Sentència 000033/2025: LAFU - efectes de la rebel·lia i proves en segona instància

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Águila

Representant: Sra. Salas

Advocat: Sr. RPD

Apel·lat: Sra. Coll

Advocat: Sr. CGM

Apel·lat: Sr. Gibert

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE : LAFU-efectes de la rebel·lia i proves en segona instància

SENTÈNCIA 000033/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1. En el procediment d'arrendaments urbans 5000086/2024, el Sr. Batlle va dictar sentència de data 07-06-2024 decidint :

"Estimar la demanda formulada per part de la Sra. Coll contra els Srs. Gibert i Águila en els termes següents:

1.- Condemnar solidàriament als Srs. Gibert i Águila a pagar a la part agent l'import de 1.050EUR en concepte de rendes vençudes meritades.

Les diferents mensualitats impagades generaran interessos al tipus legal a comptar del seu venciment, això és a partir del dia 6 de cada mensualitat i fins a la seva íntegra liquidació.

2.- Condemnar solidàriament als Srs. Gibert i Águila a satisfer 867,35EUR a la part demandant en concepte de danys causats a l'immoble arrendat.

Aquesta quantitat generarà els interessos al tipus legal a comptar del 2 d'abril del 2024 i fins a la seva íntegra liquidació.

3.- Informar a la part demandant que una eventual demanda d'execució haurà de ser instada i vehiculada a través del saig, tant en quant a les quantitats dineràries com pel que fa al retorn de la possessió així com per la constatació d'eventuals danys.

4.- Imposar a la part demandada el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades.".

2.- En contra d'aquesta resolució interposa recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Águila.

Demana que es condoni el pagament de la quantitat de 1.150 euros, una part per ja estar dipositada i en poder de la part arrendadora en concepte de fiança, i l'altra per correspondre a reparacions que no són responsabilitat de la seva mandant. A més, demana que no s'imposin les costes processals, ni les generades en instància ni les del recurs d'apel·lació, a cap de les parts per l'estimació del present recurs.

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova en relació a la manca de pagament de la renta i als danys ocasionats.

De manera resumida exposa que s'alça en apel·lació també en representació solidària del seu espòs ; que ella va passar per moments difícils per raó de la defunció del seu pare ; que es disculpa per haver omès el torn processal corresponent a la contestació a la demanda i demana la comprensió del tribunal i de l'altra part a l'hora d'admetre els documents acompanyats amb el seu recurs d'apel·lació, i que també es disculpa per l'estat del pis arrendat en el moment de la seva entrega ; que es sol·licita la condonació de la quantitat de 1.050 euros per ser la quantitat dipositada per respondre dels possibles danys com figura en el contracte d'arrendament, i la condonació de 100 euros per ser la quantitat corresponent a la reparació del forat del placo a la paret per ser preexistent a la relació contractual.

3.- La representació lletrada de la Sra. Coll demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de la Sentència impugnada, condemnant a la part apel·lant al pagament de les costes processals i judicials causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

De forma esquemàtica sosté que la Sra. Águila reconeix que és l'esposa del Sr. Gibert però que no aporta cap poder de representació del mateix ; que la part apel·lant està introduint en aquesta segona instància fets nous que no foren al·legats ni provats en la primera instància ; que es retornarà la fiança en les condicions de l'article 14 LAFU, i finalment, que nega que el forat del placo de la paret ja hi fos quan es va arrendar el bé immoble al 2020.

4.- El Sr. Gibert segueix en rebel·lia processal.

5.- Per Aute de data 08-01-2025, el magistrat ponent va decidir no admetre les proves proposades per la part apel·lant, i declarar que no és necessària la celebració d'una vista per a resoldre el present recurs d'apel·lació, quedant el recurs d'apel·lació vist per a sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Cal precisar d'antuvi que si la Sra. Águila indica que actua en representació solidària del seu espòs, el Sr. Gibert, co-condemnat solidari, no aporta cap poder de representació del mateix que permeti a la representació processal de la Sra. Águila actuar també en nom i representació del Sr. Gibert.

Per tant, és únicament la Sra. Águila qui té la qualitat de part apel·lant i s'ha de constatar que el Sr. Gibert segueix en rebel·lia processal.

Segon.- L'article 320.2 CPC disposa que el recursos tenen com a finalitat obtenir un nou pronunciament mitjançant la revisió de la resolució recorreguda, d'acord amb les pretensions formulades per les parts.

Segons l'article 330.2 CPC relatiu al recurs d'apel·lació, en la segona instància les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o de dret, o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o proposin la pràctica de proves d'acord amb el que estableix aquesta secció.

L'article 332.1 CPC disposa que el recurs d'apel·lació es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'error en la valoració de la prova o la infracció de la Llei en la primera instància.

