Laboral- desistiment justificat- article 91.1 a), b) i e) LRL- valoració de la prova

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000014/2026

ORIGEN: 5000271/2025 - 0

NIG: 5300542120250001547

SENTÈNCIA 000050-2026 DE 14/05/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 14/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000014/2026

Nig : 5300542120250001547

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00050

SENTÈNCIA 000050/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Armindo

Advocat: Sr. Raimon

Apel·lat: ORG000

Representant: Sr. Aureli

Advocat: Sr. Francesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral- desistiment justificat- article 91.1 a), b) i e) LRL- valoració de la prova

Andorra la Vella, 14 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 23/05/2019, el Sr. Armindo va iniciar una relació laboral com a conductor d'autobusos pel compte de la societat ORG000. Dita relació va esdevenir de durada indeterminada per contracte del 01/10/2019, que va fixar el salari brut mensual en 1.545.-euros i l'horari en 40 hores setmanals.

La relació laboral es va resoldre el 11/07/2025 com a conseqüència del desistiment de l'assalariat per carta que invoca fets constitutius de la causa de desistiment justificat prevista en l'epígraf b) de l' article 91.1 de la Llei de relacions laborals consistent en l'exigència de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del grup professional, en l'epígraf e) del mateix article, consistent en l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa, i l'epígraf a), consistent en l'exposició de la persona assalariada a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió.

2.- Per escrit del 30/07/2025, el Sr. Armindo va formular demanda laboral, en reclamació de quantitat, en contra de la societat ORG000, demanant la seva condemna a pagar-li l'import brut de 14.928.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, més el doble dels interessos legals a comptar des del dia 12/07/2025, a cotitzar prop de la CASS, i les costes judicials causades.

La societat demandada es va oposar a la demanda, negant haver incomplert el contracte de treball, i sostenint que els motius de l'adversa no eren fonamentats ni d'entitat suficient per justificar el seu desistiment de la relació laboral i pretendre a una indemnització de 14.928 euros bruts.

3.- Per Sentència de data 17/12/2025, el Sr. Batlle va decidir :

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada a instància del Sr. Armindo contra la societat ORG000.

SEGON.- Condemnar en costes a la part demandant, incloses les derivades d'advocat i, en el seu cas, procurador.".

4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Armindo demanant la seva revocació, declarant el caràcter justificat del desistiment i condemnant a ORG000 a satisfer al Sr. Armindo, i a cotitzar-li a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la quantitat total de 14.928,00.-euros bruts en concepte d'indemnització legal per desistiment justificat, incrementada amb el doble de l'interès legal a comptar des del dia 12 de juliol de 2025 i fins al seu pagament íntegre, així com al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat.

Fonamenta el seu recurs, d'una part, en la manca d'aplicació i l'aplicació defectuosa de la normativa laboral i de la jurisprudència d'aquesta Sala, i d'altra part, en la incorrecta valoració de la prova practicada en primera instància.

Sosté, de forma resumida que han quedat acreditat, d'una banda, el canvi de lloc de treball, no consentit i unilateralment imposat per l'empresa (constitutiu de les causes de desistiment justificat de l' art. 91.1 apartats b ) i e)- de la Llei de relacions laborals ) i, d'altra banda, l'incompliment sistemàtic de l'obligació de respectar el descans legal mínim entre jornades durant tot el temps en què el Sr. Armindo va estar adscrit a la línia de servei interurbana (constitutiu de la causa de desistiment justificat prevista per l' article 91.1 -apartat a)- de la Llei de relacions laborals ).

