SEGURETAT SOCIAL. CASS. Baixa per malaltia. Les lesions estan consolidades. PROCÉS CONTENCIÓS. No es poden introduir noves pretensions en l'escrit de conclusions. L'article 29 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal atribueix una potestat al Tribunal i no a les parts del procés. Formulació de la tesi. (1100087/2013)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100087/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000109/2015

SENTÈNCIA 36-2016

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ricart

Representant: ídem

Advocada: Sra. Sarabia

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Tur

Advocat: Sr. Badía

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100087/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit presentat en data 29 d'octubre de 2013, la Sra. Ricart, per mitjà de la seva representació, va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 29 de juliol de 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió del 31 de maig de 2013 que acordava suspendre el pagament de les indemnitzacions de salari i no atorgar-li una pensió d'invalidesa.

2.- La sentència de data 23 de juliol de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle ha declarat inadmissible la pretensió de la demandant introduïda en fase de conclusions relativa a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, i ha declarat acabat el procediment atès el desistiment de la part agent respecte la pretensió principal.

3.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El fet de formular una nova petició en el tràmit de conclusions, no comporta que la part agent hagi desistit de la seva pretensió inicial.

El segon paràgraf de l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal permetia a la part agent sol·licitar un complement mèdic pericial complementari i en base al principi de defensa sol·licitar la pensió d'invalidesa per malaltia que derivés del nou informe mèdic.

És necessari procedir a una nova valoració mèdica de l'estat de salut de la part apel·lant per determinar correctament la seva minva.

Les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no estan suficientment motivades.

A títol principal sol·licita que es retornin els autes a primera instància per una nova valoració mèdica i els corresponents tràmits que segueixen, i subsidiàriament que es declari la nul·litat de ple dret de la sentència recorreguda i es reposi l'expedient administratiu al moment previ a l'emissió dels informes de la Comissió mèdica de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

4.- En la seva contesta de data 19 de gener de 2016, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

La qüestió relativa a la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna no va ser objecte de debat, i per aquest motiu ha de ser desestimada.

Les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) es troben correctament motivades i són congruentes a les peticions de l'assegurat.

La part agent tenia la possibilitat de sol·licitar còpia de l'informe de la comissió de valoració mèdica de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), i no ho va fer, per la qual cosa no pot en seu judicial al·legar indefensió respecte aquest punt.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha considerat que l'agent havia desistit de la seva pretensió de ser mantinguda en la situació de baixa laboral, ja que, en l'escrit de conclusions, havia prescindit d'aquesta sol·licitud i havia demanat, en canvi, el reconeixement d'una prestació d'invalidesa per malaltia.

Com resulta de l'article 94 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, el desistiment por ésser manifestat vàlidament pel demandant o apel·lant, i també pel representant que tingui poders expressos per a desistir. En conseqüència, s'exigeix una manifestació explícita de voluntat de la part agent o recurrent en apel·lació, encaminada a posar fi al procés judicial, en instància o en via de recurs.

Tanmateix, en aquest cas la part agent no ha formulat en cap moment aquesta declaració expressa de voluntat, de manera que no es pot considerar que hagi desistit de la pretensió formulada en la demanda. El fet d'haver introduït en l'escrit de conclusions una nova petició, dirigida al reconeixement d'una prestació d'invalidesa, pot suposar una desviació processal mereixedora de que es desestimi la nova pretensió, però no es pot equiparar a un desistiment, que, com es desprèn del precepte esmentat, no pot ser tàcit sinó que s'ha de manifestar explícitament. Per tot això, procedeix estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació de la part agent.

Tercer.- Les anteriors consideracions determinen lògicament la necessitat de procedir a l'examen de la pretensió continguda en la demanda, encaminada al manteniment de la situació de baixa per malaltia, qüestió que s'ha de resoldre a la vista del dictamen pericial practicat en les actuacions.

El contingut d'aquest informe és ben explícit (foli 94) quan afirma que la patologia que presenta la interessada, que consisteix fonamentalment en una espondilitis anquilosant, es troba estabilitzada, fins el moment en què es torni a presentar una crisi en forma de brot.

En conseqüència, en aplicació de la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, és clar que procedeix confirmar la decisió de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va disposar l'alta mèdica de la interessada.

D'altra banda, no es pot apreciar, tal com ha declarat la sentència apel·lada, que hagi existit cap situació d'indefensió que pugui donar lloc a la declaració d'invalidesa de les resolucions administratives impugnades, en els termes que preveu l'article 49.1 del Codi de l'Administració. En efecte, aquestes resolucions contenen una indicació suficient dels elements de fet i de dret en què es fonamenten, de manera que la interessada ha pogut interposar amb ple coneixement de causa els recursos adients.

Quart.- La part agent, conscient de les conclusions de l'informe pericial, va introduir en el seu escrit de conclusions una nova pretensió, que no havia formulat ni en el recurs administratiu previ ni en la demanda, encaminada a obtenir el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

Resulta ben evident que aquesta petició s'ha formulat de manera extemporània, en un moment en què la contrapart ja no tenia oportunitat de rebatre-la, per la qual cosa és efectivament inadmissible, com ha declarat la sentència apel·lada, i en aquest sentit s'ha pronunciat ja repetidament aquesta Sala.

La recurrent invoca el segon paràgraf de l'article 29 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, segons el qual el Tribunal pot atorgar a les parts un nou tràmit d'al·legacions, quan consideri que la qüestió que li ha estat sotmesa no ha sigut ben compresa per alguna part, per existir versemblantment altres motius més sòlids per a fundar la seva posició.

Tanmateix, aquest precepte no pot emparar la pretensió de la part agent. En primer lloc, pel que fa als requisits subjectius, perquè l'article esmentat preveu una facultat que correspon al Tribunal i no a les parts del procés. En funció dels interessos públics que estan en joc en tot litigi contenciós administratiu, la llei atribueix al Tribunal una potestat exorbitant que li permet, amb audiència prèvia de les parts, introduir nous motius determinants de l'estimació o desestimació de la demanda, sense que això vulneri el principi de congruència. Ara bé, aquesta facultat del Tribunal no pot ser utilitzada per les parts per alterar de manera extemporània les pretensions que es van articular en la demanda i la contestació.

En segon lloc, des d'una perspectiva objectiva, perquè l'article 29 de la Llei jurisdiccional permet introduir uns altres motius d'estimació o de desestimació, però referits a una mateixa pretensió ("per existir versemblantment altres motius més sòlids per a fundar la seva posició"). Tanmateix, el precepte no autoritza a modificar substancialment l'objecte del procés, és a dir, a alterar les pretensions contingudes en els escrits d'al·legacions de les parts.

En conseqüència, s'ha de concloure que resulta efectivament inadmissible la petició de la part agent, que va introduir en l'escrit de conclusions, de que li sigui reconeguda una pensió d'invalidesa. Això no impedeix, lògicament, que aquesta prestació sigui sol·licitada en la deguda forma davant l'Administració demandada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials causades en ambdues instàncies per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Ricart contra la sentència dictada el 23 de juliol de 2015 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Desestimar la demanda interposada per la Sra. Ricart contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i declarar que les resolucions impugnades de 31 de maig i 29 de juliol de 2013 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'actuació administrativa.

Tercer.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.