Tenir per desistida de la prova pericial per no haver ingressat la provisió de fons. Nul·litat d'actuacions. Improcedència

Sentència

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000286/2025

ORIGEN: 7000022/2021 - 0

NIG: 5300542120210000343

SENTÈNCIA 000056-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000286/2025

Nig : 5300542120210000343

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00056

SENTÈNCIA 000056/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Cèsar

Representant: Sr. Stanley

Advocat: Sr. Agustí

Apel·lat: Y SA

Representant: Sra. Jean

Advocada: Sra. Noemí

Apel·lat: X (X)

en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida estesa al Sr. Cèsar

Representant: Sra. Dominique

Advocat: Sr. Antoni

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Tenir per desistida de la prova pericial per no haver ingressat la provisió de fons. Nul·litat d'actuacions. Improcedència

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Y, SA va interposar demanda en reclamació de quantitat i exercici de l'acció hipotecària contra el Sr. Cèsar en què sol·licitava que :

"condemnar al senyor Cèsar per a què satisfaci a Y, SA la suma de VINT-I-TRES MIL DOS-CENTS DOS EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS (23.202,60 €) derivada del préstec hipotecari i que haurà d'incrementar-se amb els interessos previstos al Pacte 7 de l'escriptura de préstec i que es generin a partir del dia 12/03/2021- dia següent al de la darrera liquidació d'interessos- i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, segons allò establert als respectius contractes de préstec. Quantitat que està garantida hipotecàriament, a més d'ésser condemnat el deutor al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'Advocada i Procurador que es puguin produir en la reclamació.

I vulgui disposar la realització en pública subhasta de l'hipoteca constituïda sobre el local comercial situat a la planta baixa del XXX, Blocs Números 1 i 2, de l'Aldosa de Canillo acordant l'aplicació del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació de la totalitat del deute hipotecari, més els interessos per ells generats."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 10/11/2025 amb la següent part decisòria :

"Que estimant la demanda interposada per l'entitat Y, SA. contra el Sr. Cèsar, s'escau condemnar a aquest darrer a pagar a l'agent la suma total de 23.202,60€, més els interessos moratoris pactats, a partir del dia 12 de març de 2021 -dia següent al de la darrera liquidació d'interessos- i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute i fins a la liquidació definitiva del deute, així com les costes processals causades a acreditar en execució de sentència."

3.- La representació processal del Sr. Cèsar ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, amb el qual sol·licita que es vulgui declarar la nul·litat de les actuacions a partir del moment de la pràctica de la prova, i que l'import de la prova pericial sigui abonat per l'administració de la fallida (X) i que es continuï el procediment pels seus tràmits.

4.- La representació de la societat agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, no donant lloc a la petició de nul·litat d'actuacions a partir del moment de la pràctica de la prova, i imposant al defenent el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora d'aquesta segona instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

L'únic motiu d'impugnació de la sentència d'instància rau en sol·licitar la nul·litat de les actuacions des del moment en que es va tenir per desistida a la part defenent -avui apel·lant- de la seva prova pericial per manca de consignació de la provisió de fons (1.567,50€) pel perit. I la finalitat de tal retroacció de les actuacions no és altra que la de que la dita provisió de fons sigui aportada per l'administració judicial de la fallida de la societats A,SA i C,SA que va estendre els seus efectes al Sr. Cèsar com a dirigent per aute de 12/07/2021.

Segon.- Antecedents d'interès

Aquestes actuacions es varen iniciar per una demanda interposada per Y,SA en fonament a una acció personal contra el Sr. Cèsar en reclamació del saldo deutor d'un préstec hipotecari de 2003 en el moment de la resolució anticipada per manca de pagament de les quotes hipotecàries des del gener de 2020 i fins al tancament del compte que va tenir lloc, amb efectes econòmics, del dia 11/03/2021. Al mateix temps també acumulava una acció hipotecària amb l'efecte de que -si no pagava després de sentència ferma- es procedís a la subhasta del bé hipotecat.

La part defenent es va oposar a la demanda per dos motius exclusivament: 1) que els interessos moratoris eren possiblement abusius; 2) que la subhasta del bé -d'import molt superior a la quantia reclamada (23.202,60€)- resultava improcedent pel valor de bé hipotecat. No va negar que devia el principal ni va qüestionar aquesta suma reclamada, ni, per tant, els interessos ordinaris ni les comissions per quota impagada.

En el judici de proves, va proposar la prova pericial econòmica per poder esbrinar quins interessos li havien estat aplicats al préstec hipotecari, però en l'objecte de la perícia que proposava (foli 119) ja va variar el motiu essencial de la seva contesta que estava centrada en els interessos moratoris, per ampliar aquell objecte (apartats 3 i 4) a "altres interessos i despeses de les diferents liquidacions practicades sobre el capital degut en cada liquidació".

La prova pericial va ser admesa en 21/06/2021 i després del tràmits pertinents es va requerir en 28/10/2021 a la proposant -avui recurrent- que consignés la provisió de fons de 1.567,50€ que demanava el perit. No ho va fer perquè va dir (sense acreditació documental) que tenia tots els seus bens embargats per conseqüència de l'extensió de la fallida de les dues societats esmentades de les quals era administrador juntament a altres persones. Se li va reiterar l'exigència de la consignació en 07/04/2022 amb el suggeriment de que podia instar la justícia gratuïta. El Sr. Cèsar, en data 02/05/2022, va reiterar que no podia acollir-se a aquest benefici perquè li havien comunicat que en tenir béns embargats al seu nom, no acomplia els requisits (no va acompanyar cap resolució denegatòria del benefici indicat). En data 26/05/2022 se li va donar la darrera pròrroga i vençuts tots el termini de pròrrogues que havia demanat per aconseguir aquella suma, finalment en 04/07/2022 se'l va tenir per desistit de la prova pericial.

