Responsabilitat administrativa. Indemnització

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0309-1/08 TSA: 68/09

S E N T È N C I A NÚM. 34-2010

PARTS:

Apel·lant-ada: Valverde

Representant: Cañete

Advocat: Oller

Apel·lant-ada: M.I. GOVERN

Representant: Montenegro

Advocat : Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de maig de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0309-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-62, d'1 d'octubre, va estimar parcialment la demanda de responsabilitat administrativa formulada pel Sr. Valverde i va declarar que la desestimació tàcita del Govern en relació a la sol·licitud formulada per l'agent en data 28 de juliol de 2008 no és ajustada al Dret. En conseqüència anul·la la resolució tàcita i condemna al Govern a satisfer 240.542,49 EUR més el preu del material fungible que en el futur precisi l'agent i en la part no assumida per la Seguretat Social, a acreditar en període d'execució de sentència, sense efectuar pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.

2.- La representació processal del Govern interposa un recurs d'apel·lació en el que argumenta la no existència de responsabilitat administrativa per tal com l'estat de manteniment del voral garantia perfectament la correcta circulació de vehicles i va ser el vianant qui per pròpia imprudència es va precipitar pel barranc; a més indica que no s'han demostrat les despeses al pagament de les quals ha estat condemnat i que la prova s'ha practicat després dels escrits de conclusions. En conseqüència demana la revocació de la sentència tot i que en cas d'una hipotètica condemna accepta subsidiàriament la suma de 71.397 EUR.

3.- L'agent, en el seu recurs d'apel·lació, insisteix en prendre com paràmetre de referència pel càlcul de la indemnització una sentència del Tribunal de Corts i demana que partint de la base d'un percentatge d'incapacitat del 91,5 % se li apliqui un barem de 3.500 EUR per punt, és a dir, 322.000 EUR, mantenint la resta de conceptes acceptats per la sentència apel·lada i elevant, per tant el quantum de la indemnització a 393.792,49 EUR.

4.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que han donat lloc a aquesta causa són els següents: el dia 10 d'agost de 2007, vers el migdia, el Sr. Jover (que comptava 62 anys) caminava pel voral de la carretera general número 2, a la altura del pont que dóna entrada a l'Hotel El Tarter, nucli de Sant Pere, a Canillo, i en posar el peu en un forat no enquitranat que hi havia entre la fi del voral i la barana de protecció de la carretera va perdre l'equilibri i es va precipitar per un barranc de 5 metres d'altura.

A conseqüència de la caiguda va patir el trencament de diverses vèrtebres dorsals que li van produir una secció de la medul·la a nivell D6, va precisar de diverses intervencions quirúrgiques i li queda com a seqüela una paraplegia de les extremitats inferiors, pèrdua de capacitat de resposta dels esfínters vesical i rectal i depressió i ansietat intenses, com s'acredita en l'informe practicat per a millor decidir pel Servei de Medicina Legal i Forense així com per la resta de documents mèdics que consten a les actuacions.

Tercer.- La sentència apel·lada ha considerat que hi ha una responsabilitat administrativa del Govern perquè tot i que els vorals no estan pensats per la circulació de vianants el Codi de la Circulació hi permet el pas a peu sempre i quan es faci tan a prop com sigui possible de la calçada, de manera que el Sr. Jover podia passar per on ho feia, i la manca d'enquitranament de l'extrem de la vorera més proper a la barana de protecció va ser determinant en l'accident.

Contra aquestes apreciacions la representació del Govern interposa un recurs d'apel·lació en tant que compte tingut que els vorals no són per la circulació de vianants i que al Govern només li correspon garantir la circulació correcta dels vehicles per les carreteres que són de la seva titularitat no existeix cap responsabilitat, ja que l'accident es va deure a l'exclusiu comportament del Sr. Jover.