Argumenta en primer lloc que no és cert que va ser contractat sense línia fixa sinó per a la línia de "Transport escolar i serveis puntuals" i que els testimonis i els reculls de planificació de treball ho confirmen, i que quan va realitzar puntualment el servei de línies interurbanes, sempre va ser amb el seu consentiment previ ; que les diferents línies de servei ("Interurbana", "Transport escolar i serveis puntuals", "Discrecional", i "Direct-bus") no són lliurement intercanviables per part de l'empresa ; que, malgrat les pressions de l'empresa, no va voler acceptar la novació proposada per la mateixa, qui li va acabar imposant de manera unilateral, reubicant-lo de manera indefinida en la línia de servei "interurbana", que correspon a un treball més exigent, excedint l'abast de la mobilitat funcional que integra el poder de direcció de l'empresa i incomplint les restriccions previstes en el pacte "Setè" del contracte de treball pel que fa a la mobilitat entre línies de treball, i que la interpretació que fa el Sr. Batlle del pacte Setè és contrària als principis IN DUBIO PRO OPERARIO", "INTERPRETATIO CONTRA PROFERENTEM" i "VENIRE CONTRA FACTUM PROPRIUM NON VALET".

Argumenta en segon lloc que ha quedat acreditat l'incompliment sistemàtic del descans legal mínim entre jornades, i que el Sr. Batlle no ha copsat el seu abast ni la seva gravetat, resultant el pronunciament de la sentència de primera instància respecte d'aquest extrem incompatible amb el resultat de la prova practicada que demostra que, pel fet d'haver de netejar l'autobús, sistemàtica i diàriament, s'incomplia en almenys una hora el descans mínim entre jornades, i finalment que l'adscripció a torns especialment difícils constitueix una pràctica habitual de l'empresa per a "represaliar" o castigar aquells treballadors que no vol mantenir, sotmetent-los a un ritme o condicions de treball que els forcen a abandonar l'empresa.

5.- La representació processal de la societat ORG000 demana desestimar el recurs d'apel·lació formulat i la confirmació de la Sentència recorreguda, amb imposició a l'adversa de les costes judicials de segona instància causades, inclosos els honoraris d'advocat.

Exposa, de manera sintètica, que la sentència és conforme a dret ; que el recurs d'apel·lació interposat per la part recurrent constitueix una mera reiteració dels mateixos arguments ja invocats en l'escrit de demanda en primera instància, els quals foren degudament examinats i resolts pel Tribunal a quo ; que el canvi de línia no suposa cap incompliment contractual sinó que forma part de les facultats d'organització de la feina que corresponen al patró d'acord amb el pactat al contracte, havent sigut el Sr. Armindo contractat amb la condició especial de conductor d'autobusos, sense que en cap moment s'estipulés de manera exclusiva la línia sobre la qual hauria de prestar els seus serveis; que és la interpretació per part de l'assalariat de la clàusula 7 de les condicions generals del contracte laboral i de la comunicació del 20/06/2025 que no és correcta, existint ja jurisprudència de la Sala al respecte; que no existeix cap degradació professional; que no existeix cap incompliment del descans mínim entre jornades laborals; que no s'ha acreditat el caràcter insostenible de la continuació de la relació laboral, finalment que els elements exposats contradiuen també la noció d'immediatesa relativa a l'hora de justificar un desistiment justificat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La controvèrsia per resoldre és determinar si les causes invocades per justificar el desistiment de l'assalariat han quedat provades i, en aquest cas, si poden constituir una de les causes de desistiment justificat esmentades en la carta del 11/07/2025.

Segon.- La primera causa invocada per justificar el desistiment és el canvi unilateral de les seves funcions per part de l'empresa, fent passar dites funcions de les de xofer de la línia escolar a les de naturalesa diferent i de categoria inferior que corresponen les de xofer de la línia interurbana, sense el seu consentiment i en violació del pacte Setè del contracte de treball (l'exigència de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del grup professional i l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa).

