'havien de valorar.

- el fet de notar que havia seguit tractaments psicològics i tenia per controlar els seus impulsos. El Sr. Domènec manté que li va explicar que havia tingut certes dificultats al Lycée i que havia intervingut una psicòloga.

- El fet de notar que era sorprenent que ella no va poder aturar la relació sexual, el Sr. Domènec ho manté tenint en compte tots els elements de la relació i de la personalitat de la Sra. Prima, i tot i indicar que sí que coneix la noció de "immobilitat involuntària".

- Explica que el fet de no tenir una formació en violència de gènere no el va impedir de complir la seva missió doncs tal formació no és obligatòria.

- Quant a l'afirmació més criticada de que, malgrat notar que el relat de la Sra. Prima pot ser la veritat, tot semblava tenir relació amb el seu passat i els seus trets de personalitat, el Sr. Domènec ho manté, explicant que ha constatat, d'una part, una dissociació entre la vida sexual i la vida afectiva, i d'altra part, uns trets patològics.

- El Sr. Domènec nega que les seves conclusions haurien variat sense els elements litigiosos.

- El Sr. Domènec explica que no ha valorat el pretium doloris perquè no quadrava l'estrès posttraumàtic amb els trets de personalitat constatats.

Doncs bé, no és possible considerar com a establerta una manca de diligència en l'actuació del perit.

En efecte, pel que fa a l'error relatiu al nom i a la data, correspon a un mer error material que no tradueix per si sol una negligència culpable.

Pel que fa als tres temes que el Sr. Domènec admet que podrien correspondre a un error o un malentès o una confusió per part seva, corresponen a l'estudi que el perit va fer de la biografia de la Sra. Prima a partir de les declaracions de la mateixa. Per definició, doncs es tracta d'una entrevista amb un metge, no tenim coneixement concret i precís de les declaracions que se l'hi van fer, però fins i tot si es considera que aquest darrer hauria notat uns elements que no corresponen exactament amb dites declaracions, i vist la concreta naturalesa de les diferències que es pretenen, que resten de poca transcendència, un eventual malentès per part del perit no permet qualificar una actuació negligent per part seva.

Pel que fa a la resta dels elements litigiosos de l'informe, com ho acabem de veure, el Dr. Domènec els manté. Les explicacions que aporta permeten constatar que uns d'ells són relatius a les declaracions de la Sra. Prima, el que ens porta a tenir les mateixes consideracions que en el paràgraf anterior, però amb la diferència que en aquests casos, el pèrit explica que no poden correspondre a un error seu, un malentès o una confusió, sinó que explica perquè va anotar el que va notar. Doncs bé, res permet afirmar que hauria mencionat coses que no corresponen a les declaracions i explicacions de la Sra. Prima.

Per tant, no queda establert que l'informe no reflectiria de manera fidel o lleial el contingut de les entrevistes mantingudes amb la Sra. Prima, ni queda establert cap actuació per part seva susceptible de constituir una falta.

Els altres elements pertanyen a la seva especialitat forense, és a dir de metge psiquiatre. I la part agent no ha aportat cap element per demostrar que les seves conclusions al nivell psiquiàtric revelarien una mancança professional. El fet que d'altres psiquiàtrics podrien tenir conclusions diferents no és la demostració d'una mancança professional i no permet considerar que les conclusions de l'exploració psicopatològica de la Sra. Prima es fonamentarien en elements deficients.

Quant a la manca de formació específica en matèria de violència de gènere, la mateixa no l'havia de portar a refusar la missió, doncs si l' article 4 de la Llei 1/2015 disposa que els professionals que intervinguin en casos d'aquesta matèria han d'acreditar una formació especialitzada en cada cas, la seva qualificació de metge psiquiatre era suficient. Aquesta qüestió esta vinculada a la qüestió de la "immobilitat involuntària", que el perit no hauria tingut en compte. Però, explica perquè no va concloure en aquest sentit sinó que manté que el va sorprendre que la Sra. Prima no va poder aturar la relació sexual.

En conclusió, el Dr. Domènec ha complert amb l'encàrrec judicial i no queda establerta cap insuficiència, ni negligència ni imprudència, i encara menys cap actuació maliciosa per part seva de naturalesa a fer-lo incórrer en responsabilitat civil.

Tercer.- Pel que fa al nexe de causalitat entre la culpa (a considerar-la establerta) i els perjudicis invocats, és de recordar que la responsabilitat civil exigeix demostrar que el fet perjudicial ha d'haver estat, segons una expressió clàssica però tautològica, la «causa generadora» del dany, la seva causa eficient.

