Prescripció de l'acció derivada d'una transacció judicial arrel d'una condemna relacionada amb la responsabilitat civil derivada del delicte (023/05)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 9 DE JUNY DE 2005

Prescripció de l’acció derivada d’una transacció judicial consecutiva a una condemna relacionada amb la responsabilitat civil derivada del delicte: termini de prescripció.- Prescripció de les obligacions derivades dels contractes mercantils: termini de prescripció

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Ricart, actuant en la seva qualitat d’administrador de la fallida de la societat I., i els Srs Romeu i Varesc varen presentar davant de l’Honorable Batllia, demanda contra els Srs Salcedo i Julián, en reclamació de la quantitat de 18.030,36 € a cadascun dels defenents, amb els interessos legals corresponents, en concepte d’execució d’una transacció judicial firmada el dia 28 d’octubre de 1991.

II.- El Sr. Salcedo va plantejar l’excepció de prescripció de l’acció i sobre el fons es va oposar a les pretensions dels actors, contestant que el deute s’havia eixugat per compensació econòmica.

III.- El Sr. Julián, d’ignorat parador al Principat i malgrat haver estat degudament citat per edicte, no ha comparegut i va ésser declarat en rebel·lia processal, a instància de les parts demandants.

IV.- Per sentència del dia 6 de desembre del 2004, l’Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil va estimar les pretensions dels actors i va condemnar els Srs Salcedo i Julián, a pagar cadascun d’ells, al Sr. Ricart, en la seva qualitat d’administrador de la fallida de la societat I., i als Srs Romeu i Varesc, la quantitat de 18.030,36 € amb els interessos legals devengats des del dia 28 d’octubre del 1991 i fins el dia del total pagament dels deutes, imposant als demandats el pagament de les costes processals causades.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Salcedo ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que l’acció exercitada per l’adversa ha prescrit segons la recent jurisprudència sobre els deutes mercantils contrets; que l’incompliment dels pagaments mensuals consecutius acordats, respon a un acord complementari sobre la transacció judicial acceptada en el seu dia, de forma i manera que la suma mensual, que per raons econòmiques no es feia efectiva, es compensava amb canvis de material, sense cap guany per ell mateix; que és impensable que en el decurs de 12 anys, el deutor no hagi fet cap abonament, mitjançant la compra de mercaderies, subministrament de clients, pagament en efectiu, i que el Sr. Romeu no hagi fet res per a rebre la suma acordada.

II.- No és controvertit que per sentència de data 20 de setembre de 1990, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, va condemnar els Srs Salcedo i Julián com autors responsables d’un delicte d’apropiació indeguda, i a satisfer al Sr. Girona, en concepte d’indemnització a títol de la responsabilitat civil, la quantitat de 19.550.000 PTA; que el dia 28 d’octubre de 1991 les parts varen firmar una transacció judicial segons la qual, els Srs Salcedo i Julián es feien càrrec d’indemnitzar el Sr. Romeu, pel pagament per cadascun dels condemnats, d’una quantitat de 3.000.000 PTA, mitjançant 60 mensualitats de 50.000 PTA cadascunes.

III.- S’ha prèviament de resoldre l’excepció de prescripció de l’acció plantejada pel recorrent. Aquesta excepció no pot prosperar de cap manera. S’ha de posar de manifest, que es tracta en els presents autes, d’una transacció judicial consecutiva a una condemna relacionada a la responsabilitat civil provenint d’un delicte penal, i no d’un contracte mercantil. Si és cert que la jurisprudència considera que d’acord amb el dret romà i el costum andorrà, el breu termini de prescripció de 3 anys s’aplica a les accions derivades de compra-venda de bens mobles o de relacions mercantils, sempre ha afirmat que quan la responsabilitat civil és la conseqüència d’un delicte, la prescripció és la general de 30 anys de l’Usatge Omnes Causae.

IV.- Sobre el fons del litigi no hi ha res a afegir al raonament de la sentència impugnada. Estem en presència d’una obligació clara i definitiva, contreta pels defenents per via de transacció judicial i sense que els Srs Salcedo i Julián hagin provat de la més mínima manera que varen complir el qual es varen obligar. S’ha doncs de confirmar íntegrament la resolució recorreguda.

V.- La desestimació del recurs imposa posar les costes processals de segona instància a càrrec del Sr. Salcedo.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d’apel·lació del Sr. ENTITY_7; confirmar la sentència de l’Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 de desembre del 2004, en totes les seves disposicions; condemnar el Sr. Salcedo al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.