Al respecte, segons l'article 44 LRL, l'assalariat té dret a l'ocupació efectiva i en virtut de l'article 70 LRL relatiu a les facultats de direcció, l'empresari té la facultat d'organitzar el treball a l'empresa, mitjançant els reglaments interns oportuns i les ordres o les instruccions adequades als assalariats, i ho ha de fer sempre seguint els principis d'igualtat de tracte, de prohibició de l'arbitrarietat i de no-discriminació. En ordenar els treballs, l'empresa s'ha d'assegurar que la persona assalariada coneix el risc existent en la seva feina i ha d'assignar les tasques tenint en compte la seva edat i les seves qualitats així com la seva capacitat psíquica i física per desenvolupar-les sense perill per a la seva salut o integritat, la dels altres assalariats o la de terceres persones. Si, per la seva naturalesa, el tipus de treball no es pot dur a terme exercint diverses funcions, alternatives o successives, l'empresa té dret a canviar la persona assalariada de funcions, dins del seu grup professional, per motius d'organització o per manca de personal, sempre que el canvi de funcions no afecti la dignitat de la persona assalariada ni comporti una reducció important de la seva responsabilitat o del càrrec que exerceix en l'empresa. El canvi de funcions no pot comportar una reducció salarial, llevat que hi hagi un acord exprés i per escrit amb la persona assalariada.

De manera correlativa, l'article 91.1 LRL permet el desistiment justificat de la persona assalariada en el supòsit on l'empresari exigeix de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència, i també en el supòsit de no donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral.

La jurisprudència de la Sala va poder determinar que :

"Cal efectuar dues remarques prèvies.

La primera, que el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75), si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit.

La segona remarca interessa la càrrega de la prova, essent jurisprudència d'aquesta Sala que aquesta recau en el demandant." (TSJC 026/2013 del 18/07/2013 i TSJC 498/2015 del 29/04/2016).

I :

"Però també s'ha de prendre en consideració que quan l'empresari vol introduir un canvi que ultrapassa el mer canvi d'una de les condicions de treball, sinó que constitueix modificació substancial del contracte alterant la natura mateixa de la tasca exercitada, i més precisament la classe professional (vg. TSJC 026/2013 i TSJC 168/2013), el poder de l'empresari cedeix en front de la força del contracte, ja que dita tasca és una condició essencial del contracte laboral." (TSJC 400/2014 del 09/04/2015).

S'ha de buscar si ha existit una degradació laboral (TSJC 316/2015 del 23/12/2015).

Quant a la noció de ius variandi i a la interpretació de l'article 70 LRL, és en la sentència del 04/03/2022 (TSJC 378/2021, mantinguda recentment en la sentència del 07/03/2023 TSJC 230/2022) que vam sintetitzar :

"Aquest precepte s'erigeix com a manifestació del poder de direcció de l'empresari, a partir del moment en que, en tant que responsable de l'organització dels mitjans de producció de l'empresa, li atribueix un "ius variandi" que l'autoritza, per a poder fer front a les necessitats productives de l'empresa, a instaurar la mobilitat funcional dels treballadors. Aquesta mobilitat però, en afectar la pròpia prestació a càrrec del treballador i causa del contracte de treball, requerirà verificar de manera molt cautelosa que els requisits legals que s'exigeixen es trobin reunits, el tot per a descartar modificacions substancials del contracte de treball que el precepte indicat no autoritza. Amb aquesta finalitat destacarem en primer lloc, que la mobilitat funcional ha de respondre a la causa prevista per la Llei que no és altra que fer front a unes concretes necessitats de treball derivades de motius d'organització o a manca de personal per a realitzar-les. Verificada aquesta causa, l'objecte de la mobilitat funcional del treballador serà de caire exclusivament horitzontal, en el sentit que les noves funcions que desenvoluparà hauran de ser les pròpies al grup professional en què es troba enquadrat, sense que en defecte del seu acord se li puguin assignar funcions corresponents als grups professionals superiors o inferiors (mobilitat vertical). Tanmateix, en l'assignació de les noves funcions s'exigeix que no afectin la dignitat del treballador, ni comportin una reducció important de la seva responsabilitat ni finalment que incideixin sobre la seva retribució llevat d'acord de l'assalariat.".