Tota l'acció de la demandant es fonamenta en l'afirmació que és l'informe del Dr. Domènec que va dur com a conseqüència l'arxiu de les Diligències Prèvies.

Doncs bé, el perit és un tècnic al qual el jutge pot confiar una missió que necessita investigacions complexes, que pot acceptar o no, per tal de proporcionar-li, sobre una qüestió de fet, informació de naturalesa tècnica que no posseeix. En quest sentit, els pèrits designats pel jutge tenen la qualitat d'auxiliars temporals del jutge. No obstant això, la seva opinió no vincula el jutge com ho vam motivar en moltes ocasions.

En el nostre cas, on a més parlem d'una especialitat tan complicada com és la psiquiatria que tracta de la matèria la més difícil, val a dir la psique humana, res en l'informe del Dr. Domènec, i en particular en els punts litigiosos que hem analitzat de manera detallada en el Fonament anterior, ha pogut constituir una causa suficientment determinant de la decisió de sobreseïment.

No es pot considerar amb la part agent i ara recurrent que dit informe hauria tingut tal influència sobre el jutge instructor com per convèncer-lo quan apareix clarament que la seva decisió és el fruit d'un conjunt d'elements.

Tampoc la part agent ha acreditat com la manca de formació especialitzada en violència de gènere hauria tingut una conseqüència concreta.

A més, no podem ignorar que en el seu Aute del 20/12/2021 resolent el recurs d'empara de la Sra. Prima en contra dels autes recaiguts en relació a la decisió de sobreseïment, el Tribunal Constitucional, referint-se a l'aute confirmatori del Tribunal de Corts, motiva :

"... l'aute del 23 de juliol del 2021 esmentat va analitzar totes les al·legacions de la part recurrent i va donar contesta a cada una d'elles; destacant de manera precisa que l'error comés pel perit psiquiàtric forense era un error material comés en l'encapçalament del seu informe sense que el seu contingut fos erroni, error que va ser esmenat de manera immediata pel perit mateix, i de manera anterior a la presa de la decisió de sobreseïment provisional del batlle instructor".

Així les coses, en no existir tampoc el segon requisit essencial de la responsabilitat extracontractual del Sr. Domènec, no es poden estimar les pretensions de la Sra. Prima, i sense haver d'entrar en l'examen de la qüestió de l'acreditació dels danys i perjudicis pretesament soferts.

Quart.- Per consegüent, no es veu en què la resolució d'instància hauria "aplicat de manera incorrecta la doctrina de la sana crítica, sense motivació raonada compatible amb la càrrega de la prova en matèria d'acció aquil·liana".

Tot al contrari, dita resolució exposa els criteris de la responsabilitat extracontractual i exposa de manera motivada i detallada perquè els mateixos no queden reunits, sense la necessitat de practicar més proves.

Al respecte del deure de motivació, recordem que si qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador, no és obligatori contestar directament a tots i cadascuns dels arguments sinó exposar una motivació coherent i suficient per constituir una resposta necessàriament incompatible amb els mateixos. (veure en aquest sentit per una exposició més detallada de la problemàtica TSJC 292/2024).

Les vulneracions invocades no existeixen.

Tampoc adverem cap error en la valoració de la prova pericial i dels errors invocats o en la valoració del nexe causal entre informe i dany, doncs finalment, compartim la valoració efectuada en primera instància.

Cinquè.- Quant a la qüestió de les costes de primera instància, el fet de ser beneficiari de la justícia gratuïta, que comporta el fet d'obtenir una assistència lletrada sense haver de pagar per això, no te res a veure amb els criteris d'imposició de les costes processals, que corresponen al principi del venciment objectiu i queden regulats per l' article 350.1 CPC .

Quant a l' article 18.2 de la Llei 1/2015 , disposa que s'ha de garantir a les víctimes de violència de gènere i violència domèstica l'assistència jurídica especialitzada mitjançant el dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades, la qual té caràcter gratuït quan la persona sol·licitant acrediti una situació econòmica desfavorable o d'insolvència, d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria. Per tant, tampoc res te a veure amb els criteris d'imposició de les costes processals.

Per tant, la decisió de la instància d'imposar les costes a la Sra. Prima és conforme a dret.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta imposar les costes de segona instància a la Sra. Prima.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la Sra. Prima en contra de la sentència de data 03/09/2025, que confirmem.

SEGON.- Imposar les costes de segona instància a la Sra. Prima.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.