En data de 07/10/2022 les parts varen presentar les seves conclusions, insistint de nou la part defenent en els seus dos motius d'oposició (interessos moratoris sospitosos de ser abusius i la desproporcionalitat de l'acció hipotecària), sense fer esment, ara, dels interessos ordinaris o de les despeses percebudes per l'entitat bancària ni del capital reclamat.

En el seu recurs, demana la nul·litat de les actuacions perquè ha incorregut en indefensió en no poder-se practicar la prova pericial proposada pel propi recurrent i que se'n faci càrrec de la provisió de fons l'X com a administradora judicial de la fallida.

Tercer.- En primer lloc, hem de dir que aquesta singular pretensió de que l'administració judicial hagi de fer-se càrrec de la provisió de fons d'un prova que no ha proposat ni ha volgut participar, resulta una qüestió nova que no ha estat objecte de debat en la instància i que, per impediment de l' article 330.2 del CPC , hem de rebutjar.

Quart.- Pel que fa a la indefensió que proclama la part recurrent per demanar la nul·litat parcial de les actuacions, hem de dir no hi ha hagut tal indefensió doncs la part si no ha pogut pagar l'exigua quantitat de la provisió de fons ha estat perquè no ha pogut accedir al benefici de la justícia gratuïta per causa legal (segons el mateix reconeix però no acredita) i si ha vist embargat els seus béns ha estat per l'extensió de la fallida de les societats que administrava, és a dir, també per imperatiu legal.

Però és que, a més, com argument de reforç i amb la finalitat d'exhaurir la persuasió que ha d'acompanyar tota decisió judicial, l'objecte de la pericial que reclamava tampoc resultava útil ni pertinent perquè ja no s'oposava a la suma reclamada liquidada fins al 11/03/2021 (foli 88, document 4) on quedaven inclosos els interessos de demora del 2% i no del 14,12%, cosa que ja descarta que en la liquidació del principal s'hagués aplicat aquest darrer percentatge com interès de demora. Hem de recordar que en la primera fase del període d'amortització del préstec hipotecari (del 16/10/2003 al 30/09/2004) el tipus fix pactat d'interessos ordinaris o remuneratoris era del 3,41% i en el període següent de la segona fase (01/10/2004 al 30/10/2023) es va pactar un tipus fix de l'Euríbor més 1,10 punts, amb la qual cosa resulta totalment descartat cap interès de demora "abusiu".

De fet, en el seu recurs ja reconeix que "aquesta part ha posat en dubte que els interessos moratoris aplicats sigui del 2% tal i com diu la part actora, no en la liquidació presentada (foli 88) que clarament especifica del període 01/01/2020 al 04/01/2021, però sí tota la vida del préstec, sinó que més bé ha aplicat el 14,12% que li permet el contracte signat..."

Si examinem la liquidació del foli 88 on es detallen els conceptes que es reclamen en la demanda, podem veure que no només s'especifica el període recollit per la defenent i recurrent sinó també el període 04/02/2021 a 01/03/2021 i on hi consta el 2% però ara en el recurs ja ho estén a "tota la vida del préstec", és a dir, els interessos ordinaris (no consta cap impagament abans del mes de gener de 2020) i, a més, qüestiona ara (i no en la contesta a la demanda) les comissions per quota impagada, cosa que de nou infringeix l' article 330.2 del CPC en variar l'objecte del litigi que s'ha esdevingut en la instància.

Pel que fa al pacte 7 del contracte de préstec hipotecari (foli 46 revers) quan fixa una clàusula de tancament sobre els interessos de demora dient que seran els de l'interès remuneratori vigents (al moment de l'impagament) més 2 punts i ".... en tot cas, amb el mínim que tingui en cada moment establert per descoberts en compte", hem de dir que en la liquidació inclosa en el document 4 (foli 88) no se li ha aplicat aquesta clàusula de tancament (que l'entitat ja reconeix que era la que fixa l'ABA), sinó que l'interès de demora aplicat és del 2%. Així doncs, la suma reclamada en cap cas es pot titllar de desproporcionada. I afegirem que -com bé assenyala la sentència d'instància- el Sr. Cèsar vol que se li apliqui la doctrina sobre els interessos de demora abusius pel consumidor, però no és el cas present en el qual ell ha de respondre del deute com administrador d'unes societats declarades en fallida.

Tota la confusió que afecta al recurrent és perquè en el requeriment extrajudicial de 06/03/2020 (foli 91) que l'entitat envia al seu client per indicar que té el descobert i que cal que es posi al corrent de pagament, se li fa l'advertiment que els interessos en descobert en aquell moment tenien una recàrrec per demora del 14,12€, però en la liquidació de 11/03/2021 no li apliquen aquest percentatge, sinó el del 2% com ja reconeix el propi recurrent.

En conclusió, tampoc en el fons estaria justificada la seva pretensió d'una prova pericial sobre els interessos de demora inclosos en el principal. Perquè ja els accepta.

Cinquè.- Pel que fa als interessos meritats a partir del 12/03/2021 que també es reclamen i que encara no han estat liquidats, caldrà fer-ho en la fase d'execució de sentència i, aleshores, caldrà veure si és correcta dita liquidació, tenint present que no es tracta d'un consumidor, però que tampoc, en aquests casos, es pugui incorre en cap abús de dret en el sí de la relació contractual.

Sisè.- Costes d'aquesta alçada

Atesa la desestimació del recurs cal imposar les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant en aplicació del que disposa l' article 354.2 en el seu darrer incís, del CPC .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Cèsar contra la sentència de la Batllia de 10/03/2025 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.