Per acabar, cal recordar que el desistiment justificat de l'assalariat regulat per l'article 91.1 LRL constitueix sovint el remei per l'empleat a qui l'empresari vol imposar una novació del contracte i que l'empleat no té més alternativa que acceptar dit canvi o abandonar l'empresa.

Tercer.- En el present cas, el primer que cal tenir en compte és que en cap moment el contracte de treball menciona que el Sr. Armindo està contractat per fer el servei escolar i de serveis puntuals sinó que està contractat en la categoria de conductor d'autobusos.

En aquest sentit, l'article 1.2 de les Condicions especials del contracte estipula que l'assalariat es compromet a prestar els seus serveis "així com qualssevol altra tasca relacionada, per ordre i compte de l'empresa, en la radicació en que se l'indiqui i més concretament a les línies que decideixi la direcció, d'acord amb les condicions i obligacions que es determinen en el present contracte i seguint, sempre i en tot cas, les instruccions del responsable de l'empresa que li sigui assignat.".

Això contradiu frontalment l'afirmació fonamental que conté la carta de desistiment segons la qual "la literalitat del meu contracte de treball consisteix en la realització dels serveis de transport escolar durant el calendari escolar, i la realització de serveis puntuals durant les vacances escolars i els caps de setmana.".

Per tant, difícilment pot l'assalariat invocar que tindria contractat una "línia fixa".

Tal paràmetre és determinant tota vegada que una cosa és efectuar de manera habitual una tasca i una altra cosa que dita tasca sigui la única pactada i constitueixi una condició essencial del contracte.

En efecte, no és controvertit que el Sr. Armindo realitzava de manera habitual el seu servei a la línia "Transport escolar i serveis puntuals", i per tant no és sorprenent que els testimonis Sr. Anter i Hélder, i la planificació del treball, ho confirmin. Però això no implica que era "adscrit" en el sentit de què aquesta ubicació resultaria d'una disposició contractual i on podria invocar un dret a treballar només a la línia en qüestió. De fet, no queda acreditat que hauria entrat a l'empresa amb la condició de ser ubicat a la línia de transport escolar, sigui de manera exclusiva o de manera principal, i a un moment de la conversa del 19/06/2025 (cf infra) s'entén que a un cert moment de la relació laboral li havia anat bé treballar a la línia interurbana.

Les Condicions Generals del contracte contenen un pacte Setè.- anomenat "Altres treballs que poden ser exigits al treballador" i que estipula :

"L'empresa compta amb 4 línies de conducció. En cas de necessitat de l'empresa, amb un preavís mínim de 7 dies naturals, pot sol·licitar al treballador el canvi temporal sempre amb preavís i amb l'acord del treballador, de servei a efectuar. En cas d'urgència o de força major, l'empresa pot sol·licitar el canvi de servei al treballador sense cap preavís.

- Interurbana: transport de passatgers a nivell nacional.

- Transport escolar i serveis puntuals. Els conductors d'aquesta línia realitzaran els serveis de transport escolar durant el calendari escolar, realitzant serveis puntuals durant les vacances escolars i caps de setmana.

- Discrecional: transfers, circuits planificats, excursions i altres a nivell

nacional o internacional.

- Direct bus: transport de passatgers Andorra-Barcelona-Andorra."

L'assalariat invoca aquesta clàusula per afirmar que les diferents línies de servei ("Interurbana", "Transport escolar i serveis puntuals", "Discrecional", i "Direct-bus") no són lliurement intercanviables per part de l'empresa.

Però no es pot seguir aquesta argumentació quan queda clar que dita clàusula de les Condicions Generals no constitueix una condició essencial de la contractació del Sr. Armindo sinó una regla general d'organització que s'ha de compaginar amb les condicions particulars de cada assalariat, i que en no estar el Sr. Armindo contractualment afectat a una línia en particular, dit pacte Setè no obligava l'empresa a obtenir el seu previ consentiment per canviar-lo de línia, el que no impedeix que s'intenti obtenir el seu consentiment.