El Govern ha de tenir cura de l'estat de les carreteres amb un bon manteniment i el cert és que aquest manteniment no solament se circumscriu al lloc reservat als vehicles sinó als vorals quan aquests son l'únic lloc per on poden passar els vianants, com és el cas d'autes. En el lloc on es va produir la caiguda, el defecte de manteniment és menor perquè el forat se situava tocant la barana de protecció i es passava perfectament per la resta de voral, però la possibilitat que un vianant s'hi posés no era descartable, com ho demostra el fet que el Sr. C. hi va posar el peu, i aquesta circumstància constitueix un manteniment inadequat que genera responsabilitat administrativa per falta de servei en els termes de l'article 59.1 del Codi de l'Administració.

Quart.- Partint de la base de que hi ha una responsabilitat administrativa, cal establir com es distribueixen les conseqüències indemnitzadores aparellades a la mateixa, és a dir, cal analitzar si l'obligació de reparar el perjudici causat que estableix l'article 58 del Codi de l'Administració s'ha d'imputar només a l'Administració que en sigui responsable o si s'ha de modular quan la víctima ha dut a terme un comportament negligent i per tant ha participat en la producció del dany de conformitat a allò que estableix l'article 59 en el darrer paràgraf.

L'informe emès per l'Àrea de Policia Criminal a partir de la inspecció ocular del lloc després de l'accident i la documentació fotogràfica que l'acompanya és prou eloqüent en el sentit de que l'amplada del voral permetia perfectament el pas d'una persona sense cap perill i per tant l'extrem del voral que tocava la barana de protecció i donava a un barranc no era el lloc adequat per caminar.

La concurrència de culpa de la víctima s'estima molt significativa en aquest cas i obliga a aplicar el precepte esmentat en virtut del principi iura novit curia i amb estimació parcial del recurs d'apel·lació del Govern la responsabilitat administrativa que es dirà es redueix al 40 %, en correspondre la resta -el 60 %- a la pròpia culpa de la víctima.

Vist el conjunt de documents que obren a les actuacions i apreciada culpa de la víctima en la causació de l'accident no procedeix acordar la pràctica de prova demanada en aquesta segona instància pel Govern consistent en que s'obtinguin les proves analítiques que se li van fer a l'accidentat per esbrinar si en el moment de l'accident estava sota l'efecte de begudes alcohòliques.

Cinquè.- La sentència ha reconegut al agent una indemnització per diversos conceptes de 240.542,49 EUR. Contra aquesta decisió s'alça el propi agent demanant l'augment a 393.792,49 EUR i també el Govern, que demana la desestimació de la pretensió d'indemnització o subsidiàriament la condemna al pagament de 71.397 EUR.

L'article 58 del Codi de l'Administració obliga a l'administració que incorre en responsabilitat administrativa a reparar el perjudici causat, però com indica el segon paràgraf de l'article citat el perjudici ha de ser cert, el que vol dir que ha de ser demostrat amb elements de prova que no deixin dubte de la seva existència, per que, de contrari, lluny de compensar el dany sofert per la víctima es produiria un enriquiment injust d'aquesta, prohibit per l'article 60 del mateix Codi.

Això significa que en els procediments de responsabilitat patrimonial la càrrega de demostrar els fets constitutius del perjudici correspon a qui els al·lega. En el cas, l'escrit pel que es va demanar en via administrativa la responsabilitat del Govern no aportava proves de les despeses que ha generat l'accident al Sr. Jover, i aquestes proves tampoc es van aportar ni amb la demanda jurisdiccional ni en període de prova.

Va ser el Batlle ponent qui, després dels escrits de conclusions, va demanar una pericial mèdica i va requerir la part agent que acredités les despeses hospitalàries, d'adequació de domicili, de vehicle i de substitució de mobiliari, d'ajut de tercera persona i de fisioteràpia i assistència d'ATS. Amb aquesta actuació el Batlle va fer una aplicació extensiva de les facultats que li atribueix l'article 49 de la Llei de la jurisdicció (acordar d'ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per a resoldre justament) doncs aquesta facultat s'ha d'exercir durant la fase de prova, no un cop ja formulats els escrits de conclusions de l'article 50 i no es pot exercir per suplir la manca d'activitat probatòria de la part a qui correspon la càrrega de la prova, com ha ocorregut en el cas, i si excepcionalment s'exerceix després dels escrits de conclusions s'ha de fer sense vulnerar el principi d'igualtat d'armes del procés.