En el present cas, la part apel·lant indica fonamentar el seu recurs en una errònia valoració de la prova. Però no es tracta d'això ja que el que pretén, en realitat, la part apel·lant és que la Sala tingui en compte uns motius d'oposició i unes proves que no es van presentar o aportar en primera instància pel fet de trobar-se els defenents declarats en rebel·lia processal per Aute del 02-04-2024.

Per tant, la resolució del present recurs passa per la qüestió de l'admissió de les proves en la segona instància.

Tercer.- Ja es va resoldre aquesta qüestió en l'Aute del 08-01-2025 que decideix no admetre les proves proposades per la part apel·lant.

Mantenim les consideracions efectuades en el mateix.

En efecte, l'article 333 relatiu a les proves en la segona instància disposa :

"1. Les parts poden proposar la pràctica de proves en la segona instància en els casos següents:

a) Quan el tribunal no hagi admès la pràctica de les proves proposades en la primera instància de forma indeguda, sempre que la part interessada hagi interposat un recurs de reposició o hagi formulat la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància.

b) Quan les proves proposades i admeses en primera instància no s'hagin pogut practicar, ni tan sols com a diligències per a millor proveir, per qualsevol causa no imputable a la part interessada.

c) Quan les proves es fonamentin en fets nous o de nova notícia, sempre que aquests fets siguin rellevants per resoldre el recurs i hagin tingut lloc o s'hagin conegut quan la part interessada ja no ha estat en disposició de sol·licitar la pràctica de diligències per a millor proveir.

2. El demandat que sigui rebel involuntari i que comparegui en el procés en la segona instància també pot proposar la pràctica de proves en aquesta instància. En aquest cas, el tribunal ha de valorar les circumstàncies de la rebel·lia a l'efecte de decidir si admet o no la pràctica de les proves sol·licitades.".

En el present cas, i donat que la part apel·lant no ha comparegut en cap moment en la primera instància, és evident que no es poden donar els supòsits a) ni b).

Quant a l'existència de fets nous o de nova noticia és pales que el certificat de defunció del pare de la Sra. Águila que va ocórrer el 26-03-2024, el contracte de data 19-02-2020 i la foto que, segons pretén, correspondria a l'estat de la paret al moment d'entrar en el pis, són tots anteriors a la data fixada pel tràmit de contesta.

Queda la qüestió de la rebel·lia, en relació a la qual recordem que l'article 333.2 exigeix que sigui involuntària i que el Tribunal en valori les circumstàncies.

Doncs bé, apareix que :

- el dia 11-03-2024, i de conformitat amb l'article 25 CPC, el servei de nuncis va notificar personalment a la Sra. Águila la providència de data 29-02-2024 per la qual s'admetia la demanda i es fixava un termini de 13 dies per a contestar a la demanda,

- el dia 26-03-2024, es va morir el pare de la Sra. Águila,

- per Aute de data 02-04-2024, el Sr. Batlle va dictar Aute declarant la rebel·lia processal dels defenents,

- en data 07-06-2024, es va dictar la sentència i la mateixa es va notificar personalment a la Sra. Águila el 18-06-2024,

- en data 28-06-2024, la Sra. Águila va firmar un poder per a plet per a representar-la en el present procediment d'arrendaments urbans i poder interposar el seu recurs d'apel·lació.

La Sra. Águila es disculpa per no haver comparegut i fa valer que es trobava emocionalment destrossada i molt afectada per la malaltia i defunció del seu pare, i que no va poder arribar a contestar a la demanda.

Però, si bé la Sala no vol ignorar les dificultats, emocionals i materials, que pot comportar la pèrdua d'un parent, aquest malaurat esdeveniment no és suficient en sí com per justificar que la Sra. Águila (ni tampoc el Sr. Gibert) no va acomplir cap tràmit per tal de contestar a la demanda.

No va informar la Batllia de les seves dificultats, ni va comparèixer en cap moment del procediment com li permetia l'article 140.3 CPC. No aporta cap altre element que el certificat de defunció. No existeix cap justificació al fet que en el termini de 13 dies no hagi designat cap procurador com ho va fer 10 dies després d'haver-li notificat la sentència condemnatòria.

Així les coses, la rebel·lia de la Sra. Águila no es pot qualificar d'involuntària i, en tot cas, no correspon a unes circumstàncies particulars que ens haurien de portar a admetre les proves que vol aportar ara.

Quart.- Per consegüent, no es pot considerar cap error en la valoració de la prova, i no existeix cap element que justifiqui la "condonació" que reclama la part apel·lant.

Per tant, el recurs s'ha de desestimar i la sentència s'ha de confirmar.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal de la Sra. Águila en contra de la sentència 07-06-2024, que confirmen.

SEGON.- Imposar les costes de segona instància a la Sra. Águila.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.