De fet, com ho posa de relleu el Sr. Batlle, ja ens vam pronunciar en la nostra sentència del 26/10/2022 (TSJC 051/2022) -en un cas implicant la mateixa empresa, sobre la problemàtica de reubicació d'un conductor d'autobusos que denunciava la seva reubicació de la línia transport escolar a la línia interurbana-, motivant que dita reubicació no corresponia a cap modificació substancial del contracte, ja que justament del propi contracte de treball se'n derivava que el treballador prestava serveis com a "conductor d'autobusos" sense assignació a un servei concret.

És veritat que l'empresa invoca el pacte Setè en la seva carta del 20/06/2025, però justament no ho fa per sol·licitar el seu acord sinó per informar-lo, i per tant no es pot considerar que va en contra dels seus propis actes.

Quart.- Quant a la realitat del canvi de funcions, i en primer lloc, pel que fa a les condicions concretes en que va tenir lloc el mateix, el demandant ha aportat com prova essencial, que segons ell demostraria la voluntat de l'empresa, la gravació discreta que va fer d'una reunió que ha tingut lloc el dia 19/06/2025 i que dura prop d'una hora i deu minuts i la gravació d'una altra reunió que ha tingut lloc l'endemà i que dura 23 minuts.

Però no es poden extreure de tan llargues conversacions només uns passatges sense analitzar-los en relació amb tota la conversa que aborda diversos aspectes de la relació laboral, de la situació personal del Sr. Armindo i de la vida de l'empresa. Doncs bé, entenem que la qüestió de la reubicació ve del fet que és el servei escolar s'acaba al 30 de juny i que l'empresa tenia que reubicar l'assalariat en un altre servei (com s'havia practicat en estius passats) sense poder garantir que se'l tornaria a reubicar novament al servei escolar a la propera temporada escolar, en particular pel fet que s'acabava el període d'assignació de les línies iniciat al 2019. Se li va proposar formalitzar aquesta reubicació per escrit però es va negar a firmar, exigint, en va, que l'empresari li asseguri que tornaria al servei escolar després de les vacances escolars perquè el que li interessava era treballar en transport escolar i no pas en interurbanes. Durant la reunió l'assalariat pretén que veu aquesta reubicació com una represàlia pel fet d'haver reclamat un permís no retribuït per raons personals, i l'empresari explica que la reubicació no correspon a motius personals sinó a canvis estructurals i organitzatius de l'empresa, en part imposats per canvis legislatius, i que no pot compartir la interpretació que fa l'assalariat, ni oferir-li un servei "a la carta".

En segon lloc, l'estudi acurat de la conversa en qüestió permet perfectament entendre quin tipus de document es volia fer firmar.

El fet que, amb l'objectiu d'assegurar jurídicament la seva posició en particular en relació a l'existència del pacte Setè, l'empresa intenti fer firmar un document en que accepta el canvi d'afectació, i que l'assalariat, per les seves raons, es negues a firmar-lo, no es pot interpretar com el reconeixement per part de l'empresa que la reubicació seria impossible sense aquesta firma, sobre tot quan el contracte i la Llei permeten tal reubicació si es respecten les condicions que hem motivat anteriorment. Per tant, no es tracta d'una novació contractual que se li va voler intentar fer acceptar sinó un canvi d'afectació.

Dita reubicació va ser efectiva a partir del 02/07/2025, cosa de la qual l'assalariat va esser informat per carta del 20/06/2025 (que el Sr. Armindo es va negar a firmar) i mitjançant la comunicació del servei concret que havia d'efectuar. En dita carta s'indica que el canvi correspon a necessitats organitzatives, al final del període escolar, i que l'organització posterior es farà en funció de la concessió administrativa de les línies de transport escolar per part del Ministeri d'Educació i Ensenyament Superior (cosa que va succeir el 16/07/2025, sia cinc dies després del desistiment), i al terme d'un procés de selecció entre les persones que vulguin accedir a la realització del servei de transport escolar.