Dels conceptes als que la sentència ha atorgat la indemnització el més important és el de les seqüeles a les que ens hemos referit amb anterioritat, que quantifica en 167.000 EUR. L'agent en demana 320.000 EUR i el Govern considera que si el Sr. C. percep de la Seguretat Social espanyola una pensió d'invalidesa per l'accident no li correspon la que demana en aquestes actuacions.

No es pot acceptar la tesi del Govern ja que una cosa és la prestació derivada del règim d'afiliació a la Seguretat Social espanyola quan es produeix una contingència coberta pel sistema i una altra és la responsabilitat administrativa prevista en el Codi de l'Administració, que neix amb independència de qualsevol cobertura per un sistema de seguretat social, de manera un mateix fet por donar lloc a la percepció d'una prestació de seguretat social i a una indemnització per responsabilitat administrativa de l'Administració.

Tanmateix, la naturalesa de les lesions que pateix el Sr. C. comporta un perjudici d'una gran magnitud, en veure's privat de per vida de la seva mobilitat, necessitar l'assistència d'una altra persona i de nombroses atencions mèdiques, i aquest perjudici es xifra en 300.000 EUR, sense que siguin d'aplicació els criteris orientadors de la jurisdicció penal com pretén la representació de l'agent. D'aquesta suma, i de conformitat a allò que s'ha explicat en el fonament de Dret anterior, s'ha de condemnar el Govern al pagament del 40 %, és a dir, 120.000 EUR, amb estimació parcial del seu recurs i desestimació del recurs del Sr. C.

En relació a les despeses hospitalàries, compra de mobiliari i de vehicle la sentència les quantifica en 3.263,77 EUR, 145 EUR per una cadira de rodes, 6.663,72 EUR per altres despeses i 2.000 EUR per estada en un centre sanitari (total 12.072 EUR) no poden ser indemnitzades per què no van ser demanades ni demostrades en via administrativa ni en seu judicial, han estat incorporades a la causa en la forma descrita anteriorment i la seva validesa ha estat negada pel Govern, per la qual cosa, amb estimació del seu recurs en aquest punt s'han de deixar sense efecte.

Finalment, tot i que el pretium doloris, el perjudici estètic, de lleure i sexual que la sentència estableix es podrien considerar inclosos en la indemnització associada a les seqüeles, en la mesura que el Govern en l'escrit de conclusions complementàries les va acceptar i que en l'escrit d'apel·lació no conté una oposició explícita al seu reconeixement procedeix el mateix en la suma de 77.500 EUR que es demanen, dels que correspon al Govern el pagament del 40 %, és a dir, de 31.000 EUR.

En conclusió, la indemnització de la que haurà de respondre el Govern serà de 151.000 EUR (120.000 EUR + 31.000 EUR).

Sisè.- La sentència, conté, en el punt tercer del decidim, la condemna del Govern a satisfer el preu del material fungible que precisarà en el futur i en la part no assumida per la Seguretat Social, a acreditar en període d'execució de sentència.

Aquest pronunciament s'ha de revocar, d'una part perquè la indemnització pel concepte d'invalidesa que s'ha analitzat abasta els perjudicis de present i de futur que suporta la víctima de l'accident, entre ells les despeses que ha de requerir la seva situació, i d'una altra perquè no és acceptable una condemna que generi una obligació permanent per part del Govern sotmesa a permanent activitat de prova en seu administrativa o eventualment judicial.

Setè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Valverde contra la sentència número 2009-62, d'1 d'octubre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Estimar parcialment el recurs interposat per la representació processal del Govern, i amb revocació parcial de la sentència, declarar que la indemnització que correspon al Sr. C. és de 151.000 EUR, condemnant al Govern a fer efectiu el seu pagament.

Revocar la sentència en la part restant del pronunciament tercer.

No fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.