Valoració de la prova (0064/03)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

-2030-

SENTÈNCIA de 23 d'octubre de 2003

Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes civils núm. B-1032-4/2000, tramitats pel procediment abreujat, en reclamació de quantitat, seguits per "ANDBANC, S.A." contra els Srs. Manzano, Olmo i Pla, en data 3 d'abril darrer l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en què va decidir:

"Que donant lloc a la demanda formulada, en data 7 de setembre del 2000, per la procuradora Sra. Sandoval, actuant en nom i representació de "ANDBAN" contra els Srs. Sanç i Manzano, Olmo i Pla, ha de condemnar i condemna solidàriament aquests darrers a pagar-li l'import de CINC-MIL SIS-CENTS ONZE EUROS I QUARANTA-VUIT CENTIMS (5.611,48 EUR), incrementat dels interessos i comissions contractualment estipulats (pacte novè del contracte de crèdit en compte corrent, foli 6) a comptar del 30 de maig del 2000, i al pagament de les costes processals en els termes del darrer Considerant; devent-se acreditar el segon i tercer punt en període d'execució de Sentència."

II.- Disconformes els defenents amb la Sentència anterior han interposat aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat en aquesta Sala d'acord amb les prescripcions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els recurrents reiteren aquí les al·legacions que havien efectuat a la primera instància i que l'Hble. Batlle els hi va rebutjar amb encertats arguments que no desvirtuen els apel·lants en l'escrit de conclusions d'aquesta segona instància, per la qual cosa escaurà confirmar la Sentència del Batlle i rebutjar el recurs d'apel·lació.

Les relacions dels defenents tant amb ORG_0 com amb els Srs. Valverde i Barberá - adquirents aquests darrers del Supermercat PARMA- són alienes a ORG_2 S.A., pel qual eren "res inter alios acta" i al banc no se li pot atribuir cap negligència per haver carregat en els comptes bancaris indistints de la Sra. Sanç i del Sr. A.M. les despeses contra les quals reclamen si no demostren -i no ho han fet- haver donat instruccions clares i precises al Banc que rebutgés tot càrrec que li fos presentat sobre aquells comptes des del 18 de juny de 1998, data en la qual van fer cessió del cens emfitèutic i fonts de comerç del supermercat "PARMA" als Srs. Valverde i Barberá.

II.- Per les raons anteriors i per les de la Sentència apel·lada que aquest Tribunal assumeix plenament, cal confirmar aquella i rebutjar l'apel·lació amb imposició de costes als recurrents; sense que escaigui l'admissió de les proves interessades pels apel·lants per les mateixes raons per les quals el Batlle les va denegar (com explica al final del seu III Considerant).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar aquest recurs d'apel·lació; confirmar la Sentència del Batlle; i imposar als recurrents les costes de l'apel·lació incloent-hi honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.