Però l'assalariat va continuar fent valer que el servei de la línia INTERURBANES li provocava dificultats d'organització personal i que pretenia que se li garanteixi que al setembre tornaria a efectuar el servei de la línia escolar.

En no haver rebut una resposta favorable a dita petició, va presentar el seu desistiment.

En tercer lloc, si bé la preferència del Sr. Armindo anava clarament a la línia de transport escolar, i que els ja citats testimonis Sr. Anter i Sr. Hélder han explicat que ells també consideraven que la línia interurbana era més difícil i estressant, un altre xofer ha explicat que a ell li agradava treballar a aquesta línia. I tot plegat, no queda demostrat en que passar de la línia transport escolar a la línia interurbana constituiria una degradació professional doncs va continuar a exercitar la mateixa feina de conductor d'autobusos per la qual fou contractat.

En quart lloc, tampoc queda acreditada l'afirmació que la reubicació era indefinida doncs, al moment del desistiment, i a la vista de la carta del 20/06/2025, existia una fita al setembre on existia una possibilitat de ser reubicat a la línia de transport escolar.

Finalment, i sobre tot quan es pales que el canvi d'afectació va tenir lloc en el marc d'un moviment més llarg de reorganització de l'empresa, no ha quedat mínimament acreditat que la decisió de l'empresa seria el fruit d'una mesura personal de retorsió en contra de l'assalariat. L'afirmació general d'un testimoni Sr. Hélder (doncs el testimoni Sr. Anter no diu això) segons la qual tal manera de fer seria habitual per part de l'empresa no és suficient per establir el contrari.

En tals paràmetres, no es pot considerar que existeix la modificació substancial del contracte de treball i la degradació invocats en la carta de desistiment. Finalment, no s'ha establert cap incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova, ni cap error en l'aplicació de la Llei, dels principis d'interpretació en matèria laboral o de la jurisprudència d'aquesta Sala.

Per tant, aquest aspecte del recurs s'ha de desestimar.

Cinquè.- Pel que fa a la causa de desistiment consistent en l'exposició de la persona assalariada a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercí de la seva professió, escau recordar que la jurisprudència d'aquesta Sala ha pogut determinar que es dita causa de desistiment té la seva pròpia lògica i el seu propi fonament que és d'assegurar que l'empresari respecta la seva obligació legal de mantenir les condicions que permeten que els assalariats puguin desenvolupar les seves tasques en tota seguretat i sense quedar exposats a un risc per a la seva salut, o fins i tot d'altra mena (veure al respecte TSJC 045/2018).

En el nostre cas, en primer lloc, en relació a la neteja, el contracte laboral estipula que la prestació pactada de conductor d'autobusos inclou la càrrega i descàrrega d'equipatge, assistència dels passatgers per pujar i baixar del vehicle, i neteja i manteniment tècnics del vehicle.

En segon lloc, cal recordar que estem parlant d'un període que va del 02 fins al 11 de juliol del 2025, val a dir relativament curt.

En tercer lloc, després d'haver revisat els elements de prova citats en la sentència i els invocats per part de l'apel·lant, el plantejament del qual es recolza sobre l'afirmació no acreditada que després de retornar a la base tenia que dedicar entre 40 i 50 minuts per la neteja (essent precisat, pel que fa als testimonis, que si els ja citats Sr. Anter i Sr. Hélder indiquen que la neteja d'un autobús pot durar fins a una hora, el testimoni Sr. Fabià no dona cap precisió al respecte), no arribem a una altra conclusió que la del Sr. Batlle que, amb caràcter general, el descans mínim legal entre jornades ha estat respectat i que si han existit unes desviacions, les mateixes són de pocs minuts.

Per consegüent, la causa de desistiment no queda justificada, i aquest aspecte del recurs s'ha de desestimar també.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal del Sr. Armindo en contra de la Sentència de data 17/12/2025, que confirmem.

SEGON.- Imposar a el Sr. Armindo les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.